{"id":13101,"date":"2015-08-14T11:10:14","date_gmt":"2015-08-14T09:10:14","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=13101"},"modified":"2015-08-14T11:10:14","modified_gmt":"2015-08-14T09:10:14","slug":"entrevista-a-jordi-borja-bcn-en-comu-ha-comes-un-error-tactic-voler-fer-coses-que-cridin-latencio-pero-que-no-es-poden-fer-tan-de-pressa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/entrevista-a-jordi-borja-bcn-en-comu-ha-comes-un-error-tactic-voler-fer-coses-que-cridin-latencio-pero-que-no-es-poden-fer-tan-de-pressa\/","title":{"rendered":"Entrevista a Jordi Borja: \u201cBCN en Com\u00fa ha com\u00e8s un error t\u00e0ctic: voler fer coses que cridin l\u2019atenci\u00f3 per\u00f2 que no es poden fer tan de pressa\u201d"},"content":{"rendered":"

\"borja\"Va formar part de la candidatura de Barcelona en Com\u00fa com a n\u00famero 37, per\u00f2 se l\u2019ha assenyalat com un dels promotors de la iniciativa. Exactament, quin paper hi va tenir?<\/strong><\/p>\n

La meva adhesi\u00f3 principal \u00e9s amb l\u2019Observatori DESC, que presideixo des del 2011 perqu\u00e8 m\u2019ho va proposar fonamentalment l\u2019Ada Colau, que \u00e9s a qui coneixia m\u00e9s. D\u2019alguna manera, amb la import\u00e0ncia que va adquirir el moviment de la PAH i la lluita contra els desnonaments, es va veure que hi havia l\u2019oportunitat de passar de la protesta a intentar canviar les pol\u00edtiques p\u00fabliques. L\u2019Ada s\u2019havia convertit en un fenomen pol\u00edtic i es va comen\u00e7ar a parlar d\u2019aix\u00f2 d\u2019una manera bastant informal.<\/p>\n

En quin moment?<\/strong><\/p>\n

Aix\u00f2 devia ser cap al 2012 o 2013. El nucli al voltant de l\u2019Ada era generacional i venia dels moviments antiglobalitzaci\u00f3 i dels moviments socials, etc. Jo venia d\u2019un altre lloc i d\u2019una altra \u00e8poca. S\u00ed que havia estat vinculat als moviments de barri, per\u00f2 d\u2019una manera m\u00e9s formal, amb associacions de ve\u00efns. Segons la terminologia actual, jo venia de la casta, per\u00f2 mai he tingut consci\u00e8ncia de tenir cap privilegi.<\/p>\n

Entenc que no es considera casta.<\/strong><\/p>\n

Si casta vol dir tenir privilegis, no. Si vol dir que has estat en c\u00e0rrecs p\u00fablics, doncs s\u00ed. No nom\u00e9s hi he estat, sin\u00f3 que no me\u2019n penedeixo. Tot al contrari. La meva formaci\u00f3 pol\u00edtica i a la qual encara em sento vinculat \u00e9s el PSUC, que es va trencar i va desapar\u00e8ixer. Per\u00f2 sempre he estat votant i he donat suport a ICV, al mateix temps que mantenia una dist\u00e0ncia cr\u00edtica que feia que no hi estigu\u00e9s a dins. La meva cr\u00edtica amistosa \u00e9s que tant ICV com EUiA s\u2019havien convertit en partits molt dignes i decents, que defensaven posicions socials i pol\u00edtiques amb les quals jo m\u2019hi sentia a prop, per\u00f2 la seva pr\u00e0ctica era excessivament institucional. Jo venia d\u2019un PSUC que es definia com a partit de lluita i de govern, \u00e9s a dir, que estava a les institucions des d\u2019on es podien impulsar pol\u00edtiques p\u00fabliques, per\u00f2 perqu\u00e8 s\u2019impulsin aquestes pol\u00edtiques cal que hi hagi mobilitzaci\u00f3 i pressi\u00f3 social. En canvi, em sentia m\u00e9s c\u00f2mode en l\u2019ambient del DESC.<\/p>\n

Que \u00e9s on s\u2019impulsa l\u2019embri\u00f3 de Barcelona en Com\u00fa\u2026<\/strong><\/p>\n

