{"id":12981,"date":"2015-07-04T18:12:18","date_gmt":"2015-07-04T16:12:18","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=12981"},"modified":"2015-07-04T21:11:27","modified_gmt":"2015-07-04T19:11:27","slug":"jordi-font-un-psc-sobira-i-coherent-contra-el-frontisme","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-un-psc-sobira-i-coherent-contra-el-frontisme\/","title":{"rendered":"Jordi Font: Un PSC sobir\u00e0 i coherent contra el frontisme"},"content":{"rendered":"

\"\"La gent, a Catalunya, no \u00e9s independentista o unionista com uns i altres, des de posicions extremes, pretenen fer-nos creure. A Catalunya, molta gent est\u00e0 farta, ofesa, indignada, per l\u2019acumulaci\u00f3 de greuges d\u2019un Estat que encara no ha assumit les \u201cNacionalitats\u201d que reconeixia el pacte constitucional de 1978, ra\u00f3 per la qual es va carregar per la porta del darrera (judicial) els desenvolupaments que comportava l\u2019Estatut de 2006, pactat i aprovat a les Corts espanyoles i referendat pel poble de Catalunya. I tamb\u00e9 molta altra gent, encara que m\u00e9s silenciosa, se sent  incomodada, molesta, recelosa, a causa de la febre independentista propagada per aquells que fan amb Catalunya all\u00f2 que els leninistes feien amb la hist\u00f2ria, apropiar-se-la, proclamar-se la seva sola encarnaci\u00f3; aquesta altra gent \u00e9s festejada sense treva, des de l\u2019altre extrem, pels de l\u2019\u201dEspanya una\u201d.<\/p>\n

La immensa majoria dels catalans no estem en cap dels dos extrems. Ni la majoria dels qui v\u00e0rem participar a les grans manifestacions enquadrades pels independentistes: vol\u00edem mostrar la nostra indignaci\u00f3, vol\u00edem afirmar la naci\u00f3 catalana, vol\u00edem defensar la seva dignitat, per\u00f2 tamb\u00e9 volem solucions i aquestes han de ser realistes sempre que siguin suficients. Ni tampoc som en cap extrem els qui ens sentim inc\u00f2modes amb la idea de la independ\u00e8ncia que deixaria m\u00e9s lluny el nostres or\u00edgens i bona part dels nostres referents, b\u00e9 que, sigui dit de passada, molts de nosaltres entenem que, en l\u2019incompliment dels pactes que ajunten els pobles, aquests han de poder decidir per ells mateixos i que aquest \u00e9s avui el cas de Catalunya, tot i que desitgem poder fer-ho votant a favor d\u2019una soluci\u00f3 pactada, que reconegui plenament la naci\u00f3 catalana en el conjunt plurinacional d\u2019Espanya.<\/p>\n

Aquests som nosaltres. Aquesta \u00e9s la nostra gent. La gent que, durant molts anys, s\u2019ha sentit prou b\u00e9 en els  rengles del socialisme catal\u00e0, amb unes propostes que han estat hegem\u00f2niques al nostre pa\u00eds:<\/p>\n

-la unitat civil a Catalunya, amb la integraci\u00f3 de tots en un sol poble plural, amb un catalanisme obert, sense les lacres del nacionalisme;<\/p>\n

-i el federalisme a Espanya, amb el degut reconeixement de les nacions que inclou i, doncs, de la seva condici\u00f3 plurinacional.<\/p>\n

Aquesta ha estat la for\u00e7a del PSC<\/strong> al llarg dels anys, lluny dels reduccionismes independentista i unionista. I aquesta \u00e9s tamb\u00e9 ara la seva feblesa circumstancial, en aquesta etapa de m\u00e0xima tensi\u00f3 entre els extrems, de polaritzaci\u00f3 indu\u00efda pels dos nacionalismes, que tracten de pal\u00b7liar aix\u00ed l\u2019enorme desgast que els han produ\u00eft les seves pol\u00edtiques austericides i la llosa immensa d\u2019una corrupci\u00f3 que arriba a nivells i persones insospitats fins fa poc. Tracten de fer cr\u00e9ixer l\u2019esvoranc i fer-ne un abisme, perqu\u00e8 aix\u00f2 els conv\u00e9: tiben dels t\u00f2pics i les in\u00e8rcies m\u00e9s at\u00e0vics, a banda i banda, cosa que els proveeix del petroli, del carburant, que ja no poden obtenir per vies ordin\u00e0ries. \u00c9s pur estraperlo ideol\u00f2gic i pol\u00edtic.<\/p>\n

