{"id":13016,"date":"2015-07-16T11:48:45","date_gmt":"2015-07-16T09:48:45","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=13016"},"modified":"2015-07-16T11:48:45","modified_gmt":"2015-07-16T09:48:45","slug":"jordi-borja-i-joaquim-sempere-lesquerra-davant-el-27-s","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-borja-i-joaquim-sempere-lesquerra-davant-el-27-s\/","title":{"rendered":"Jordi Borja i Joaquim Sempere: L’esquerra davant el 27-S"},"content":{"rendered":"

\"esqyerra\"El Parlament va declarar en el seu moment que Catalunya \u00e9s una naci\u00f3 sobirana. Aquella declaraci\u00f3 la van refor\u00e7ar les \u00faltimes eleccions al Parlament: les forces que ho defensen sumen el 70% dels diputats, bona base per exercir pressi\u00f3 a favor del sobiranisme. Per\u00f2 alguns van optar per posar la independ\u00e8ncia en primer terme, amb l’argument que, un cop descartat pel Govern espanyol el refer\u00e8ndum pel dret a decidir, l’\u00fanica possibilitat era proclamar la independ\u00e8ncia. Aquesta opci\u00f3 \u00e9s il\u00b7lus\u00f2ria: la independ\u00e8ncia, si no s’aconsegueix amb mitjans violents, s’ha d’aconseguir amb negociacions, i la millor manera d’obligar Espanya a negociar \u00e9s aplegar una majoria prou \u00e0mplia perqu\u00e8 sigui dif\u00edcil d’ignorar.<\/p>\n

Avui l’independentisme representa nom\u00e9s la meitat de la poblaci\u00f3: una for\u00e7a bastant inferior a la que agrupa el dret a decidir. Per aix\u00f2, la pol\u00edtica m\u00e9s realista \u00e9s tornar a posar al centre de la lluita per la sobirania nacional el dret d’autodeterminaci\u00f3, m\u00e9s inclusiu. Afavoriria totes les opcions catalanistes, inclosa la independentista.<\/p>\n

Si en les eleccions del 27-S no s’aconsegueix una majoria de diputats per la independ\u00e8ncia, \u00e9s previsible que des d’Espanya es consideri un frac\u00e0s de Catalunya: el front independentista est\u00e0 a punt de marcar-se un gol en pr\u00f2pia porta. Per evitar-ho cal posar en primer terme el dret a decidir i no la defensa de la independ\u00e8ncia immediata.<\/p>\n

En lloc de plebiscit, cada formaci\u00f3 podria presentar-se a les eleccions amb un comprom\u00eds com\u00fa de defensa del dret a l’autodeterminaci\u00f3. Si s’accept\u00e9s un comprom\u00eds aix\u00ed, es faria visible l’\u00e0mplia unitat del poble de Catalunya al voltant d’aquest punt.<\/p>\n

La f\u00f3rmula concreta d’una nova relaci\u00f3 amb Espanya -sigui la independ\u00e8ncia o qualsevol forma d’associaci\u00f3 confederal o federal- haur\u00e0 de ser resultat combinat de negociaci\u00f3 amb l’Estat i de consulta referend\u00e0ria. El tema \u00e9s prou important perqu\u00e8 la consulta al poble de Catalunya sigui obligada. Les esquerres en general, favorables o no a la independ\u00e8ncia, han de deixar ben clar que la defensaran si aquesta \u00e9s la decisi\u00f3 que surti d’un refer\u00e8ndum.<\/p>\n

El proc\u00e9s no es pot reduir a negociacions i consulta sobre la relaci\u00f3 Catalunya-Espanya. Hi ha tamb\u00e9 un ampli debat social sobre quina Catalunya volem, com a preparaci\u00f3 del proc\u00e9s constituent que s’haur\u00e0 de posar en marxa tan aviat hagi fet efectiu el dret a decidir. Un dret que compr\u00e8n tots els aspectes de la vida social i econ\u00f2mica que avui estan determinats pel gran capital. Una declaraci\u00f3 unilateral d’independ\u00e8ncia feta pel Parlament seria un acte simb\u00f2lic sense efectes pr\u00e0ctics que dividiria el poble de Catalunya i posaria una bona part dels sectors populars davant el dilema entre\u00a0ser nom\u00e9s catal\u00e0<\/i>\u00a0i\u00a0ser catal\u00e0 i espanyol<\/i>. L’opini\u00f3 no independentista s’ha de tenir en compte. Allunyar el perill de trencament segons l\u00ednies etnicoling\u00fc\u00edstiques \u00e9s un imperatiu categ\u00f2ric.<\/p>\n

L’exercici efectiu del dret d’autodeterminaci\u00f3 nom\u00e9s es pot concretar en un refer\u00e8ndum vinculant. Perqu\u00e8 ho sigui, es necessiten condicions institucionals pr\u00e8vies. Aix\u00f2 inclou el reconeixement constitucional espanyol del dret de Catalunya a la sobirania, incloent-hi la separaci\u00f3. Pretendre que podem fer el cam\u00ed ignorant l’organitzaci\u00f3 institucional espanyola no porta enlloc. Aix\u00f2 no significa subordinar el proc\u00e9s catal\u00e0 a l’evoluci\u00f3 pol\u00edtica espanyola. Cal promoure una pressi\u00f3 permanent per a l’autodeterminaci\u00f3 de Catalunya, perqu\u00e8 cap for\u00e7a a Espanya estar\u00e0 disposada a acceptar la sobirania de Catalunya si la voluntat popular no es manifesta amb el vigor suficient.<\/p>\n

El proc\u00e9s sobiranista catal\u00e0 \u00e9s una part de la crisi del r\u00e8gim espanyol del 1978 i de la crisi de l’autonomisme. Si, com \u00e9s previsible, el viratge de la pol\u00edtica espanyola cap a l’esquerra debilita els trets m\u00e9s reaccionaris dels governs d’aquests \u00faltims anys, la causa de Catalunya en sortir\u00e0 beneficiada. L’aposta que l’esquerra hauria de fer \u00e9s a favor d’aquest viratge, davant l’aposta d’alguns independentistes de\u00a0com pitjor, millor<\/i>, sota el sup\u00f2sit que com m\u00e9s centralista i autoritari sigui el Govern, m\u00e9s exciten les \u00e0nsies independentistes. Els sentiments no s\u00f3n com les trompetes de Jeric\u00f3: per si mateixos no fan ensorrar-se cap muralla ni enderroquen cap r\u00e8gim. La causa del sobiranisme de Catalunya sortir\u00e0 beneficiada de l’esfondrament del r\u00e8gim del 1978. No en podem estar indiferents.<\/p>\n

Firmen aquest article juntament amb Jordi Borja (urbanista) i Joaquim Sempere (soci\u00f2leg), Joan Busquet (periodista), Anna Camps (catedr\u00e0tica de Did\u00e0ctica de la Llengua) i Dolors Comas (antrop\u00f2loga)<\/p>\n

Article publicat a El Peri\u00f3dico<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El Parlament va declarar en el seu moment que Catalunya \u00e9s una naci\u00f3 sobirana. Aquella declaraci\u00f3 la van refor\u00e7ar les \u00faltimes eleccions al Parlament: les forces que ho defensen sumen el 70% dels diputats, bona base per exercir pressi\u00f3 a favor del sobiranisme. Per\u00f2 alguns van optar per posar la independ\u00e8ncia en primer terme, amb …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-13016","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13016","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13016"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13016\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":13019,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13016\/revisions\/13019"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13016"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13016"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13016"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}