![\"sobtr\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2015\/09\/sobtr-300x225.jpg\")
Benvolgut President,\nEt dic Isidoro, doncs, avui m\u00e9s que altres vegades, recordo la primera vegada que vam coincidir. Eres l’Isidoro de la camisa de quadrets petits, acompanyat de Txiki (qepd), vestit d’excursionista. \u00c9rem molts catalans a la reuni\u00f3. La veritat \u00e9s que no vam veure en tu un socialista internacionalista, sin\u00f3 un socialdem\u00f2crata regeneracionista espanyol, el que cl\u00e0ssicament d\u00e8iem un “Costista”, el d’una Espanya “escola i rebost”. Ja ens anava b\u00e9, eres un h\u00e0lit d’aire fresc en els ambients de la tardodictadura, una esperan\u00e7a d’una Espanya integradora de pobles i bolcada en donar una dignitat, un motiu de sentir-se feli\u00e7ment vius, a uns pobles treballadors i ferotgement treballats.
\nI per tu vam apostar. Sincerament. Aix\u00ed com a pares i avis van fer-ho amb les seves banderes al defensar l’Espanya republicana, aix\u00ed vam apostar per tu, el teu comprom\u00eds, el teu comprom\u00eds i la teva (nostra) generaci\u00f3. Recordo que el meu avi em deia ha d’arribar un dia en qu\u00e8 exhibir un passaport espanyol no sigui una vergonya”. I a aix\u00f2 vam apostar, a aix\u00f2.
\nEt dic aix\u00f2 perqu\u00e8, com recordar\u00e0s, vaig ser el Delegat del teu Govern a Catalunya durant onze anys (1982-1993), i m’ho vaig prendre sincerament seriosament. Vaig fer el que vaig creure que havia de fer, en consci\u00e8ncia, i no me’n penedeixo. Vaig creure, i encara queda alguna llumeta d’esperan\u00e7a, que els aliats naturals nostres eren els pobles d’Espanya, de les classes populars i tamb\u00e9 de les il\u00b7lustrades. El teu regeneracionisme em semblava, i als meus companys tamb\u00e9, l’opci\u00f3 justa per treure el pa\u00eds del pant\u00e0.
\nI en veritat el pa\u00eds va sortir bastant del pant\u00e0. I em semblava malament que gent que havien crescut en el fons amb el sistema anterior, disfressessin la seva afecci\u00f3 a la vella oligarquia de senyorets, militars i capellans, amb un presumpte catalanisme. El que ens feia mal \u00e9s que el catalanisme verbal, que no \u00e9s altra cosa que cada un li deixin ser com \u00e9s, s’ali\u00e9s amb qui l’havien reprimit, i nom\u00e9s per mantenir una posici\u00f3 de privilegi.
\nPer\u00f2 el sentiment de naci\u00f3 no \u00e9s de dretes n ide esquerres. \u00c9s d’identitat. I es pot ser internacionalista, com em sento, i rebel\u00b7lar-me quan vulguin convertir-me al nacionalisme espanyol. Respecte per a tothom.
\nPer tot aix\u00f2 teves declaracions m’han of\u00e8s en la meva mem\u00f2ria. Em disgusta molt\u00edssim que la teva traject\u00f2ria s’enterboleixi amb actituds tan llunyanes d’aix\u00f2 que encarnaves.
\nEls catalans nazi-feixistes s\u00f3n una ultraminor\u00eda, i la majoria del poble l’\u00fanic que vol \u00e9s ser com \u00e9s, i que el deixin decidir-ho. El catal\u00e0 mitj\u00e0 el que vol \u00e9s ser “ciutad\u00e0”, no “s\u00fabdit”.
\nS’ha sentit marginat, menyspreat, i assetjat. En vint anys la reculada ha estat brutal. I molts es pregunten si val la pena continuar aix\u00ed, entre els parracs, que no esquin\u00e7alls, d’un Imperi ja mort….
\nEls realment nazi-feixistes estan entre la Moncloa i el Passeig de la Castellana (que no el poble noble de Madrid), i en la l\u00f2gica anti-pol\u00edtica d’algun sector d’una pseudo esquerra, a la que millor li quadraria l’adjectiu de justicialista.
\nTampoc som Alb\u00e0nia. Els albanesos han patit molt i els respecto. Entre uns Imperis atro\u00e7ment caducs, i uns ve\u00efns complicats, han patit la seva. Per\u00f2 no som aix\u00f2. Som a la mateixa entranya d’Europa. Si us plau!
\nI arguyes la legalitat. Ho comprenc. Sense aquests dos arguments menyspreables que has exhibit. Em semblaria raonable que si votessis en un refer\u00e8ndum ho fessis amb un “no” a la independ\u00e8ncia. Em semblaria conseq\u00fcent.
\nPer\u00f2 hi ha tamb\u00e9 la legitimitat. I \u00e9s leg\u00edtim que es respecti la voluntat del poble, que \u00e9s qui en definitiva fa les lleis….
\n\u00c9s un conflicte cl\u00e0ssic. En la Hist\u00f2ria s’ha resolt amb les armes (que ni tu ni jo volem en absolut) o per les urnes…
\nDoncs deixa’ns votar! Si s’hagu\u00e9s optat per aix\u00f2 fa temps, igual sortia refor\u00e7ada la teva opci\u00f3. Ara ja no ho s\u00e9.
\nSi surt que “no”, no ser\u00e9 molt feli\u00e7, per\u00f2 podr\u00e9 circular pel m\u00f3n, com volia el meu avi, sense “sentir la vergonya d’exhibir un passaport espanyol”…
\nPer\u00f2 ” deixeu-nos votar en refer\u00e8ndum!!!
\nUna abra\u00e7ada
\nFrancesc Mart\u00ed<\/p>\n