{"id":13064,"date":"2015-08-03T09:54:11","date_gmt":"2015-08-03T07:54:11","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=13064"},"modified":"2015-08-03T09:54:11","modified_gmt":"2015-08-03T07:54:11","slug":"josep-ramoneda-universalitat-i-reconeixement","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/josep-ramoneda-universalitat-i-reconeixement\/","title":{"rendered":"Josep Ramoneda: Universalitat i reconeixement"},"content":{"rendered":"

\"mani\"Paul Val\u00e9ry<\/strong>, en el seu prefaci a les\u00a0Cartes perses<\/em>\u00a0de Montesquieu, diu que quan la societat \u201cs’eleva de la brutalitat a l’ordre\u201d, \u201ccom que la barb\u00e0rie \u00e9s l’era del fet, \u00e9s necessari que l’era de l’ordre sigui l’imperi de la ficci\u00f3\u201d. No hi ha cap poder capa\u00e7 d’imposar l’ordre nom\u00e9s amb fets, \u201cper la simple coacci\u00f3 dels cossos als cossos\u201d. Es necessiten forces fict\u00edcies, \u201cl’acci\u00f3 de pres\u00e8ncia de coses absents\u201d. Aquestes paraules de Val\u00e9ry<\/strong> concorden amb l’argument de Yuval Noah Harari<\/strong> a\u00a0Sapiens<\/em>: l’homo<\/em>\u00a0sapiens<\/em>\u00a0va conquistar el m\u00f3n gr\u00e0cies a un llenguatge \u00fanic. Tots els animals, fins i tot els insectes, saben comunicar-se, tots els animals tenen algun tipus de llenguatge, per\u00f2 \u201cel nostre \u00e9s incre\u00efblement flexible\u201d. I permet parlar sobre ficcions (i a m\u00e9s creure’ns-les); transmetre informaci\u00f3 sobre coses que no existeixen: les llegendes, els mites, els d\u00e9us, les religions; i, a partir d’elles, construir mons propis compartits i aix\u00ed posar a cooperar un gran nombre de desconeguts. \u201cLes coses m\u00e9s importants del m\u00f3n nom\u00e9s existeixen en la nostra imaginaci\u00f3\u201d, diu Yuval Noah Harari<\/strong>.<\/p>\n

Tot ordre est\u00e0 constru\u00eft sobre ficcions de les quals emanen autoritat i el que s’acostuma a anomenar valors, \u00e9s a dir, enunciats amb capacitat normativa que s’accepten com alguna cosa natural, sense discussi\u00f3. \u00d2bviament les ficcions expressen les relacions de poder dins de la societat (el poder \u00e9s immanent a tota relaci\u00f3 humana, com va explicar Michel Foucault), les legitimen i les reforcen. Les societats muten i les ficcions tamb\u00e9.<\/p>\n

Vivim una nova fase en les mutacions de la modernitat, empesa per les noves tecnologies de la informaci\u00f3, que va minant ficcions i els seus equilibris corresponents. Durant les dues d\u00e8cades anteriors a la crisi del 2008, la creen\u00e7a en el fet que no hi havia l\u00edmits, que tot era possible, va fer estralls i va coronar com a nou d\u00e9u els inefables mercats dels quals emana no nom\u00e9s l’obligaci\u00f3 pol\u00edtica si no tamb\u00e9 la normativitat moral. A poc a poc, cop a cop, aquesta ficci\u00f3 s’esquerda, paradoxalment com a conseq\u00fc\u00e8ncia del mateix factor que la va fer possible: la globalitzaci\u00f3. I a partir dels mateixos instruments: les tecnologies de la informaci\u00f3. Pierre Manent es declara m\u00e9s impressionat per la fragmentaci\u00f3 que per la globalitzaci\u00f3: ficcions per dibuixar un m\u00f3n propi des del qual ser veritablement universal. Unes ficcions que prenen formes molt diverses i variades, des de la utopia llibert\u00e0ria originada a Silicon Valley de construir-se una plataforma en aig\u00fces internacionals en la qual viure sense estat ni llei, fins als moviments independentistes, passant per noves formes d’organitzaci\u00f3 religiosa o de construcci\u00f3 d’espais comunitaris, o per moviments socials alternatius. Davant de les ficcions que incomoden perqu\u00e8 q\u00fcestionen l’statu quo<\/em>, la resposta predominant \u00e9s un fals pragmatisme, que busca la seva legitimitat en la for\u00e7a de les coses, en una esp\u00e8cie de fatalisme que ha acabat entregant la pol\u00edtica en mans dels poders externs i contramajoritaris als quals havia de controlar i posar l\u00edmits.<\/p>\n

L’ambici\u00f3 d’all\u00f2 universal est\u00e0 abocada a desapar\u00e8ixer en l’era de la globalitzaci\u00f3? Les pol\u00edtiques identit\u00e0ries s’oposen al que \u00e9s universal? La resposta de Marcel Gauchet, en un assaig recent, \u00e9s: no. Precisament l’exig\u00e8ncia d’universal passa per aquestes identitats: llenguatge universal cient\u00edfic i t\u00e8cnic, comunitats pol\u00edtiques particulars, multiplicitat de lleng\u00fces. La globalitzaci\u00f3, al contrari del que es va pensar inicialment, potencia aquestes particularitats \u2013les xarxes socials comencen per articular el m\u00e9s proper\u2013\u00a0i precisament els d\u00f3na un marc on recon\u00e8ixer-se i ser reconegudes: la universalitat. Hi ha un cert monoteisme dels valors, a partir del concepte de drets humans, per\u00f2 tamb\u00e9 un\u00a0descentrament<\/em>\u00a0radical. No hi ha propietaris del que \u00e9s universal. Es tracta de recon\u00e8ixer-nos els uns als altres, en la mesura en qu\u00e8 tenim una refer\u00e8ncia universal que ho permet.<\/p>\n

La demanda de reconeixement \u00e9s inherent a qualsevol afirmaci\u00f3 identit\u00e0ria, i precisament \u00e9s el que la fa universal i la distingeix del particularisme sectari tancat en si mateix fora del m\u00f3n. La universalitat com a\u00a0interface<\/em>. Hi ha moltes raons i arguments per discrepar de l’independentisme catal\u00e0, per\u00f2 la desqualificaci\u00f3\u00a0f\u00e0cil\u00a0com a retr\u00f2grad, propi de temps passats, fora dels corrents i tend\u00e8ncies del moment, \u00e9s senzillament no voler-se assabentar de per on va el m\u00f3n.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Paul Val\u00e9ry, en el seu prefaci a les\u00a0Cartes perses\u00a0de Montesquieu, diu que quan la societat \u201cs’eleva de la brutalitat a l’ordre\u201d, \u201ccom que la barb\u00e0rie \u00e9s l’era del fet, \u00e9s necessari que l’era de l’ordre sigui l’imperi de la ficci\u00f3\u201d. No hi ha cap poder capa\u00e7 d’imposar l’ordre nom\u00e9s amb fets, \u201cper la simple coacci\u00f3 …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[],"class_list":["post-13064","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13064","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13064"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13064\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":13066,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13064\/revisions\/13066"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13064"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13064"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13064"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}