Per\u00f2 jo no formava part del nucli pol\u00edtic que la va impulsar, sin\u00f3 que eren el [Gerardo] Pisarello, el Jaume Asens, la Gala Pin\u2026 La meva influ\u00e8ncia en aquest col\u00b7lectiu \u00e9s molt limitada i bastant indirecta. Per\u00f2 s\u00ed que era dels que defensaven que la iniciativa pol\u00edtica la portessin a la ciutat de Barcelona. Em semblava m\u00e9s interessant. Pensava que era dif\u00edcil per\u00f2 no impossible guanyar les eleccions. En canvi, anant a unes llistes parlament\u00e0ries, siguin d\u2019Espanya o de Catalunya, quedarien bastant difusos. I guanyar a Barcelona tamb\u00e9 tindria molt efecte a aquests nivells. Aquesta posici\u00f3 era m\u00e9s o menys compartida per altra gent. L\u2019Ada s\u2019ho va pensar molt i a partir de finals de 2013 es va perfilar aquesta orientaci\u00f3.<\/p>\n

En les primeres setmanes de govern d\u2019Ada Colau ja s\u2019han pres algunes decisions significatives, com ara la morat\u00f2ria hotelera. Quin balan\u00e7 fa de l\u2019inici de mandat?<\/strong><\/p>\n

Hi ha dos estils de fer pol\u00edtica; el que ha predominat a Barcelona en Com\u00fa, tant abans de les eleccions com despr\u00e9s, ha estat molt declaratori, de fer coses que cridin l\u2019atenci\u00f3. Em sembla l\u00f2gic durant la campanya electoral, que va estar ben plantejada. En un moment d\u2019indignaci\u00f3 i de pors envers el futur, d\u2019exig\u00e8ncia i de den\u00fancia dels privilegis i de la corrupci\u00f3, van saber connectar-hi. Aqu\u00ed l\u2019estil de l\u2019Ada va ser molt efica\u00e7. Per\u00f2, en arribar a l\u2019Ajuntament, et trobes amb la resist\u00e8ncia de la realitat i aqu\u00ed potser el llenguatge no ha estat sempre el m\u00e9s adequat. S\u2019ha donat m\u00e9s l\u2019aspecte que es volen fer coses, que despr\u00e9s a la pr\u00e0ctica no es poden portar a terme tan de pressa. Crec que \u00e9s un error t\u00e0ctic, perqu\u00e8 generes anticossos innecess\u00e0riament.<\/p>\n

Creu que la morat\u00f2ria n\u2019\u00e9s un exemple?<\/strong><\/p>\n

Si fas la morat\u00f2ria sobre els hotels, que en si mateixa est\u00e0 b\u00e9, transmets la sensaci\u00f3 que est\u00e0s paralitzant l\u2019activitat i molta gent se sent amena\u00e7ada. Em semblaria m\u00e9s oport\u00fa fer una morat\u00f2ria en determinades zones, que pot ser molt m\u00e9s efica\u00e7 i centrada on l\u2019impacte del turisme \u00e9s m\u00e9s gran. Abans de les eleccions es va anunciar que es farien auditories de tot. I, si \u00e9s necessari, es fan, per\u00f2 no s\u2019anuncien, perqu\u00e8 tampoc calen, ja que els serveis t\u00e8cnics i jur\u00eddics de l\u2019Ajuntament de Barcelona s\u00f3n bons. Quan tens 11 regidors de 41, \u00e9s absolutament imprescindible comptar amb el suport de 10 m\u00e9s. Ja saps que la CUP et criticar\u00e0 sempre, per\u00f2 en una votaci\u00f3, si cal, et donaran un vot. Necessites els vots dels socialistes i d\u2019ERC. I es jutja els altres grups pel seu passat i no pel seu futur. Crec que \u00e9s inevitable si es vol tirar endavant fer una alian\u00e7a amb ells, perqu\u00e8, si no, ser\u00e0 perdre una batalla rere l\u2019altra fins a la batalla final, que tamb\u00e9 la perdr\u00e0s. S\u2019est\u00e0 fent un aprenentatge. Entenc que s\u2019actu\u00ef com s\u2019actua, per\u00f2 tamb\u00e9 se\u2019ls ha de dir que, ja que els necessites, tracta\u2019ls b\u00e9.<\/p>\n

Si no s\u00f3n capa\u00e7os de tra\u00e7ar aquesta alian\u00e7a, veu complicat que el govern compleixi el mandat?<\/strong><\/p>\n

