{"id":13147,"date":"2015-08-27T11:34:22","date_gmt":"2015-08-27T09:34:22","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=13147"},"modified":"2015-08-27T11:34:22","modified_gmt":"2015-08-27T09:34:22","slug":"raimon-obiols-dietari-dagost-grecia-europa-sobirania","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-dietari-dagost-grecia-europa-sobirania\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols \u2013 Dietari d\u2019agost: Gr\u00e8cia, Europa, sobirania"},"content":{"rendered":"

\"tsiprasmerkel\"El cas de Gr\u00e8cia est\u00e0 representant una formidable lli\u00e7\u00f3 de coses: el govern democr\u00e0tic \u00a0d\u2019un Estat sobir\u00e0\u00a0 ha estat aculat contra les cordes i obligat a acceptar les coses que havia justament denunciat i que el poble sobir\u00e0 havia rebutjat, amb refer\u00e8ndum incl\u00f2s.\u00a0 Una \u201ctransformaci\u00f3 estupefaent<\/i>\u201d, s\u2019ha perm\u00e8s ironitzar Wolfgang<\/b> Sch\u00e4uble<\/b>. Per\u00f2 el final d\u2019aquesta hist\u00f2ria grega i europea encara no est\u00e0 escrit…<\/p>\n

Un dirigent de la CDU el partit d\u2019Angela Merkel, <\/b>ha posat aquestes paraules en boca de la cancellera: \u201cSyriza havia declarat la guerra al Pacte d\u2019estabilitat, per\u00f2 no vam cedir i vam posar damunt la taula la q\u00fcesti\u00f3 de la sortida d\u2019Atenes de l\u2019euro. Per\u00f2 despr\u00e9s vam tenir en compte qu\u00e8 hauria passat a Gr\u00e8cia i a Europa, en mig d\u2019una greu onada migrat\u00f2ria i de les amenaces de l\u2019Estat isl\u00e0mic<\/i>\u201d.<\/p>\n

Textuals o no, aquestes paraules reflecteixen fidelment, em sembla, el capteniment de Berlin, a la vegada inflexible en l\u2019aplicaci\u00f3 de l\u2019ortod\u00f2xia econ\u00f2mica dominant\u00a0 i a la vegada passiu i vacil\u00b7lant (pol\u00edticament est\u00e8ril) pel que fa a tots els altres problemes europeus. Amb\u00a0 decisions \u2013 o manca de decisions – que es produeixen massa sovint en la obscuritat.<\/p>\n

Les contradiccions i febleses actuals de la UE s\u2019intenten amagar sovint amb el formalisme d\u2019unes regles (que a vegades s\u2019estiren i a vegades s\u2019arronsen), ocultant el joc de poder i hegemonies que hi ha al darrere. Es van posant peda\u00e7os, vacil\u00b7lants i improvisats. \u201cCalen antibi\u00f2tics i recepten aspirines<\/i>\u201d, ha dit Romano Prodi<\/b>, l\u2019expresident de la Comissi\u00f3 europea.<\/p>\n

La crisi grega ha fet palesa aquesta situaci\u00f3 mostrant, d\u2019una banda, que hi ha \u00a0poders econ\u00f2mics i financers que ultrapassen els l\u00edmits dels Estats i, de l\u2019altra, que en l\u2019estat actual de la UE, Alemanya\u00a0 exerceix un poder a penes contestat i que aquest domini s\u2019exerceix sovint en benefici propi. Resulta sarc\u00e0stic, en aquest sentit, que els 14 aeroports grecs que un govern Tsipras<\/b> contra les cordes ha privatitzat,\u00a0 hagin passat a mans d\u2019una societat \u00a0alemanya.<\/p>\n

Prodi<\/b> ha denunciat aquesta situaci\u00f3. \u201cNo vull agitar fantasmes<\/i>\u201d, ha dit, \u201ci entenc<\/i>\u00a0 que, rere l\u2019excessiu poder alemany, hi ha tamb\u00e9 la profunda crisi dels altres\u201d. <\/i>Per\u00f2 el fet \u00e9s que \u201ccap dels grans problemes ha estat afrontat amb esperit europeu: ni Gr\u00e8cia ni la immigraci\u00f3. S\u2019han deixat explosionar<\/i>\u201d.<\/p>\n

