{"id":1300,"date":"2009-11-23T01:19:26","date_gmt":"2009-11-22T23:19:26","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=1300"},"modified":"2009-11-23T11:03:04","modified_gmt":"2009-11-23T09:03:04","slug":"es-lhora-de-la-responsabilitat-historica-discurs-del-president-montilla-en-lacte-de-record-dernest-lluch","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/es-lhora-de-la-responsabilitat-historica-discurs-del-president-montilla-en-lacte-de-record-dernest-lluch\/","title":{"rendered":"&#8220;\u00c9s l&#8217;hora de la responsabilitat hist\u00f2rica&#8221;: Discurs del president Montilla en l&#8217;acte en record d&#8217;Ernest Lluch"},"content":{"rendered":"<p><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2009\/11\/maia_montcal_24.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-1307\" title=\"maia_montcal_24\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2009\/11\/maia_montcal_24-300x200.jpg\" alt=\"maia_montcal_24\" width=\"300\" height=\"200\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2009\/11\/maia_montcal_24-300x200.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2009\/11\/maia_montcal_24.jpg 600w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>Ara fa un any, aqu\u00ed mateix, record\u00e0vem el car\u00e0cter polifac\u00e8tic de l\u2019Ernest. Record\u00e0vem com era impossible, en parlar d\u2019ell, destriar a l\u2019intel\u2022lectual del barcelonista, al pol\u00edtic del professor, a l\u2019economista del tertuli\u00e0.<\/p>\n<p>I com els diferents paisatges del seu trajecte vital (Vilassar, Barcelona, Val\u00e8ncia, Girona, Madrid, Santander, Donosti o Mai\u00e0), formaven un tot continu. Perqu\u00e8 tot l\u2019interessava, perqu\u00e8 res era ali\u00e8 a la seva curiositat intel\u00b7lectual.<!--more--><\/p>\n<p>Tot i aix\u00ed, dins d\u2019aquesta aparent dispersi\u00f3 tem\u00e0tica i geogr\u00e0fica, dins d\u2019aquesta imatge de savi despistat que tant li agradava cultivar, hi bategava una enorme coher\u00e8ncia ideol\u00f2gica i de valors.<\/p>\n<p>Va ser aquesta coher\u00e8ncia la que va inspirar tant el seu comprom\u00eds pol\u00edtic com la seva recerca intel\u2022lectual i la seva vessant divulgativa. Va ser aquesta mateixa coher\u00e8ncia seva la que es feia insuportable pels que el van assassinar.<\/p>\n<p>Coher\u00e8ncia, per exemple, en la defensa del pacte Constitucional com el millor cam\u00ed possible per al triomf del consens sobre els essencialismes d\u2019un i altre signe. Com el marc de conviv\u00e8ncia per als pobles d\u2019Espanya. Per aix\u00f2 va defensar, a tot arreu, l\u2019opci\u00f3 d\u2019un \u201cconstitucionalisme \u00fatil\u201d, gener\u00f3s, flexible i integrador.<\/p>\n<p>Avui, quan posicionaments com el de l\u2019Ernest no semblen estar de moda, nosaltres ens refermem en la seva defensa, amb la mateixa coher\u00e8ncia i amb el mateix convenciment tossut de l\u2019Ernest.<\/p>\n<p>D\u2019aqu\u00ed el nostre comprom\u00eds amb l\u2019Estatut que van votar els catalans. D\u2019aqu\u00ed el nostre malestar davant d\u2019aquells que pretenguin menysprear la voluntat democr\u00e0tica dels catalans expressada a les urnes, que van donar suport l&#8217;any 2006 a un text negociat entre el Parlament de Catalunya i les Corts generals, i aprovat per aquestes com a Llei org\u00e0nica.<\/p>\n<p>Vull recordar que la nostra Constituci\u00f3 proclama en el seu pre\u00e0mbul la voluntat de: &#8220;protegir tots els espanyols i els pobles d&#8217;Espanya en l&#8217;exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, lleng\u00fces i institucions&#8221;.<\/p>\n<p>Tenim una Constituci\u00f3 que vol protegir els pobles d&#8217;Espanya i no ha de servir de pretext per a retallar l&#8217;autogovern acordat entre dues Cambres legislatives i referendat pel poble.<\/p>\n<p>Miquel Roca, un dels ponents constitucionals, amb motiu del vint-i-cinqu\u00e8 aniversari de la Constituci\u00f3, deia que \u201crecon\u00e8ixer, respectar i facilitar el desenvolupament d\u2019aquesta concepci\u00f3 plural d\u2019Espanya \u00e9s la m\u00e0xima manifestaci\u00f3 de lleialtat constitucional\u201d.<\/p>\n<p>Aqu\u00ed hi ha una de les claus de volta de la situaci\u00f3 que vivim avui: Admetre o negar, propiciar o bloquejar el desenvolupament de la concepci\u00f3 plural d\u2019Espanya.<\/p>\n<p>Perqu\u00e8 una visi\u00f3 restrictiva del car\u00e0cter obert i inclusiu de la Constituci\u00f3 espanyola, una visi\u00f3 que barr\u00e9s el pas a la concepci\u00f3 plural d\u2019Espanya seria el pitjor servei que es podria fer a la pr\u00f2pia Constituci\u00f3.<\/p>\n<p>Defensar la Constituci\u00f3 espanyola \u00e9s promoure el seu esperit integrador, plural, obert i acollidor. Utilitzar-la en sentit contrari \u00e9s posar-la en perill.<\/p>\n<p>Vull recordar, per tant, a aquells que tenen l\u2019alta responsabilitat de vetllar per la constitucionalitat de les nostres lleis que la interpretaci\u00f3 de la Constituci\u00f3 no ha de malmetre en cap cas el car\u00e0cter obert i inclusiu del text constitucional.