{"id":13151,"date":"2015-08-31T11:16:11","date_gmt":"2015-08-31T09:16:11","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=13151"},"modified":"2015-08-31T11:16:11","modified_gmt":"2015-08-31T09:16:11","slug":"francesc-pau-fractura-didentitats","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/francesc-pau-fractura-didentitats\/","title":{"rendered":"Francesc Pau: Fractura d’identitats"},"content":{"rendered":"

\"que-ofrece-are\"Europa \u00e9s un antic gresol en el qual conviuen diverses sensibilitats nacionals que s’han anat forjant al llarg dels segles com Alemanya, Su\u00e8cia, Pol\u00f2nia, Ucra\u00efna, R\u00fassia, S\u00e8rbia, Cro\u00e0cia, Dinamarca i Holanda, entre moltes altres.\u00a0Espanya \u00e9s, al seu torn, un altre antic gresol at\u00e8s que dins de l’Estat conviuen tamb\u00e9 diverses sensibilitats nacionals.\u00a0Amb la implantaci\u00f3 de la democr\u00e0cia, la Constituci\u00f3 va pretendre solucionar aquest problema reconeixent l’exist\u00e8ncia de nacionalitats i regions, encara que lamentablement no va determinar quins eren, establint la possibilitat que la ciutadania d’aquells territoris que ho desitgessin poguessin organitzar-se com comunitats aut\u00f2nomes.<\/p>\n

La Constituci\u00f3 no establia ni que tot Espanya hauria de organitzar-se en comunitats aut\u00f2nomes, ni quantes havien de constituir-se.\u00a0El model territorial era completament obert i finalment, amb l’anomenat caf\u00e8 per a tothom, tot el territori de l’Estat va quedar organitzat en comunitats aut\u00f2nomes.\u00a0Algunes tenien una identitat pr\u00f2pia mentre que altres no la tenien.<\/p>\n

A la vista del repte sobiranista catal\u00e0 sembla evident que la soluci\u00f3 adoptada, les actuals comunitats aut\u00f2nomes, no ha satisfet les aspiracions d’una part rellevant de la poblaci\u00f3, i que el problema catal\u00e0 del qual ja parlava Ortega i Gasset en 1932 no est\u00e0 resolt.\u00a0Mentre que una part significativa de la poblaci\u00f3 de Catalunya ent\u00e9n que forma part d’una naci\u00f3 que no \u00e9s Espanya, sin\u00f3 Catalunya, una altra part significativa d’aquesta poblaci\u00f3 ent\u00e9n que forma part d’una naci\u00f3 que \u00e9s Espanya.<\/p>\n

Lamentablement no podem quantificar aquestes parts de poblaci\u00f3, at\u00e8s que la forma de saber-ho \u00e9s acudir al principi democr\u00e0tic i preguntar directament, cosa que no s’ha perm\u00e8s.\u00a0L’exist\u00e8ncia d’aquesta fractura d’identitats l’obtenim analitzant el vot en les successives eleccions auton\u00f2miques.\u00a0Comprovarem que mentre que en la major part de les comunitats aut\u00f2nomes existeix \u00fanicament l’eix dreta-esquerra, al qual ara s’ha de sumar el de vella pol\u00edtica-nova pol\u00edtica, a Catalunya hi ha addicionalment un altre eix, el del nacionalisme catal\u00e0-nacionalisme espanyol, que es mant\u00e9 permanentment al llarg de tota la hist\u00f2ria democr\u00e0tica.<\/p>\n

El problema de fons prov\u00e9 de la concepci\u00f3 que s’ha donat a l’Estat que va instaurar la Constituci\u00f3, que ent\u00e9n que Espanya \u00e9s de matriu castellana, \u00e9s a dir, que identifica la matriu espanyola amb la castellana.\u00a0Davant d’aix\u00f2, una altra concepci\u00f3 possible \u00e9s entendre que Espanya \u00e9s un Estat que integra, que articula, les diverses sensibilitats nacionals.\u00a0Espanya ha d’assumir que parts significatives de la seva poblaci\u00f3 parlen i tenen sentiments identitaris diferents.<\/p>\n

Espanya nom\u00e9s es consolidar\u00e0 quan sigui capa\u00e7 d’integrar totes les sensibilitats nacionals que la integren.\u00a0No es tracta que l’Estat permeti la subsist\u00e8ncia d’identitats diferenciades, sin\u00f3 que l’Estat sigui l’agrupaci\u00f3 volunt\u00e0ria de diverses sensibilitats nacionals que s’articulen, d’igual a igual;\u00a0no es tracta que l’Estat permeti a les comunitats aut\u00f2nomes amb llengua pr\u00f2pia que puguin usar-la i que fins i tot sigui oficial en aquella comunitat, sin\u00f3 que aquestes lleng\u00fces siguin promocionades per l’Estat com a pr\u00f2pies.\u00a0Per aix\u00f2 s’hauria de canviar la cultura pol\u00edtica: passar d’una cultura pol\u00edtica tolerant amb les sensibilitats o identitats nacionals a una altra que cultura pol\u00edtica suposi la suma de totes elles.<\/p>\n

En aquesta l\u00ednia hauria d’establir una negociaci\u00f3 en la qual les comunitats aut\u00f2nomes que ho desitgin puguin plantejar quina \u00e9s la seva posici\u00f3 sobre la seva articulaci\u00f3 amb l’Estat, i aquest al seu torn pugui explicitar quina \u00e9s la seva posici\u00f3.\u00a0Per a aix\u00f2 s’haurien d’estudiar els nombrosos d\u00e8ficits del sistema institucional, cercar en els diferents models existents en altres pa\u00efsos i triar i adaptar el que susciti major consens.\u00a0Entre d’altres aspectes, hauria de reformar el sistema de finan\u00e7ament, que podria inspirar-se en el sistema alemany;\u00a0repensar el sistema de repartiment de compet\u00e8ncies;\u00a0protegir les lleng\u00fces minorit\u00e0ries i reformar el Senat com a aut\u00e8ntica cambra de representaci\u00f3 territorial, a la manera dels Estats Units o d’Alemanya, encara que aquests models s\u00f3n completament diferents.\u00a0La soluci\u00f3 als problemes no \u00e9s negar la seva exist\u00e8ncia sin\u00f3 diagnosticar-los i, en democr\u00e0cia, negociar les solucions.\u00a0El problema \u00e9s que les forces pol\u00edtiques tradicionals no impulsen les reformes i el malestar ciutad\u00e0 segueix creixent.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Europa \u00e9s un antic gresol en el qual conviuen diverses sensibilitats nacionals que s’han anat forjant al llarg dels segles com Alemanya, Su\u00e8cia, Pol\u00f2nia, Ucra\u00efna, R\u00fassia, S\u00e8rbia, Cro\u00e0cia, Dinamarca i Holanda, entre moltes altres.\u00a0Espanya \u00e9s, al seu torn, un altre antic gresol at\u00e8s que dins de l’Estat conviuen tamb\u00e9 diverses sensibilitats nacionals.\u00a0Amb la implantaci\u00f3 de …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-13151","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13151","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13151"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13151\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":13153,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13151\/revisions\/13153"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13151"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13151"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13151"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}