{"id":13092,"date":"2015-08-13T10:21:17","date_gmt":"2015-08-13T08:21:17","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=13092"},"modified":"2015-08-13T10:21:17","modified_gmt":"2015-08-13T08:21:17","slug":"entrevista-a-xavier-arbos-he-hagut-de-vencer-moltes-temptacions-per-no-ser-independentista","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/entrevista-a-xavier-arbos-he-hagut-de-vencer-moltes-temptacions-per-no-ser-independentista\/","title":{"rendered":"Entrevista a Xavier Arb\u00f3s: “He hagut de v\u00e8ncer moltes temptacions per no ser independentista”"},"content":{"rendered":"

\"arbos\"El comit\u00e8 d’experts del PSOE del que vost\u00e8 forma part defensa la asimetria territorial?<\/strong><\/p>\n

De moment, no defensa res.\u00a0Jo no s\u00e9 qu\u00e8 \u00e9s el que han plantejat altres.\u00a0En el cas que la defensi o no es veur\u00e0 al final, en el document que presenti el PSOE.\u00a0La difer\u00e8ncia m\u00e9s \u00f2bvia que haurem de veure \u00e9s si es mant\u00e9 l’asimetria m\u00e9s forta que ja existeix, que \u00e9s la relativa a les f\u00f3rmules de finan\u00e7ament.\u00a0Tinc la intu\u00efci\u00f3 que es formalitzar\u00e0 m\u00e9s alguna forma d’asimetria.<\/p>\n

Creu que el PSOE finalment acceptar\u00e0 un model de finan\u00e7ament espec\u00edfic per a Catalunya?<\/strong><\/p>\n

No ho s\u00e9, sincerament.\u00a0El document que elaborem en aquest comit\u00e8 passar\u00e0 al PSOE i ser\u00e0 el PSOE el que far\u00e0 el que voldr\u00e0.\u00a0Si s’altera el sistema de finan\u00e7ament, totes les CCAA mesuraran qu\u00e8 poden guanyar i qu\u00e8 perdre.\u00a0Hi ha comunitats que tenen por que un sistema de finan\u00e7ament redueixi la seva capacitat d’autofinan\u00e7ament, i altres que comporti una reducci\u00f3 del finan\u00e7ament que reben.\u00a0Per\u00f2 en cas que es vulgui canviar el sistema alg\u00fa sortir\u00e0 guanyant i alg\u00fa sortir\u00e0 perdent.<\/p>\n

Es contempla l’opci\u00f3 que Catalunya sigui reconeguda com a naci\u00f3 en el document?<\/strong><\/p>\n

Jo crec que el reconeixement pot donar-se o no, per\u00f2 recordant algunes declaracions d’alguns l\u00edders pol\u00edtics del PSOE, les veig de tots colors.\u00a0\u00c9s important veure a escala pol\u00edtica qu\u00e8 \u00e9s el que passa amb el nou Govern de la Comunitat Valenciana i de les Illes Balears.\u00a0La pressi\u00f3 per una reflexi\u00f3 sobre el sistema de finan\u00e7ament es pot plantejar.\u00a0Hi ha resist\u00e8ncies que jo crec que s\u00f3n degudes al fet de pensar que el reconeixement com a entitat nacional pot comportar algun tipus de privilegi.\u00a0Aquesta terminologia ha deixat acreditat que no comporta cap tipus de privilegi des del moment en qu\u00e8 la difer\u00e8ncia entre el concepte de ‘nacionalitat’ o ‘regi\u00f3’ no ha tingut cap rellev\u00e0ncia des del punt de vista competencial.<\/p>\n

L’estrat\u00e8gia d’alguns nacionalistes \u00e9s que s’obtingui el reconeixement com a naci\u00f3 i que d’aix\u00f2 es derivi un estatus de subjecte pol\u00edtic…<\/strong><\/p>\n

Aquest \u00e9s un sil\u00b7logisme que est\u00e0 molt consolidat, per\u00f2 jo crec que hi ha altres formes de veure la refer\u00e8ncia.\u00a0Per exemple, al Regne Unit, referir-se a Esc\u00f2cia i a Gal\u00b7les com a nacions ha estat hist\u00f2ricament plantejat.\u00a0La prova banal s\u00f3n les seleccions nacionals.\u00a0Aquest reconeixement ha coincidit, a m\u00e9s, amb una fort\u00edssima recentralitzaci\u00f3.<\/p>\n

Espanya no \u00e9s ja un dels pa\u00efsos m\u00e9s descentralitzats d’Europa?<\/strong><\/p>\n

