![\"catalunya\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2015\/09\/catalunya-300x192.jpg\")
Fa almenys tres anys que estem amb aquesta hist\u00f2ria, cinc si busquem una mica m\u00e9s de perspectiva, per\u00f2 amb prou feines s’ha comen\u00e7at a superar la sorpresa. Abans del 2010 i sobretot del 2012, la independ\u00e8ncia catalana era una proposta extravagant i extempor\u00e0nia, sense suport rellevant en l’opini\u00f3 catalana i desmentida per la idea d’una evoluci\u00f3 del m\u00f3n en direcci\u00f3 contr\u00e0ria.<\/p>\n
Catalunya era una vella naci\u00f3 hist\u00f2rica que havia aconseguit sobreviure amb la seva identitat, la seva llengua i la seva reivindicaci\u00f3 nacionalista sense que mai hagu\u00e9s tingut l’oportunitat ni tan sols de plantejar el somni que d\u00f3na cos i sentit al nacionalisme de matriu rom\u00e0ntica: aconseguir un Estat concebut exclusivament per a la naci\u00f3 i internacionalment reconegut.<\/p>\n
No nom\u00e9s aquest somni semblava impossible, sin\u00f3 que la mateixa persist\u00e8ncia catalana despr\u00e9s d’un segle XX amb m\u00e9s dictadura que democr\u00e0cia, m\u00e9s uniformisme que pluralitat i m\u00e9s centralisme que difusi\u00f3 de poder, apareixia com una esp\u00e8cie de miracle o d’excepci\u00f3, i especialment passava amb la llengua, sobre la defunci\u00f3 de la qual anaven caient terribles profecies que la realitat s’ha encarregat de desmentir.<\/p>\n
\u00c9s tan important la sorpresa de l’independentisme, que en ocasions es diria que \u00e9s l’\u00fanica cosa important per a l’independentisme. Ara aquesta sorpresa s’ha acabat. Tots, dins i fora d’Espanya, sabem de la idea de Catalunya com a Estat independent, els uns per defensar-la, d’altres per combatre-la i d’altres tan sols per sospesar-la i analitzar-la.<\/p>\n
Sabem que Catalunya seria viable com a pa\u00eds separat, tot i que hi ha seriosos dubtes sobre quin seria el preu de la separaci\u00f3, per al conjunt dels espanyols i per als catalans, i fins i tot per als europeus, cosa que l’independentisme resol amb la fe del carboner de les \u00e0vies, que recull el rodol\u00ed castell\u00e0: “si quieres ser feliz como t\u00fa dices, no analices”.<\/p>\n
Pel que fa a la idea en si, cal concedir una vict\u00f2ria sense retroc\u00e9s als independentistes. La idea de la independ\u00e8ncia ja est\u00e0 instal\u00b7lada. La versemblan\u00e7a del cas no ofereix discussi\u00f3. El seu pes en l’opini\u00f3 p\u00fablica, encara menys. Tampoc la centralitat del secessionisme dins del catalanisme, amb el qual s’haur\u00e0 de comptar per fer qualsevol cosa a Catalunya i a Espanya durant una llarga temporada.<\/p>\n
Ara el cas passar\u00e0 per primera\u00a0vegada la prova de les majories. Mai anteriorment un partit amb possibilitat i vocaci\u00f3 majorit\u00e0ria havia gosat presentar-se a les eleccions amb la independ\u00e8ncia com a punt program\u00e0tic fonamental. Artur Mas<\/strong> ha fet el pas, leg\u00edtim i fins i tot necessari despr\u00e9s de tants anys d’ambig\u00fcitat, acompanyat no obstant aix\u00f2 d’unes explicacions i coartades de dif\u00edcil acceptaci\u00f3. Presenta aquestes eleccions com el substitut del refer\u00e8ndum que no li han deixat fer. Transfereix tota la responsabilitat als que no li han perm\u00e8s la seva consulta. Fins i tot atribueix l’indefensable recompte d’una majoria d’escons en comptes de vots per emprendre la secessi\u00f3 al Govern de Rajoy<\/strong>, que ha obstaculitzat els seus plans.<\/p>\n El president Mas<\/strong> ha aprofitat unes circumst\u00e0ncies excepcionals per fer aquest pas, que el seu partit no havia ni tan sols insinuat en 40 anys de vida: la majoria absoluta del PP<\/strong>, la sent\u00e8ncia del Constitucional sobre l’Estatut i la major crisi econ\u00f2mica que ha patit Europa des del 1929, amb perill fins i tot per a l’euro, coincidint amb una crisi institucional que ha afectat la mateixa Monarquia. De portes endins, l’independentisme viu aquesta circumst\u00e0ncia com un regal providencial, que no es repetir\u00e0. De portes enfora, com una situaci\u00f3 l\u00edmit, en la qual es juga la vida o la mort de la naci\u00f3 mil\u00b7len\u00e0ria.