Aix\u00f2 no dep\u00e8n de l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica, perqu\u00e8 no hi ha eleccions. Si es d\u00f3na una situaci\u00f3 en qu\u00e8 no hi ha un suport pol\u00edtic suficient, els partits de l\u2019oposici\u00f3 poden formar una majoria alternativa, per\u00f2 entre CiU, ERC i el PSC tampoc tenen majoria. Pot passar, per\u00f2 no em situaria en aquesta tessitura, per\u00f2 cal evitar-ho. Tamb\u00e9 \u00e9s veritat que en aquests moments el prestigi que t\u00e9 l\u2019alcaldessa i la seva candidatura fa dif\u00edcil plantejar aix\u00f2 i es poden trobar que, si a mig mandat fan una moci\u00f3 de censura, en les eleccions seg\u00fcents Barcelona en Com\u00fa arrasi. El m\u00e9s positiu \u00e9s fer un govern bastant estable, demostrar serietat, aconseguir coses i arribar a les eleccions seg\u00fcents en bones condicions per millorar la ciutat. S\u00f3c partidari que \u00e9s molt fonamental guanyar les eleccions seg\u00fcents. En quatre anys no pots donar suficients beneficis als sectors populars i, en canvi, se\u2019t poden posar en contra molts altres sectors. S\u2019ha d\u2019anar molt amb compte amb la gesti\u00f3 del turisme i del centre de la ciutat. No pot semblar que s\u2019abandona el centre de la ciutat.<\/p>\n

En articles recents ha criticat que els nous governs municipalistes no coneixen all\u00f2 b\u00e0sic de la instituci\u00f3 i que estan mancats de projecte de ciutat. No es van abordar pr\u00e8viament aquestes q\u00fcestions?<\/strong><\/p>\n

Les candidatures s\u2019han fet bastant precipitadament i hi ha predominat una cultura contestat\u00e0ria i reivindicativa, per\u00f2 que no coneixia els mecanismes ni els procediments de les institucions, ni tampoc hi ha una cultura d\u2019aliances pol\u00edtiques. Tampoc es poden agafar al peu de la lletra les demandes que v\u00e9nen de la societat, que en realitat expressen unes reivindicacions que poden ser molt localistes. La societat t\u00e9 raons, per\u00f2 no sempre t\u00e9 ra\u00f3. S\u2019ha passat dels moviments socials a les institucions en molts casos saltant-se les organitzacions socials. Aix\u00f2 que en diuen la nova pol\u00edtica expressa un menyspreu pels sindicats. Els moviments socials s\u00f3n de gent que est\u00e0 en una l\u00ednia recta de confrontaci\u00f3, molt legitima. Per\u00f2 les organitzacions socials m\u00e9s estables, com les ve\u00efnals, ja s\u00f3n molt m\u00e9s plurals i han de tenir en compte la senyora Pepita i la gent que no est\u00e0 mitjanament polititzada. I les institucions ja s\u00f3n una altra cosa.<\/p>\n

Defensa la necessitat de recuperar el dret a la ciutat. Ha de ser una de les prioritats de les noves formacions?<\/strong><\/p>\n

El cas de Barcelona i Barcelona en Com\u00fa em sembla m\u00e9s limitat per\u00f2 m\u00e9s interessant que el de Podem. Podem \u00e9s una oferta pol\u00edtica\u00a0urbi et orbi, que toca les tecles que sensibilitzen una part important de la poblaci\u00f3, com la casta, la corrupci\u00f3, els drets b\u00e0sics, etc., i el seu objectiu \u00e9s guanyar unes eleccions generals i des d\u2019aqu\u00ed desenvolupar pol\u00edtiques m\u00e9s avan\u00e7ades. \u00c9s molt interessant i molt positiu, per\u00f2 \u00e9s molt dif\u00edcil nom\u00e9s des de les c\u00fapules de l\u2019Estat promoure transformacions socials, perqu\u00e8 no estem com l\u2019any 45 a Fran\u00e7a o a Anglaterra, en qu\u00e8 s\u2019havia de construir la maquin\u00e0ria del\u00a0welfare state\u00a0[Estat del benestar]. Ara els drets s\u2019han de reconquerir i s\u2019han de fer pol\u00edtiques molt m\u00e9s col\u00b7laboratives, no crear una nova gran burocr\u00e0cia. Cal trencar la dicotomia o Estat o mercat, s\u2019ha de buscar un entremig, promoure l\u2019economia social, les cooperatives\u2026 Les ciutats i els territoris altament urbanitzats no s\u00f3n \u00fanicament laboratoris, sin\u00f3 que \u00e9s d\u2019on es poden implementar pol\u00edtiques amb la col\u00b7laboraci\u00f3 dels diferents agents socials, econ\u00f2mics, culturals, etc. Les pol\u00edtiques que puguin implementar organitzacions com Podem a escala d\u2019Espanya ser\u00e0 molt dif\u00edcil que es puguin desenvolupar si no troben uns\u00a0partners\u00a0a escala de ciutat.<\/p>\n