De cap manera, aix\u00f2 \u00e9s un mantra que es repeteix per no tocar res.\u00a0Fixem-nos en una cosa.\u00a0A Canad\u00e0 i a B\u00e8lgica no hi ha ministre d’Educaci\u00f3.\u00a0Si som dels m\u00e9s descentralitzats, equiparem-nos a aix\u00f2.<\/p>\n

Llavors, \u00e9s mentida que l’Estat espanyol sigui dels m\u00e9s descentralitzats?<\/strong><\/p>\n

Per a mi \u00e9s mentida, clar que si.\u00a0Per qu\u00e8 \u00e9s mentida?\u00a0Perqu\u00e8 el malent\u00e8s ve de fixar-se nom\u00e9s en les mat\u00e8ries sobre les que tenen compet\u00e8ncia les CCAA, per\u00f2 s’obvia una cosa que tothom sap i \u00e9s que aquestes mat\u00e8ries es poden regular de diferents maneres.\u00a0Les CCAA o b\u00e9 poden tenir plenes compet\u00e8ncies legislatives, sotmeses nom\u00e9s als seus estatuts, o la Constituci\u00f3;\u00a0o b\u00e9 poden tenir compet\u00e8ncies que estan condicionades per la legislaci\u00f3 b\u00e0sica que faci l’Estat.\u00a0Llavors, si l’Estat fa una legislaci\u00f3 b\u00e0sica que \u00e9s molt detallada, evidentment les compet\u00e8ncies efectives de les CCAA es veuen redu\u00efdes.\u00a0A vegades, l’Estat no t\u00e9 compet\u00e8ncies per\u00f2 actua.<\/p>\n

Em podria posar algun exemple d’aix\u00f2.<\/strong><\/p>\n

El cas m\u00e9s evident \u00e9s en mat\u00e8ria de relacions intergovernamentals.\u00a0Si ens fixem en l’\u00e8poca de la llei de depend\u00e8ncia, era evident que les CCAA eren totes competents en mat\u00e8ria de benestar social, i l’Estat va utilitzar com a argument una de les cl\u00e0usules comod\u00ed de la Constituci\u00f3 –el article 149.1.1– per entrar sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3.<\/p>\n

Als Estats Units tamb\u00e9 hi ha disputes entre compet\u00e8ncies estatals i federals.<\/strong><\/p>\n

En qualsevol Estat descentralitzat els l\u00edmits de les compet\u00e8ncies s\u00f3n difusos.\u00a0Aix\u00f2 no crec que sigui molt diferent.\u00a0Per\u00f2 si qui t\u00e9 els diners vol fer pol\u00edtica, tingui o no tingui compet\u00e8ncia, al final condiciona els altres, que poden tenir la compet\u00e8ncia per\u00f2 no els diners.<\/p>\n

\u00c9s m\u00e9s greu aquesta ‘intromissi\u00f3’ o que s’incompleixin sent\u00e8ncies judicials per part d’algunes autonomies?<\/strong><\/p>\n

Que s’incompleixin les sent\u00e8ncies \u00e9s greu, complir la sent\u00e8ncia \u00e9s una obligaci\u00f3 jur\u00eddica, per\u00f2 no podem oblidar que tamb\u00e9 \u00e9s una obligaci\u00f3 jur\u00eddica respectar la distribuci\u00f3 de compet\u00e8ncies.\u00a0Jo no vull fer de cap manera un balan\u00e7 de la gravetat.\u00a0Les dues coses s\u00f3n greus.\u00a0Les regles de joc s’incompleixen pels dos costats.<\/p>\n

Quin grau de confian\u00e7a t\u00e9 vost\u00e8 en que la proposta federal del PSOE tiri endavant?<\/strong><\/p>\n

Si tirar endavant vol dir que surti \u00edntegrament tal com estigui formulada, no tinc confian\u00e7a.\u00a0Per\u00f2 tampoc el PSOE s’ho proposa.\u00a0El que es proposen \u00e9s tirar endavant una reforma constitucional que no es basi \u00fanicament en el document que proposi una for\u00e7a pol\u00edtica.\u00a0El que \u00e9s raonable en qualsevol proc\u00e9s de reforma constitucional \u00e9s buscar el consens.\u00a0La nostra experi\u00e8ncia hist\u00f2rica ens ensenya que quan hi ha hagut una Constituci\u00f3 d’all\u00f2 m\u00e9s progressista i meravellosa recolzada nom\u00e9s per una for\u00e7a pol\u00edtica, quan ha canviat la for\u00e7a dominant la Constituci\u00f3 ha fallat.\u00a0L’\u00e8xit de la Constituci\u00f3 del ’78 \u00e9s que ha pogut recolzar inicialment en un consens que anava des de la dreta a l’esquerra, per\u00f2 tamb\u00e9 posicions descentralitzadores i centralitzadores.\u00a0Ara s’ha de fer el mateix.<\/p>\n