El PSC<\/strong>, en aquest context, ha de saber fer una sola cosa: ha de mantenir inc\u00f2lume el seu esperit fundacional, que \u00e9s la seva identitat, per inc\u00f2mode que pugui resultar avui, davant dels hiper-ventilats d\u2019un cant\u00f3 i de l\u2019altre: unitat civil a Catalunya i pacte plurinacional Catalunya-Espanya. Els globus nacionalistes es desinflaran o faran un gran pet, en\u00e7\u00e0 i enll\u00e0 de l\u2019Ebre. I vindran de nou moments de di\u00e0leg i d\u2019entesa, de racionalitat. I el PSC<\/strong> podr\u00e0 mostrar que tenia ra\u00f3, que ni l\u2019independentisme ni l\u2019unionisme eren la soluci\u00f3, sin\u00f3 que eren tan sols l\u2019enquistament del problema a benefici dels qui havien decidit parasitar-lo i viure\u2019n.<\/p>\n

Cal que el PSC<\/strong> no es deixi esbiaixar ni cap a estribord ni cap a babord. Ha de saber resistir al frontisme que els extrems volen i les acusacions d\u2019ambig\u00fcitat que li llancen. Els promotors de la tensi\u00f3 volen tenyir-ho tot, desitgen una realitat en blanc i negre on ells s\u2019emporten el gat a l\u2019aigua. El PSC<\/strong> ha de resistir. Ha de quedar ben clar per a tothom que no \u00e9s subsidiari de cap extrem. Ni dels qui van saltar alegrement del dret a decidir a l\u2019independentisme, instrumentalitzant la justa indignaci\u00f3 dels catalans. Ni dels qui, menystenint el plet Catalunya-Espanya i tractant de manipular el recel que l\u2019independentisme descordat produeix en una part de la naci\u00f3 catalana, promouen una r\u00e8plica unionista, al servei de l\u2019\u201dEspanya una\u201d. Ni els uns ni els altres. El PSC<\/strong> ha de ser coherent amb ell mateix i amb la seva gent i esperar que l\u2019enterrament li passi pel davant de casa. Si no ho fa aix\u00ed, ser\u00e0 ell l\u2019enterrat.<\/p>\n

I, sobretot: el PSC<\/strong>, com a partit que vol governar, ha de mantenir i acr\u00e9ixer la seva legitimitat com a partit nacional catal\u00e0. \u00c9s una obvietat a qualsevol pa\u00eds del m\u00f3n: la dreta i l\u2019esquerra, a m\u00e9s de les seves distintes opcions econ\u00f2miques, socials i culturals, han d\u2019assolir un plus de credibilitat nacional que els doni la majoria per poder governar. A la fam\u00edlia del socialisme democr\u00e0tic, ho han fet magistralment el PSOE, l\u2019SPD, el Labour Party, el PS franc\u00e8s, etc, etc. Tamb\u00e9 ho ha de fer el PSC<\/strong> a Catalunya. \u00c9s imprescindible que ho faci: \u00e9s la seva assignatura pendent. Fins i tot amb la candidatura Maragall v\u00e0rem fer curt. I \u00e9s que Catalunya \u00e9s una naci\u00f3, amb reflexos de naci\u00f3, i no en deixa passar ni una.<\/p>\n

Hi cabria esclar una altra possibilitat que refusem: la possibilitat que el PSC<\/strong> opt\u00e9s per renunciar a governar i es conform\u00e9s a ser tan sols el bra\u00e7 catal\u00e0 del PSOE<\/strong>. Seria, aquesta, una redund\u00e0ncia incomprensible: ja va fer-se aquest cam\u00ed en el passat i no va dur enlloc; va ser abans de la unitat de tot el socialisme catal\u00e0 els anys 1977 i 1978, en un sol partit sobir\u00e0, amb juridicitat i economia pr\u00f2pies, relacionat federalment amb el PSOE<\/strong>. Una relaci\u00f3, aquesta, carregada de problemes, per\u00f2 tamb\u00e9 de potencialitats, com es va veure amb el retorn de la Generalitat exiliada, amb les grans transformacions dels vuitanta, amb els grans canvis operats a cavall de la Barcelona ol\u00edmpica, amb l\u2019alian\u00e7a parlament\u00e0ria espanyola en favor de l\u2019Estatut de 2006, amb les represes valenciana i balear d\u2019ara mateix… Cal preservar el PSC<\/strong> com a partit sobir\u00e0. I cal avan\u00e7ar en la direcci\u00f3 que li ha de conferir capacitat per guanyar la majoria social de canvi que \u00e9s possible a Catalunya.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La gent, a Catalunya, no \u00e9s independentista o unionista com uns i altres, des de posicions extremes, pretenen fer-nos creure. A Catalunya, molta gent est\u00e0 farta, ofesa, indignada, per l\u2019acumulaci\u00f3 de greuges d\u2019un Estat que encara no ha assumit les \u201cNacionalitats\u201d que reconeixia el pacte constitucional de 1978, ra\u00f3 per la qual es va carregar …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,1],"tags":[],"class_list":["post-12981","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espaisocialista","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12981","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12981"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12981\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12984,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12981\/revisions\/12984"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12981"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12981"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12981"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}