![\"carta\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2015\/09\/carta-300x199.jpg\")
Barcelona, 3 setembre 2015<\/p>\nBarcelona, 3 setembre 2015<\/p>\n
Hola Felipe, responc a la teva del 31 d’agost. En ella, ens parles, a prop\u00f2sit de la deriva independentista indu\u00efda per CDC<\/strong>, d'”una aventura il\u00b7legal i irresponsable que posa en risc la conviv\u00e8ncia entre els catalans”, en refer\u00e8ncia als que, pel seu origen o pel dels seus pares i avis, se senten espanyols a m\u00e9s de catalans. No puc estar-hi m\u00e9s d’acord. Aznar<\/strong> va dir una cosa semblant, per\u00f2 que ens va sonar a amena\u00e7a o xantatge: “Per trencar amb Espanya, Catalunya haur\u00e0 de trencar-se abans com a societat”. Potser perqu\u00e8 la ubicaci\u00f3 pol\u00edtica de qui ho deia es corresponia amb la d’aquells que, en els setanta, van intentar sense \u00e8xit avivar les brases del vell lerrouxisme. Les teves paraules, per contra, s\u00f3n les de qui llavors va jugar obertament contra aquesta possibilitat, propiciant la unitat socialista a Catalunya, defensant la integraci\u00f3 en la societat de dest\u00ed dels que havien arribat d’altres pobles germans i promovent amb aix\u00f2 la unitat civil del poble de Catalunya. Per aix\u00f2 i perqu\u00e8 vas ser el gran suport per al retorn de la Generalitat exiliada, per al reconeixement de les “nacionalitats” a la Constituci\u00f3, per al model ling\u00fc\u00edstic catal\u00e0…, com tamb\u00e9 qui va aconseguir la fi del colpisme i va impulsar l’ingr\u00e9s a Europa, l’Estat del benestar, amb escola i sanitat per a tots… Per tot aix\u00f2, els catalans, de forma molt majorit\u00e0ria, et vam votar sempre, fins en els moments en qu\u00e8 el suport de la resta d’Espanya llanguia.<\/p>\n Per tot aix\u00f2, el teu parer ens interessa, sigui per estar-hi d’acord o per discrepar, encertis o t’equivoquis, per\u00f2 des del respecte que mereix un vell i determinant amic de Catalunya, que es pren ara la mol\u00e8stia d’enviar-nos una carta. I ens resulta aliena i odiosa la sufici\u00e8ncia i el menyspreu dels nacional-leninistes, vull dir dels qui pretenen encarnar en exclusiva el sentit de les coses i la causa de Catalunya. Les desqualificacions i anatemes que deixen anar a destre i sinistre no estan a l’altura de Catalunya i s\u00f3n, certament, de molt mal auguri.<\/p>\n Nom\u00e9s unes poques consideracions sobre la teva carta:<\/p>\n 1. El feixisme itali\u00e0 i el nazisme alemany sonen com una cosa massa grossa referits a Catalunya i, no nom\u00e9s per l’emblem\u00e0tica tradici\u00f3 antifranquista d’aquesta i per la seva reconeguda capacitat de conviv\u00e8ncia, com tu mateix assenyales, sin\u00f3 tamb\u00e9 perqu\u00e8 \u00e9s infinitesimal el que pugui haver-hi d’aix\u00f2 en l’ampl\u00edssim moviment de rebuig que va generar a Catalunya el “via crucis” de l’Estatut, en el qu\u00e8 no van faltar cap mena d’insults, escarnis, “raspalls”, burles i menyspreus. Es tracta d’un moviment d’arrel democr\u00e0tica i en bona mesura progressista, que exigeix respecte i el degut reconeixement per la seva naci\u00f3, la seva llengua i la seva cultura, a m\u00e9s d’un tracte econ\u00f2micament just. I que, si aix\u00f2 \u00e9s inabastable a Espanya, si la voluntat de Catalunya no compta com a tal -nom\u00e9s immersa i dilu\u00efda en la tan superior demografia espanyola-, si per tot aix\u00f2 se senten viure a casa dels altres, \u00e9s normal que diguin prou i que considerin arribada l’hora dels que propugnen un recer propi, encara que sigui sense reparar en costos econ\u00f2mics i humans.