Mentre que Barcelona en Com\u00fa i la mateixa Ada Colau han reivindicat la figura de Pasqual Maragall, no fan el mateix amb l\u2019anomenat Model Barcelona, en qu\u00e8 vost\u00e8 va tenir-hi un paper clau.<\/strong><\/p>\n

El nucli sorgit del DESC no s\u2019identificava amb la den\u00fancia radical del Model Barcelona que poden expressar el Manuel Delgado o la CUP, per\u00f2 al mateix temps hi eren reticents. La radicalitzaci\u00f3 de la CUP en aquest \u00e0mbit va generar una reacci\u00f3 en sentit contrari de l\u2019entorn de Guanyem, que van reivindicar l\u2019alcaldia de Maragall i fins i tot a mi. S\u00e9 que en alguns actes l\u2019Ada va dir que uns dels seus principals referents en urbanisme era jo. Com a reflexi\u00f3, cal dir que a l\u2019\u00e8poca de Maragall no tot es va fer b\u00e9. No hi va haver una bona pol\u00edtica d\u2019habitatge i tampoc es va aconseguir fer un aut\u00e8ntic govern metropolit\u00e0, per la mala entesa entre el Pujol i el Maragall i tamb\u00e9 perqu\u00e8 el Maragall va quedar sol dins el seu partit. En aquests moments, la visi\u00f3 que tenim gent com l\u2019Ada, el [Gerardo] Pisarello, el Ricard Gom\u00e0, la Janet [Sanz], el [Joan] Subirats o jo ha de ser molt similar. El que em sembla molt injust \u00e9s la cr\u00edtica absolutament negativa i s\u2019arriba a casos de comparar Porcioles i Maragall.<\/p>\n

En una\u00a0entrevista a CR\u00cdTIC<\/a>, Manuel Delgado definia el Model Barcelona com fonamentalment un \u201cdiscurs molt potent que consistia a intentar fer de Barcelona un producte acompanyat d\u2019un seguit d\u2019ornaments de tipus gen\u00e8tic, presumptament basats en valors universals\u201d. Entenc que no hi est\u00e0 d\u2019acord, per\u00f2 assumeix una degradaci\u00f3 del model a partir dels anys noranta.<\/strong><\/p>\n

La cr\u00edtica del Manuel Delgado en gran part es podria assumir si ho express\u00e9s amb un discurs menys agressiu, perqu\u00e8 nom\u00e9s mira una part de la realitat, de manera que es falsifica la imatge. Pots buscar errors i coses que s\u2019han fet malament en qualsevol pol\u00edtica i qualsevol comportament hum\u00e0 i, si vas agafant les caques de tot un comportament, aix\u00f2 far\u00e0 una pila de caques, per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s aquesta persona o aquest col\u00b7lectiu. Per\u00f2 \u00e9s veritat que a Barcelona no es va municipalitzar el s\u00f2l com l\u2019any 37, per\u00f2 \u00e9s que no es podia. Segurament es podien haver fet m\u00e9s coses en pol\u00edtiques de s\u00f2l, per\u00f2 el que es fa i es desf\u00e0 a la ciutat no \u00e9s nom\u00e9s el que fa l\u2019Ajuntament, que \u00e9s un actor m\u00e9s.<\/p>\n

En les eleccions del 27-S hi haur\u00e0 tres propostes que plantegen passos endavant, de diferent nivell, en la q\u00fcesti\u00f3 nacional: Junts pel S\u00ed, la CUP i Catalunya S\u00ed que es Pot. Aquesta darrera llista defensa iniciar un proc\u00e9s constituent catal\u00e0 no subordinat al que passi a l\u2019Estat, per\u00f2 alhora tenint-ho molt en compte. Com veu el \u2018proc\u00e9s\u2019?<\/strong><\/p>\n