<\/p>\n \u00c9s cert que la finestra d’oportunitat s’est\u00e0 tancant. La crisi s’acabar\u00e0. L’euro ja no est\u00e0 en perill. El PP<\/strong> no repetir\u00e0 majories absolutes. Ni tan sols val la desqualificaci\u00f3 de la democr\u00e0cia espanyola, a la vista de les alternances que ja s’estan produint. Cap govern nacionalista catal\u00e0 tornar\u00e0 a tenir les mans lliures que ha tingut el de Mas<\/strong> per posar els pressupostos al servei del pla secessionista.<\/p>\n Les eleccions del 27-S donaran la mesura de la for\u00e7a independentista. Si Mas<\/strong> obt\u00e9 la majoria d’escons, tindr\u00e0 l’opci\u00f3 de formar govern i utilitzar els mecanismes legals per impulsar el seu projecte, igual que l’oposici\u00f3 tindr\u00e0 la d’utilitzar la seva for\u00e7a parlament\u00e0ria per obstaculitzar-lo. No canviar\u00e0 res si la majoria tamb\u00e9 \u00e9s de vots: perqu\u00e8 sigui un plebiscit han d’acceptar-ho pr\u00e8viament totes les parts. En cas contrari, qui estigui a l’oposici\u00f3 seguir\u00e0 protegit per la legalitat constitucional. No es pot reformar res des de Catalunya sense els dos ter\u00e7os del Parlament, fixats lliurement pels representants dels catalans, i aquest \u00e9s l’\u00fanic llist\u00f3 acceptable fins i tot internacionalment.<\/p>\n El problema de l’independentisme \u00e9s saber qu\u00e8 vol fer amb el resultat electoral. Abans de comen\u00e7ar la campanya ja sabem que despr\u00e9s de les eleccions generals s’obrir\u00e0 el mel\u00f3 constitucional, cita a la qual la llista del president Mas<\/strong> no vol acudir si no \u00e9s per al reconeixement i l’exercici del dret d’autodeterminaci\u00f3. Per primera vegada des que el catalanisme va comen\u00e7ar a caminar, fa m\u00e9s d’un segle, els qui ocupen la centralitat catalana no volen participar en la reforma de l’Estat i fan fins i tot bandera de la seva inhibici\u00f3.<\/p>\n Per\u00f2 els plebiscits els carrega el diable. El 27-S no es vota la independ\u00e8ncia, ni tan sols la presid\u00e8ncia de Mas<\/strong>. El que de deb\u00f2 els catalans votaran \u00e9s si volen participar, com han fet en totes les ocasions en la hist\u00f2ria d’Espanya, en la tasca sempre inacabada de reformar la democr\u00e0cia constitucional amb la resta dels espanyols o si prefereixen quedar-ne al marge.<\/p>\n Qui no desitja un pa\u00eds millor, sense corrupci\u00f3, m\u00e9s pr\u00f2sper, democr\u00e0tic i integrat a Europa i, per tant, m\u00e9s lliure? Del que tracta el 27-S \u00e9s de saber si els catalans volen fer aquesta Catalunya en solitari \u2013nosaltres sols\u2013, i \u00fanicament a partir de la separaci\u00f3, o amb el conjunt dels espanyols. I de cara a les eleccions generals, val tamb\u00e9 la rec\u00edproca: si el conjunt dels espanyols volen fer Espanya amb els catalans o prefereixen donar la ra\u00f3 als independentistes.<\/p>\n Catalunya ha donat m\u00e9s d’una sorpresa durant els \u00faltims temps. A m\u00e9s de l’auge independentista, hi ha la inesperada confessi\u00f3 de Pujol<\/strong> i la seva aparatosa caiguda del pedestal de pare de la p\u00e0tria, que l’han inhabilitat per fer oir la seva veu en l’actual circumst\u00e0ncia. Per\u00f2 la nova i m\u00e9s inquietant de les sorpreses \u00e9s la d’aquesta inhibici\u00f3 in\u00e8dita, inspirada en una ambici\u00f3 independentista que promet tot per\u00f2 f\u00e0cilment pot quedar en res, fins a transformar-se en debilitat, p\u00e8rdua d’influ\u00e8ncia i finalment en irrellev\u00e0ncia, alerta!, tant per part catalana com espanyola. Al cap i a la fi, si Catalunya no pot decidir unilateralment que se’n va, tampoc es pot reformar la Constituci\u00f3 ni renovar la democr\u00e0cia espanyola sense Catalunya.<\/p>\n\n\n