<\/p>\n 2. Una altra cosa seria parlar, m\u00e9s enll\u00e0 dels independentistes de sempre, dels qui van c\u00f3rrer a canalitzar aquest flux massiu per monopolitzar i per usar-lo com a carburant al servei exclusiu de les seves finalitats. No \u00e9s que siguin tampoc nazis o feixistes. Ho saps, vas tractar amb ells i amb la seva falta de projecte des del govern. Sempre es van situar entre el nacionalisme, d’una banda, i l’oportunisme del bussines party de l’altre. Pregonen que el seu \u00fanic nord \u00e9s la naci\u00f3, sense m\u00e9s. N’hi ha a Catalunya com n’hi ha a tot Espanya, encara que en aquesta, no es reconeguin com a tals i es presentin com a mers defensors de l’Estat de dret, del que tiren per al seu \u00fas exclusiu (llengua \u00fanica, regateig i burla a les altres lleng\u00fces, model radial en les infraestructures, p\u00e8rdua de posicions de les comunitats donants en el r\u00e0nquing de la despesa p\u00fablica per habitant, etc). El nacionalisme \u00e9s perill\u00f3s a tot arreu, com ho s\u00f3n totes les ideologies absolutes. Disposen de “la veritat” i aquesta ho justifica tot. La hist\u00f2ria ens ensenya que, quan s’exasperen, acaben gestant al monstre. I cal dir-ho, per posar a la gent en gu\u00e0rdia, perqu\u00e8 no es deixin portar a qualsevol banda i sobretot per fer front a certes actituds que emergeixen en uns pocs. I \u00e9s que, quan se’ls ofereix una coartada absoluta, els canalles s’envalenteixen i algunes pobres gents tendeixen tamb\u00e9 a encanallar-se. \u00c9s l’\u00faltim que voldr\u00edem per a qualsevol poble. I \u00e9s el que menys li conv\u00e9 a Catalunya, perqu\u00e8 la naci\u00f3 \u00e9s el consens renovat de la ciutadania (Renan) i, si aquest flaqueja, si la divisi\u00f3 cristal\u00b7litza, la naci\u00f3 es dilueix.<\/p>\n 3. Parles de “la conviv\u00e8ncia secular en aquest espai p\u00fablic que compartim”: Espanya. Caldria convenir que aix\u00f2 de “compartir” ha estat sempre una excepci\u00f3, si \u00e9s que parlem dels pobles i no de la t\u00edpica alian\u00e7a d’interessos entre classes dominants, que \u00e9s el que va prevaler. La major part del temps, a Espanya, els pobles no “compartim” m\u00e9s que la repressi\u00f3. Tot i que Catalunya, Val\u00e8ncia, Balears, Euskadi i Gal\u00edcia m\u00e9s que ning\u00fa, perqu\u00e8 van ser despullats fins de la seva llengua i la seva cultura. Ho saps i ho vas dir moltes vegades.<\/p>\n 4. D’altra banda, hi ha aix\u00f2 de l’Espanya “secular”. Per ser precisos, nom\u00e9s des de 1714 podem parlar d’Estat com\u00fa, aix\u00f2 s\u00ed, imposat per les armes. I, si mirem enrere, \u00e9s obligat ressenyar la Catalunya articulada al voltant del comtat de Barcelona i m\u00e9s encara la Corona d’Arag\u00f3 o confederaci\u00f3 catalanoaragonesa, una entitat composta i multiling\u00fce (catal\u00e0, castell\u00e0, proven\u00e7al i llat\u00ed), amb Corts espec\u00edfiques a cada regne integrant, tamb\u00e9 en els conquistats com