La conclusi\u00f3 de Prodi<\/b> \u00e9s que\u00a0 \u201cEuropa est\u00e0 morint d\u2019inanici\u00f3<\/i>\u201d.<\/p>\n

La crisi grega ha significat un revulsiu. Per primera vegada, ha escrit Biagio<\/b> de Giovanni<\/b>, \u201cs\u2019ha lliurat (a la UE) una batalla pol\u00edtica no amagada darrere els formulismes d\u2019una diplom\u00e0cia que diu i no diu, i que al final sembla estar sempre d\u2019acord en tot<\/i>\u201d.<\/p>\n

S\u00ed: \u00a0cal recon\u00e8ixer aquest m\u00e8rit a Tsipras <\/b>i a Varufakis<\/b> (i a Sch\u00e4uble<\/b>!): \u00a0han fet saltar la diplom\u00e0cia de Brussel\u00b7les (on un \u201cs\u00ed<\/i>\u201d acostuma a ser un \u201cpotser<\/i>\u201d, i un \u201cpotser<\/i>\u201d acostuma a ser un \u201cno<\/i>\u201d) a un terreny\u00a0 on les coses esdevenen m\u00e9s clares (i en aquest cas ho han sigut molt): el camp de la pol\u00edtica. Han \u00a0mostrat qui disposa veritablement del dret de decidir.<\/p>\n

En aquesta situaci\u00f3, cada vegada hi ha m\u00e9s gent a Europa que es planteja amb cruesa les preguntes essencials: Qui pesa m\u00e9s en les nostres democr\u00e0cies: el diner o la gent? \u00a0Qu\u00e8 significa avui a Europa la sobirania dels pobles?<\/p>\n

La crisi grega ens ensenya que el dret a decidir \u00e9s avui, fonamentalment, un repte europeu. Si volem guanyar sobirania, cal resoldre el problema crucial de la cessi\u00f3 legal i consensuada de sobirania per part dels Estats naci\u00f3, amb les seves institucions i instruments progressivament inadequats.<\/p>\n

Els grav\u00edssims problemes que t\u00e9 Europa en aquests moments \u2013 la crisi grega, la trag\u00e8dia dels refugiats i de les migracions massives, la situaci\u00f3 a Ucra\u00efna, etc. – no ens haurien de fer perdre de vista que el repte m\u00e9s greu que la UE t\u00e9 al davant \u00e9s dotar-se dels instruments necessaris per a fer front als seus problemes interiors i exteriors, que nom\u00e9s poden tenir soluci\u00f3 a escala europea.<\/p>\n

Aquest \u00e9s el nus de la q\u00fcesti\u00f3, em sembla, que interpel\u00b7la als grecs, i tamb\u00e9 a\u00a0 nosaltres i a\u00a0 tots els pobles d\u2019Europa: o b\u00e9 pactem sobiranies, federalitzant la UE, fent el pas a la Europa pol\u00edtica,\u00a0 o no tindrem \u2013 com no han tingut els grecs – sobirania veritable.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El cas de Gr\u00e8cia est\u00e0 representant una formidable lli\u00e7\u00f3 de coses: el govern democr\u00e0tic \u00a0d\u2019un Estat sobir\u00e0\u00a0 ha estat aculat contra les cordes i obligat a acceptar les coses que havia justament denunciat i que el poble sobir\u00e0 havia rebutjat, amb refer\u00e8ndum incl\u00f2s.\u00a0 Una \u201ctransformaci\u00f3 estupefaent\u201d, s\u2019ha perm\u00e8s ironitzar Wolfgang Sch\u00e4uble. Per\u00f2 el final d\u2019aquesta …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,1],"tags":[],"class_list":["post-13147","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-europa","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13147","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13147"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13147\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":13149,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13147\/revisions\/13149"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13147"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13147"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13147"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}