I el comit\u00e8 d’experts veu factible tornar a arribar a un consens com el del 78?<\/strong><\/p>\n

El que veig impossible \u00e9s que s’arribi a algun acord sense que s’intenti.\u00a0El veig impossible si no es pren nota de quines s\u00f3n les forces pol\u00edtiques en pres\u00e8ncia.<\/p>\n

Considera als independentistes interlocutors v\u00e0lids en el proc\u00e9s de reforma constitucional?<\/strong><\/p>\n

Hi ha independentistes que tenen clar que volen anar-se’n.\u00a0Si volen anar-se’n no estan en aquest proc\u00e9s i tampoc crec que aquest proc\u00e9s s’hagi de plantejar conv\u00e8ncer-los.\u00a0Per\u00f2 el que no tindria sentit com\u00fa \u00e9s no veure l’evoluci\u00f3 de l’independentisme ni apropar-se una mica al que significa l’independentisme.\u00a0\u00c9s cert que hi ha molta gent que est\u00e0 conven\u00e7uda que vol anar-se’n, per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha una part que estaria disposada a quedar-se al marc d’una Constituci\u00f3 espanyola que don\u00e9s algun element que fos atractiu.<\/p>\n

\u00c9s a dir, creu que cert independentisme ve justificat per l’actitud de l’Estat?<\/strong><\/p>\n

Hi ha diverses formes d’independentisme.\u00a0Hi ha tants tipus d’independentistes com els que estan en les posicions contr\u00e0ries.\u00a0N’hi ha que ho sacralitzen –de una banda i d’un altre–.\u00a0Crec que s\u00ed que \u00e9s veritat que hi ha hagut una recentralitzaci\u00f3 i que algunes opinions del Partit Popular han irritat i han refor\u00e7at la presumpci\u00f3 que no hi ha res a fer.<\/p>\n

Em podria dir quin recentralizaciones ha patit Catalunya?<\/strong>\u00a0El jurista Francesc de Carreras diu que la transfer\u00e8ncia de compet\u00e8ncies a Catalunya ha estat constant en els \u00faltims 30 anys…<\/strong><\/p>\n

Tinc una gran relaci\u00f3 amb ell.\u00a0No acostumo a estar d’acord amb el que escriu, per\u00f2 li tinc un gran respecte i simpatia personal primer de tot.\u00a0Com a exemples de recentralitzaci\u00f3 hi ha la Lomce.\u00a0La llei relativa a la unitat de mercat tamb\u00e9 ho \u00e9s.\u00a0S\u00ed que hi ha recentralitzaci\u00f3.<\/p>\n

De vegades sembla que s’estigui en contra de la centralitzaci\u00f3 estatal, i a favor de l’europea.<\/strong><\/p>\n

Jo s\u00f3c federalista i crec en el principi de subsidiarietat, que vol dir que com m\u00e9s poder hagi a la base millor.\u00a0El cas d’Europa em sembla un sistema molt desmanegat.\u00a0El problema no \u00e9s que tingui molt o poc poder, sin\u00f3 que t\u00e9 un poder que \u00e9s inintel\u00b7ligible i tamb\u00e9 dif\u00edcil de controlar.\u00a0Hi ha una m\u00fatua alimentaci\u00f3 entre la irresponsabilitat dels estats, que semblen transferir a les institucions europees all\u00f2 que no volen fer.\u00a0Al final ning\u00fa entra en el que s’hauria de fer, que jo crec que \u00e9s un sistema federal europeu.\u00a0S\u00f3c partidari de la m\u00e0xima descentralitzaci\u00f3 tant a nivell espanyol com europeu.\u00a0Una descentralitzaci\u00f3 nom\u00e9s s’ha de corregir si hi ha l’evid\u00e8ncia que el nivell m\u00e9s immediat no \u00e9s prou efica\u00e7 per fer el que se suposa que ha de fer.\u00a0Tampoc crec que sigui bo que hi hagi una Ag\u00e8ncia Tribut\u00e0ria municipal, potser com m\u00e9s lluny de l’individu, millor.<\/p>\n

Llavors, millor una integraci\u00f3 fiscal europea i acabar amb el concert basc i navarr\u00e8s?<\/strong><\/p>\n