Val\u00e8ncia, Balears, Sic\u00edlia, N\u00e0pols… Un model que contrastava amb la monarquia castellana, basada en el “poder real absolut”. El jurament de lleialtat al comte-rei era el seg\u00fcent: “Ens, que som igual que V\u00f3s i, junts, m\u00e9s que V\u00f3s, us jurem lleialtat i obedi\u00e8ncia, sempre que compliu les nostres constitucions. I, si no, no”. Una realitat de la qual Pierre Villar parlava com un Estat-Naci\u00f3 avant la lettre<\/em>. La cultura pol\u00edtica catalana de l’Estat compost i del pacte entre iguals no \u00e9s una cosa nova, tenen arrels molt profundes, sempre en contradicci\u00f3 amb l’absolutisme que va imperar a Espanya i amb el jacobinisme, que va ser el seu correlat democr\u00e0tic.<\/p>\n 5. Catalunya \u00e9s una comunitat pol\u00edtica, cultural i ling\u00fc\u00edstica que existeix, \u00e9s reprimida i ressorgeix des de l’Edat Mitjana fins avui mateix i que sempre va estar disposada a compartir un mateix Estat hisp\u00e0, per\u00f2 en peu d’igualtat. Un Estat que ho sigui de la llengua i la cultura catalanes com ho \u00e9s de la llengua i la cultura castellanes. Com deia Salvador Espriu, el poeta de Sinera i de Sepharad, dirigint-se als intel\u00b7lectuals castellans, amb paraules clares i inequ\u00edvoques: “Llull i Cervantes, de tu a tu”. Un Estat que assumeixi la defensa i el ple desenvolupament del catal\u00e0, en totes les terres peninsulars on es parla, sense m\u00e9s regatejos, sense m\u00e9s guerra bruta, sense m\u00e9s mofes ni escarnis. Un Estat del qual no es pugui pensar que admet la difer\u00e8ncia com a mal menor, provisional i en el seu rac\u00f3, a l’espera que el temps i la deguda “cura” (Felip V als corregidors) treballin per l’assimilaci\u00f3.<\/p>\n 6. Em sento federalista, per\u00f2 d’un federalisme que no encotilli el que som en un nou motlle uniformador, en un nou “caf\u00e8 per a tots”, en nom de la igualtat. La difer\u00e8ncia no s’oposa a la igualtat sin\u00f3 l’uniformisme. \u00c9s clar que tots els ciutadans d’un Estat han de disposar d’uns mateixos drets b\u00e0sics, nom\u00e9s faltaria. Per\u00f2 aix\u00f2 no es pot utilitzar per negar-li a Catalunya el que \u00e9s. Per aix\u00f2, la reforma federal, per a ser v\u00e0lida, hauria de ser tamb\u00e9 un pacte plurinacional, de manera que Espanya fos, finalment, de veritat, la casa comuna de totes les realitats nacionals que la integren, la “naci\u00f3 de nacions” de la qual ens vas parlar. Tractar d’escamotejar-ho \u00e9s perpetuar una dominaci\u00f3 secular i \u00e9s condemnar Catalunya a l’exasperaci\u00f3. M\u00e9s encara quan aix\u00f2 ja venia apuntat en el pacte constitucional de 1978 – “nacionalitats i regions” – i ha estat sempre ignorat, fins a ser negat obertament per la malaurada sent\u00e8ncia contra l’Estatut. Aqu\u00ed hi ha el problema de fons. Aix\u00f2 \u00e9s el que cal solucionar. Hauria d’assumir-ho el PP<\/strong>. I hauries de parlar d’aix\u00f2 amb alguns “barons” i “baronesses” socialistes que confonen els termes, no se sap si per ignor\u00e0ncia o per demag\u00f2gia. Una carta oberta teva al respecte podria ser molt \u00fatil per avan\u00e7ar en el cam\u00ed de les solucions.<\/p>\n Una abra\u00e7ada. I, encara que els molesti als mal educats, no deixis d’escriure’ns.<\/p>\n Jordi Font<\/p>\n