![\"AWBF3P](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/jutge-300x187.jpg\")
La comissi\u00f3 antifrau, tamb\u00e9 anomenada comissi\u00f3 Pujol, ha acabat la seva feina al Parlament. Proclamada in\u00fatil per alguns profetes convergents, la virtut d’aquesta comissi\u00f3 ha estat retornar als ciutadans de Catalunya una imatge de cos sencer, absent a l’imaginari de molts. Les compareixences han recordat el temps en qu\u00e8 el pujolisme era percebut com un oasi i els cr\u00edtics amb el palmerar com una mena de propagadors del comunisme llibertari.<\/p>\n
Aquesta tasca parlament\u00e0ria, en resum, ha actuat en tasca de supl\u00e8ncia tamb\u00e9 d’uns mitjans de comunicaci\u00f3 que majorit\u00e0riament van eludir, si no van tergiversar, els assumptes\u00a0espinosos\u00a0relacionats amb la corrupci\u00f3 pujolista amb l’objectiu de mantenir ben regat el seu hort a l’oasi. Ara, el desencadenant de la confessi\u00f3 de Jordi Pujol<\/strong> ha ressuscitat la vella orgia de corrupci\u00f3, compartida per alguns pol\u00edtics, jutges i advocats. Les compareixences de Joan Piqu\u00e9 Vidal<\/strong>, lletrat defensor de Pujol<\/strong> en el\u00a0cas Banca Catalana<\/em>, i la de l’exjutge Luis Pascual Estevill<\/strong> \u2014tots dos condemnats per m\u00faltiples delictes\u2014 han retornat a la vida records d’una \u00e8poca en la qual, per incre\u00efble que sembli, del que es tractava era de defensar el sindicat d’interessos teixit entre diferents bra\u00e7os del poder.<\/p>\n L’advocat Piqu\u00e9 Vidal<\/strong> \u2014tamb\u00e9 condemnat per blanquejar diners a favor del cartell de Sinaloa\u2014 va assegurar dilluns passat, 22 de juny, que la majoria de jutges que van exculpar el seu client \u2014Jordi Pujol<\/strong>\u2014 el 1986 pel cas Banca Catalana no havien llegit el sumari. \u00c9s a dir, la decisi\u00f3 de no imputar el president catal\u00e0 es va prendre sense que bona part de les seves senyories tinguessin en compte el que acreditaven les investigacions. Eren \u00e8poques de fervor popular al servei de l’hegemonia pujolista. \u201cD’ara endavant, d’\u00e8tica i de moral en parlarem nosaltres, no ells [el Govern socialista]\u201d, havia proclamat Pujol l’estiu de 1984 davant les masses que es manifestaven al seu favor. Els jutges van decidir no imputar-lo, potser m\u00e9s atents al moviment\u00a0del carrer \u2014aquest que resulta tan execrablement populista quan el practiquen a Gr\u00e8cia o els indignats\u2014 que al mateix sumari. Ara la comissi\u00f3 antifrau del Parlament \u2014aquesta que no serveix per res, segons convergents notables\u2014 ha fet ren\u00e9ixer vells temps.<\/p>\n I en el curs de les \u00faltimes sessions, en concret el 29 de juny, l’exjutge Pascual Estevill<\/strong> va arribar a elogiar el \u201cgran president Pujol<\/strong>\u201d. \u00c9s l\u00f2gic. Li ha d’agrair moltes coses. Va ser ell qui el va enviar com a quota de CiU<\/strong> al Consell General del Poder Judicial quan el seu expedient ja desprenia aromes de corrupci\u00f3. L’aforament va passar a ser un blindatge m\u00e9s de la seva traject\u00f2ria delictiva. Amb un brillant historial i en comandita amb l’advocat de Pujol<\/strong>, Estevill<\/strong> s’havia dedicat a recaptar d’empresaris als quals extorquia per evitar-los la pres\u00f3. \u201cNo vaig tenir cap dubte que hav\u00edem caigut en mans d’un grup organitzat\u201d, va declarar Eduardo<\/strong> Santos<\/strong>, president de Macosa davant el jutge el 2004, explicant l’operaci\u00f3 extorsionadora a la qual ell i quatre empresaris m\u00e9s havien estat sotmesos a eludir la pres\u00f3 el 1992. \u201cUna cosa \u00e9s que un jutge sigui un cabr\u00f3 i, una altra, que sigui un g\u00e0ngster\u201d, li deia Santos a un altre empresari en conversa telef\u00f2nica recollida en el sumari.<\/p>\n La \u201ccosa\u201d \u00e9s que el magistrat en q\u00fcesti\u00f3 demanava diners i l’advocat defensor dels empresaris \u2014el toga d’or Piqu\u00e9<\/strong> Vidal<\/strong>\u2014 els aconsellava que pel seu b\u00e9 paguessin. El lletrat tenia \u201cles claus de l’infern\u201d, segons el president de Macosa, i Estevill<\/strong> era l’administrador del foc a les calderes. Un bon exemple d’emprenedors que es va forjar sota el pujolisme.<\/p>\n L’exjutge va ser condemnat igual que el seu soci. Segons la sent\u00e8ncia perqu\u00e8 \u201cvan actuar per acoquinar\u201d, \u201camb comuns prop\u00f2sits criminals\u201d. Un empresari que per no fer front al pagament va passar 25 dies a la pres\u00f3 va assegurar: qui mossegava era el jutge i Piqu\u00e9 era el que portava la cadena del gos i l’anava deixant anar o la recollia, segons necessitats del gui\u00f3.<\/p>\n Doncs s\u00ed, segur que la comissi\u00f3 Pujol no ha servit de res. Per\u00f2 almenys, com el Nadal, ens ha remuntat a la inf\u00e0ncia o a la joventut. Fa temps a Catalunya tothom sabia el que passava, va recon\u00e8ixer desacomplexadament Piqu\u00e9 Vidal.<\/strong> Com el pes de l’hegemonia pujolista era aclaparadora, molts ho sabien i molt pocs ho explicaven.<\/p>\n