Se\u2019m fa una mica estrany que es plantegi amb tanta frivolitat el tema de la independ\u00e8ncia. Per arribar a la independ\u00e8ncia, hi ha passos previs. Un \u00e9s la consulta als ciutadans. Unes eleccions com les d\u2019ara per alguns poden considerar-se un plebiscit, per\u00f2 aix\u00f2 ho pensaran ells, per\u00f2 els altres no ho sabem. No hi veig un car\u00e0cter plebiscitari i primer s\u2019ha d\u2019aconseguir aix\u00f2, que es vegi molt clar que hi ha una opci\u00f3 per la independ\u00e8ncia. Segona q\u00fcesti\u00f3, si es vol arribar a la independ\u00e8ncia, nom\u00e9s hi ha dues sortides: una insurrecci\u00f3, amb probable confrontaci\u00f3, com la Revoluci\u00f3 Francesa, ocupant els aparells de l\u2019Estat. I \u00e9s evident que aix\u00f2 no es donar\u00e0. Si no \u00e9s aix\u00f2, has de comptar amb l\u2019Estat i per aix\u00f2 cal que hi hagi un proc\u00e9s constituent aqu\u00ed i un altre a Espanya. I que hi hagi un altre Govern a l\u2019Estat i exigir una soluci\u00f3 pactada, no imposada. No podem tornar a imposar perqu\u00e8 10 o 12 senyors del Tribunal Constitucional decideixen.<\/p>\n

S\u00ed que creu que tard o d\u2019hora hi ha d\u2019haver una consulta per resoldre-ho.<\/strong><\/p>\n

Hi ha d\u2019haver una consulta. Per\u00f2 no \u00e9s el mateix fer una consulta plantejant tal com estem ara, amb una tensi\u00f3 constant, perqu\u00e8 jo aleshores votaria independ\u00e8ncia. Ara, si hi ha un Govern amb el qual es pot negociar, es pot pactar, ens respecta i bloqueja certes compet\u00e8ncies\u2026 Hi ha dos temes que s\u00f3n b\u00e0sics com la fiscalitat, en qu\u00e8 caldria tenir un tracte diferent per a Catalunya del que ha tingut fins ara, i el bloc de llengua, cultura i ensenyament. I despr\u00e9s un cert reconeixement a tenir una projecci\u00f3 internacional. Si aix\u00f2 es don\u00e9s, ja veur\u00edem qu\u00e8 sortiria. En una situaci\u00f3 com la d\u2019ara, la independ\u00e8ncia seria probable; en canvi, amb un pacte amb un Govern espanyol diferent \u00e9s probable que el resultat fos un altre.<\/p>\n

A escala europea, si mirem el que ha passat a Gr\u00e8cia, la sensaci\u00f3 \u00e9s que dins la UE no hi ha marge de maniobra i no es pot plantejar un model que trenqui amb el neoliberalisme imperant. Per a alg\u00fa que prov\u00e9 del marxisme, el que caldria \u00e9s intentar apostar per un canvi m\u00e9s d\u2019arrel del model econ\u00f2mic?<\/strong><\/p>\n

No es pot passar tampoc de no canviar res a canviar-ho tot. En el cas de Syriza, ha sigut una operaci\u00f3 no nom\u00e9s econ\u00f2mica, sin\u00f3 pol\u00edtica i no nom\u00e9s contra Syriza, sin\u00f3 contra possibles Syriza fora de Gr\u00e8cia. Aix\u00f2 ho han portat els alemanys i la seva zona d\u2019influ\u00e8ncia m\u00e9s directa que \u00e9s l\u2019Europa central. Els brit\u00e0nics passen i els francesos i els italians pateixen. Em sembla que els governants alemanys ho pagaran car, aix\u00f2. \u00c9s veritat que a Gr\u00e8cia han guanyat la batalla, per\u00f2 aix\u00f2 ha indignat una part molt important de l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica europea. Els alemanys han quedat com els dolents de la pel\u00b7l\u00edcula perqu\u00e8 han anat a intentar enfonsar i humiliar [Syriza]. Crec que aix\u00f2 provocar\u00e0 un trasbals pol\u00edtic on Gr\u00e8cia haur\u00e0 comptat molt. S\u00f3c bastant optimista i crec que en aquesta batalla s\u2019avan\u00e7ar\u00e0 i els alemanys en sortiran tocats.<\/p>\n

Entrevista realitzada per\u00a0Marc Font per a Cr\u00edtic<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Va formar part de la candidatura de Barcelona en Com\u00fa com a n\u00famero 37, per\u00f2 se l\u2019ha assenyalat com un dels promotors de la iniciativa. Exactament, quin paper hi va tenir? La meva adhesi\u00f3 principal \u00e9s amb l\u2019Observatori DESC, que presideixo des del 2011 perqu\u00e8 m\u2019ho va proposar fonamentalment l\u2019Ada Colau, que \u00e9s a qui …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[127,1],"tags":[],"class_list":["post-13101","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-entrevistes","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13101","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13101"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13101\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":13103,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13101\/revisions\/13103"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13101"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13101"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13101"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}