<\/p>\n<p>La Constituci\u00f3, que &#8220;reconeix i garanteix el dret a l&#8217;autonomia de les nacionalitats i regions&#8221;, ha de ser llegida des de la mirada generosa dels que la varem votar, al servei d\u2019un pacte pol\u00edtic i d\u2019un projecte compartit.<\/p>\n<p>All\u00f2 que ahir va ser escrit, acordat i votat per unir no pot servir avui per dividir. Aquest \u00e9s el veritable esperit constitucional. Espero que ning\u00fa no malmeti de forma temer\u00e0ria i imprudent aquest esperit.<\/p>\n<p>I, per aix\u00f2, perseverem i perseverarem en la defensa el nostre Estatut.<\/p>\n<p>Qui pretengui reduir la present situaci\u00f3 a una nova fase del denominat \u2018problema catal\u00e1n\u2019, s\u2019equivoca.<\/p>\n<p>Aquest no \u00e9s un problema exclusivament nostre, segons com, ni principalment nostre, sin\u00f3 una q\u00fcesti\u00f3 que ateny, en primer lloc, a totes les institucions de l\u2019Estat i a tots els espanyols, ja que d\u2019ella es derivar\u00e0 el futur d\u2019aquest projecte espanyol com\u00fa de conviv\u00e8ncia en la diversitat.<\/p>\n<p>Per aix\u00f2, des del m\u00e0xim respecte per la instituci\u00f3 i el seu mandat constitucional, no puc deixar de lamentar i d\u2019expressar la gravetat de la situaci\u00f3 a qu\u00e8 ens estan abocant el retard i les filtracions interessades sobre l\u2019Estatut aprovat pel poble de Catalunya.<\/p>\n<p>Ning\u00fa pot ignorar la hist\u00f2rica responsabilitat que t\u00e9 el Tribunal davant de la Sent\u00e8ncia de l\u2019Estatut. No es pot ignorar una realitat irrefutable: per primer cop en 30 anys han de pronunciar-se sobre una llei refrendada pel poble. Una llei referendada pel poble de Catalunya i que \u00e9s la llei que configura el nostre autogovern.<\/p>\n<p>Tant l\u2019excepcionalitat de la llei, com l\u2019excepcionalitat de l\u2019actual situaci\u00f3 del Tribunal, obliguen a que el respecte a la seva funci\u00f3 i l\u2019acatament de les seves decisions vagin acompanyades de la m\u00e0xima prud\u00e8ncia i sentit d\u2019Estat.<\/p>\n<p>\u00c9s l\u2019hora de la responsabilitat hist\u00f2rica.<\/p>\n<p>Acabo amb unes paraules de Miguel Herrero y Rodr\u00edguez de Mi\u00f1\u00f3n, un altre ponent constitucional, quan recorda que \u201cla pr\u00f2pia finalitat de la norma s\u2019esvaeix, si la seva lletra no pot ser interpretada [&#8230;] a la llum de la realitat social del temps en qu\u00e8 ha de ser aplicada\u201d.<\/p>\n<p>Confio que aquest sigui el criteri que finalment s\u2019imposi.<\/p>\n<p>Els catalans i les catalanes vam dir clarament quin \u00e9s l\u2019Estatut que vol\u00edem. Un Estatut aprovat pel Parlament, negociat amb el Congr\u00e9s i el Senat i acordat per les Corts Generals, que en votar-lo el consideraven plenament constitucional. Estem tots equivocats? Estic segur que no.<\/p>\n<p>L\u2019Ernest Lluch, que tantes i tan apassionades pol\u00e8miques havia sostingut amb Miguel Herrero, segurament avui estaria ben present en el debat, defensant aferrissadament el constitucionalisme \u00fatil com va fer sempre i, precisament per aix\u00f2, l&#8217;Ernest estaria avui defensant la constitucionalitat del nostre Estatut.<\/p>\n<p>Un pa\u00eds i una societat es reconeix en els seus referents i en el tracte que els dispensa.<\/p>\n<p>En aquest sentit, penso que els catalans i, en especial els socialistes catalans, hem sabut conservar la mem\u00f2ria de l\u2019Ernest de la millor manera possible: mantenint-nos fidels als ideals compartits. Eren els seus. Eren i s\u00f3n els nostres.<\/p>\n<p>I amb aquest esperit ens hem de saber guiar, per seguir reclamant respecte pel que som i pel que, com a poble, hem decidit i dit, que volem ser.<\/p>\n<p><strong>Intervenci\u00f3 del president de la Generalitat, Jos\u00e9 Montilla, en l&#8217;ofrena floral a la tomba d&#8217;Ernest Lluch, a Mai\u00e0 de Montcal, en el nov\u00e8 aniversari del seu assassinat a mans d&#8217;ETA.<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Ara fa un any, aqu\u00ed mateix, record\u00e0vem el car\u00e0cter polifac\u00e8tic de l\u2019Ernest. Record\u00e0vem com era impossible, en parlar d\u2019ell, destriar a l\u2019intel\u2022lectual del barcelonista, al pol\u00edtic del professor, a l\u2019economista del tertuli\u00e0. I com els diferents paisatges del seu trajecte vital (Vilassar, Barcelona, Val\u00e8ncia, Girona, Madrid, Santander, Donosti o Mai\u00e0), formaven un tot continu. Perqu\u00e8 &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[37,21],"class_list":["post-1300","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general","tag-generalitat","tag-jose-montilla"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1300","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1300"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1300\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1321,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1300\/revisions\/1321"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1300"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1300"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1300"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}