bloc<\/a>, que pr\u00e0cticament tots els invitats a la seva boda, el 2001, \u201cquasi tots ells socialistes aleshores, incl\u00f2s l\u2019oficiant, s\u2019han passat a alguna forma d\u2019extremisme nacionalista, catal\u00e0 o espanyol<\/i>\u201d.<\/p>\nLa crisi Catalunya \u2013 Espanya \u00a0s\u2019ha exasperat i els sentiments i els dilemes identitaris han assolit una gran intensitat emotiva. Les circumst\u00e0ncies (la crisi social i pol\u00edtica, el frac\u00e0s del segon Estatut) hi han ajudat. Per\u00f2 sobre aquest substrat s\u2019han generat pol\u00edtiques deliberades del nacionalisme espanyol i del catal\u00e0 que, jugant amb els sentiments d\u2019identitat de la gent, s\u2019han anat fent cada vegada m\u00e9s virulentes. Proliferen els improperis i les desqualificacions, \u00a0els ultim\u00e0tums fulminants, les sof\u00edstiques espatarrants, els maniqueismes radicals.<\/p>\n
Aquesta situaci\u00f3 ha generat diverses divisions i ruptures en el m\u00f3n de la pol\u00edtica catalana. No \u00e9s un fenomen nou. \u201cEn qualsevol reflexi\u00f3 sobre la Catalunya i l\u2019Espanya contempor\u00e0nies<\/i>\u201d, va deixar escrit Pierre Vilar<\/b>, \u201cel que planteja un major problema (el subratllat \u00e9s meu) \u00e9s el fet que la comunitat invocada (…) hagi pogut ser la comunitat catalana, mentre que l\u2019instrument de poder era l\u2019Estat espanyol. D\u2019aqu\u00ed v\u00e9nen les contradiccions, les reculades, les \u2018tra\u00efcions\u201d….<\/i>\u201c.<\/p>\n
Per\u00f2 no \u00e9s a aquesta q\u00fcesti\u00f3 a la que vull referir-me. Les crisis pol\u00edtiques poden ser preocupants, sobretot quan no presenten sortides visibles. Per\u00f2 \u00e0dhuc en aquest cas representen finestres d\u2019oportunitat, de canvi.<\/p>\n
El que m\u2019angoixa \u00e9s el fet que comencin a apar\u00e8ixer esquerdes en la societat, amb conseq\u00fc\u00e8ncies dif\u00edcils d\u2019avaluar per\u00f2 que poden ser irreversibles, almenys durant molt de temps.<\/p>\n
Crec que la societat catalana tindr\u00e0 la capacitat d\u2019encaixar les crispacions pol\u00edtiques en curs, i superar una situaci\u00f3 de xoc d\u2019identitats, estimulat per una confrontaci\u00f3 de frontismes inconciliables. Per\u00f2 que Aznar<\/b> digu\u00e9s en un moment que \u201cantes se romper\u00e1 Catalu\u00f1a que Espa\u00f1a<\/i>\u201d no \u00e9s motiu per a prendre\u2019s a la lleugera la q\u00fcesti\u00f3 vital de la nostra unitat civil.<\/p>\n
Les f\u00f3rmules \u201cSom i serem un sol poble\u201d i \u201cLa llengua no ens dividir\u00e0\u201d no s\u00f3n expressions d\u2019un passat superat. Al contrari: prenen avui una vig\u00e8ncia absolutament vital pel nostre futur nacional.<\/p>\n
Que a les xarxes socials hi hagi activistes de \u201cCatalunya s\u00ed es pot<\/i>\u201d i de \u201cJunts pel s\u00ed<\/i>\u201d que es deixin arrossegar i abonin una pol\u00e8mica sobre els cognoms \u201ccatalans\u201d o\u00a0 \u201cespanyols\u201d de les seves candidatures respectives, \u00e9s un s\u00edmptoma profundament inquietant, de molt mal averany.<\/p>\n
Com han assenyalat Borja<\/b> i Sempere <\/b>en un article<\/a> recent, \u201callunyar el perill de trencament segons l\u00ednies etnicoling\u00fc\u00edstiques \u00e9s un imperatiu categ\u00f2ric\u201d<\/i>. Tamb\u00e9 ho ha de ser – com afegeixen – evitar una situaci\u00f3 que posi a \u201cuna bona part dels sectors populars davant el dilema entre\u00a0ser nom\u00e9s catal\u00e0\u00a0i\u00a0ser catal\u00e0 i espanyol\u201d. <\/i>No voldria resultar grandiloq\u00fcent, per\u00f2 crec que el dest\u00ed de les esquerres catalanes, i el del propi pa\u00eds, depenen d\u2019aquest imperatiu categ\u00f2ric.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Un ciutad\u00e0 escrivia l\u2019altre dia a Twitter que \u201c\u00c9s impossible preveure qu\u00e8 passar\u00e0 despr\u00e9s del 27-S. L’\u00fanic pron\u00f2stic segur \u00e9s que els dinars de Nadal del 2015 seran sinistres\u201d. Ho comparteixo. Qui no ha viscut en els darrers anys discussions que alteraven les trobades d\u2019amics i familiars? Per no parlar de situacions m\u00e9s amargues: Quico …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[24],"class_list":["post-13140","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general","tag-raimon-obiols"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13140","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13140"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13140\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":13142,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13140\/revisions\/13142"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13140"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13140"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13140"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
![\"esquerda\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2015\/08\/esquerda-300x199.jpg\")
Un ciutad\u00e0 escrivia l\u2019altre dia a Twitter que \u201c\u00c9s impossible preveure qu\u00e8 passar\u00e0 despr\u00e9s del 27-S. L’\u00fanic pron\u00f2stic segur \u00e9s que els dinars de Nadal del 2015 seran sinistres<\/i>\u201d.<\/p>\n