![\"enrere\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/enrere.jpg\")
Tinc el temor que a Catalunya estiguem abocats a viure anys, potser d\u00e8cades, de frustraci\u00f3 i malenconia.\u00a0Una frustraci\u00f3 i malenconia que ens limitaria greument a l’hora d’afrontar els grans reptes econ\u00f2mics i socials que tenim al davant.\u00a0I que ens pot portar, com a pa\u00eds, a perdre rellev\u00e0ncia econ\u00f2mica i capacitat de progr\u00e9s.<\/p>\n
La causa \u00e9s, imitant el t\u00edtol de la coneguda novel\u00b7la de Juan Mars\u00e9, que estem tancats amb una sola joguina.\u00a0Els protagonistes de la novel\u00b7la eren uns joves de 1949 tancats amb la joguina del sexe.\u00a0En el nostre cas, la joguina \u00e9s el sexe dels \u00e0ngels: el proc\u00e9s.<\/p>\n
El debat pol\u00edtic a Catalunya s’assembla cada vegada a una discussi\u00f3 bizantina.\u00a0Li passa el que als savis de la vella Constantinoble que, quan la ciutat estava sent assetjada, seguien abstrets discutint, literalment, sobre el sexe dels \u00e0ngels.\u00a0Un abstracci\u00f3 que va portar a la irrellev\u00e0ncia d’una societat en altre temps brillant i influent.\u00a0Tamb\u00e9 en el nostre cas aquest abstracci\u00f3 \u00e9s perill\u00f3s.\u00a0De moment ja ha tingut conseq\u00fc\u00e8ncies funestes.<\/p>\n
En primer lloc, ha destru\u00eft el sistema catal\u00e0 de partits.\u00a0Un sistema que havia funcionat raonablement b\u00e9 com a instrument de cohesi\u00f3 social i progr\u00e9s econ\u00f2mic.\u00a0El proc\u00e9s l’ha destrossat.\u00a0La pol\u00edtica catalana est\u00e0 sotmesa a una mena de llei de Gay-Lussac dels gasos, que provoca que el buit que deixen els partits l’ocupi l’activisme de grups que tenen un peu a la societat i l’altre a la pol\u00edtica.\u00a0El resultat previsible ser\u00e0 una forta fragmentaci\u00f3 pol\u00edtica.<\/p>\n
En segon lloc, hi ha conseq\u00fc\u00e8ncies en l’\u00e0mbit econ\u00f2mic, tot i que no siguin visibles amb els indicadors convencionals.\u00a0Del que parlo no \u00e9s de les inversions estrangeres ni del PIB.\u00a0Parlo de poder econ\u00f2mic.\u00a0El risc \u00e9s que encara que la nostra economia mantingui la seva capacitat com a f\u00e0brica, perdi centres de decisi\u00f3 de les grans i mitjanes empreses.\u00a0No \u00e9s un risc te\u00f2ric.<\/p>\n
En aquest sentit, el risc per a l’economia catalana \u00e9s entrar en un lent i dol\u00e7 declivi.\u00a0Aquest tipus de processos triguen molt a ser percebuts a causa de que els rebostos estan encara plenes de la riquesa acumulada en \u00e8poques anteriors.\u00a0Per\u00f2 quan s’arriba a ser conscient del deteriorament la situaci\u00f3 t\u00e9 ja dif\u00edcil arranjament.\u00a0El millor \u00e9s anticipar-se.<\/p>\n
En tercer lloc, l’abstracci\u00f3 afecta la conviv\u00e8ncia social.\u00a0Tot i que no hi hagi fractura social, s\u00ed que es perceben efectes de baixa intensitat.\u00a0En molts \u00e0mbits de la nostra vida social i familiar \u00e9s ja freq\u00fcent un pacte impl\u00edcit per no parlar del tema.\u00a0Per\u00f2 aix\u00f2 resta riquesa a la vida social i cultural.<\/p>\n
La societat catalana \u00e9s molt plural.\u00a0Probablement, la m\u00e9s plural d’Espanya.\u00a0Un indicador clar \u00e9s el fet que al Parlament hi ha un nombre m\u00e9s gran de partits pol\u00edtics que en qualsevol altre Parlament espanyol, incloses les Corts.<\/p>\n
Per cert, aquest pluralisme \u00e9s el que fa inviable la independ\u00e8ncia.\u00a0Almenys de moment.L’obstacle no s\u00f3n els poders de l’Estat, ni la Constituci\u00f3.\u00a0El Tribunal Constitucional ha afirmat, per unanimitat, que totes les opcions pol\u00edtiques s\u00f3n leg\u00edtimes i tenen encaix en el nostre marc constitucional, fins i tot la independ\u00e8ncia.\u00a0La q\u00fcesti\u00f3 est\u00e0 en que aquesta opci\u00f3 no \u00e9s \u00e0mpliament majorit\u00e0ria en la societat catalana.<\/p>\n
Qu\u00e8 fer?\u00a0Hi ha dues opcions.\u00a0Una \u00e9s seguir fugint cap endavant, amb els riscos esmentats.L’altra \u00e9s fer un pas enrere.<\/p>\n
La primera opci\u00f3 est\u00e0 impulsada m\u00e9s per sentiments i emocions que per la ra\u00f3.\u00a0El risc \u00e9s voler, com diria la fil\u00f2sofa pol\u00edtica alemanya Hannah Arendt, fabricar la hist\u00f2ria al marge de les prefer\u00e8ncies de la majoria.<\/p>\n
Des del punt de vista de l’inter\u00e8s general, probablement l’opci\u00f3 m\u00e9s aconsellable \u00e9s fer un pas enrere per agafar impuls per formular propostes pol\u00edtiques coherents, factibles i \u00e0mpliament compartides.\u00a0Propostes que alhora que preservin la cohesi\u00f3 social, permetin afrontar els grans reptes de l’atur, la desigualtat, la pobresa i la manca d’oportunitats.\u00a0I tamb\u00e9 els reptes que porta la nova revoluci\u00f3 industrial dels robots i les plataformes digitals.\u00a0No ser\u00e0 f\u00e0cil fer aquest pas enrere.\u00a0Per\u00f2 alguns ja ho han iniciat.<\/p>\n
Un pas enrere pot ser tamb\u00e9 una estrat\u00e8gia favorable per als interessos a llarg termini dels partidaris de la independ\u00e8ncia.\u00a0Com de forma reiterada diuen les enquestes, ara per ara els n\u00fameros no avalen la independ\u00e8ncia.\u00a0Un pas endavant \u00e9s arriscat per als seus propis interessos.\u00a0\u00c9s millor dotar-se de paci\u00e8ncia i tractar de guanyar suports abans de continuar el cam\u00ed a \u00cdtaca.<\/p>\n
Sorprenentment, l’opci\u00f3 del pas enrere \u00e9s la que requereix major clarivid\u00e8ncia pol\u00edtica sobre els nostres interessos a llarg termini.\u00a0I tamb\u00e9 la que necessita m\u00e9s coratge personal.\u00a0Entre altres coses, per resistir les acusacions de tra\u00efci\u00f3.<\/p>\n
Temps estranys els que estem vivint, en els quals es necessita m\u00e9s coratge per a ser moderat que per ser radical.<\/p>\n