Que no hi hagi el concert, i que no existeixi el\u00a0d\u00famping<\/em>\u00a0fiscal, que \u00e9s un sistema fiscal tolerat per Europa del qual s’ha beneficiat Irlanda.\u00a0D’aqu\u00ed el seu\u00a0boom<\/em>\u00a0econ\u00f2mic.\u00a0L’impost de societats era m\u00e9s baix que en altres pa\u00efsos.\u00a0La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que hi ha una certa beatitud respecte a Europa.\u00a0Per no parlar dels paraisos fiscals, com Luxemburg.\u00a0Europa tolera aquesta disparitat.<\/p>\n

El sistema el 78 pateix una crisi de legitimitat?<\/strong><\/p>\n

Jo crec que s\u00ed.\u00a0En general hi ha una crisi de legitimitat de tots els grans partits europeus vinculada a la crisi econ\u00f2mica recent.\u00a0\u00c9s una crisi econ\u00f2mica fort\u00edssima en qu\u00e8 els partits tradicionals no han sabut donar resposta.\u00a0Hi ha un element que \u00e9s secundari per\u00f2 que \u00e9s simb\u00f2lic.\u00a0Durant molt de temps molts vam sentir que la Constituci\u00f3 no es podia canviar de cap manera i, en una setmana, es van posar d’acord el PSOE i el PP per fer una reforma de la Constituci\u00f3 –el article 135– que si en alguna cosa afecta \u00e9s en la sobirania nacional del poble espanyol tal com estava en la Constituci\u00f3.\u00a0Aix\u00f2 ho van fer en una setmana per la via r\u00e0pida i sense molestar-se a buscar un consens.\u00a0Ho van fer d’una forma t\u00e8cnicament deplorable.<\/p>\n

L’ex fiscal i n\u00famero dos d’UDC, Mart\u00edn Rodr\u00edguez Sol, ha confessat haver-se sentit temptat per l’independentisme.<\/strong>\u00a0A vost\u00e8 li ha passat el mateix?<\/strong><\/p>\n

Jo he tingut aquesta sensaci\u00f3 constantment.\u00a0He estat temptat de ser-ho moltes vegades, he hagut de v\u00e8ncer moltes temptacions per no ser-ho del tot.\u00a0Per\u00f2, a veure, que quedi clar.\u00a0Ideol\u00f2gicament s\u00f3c federalista i, per tant, no m’interessa cap Estat sobir\u00e0.\u00a0Des del meu punt de vista \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 que s’ha de prendre amb molta cautela.\u00a0La pretensi\u00f3 que cada naci\u00f3 ha tenir el seu Estat a mi em sembla extraordin\u00e0riament perillosa perqu\u00e8 al m\u00e0xim poder se li confereix la m\u00e0xima legitimitat.\u00a0Diria el mateix respecte als estats amb una sola religi\u00f3 oficial.\u00a0L’Estat liberal va inventar la divisi\u00f3 de poders, i el model federal pret\u00e9n no nom\u00e9s dividir els poders, sin\u00f3 dividir-los tamb\u00e9 territorialment.<\/p>\n

Pot triomfar l’independentisme?<\/strong>\u00a0I el federalisme?<\/strong><\/p>\n

Si les meves conviccions fossin marcades per la probabilitat d’\u00e8xit en tindria altres.\u00a0El federalisme amb un alt principi de subsidiarietat, que \u00e9s el que defenso jo, ho veig molt dif\u00edcil.\u00a0Com que s\u00f3c reformista, s\u00ed que crec que \u00e9s possible millorar t\u00e8cnicament l’organitzaci\u00f3 pol\u00edtica espanyola.\u00a0I com que s\u00f3c catalanista, aquesta representa tamb\u00e9 una oportunitat per millorar l’autogovern de Catalunya.<\/p>\n

Entrevista de Laura F\u00e0bregas per a Cr\u00f3nica Global<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El comit\u00e8 d’experts del PSOE del que vost\u00e8 forma part defensa la asimetria territorial? De moment, no defensa res.\u00a0Jo no s\u00e9 qu\u00e8 \u00e9s el que han plantejat altres.\u00a0En el cas que la defensi o no es veur\u00e0 al final, en el document que presenti el PSOE.\u00a0La difer\u00e8ncia m\u00e9s \u00f2bvia que haurem de veure \u00e9s si …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[127],"tags":[],"class_list":["post-13092","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-entrevistes"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13092","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13092"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13092\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":13094,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13092\/revisions\/13094"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13092"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13092"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13092"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}