![\"confusio\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2015\/08\/confusio-300x177.jpg\")
Espanya encap\u00e7ala el r\u00e0nquing de p\u00e8rdua de confian\u00e7a en la democr\u00e0cia a Europa, segons les dades de l’Informe sobre la democracia en Espa\u00f1a 2015, de la Fundaci\u00f3n Alternativas. El 2000 era el pa\u00eds amb menys insatisfacci\u00f3, despr\u00e9s dels pa\u00efsos escandinaus. Ara ha augmentat i s’acosta a la dels pa\u00efsos de l’est europeu. Cap altre pa\u00eds no ha fet una caiguda tan abrupta.<\/p>\n
Qu\u00e8 \u00e9s el que pot explicar aquesta caiguda? Els fets sospitosos s\u00f3n dos. Primer, la crisi econ\u00f2mica. Cal recordar que Espanya encap\u00e7ala tamb\u00e9 el r\u00e0nquing d’atur i caiguda d’ingressos de les fam\u00edlies. Segon, la crisi social. Espanya tamb\u00e9 lidera el r\u00e0nquing de deteriorament de la desigualtat i l’augment de la pobresa. \u00c9s l\u00f2gic su\u00adposar que la intensitat d’aquestes dues crisis expliqui la intensitat de la crisi pol\u00edtica. Per\u00f2 aix\u00f2 no est\u00e0 tan clar.<\/p>\n
El m\u00e9s sorprenent \u00e9s que la insatisfacci\u00f3 amb la democr\u00e0cia no \u00e9s exclusiva de les persones que han patit m\u00e9s l’atur i la caiguda d’in\u00adgressos. \u00c9s transversal, amb poques difer\u00e8ncies entre homes i dones, gent gran i jovent, ocupats i aturats, rics i pobres.<\/p>\n
I encara m\u00e9s sorprenent: la m\u00e0xima insatisfacci\u00f3 \u00e9s entre les persones m\u00e9s informades i m\u00e9s interessades en la pol\u00edtica. La classe mitjana professional, integrada per joves amb formaci\u00f3 superior, molts d’ells sense oportunitats de progr\u00e9s, professionals que han perdut la feina o executius que han vist afectades les seves expectatives.<\/p>\n
Una manera de comprovar-ho \u00e9s \u00adveient qui vota Podem<\/strong>, Ciutadans<\/strong> i les formacions d’esquerra alternativa. El \u00adsuport majoritari els ve d’aquesta classe mitjana. La falta d’expectatives i d’opor\u00adtunitats i el malestar amb el funcionament de la pol\u00edtica (corrupci\u00f3, democr\u00e0cia interna dels partits, llistes electorals tancades, falta de transpar\u00e8ncia i rendici\u00f3 de comptes) \u00e9s el que explica millor el malestar amb la pol\u00edtica de la gent in\u00adformada.<\/p>\n \u00c9s aquesta mateixa classe mitjana la que d\u00f3na veu al malestar social dif\u00fas. I la que est\u00e0 provocant una mutaci\u00f3 en el sistema de partits a trav\u00e9s d’un despla\u00e7ament tect\u00f2nic de vot dels tres partits majoritaris cap a les formacions noves o emergents.<\/p>\n Com han reaccionat els partits pol\u00edtics majoritaris –PP<\/strong>, PSOE<\/strong> i CiU<\/strong>– a aquest malestar amb la pol\u00edtica? Amb desconcert.<\/p>\n El Partit Popular<\/strong> i el Govern de Ma\u00adriano<\/strong> Rajoy<\/strong> s’han refugiat en les reformes laborals i en la millora de l’economia amb l’esperan\u00e7a que la recuperaci\u00f3 de l’activitat i de l’ocupaci\u00f3 facin oblidar les causes d’aquest malestar pol\u00edtic. Per\u00f2 l’economia avui no guanya eleccions.<\/p>\n El PSOE<\/strong> encara no s’ha recuperat de la ceguesa de Rodr\u00edguez Zapatero i de la percepci\u00f3 de p\u00e8rdua de sobirania pol\u00edtica que van produir les retallades de despesa social i el canvi de la Constituci\u00f3. Les seves propostes se centren ara en la desigualtat i la pobresa. Per\u00f2 les pol\u00edtiques redistributives tradicionals avui tampoc no guanyen eleccions.<\/p>\n CiU<\/strong> i el Govern d’Artur Mas<\/strong> estan minats per la seva gesti\u00f3 de la crisi. Van rebre un c\u00e0stig ja a les eleccions del 2012. Aquesta clatellada i l’explosi\u00f3 de la corrupci\u00f3 al seu si l’han portat a diluir-se en l’ANC amb la marca de la independ\u00e8ncia. Per\u00f2 sembla m\u00e9s una fugida que no pas una resposta al malestar catal\u00e0.<\/p>\n Aquest desconcert dels partits continuar\u00e0 despr\u00e9s de les eleccions, i m\u00e9s \u00adenll\u00e0.<\/p>\n Despr\u00e9s de les auton\u00f2miques catalanes, el desconcert ser\u00e0 alt sigui quin sigui el resultat. Primer, perqu\u00e8 el que no pot ser no pot ser. Segon, perqu\u00e8 no hi ha alternativa a la vista. Per\u00f2 el desconcert tamb\u00e9 conti\u00adnuar\u00e0 despr\u00e9s de les generals del desembre a causa de la ruptura del bipartidisme. En tots dos casos veurem estrat\u00e8gies de coalicions que produiran estranys companys de llit.<\/p>\n Per\u00f2 el desconcert anir\u00e0 m\u00e9s enll\u00e0 de les eleccions. Tant dels partits tradicionals com dels emergents. Per una s\u00e8rie de raons. Primer, perqu\u00e8 no ser\u00e0 f\u00e0cil fer front als d\u00e8ficits institucionals i pol\u00edtics que hi ha al darrere del malestar de les classes mitjanes. Segon, perqu\u00e8 costar\u00e0 que sorgeixin noves propostes contra l’atur, la desigualtat i la falta d’oportunitats que es concili\u00efn b\u00e9 amb la camisa de for\u00e7a de l’euro i la globalitzaci\u00f3 financera. I, tercer, perqu\u00e8 el r\u00e0pid i intens canvi t\u00e8cnic associat a la revoluci\u00f3 digital i als robots intel\u00b7ligents porten nous reptes per a l’economia, l’ocupaci\u00f3 i la desigualtat de renda i oportunitats.<\/p>\n Aquesta situaci\u00f3 complexa no t\u00e9 respostes pol\u00edtiques simples, i aix\u00f2 far\u00e0 que el desconcert dels partits sigui prolongat. Per\u00f2 si m\u00e9s no el rumb sembla clar: necessitem un nou contracte social i pol\u00edtic basat en un nou progressisme com el que es va aconseguir en el passat, basat en un nou Bretton Woods internacional, i un nou new deal europeu. No ser\u00e0 f\u00e0cil, per\u00f2 si es va aconseguir en el passat, tamb\u00e9 es podr\u00e0 aconseguir ara.<\/p>\n