{"id":12968,"date":"2015-07-01T11:03:40","date_gmt":"2015-07-01T09:03:40","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=12968"},"modified":"2015-07-01T11:03:40","modified_gmt":"2015-07-01T09:03:40","slug":"lluis-foix-martinez-fraile-un-pallaquista-inquiet","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/lluis-foix-martinez-fraile-un-pallaquista-inquiet\/","title":{"rendered":"Llu\u00eds Foix: Mart\u00ednez Fraile, un “pallaquista” inquiet"},"content":{"rendered":"

\"martinezfraile\"La hist\u00f2ria del socialisme catal\u00e0 no pot completar-se sense la figura de\u00a0Raimon Mart\u00ednez Fraile,<\/strong>\u00a0mort dilluns als 68 anys.\u00a0Fins a l’\u00faltim moment va lluitar contra la malaltia amb la convicci\u00f3 que la podia v\u00e8ncer.\u00a0Va fer compatible el dolor amb la inquietud per la pol\u00edtica, la cultura i la conversa amb quants debatia i compartia les seves idees i els seus projectes.<\/p>\n

Exercia de lleon\u00e8s, nascut a Sant Criast\u00f3bal de la Polantera, per\u00f2 va ser un dels pioners del catalanisme pol\u00edtic forjat en aquella immigraci\u00f3 massiva dels anys cinquanta.\u00a0Explicava que al poc d’arribar a Catalunya va passar fuga\u00e7ment per un seminari del Maresme.\u00a0All\u00e0 es passava les nits llegint literatura i llibres d’assaig.\u00a0Les seves inquietuds socials li situarien aviat en els moviments cat\u00f2lics dels anys seixanta que es van formar a Sants i Les Corts.\u00a0Molts d’aquells joves havien col\u00b7laborat amb\u00a0Jordi Pujol<\/strong>\u00a0en les campanyes catalanistes i en l’organitzaci\u00f3 d’una oposici\u00f3 clandestina al r\u00e8gim de Franco.<\/p>\n

Diversos d’aquells joves es van orientar cap al socialisme a mitjans dels anys setanta en una Barcelona en qu\u00e8 es dibuixaven les corrents pol\u00edtiques que despr\u00e9s cristal\u00b7litzarien durant la transici\u00f3.\u00a0En aquell grup freq\u00fcentat per Raimon Mart\u00ednez Fraile estaven tamb\u00e9\u00a0Joaquim Ferrer, Llu\u00eds Maria Sunyer, Joan Maj\u00f3, Francesc Esteve, Josep Verde Aldea<\/strong>\u00a0i altres joves activistes que van acabar formant un dels embrions principals del Reagrupament Socialista i Democr\u00e0tic de Catalunya, que m\u00e9s tard passaria a ser el PSC-Reagrupament.<\/p>\n

La figura central d’aquell moviment era\u00a0Josep Pallach,<\/strong>\u00a0dirigent hist\u00f2ric del Moviment Socialista de Catalunya, i en el qual tamb\u00e9 va participar, durant l’etapa final del franquisme, el l\u00edder d’Esquerra Republicana,\u00a0Heribert Barrera.<\/strong>\u00a0Un dels joves que van col\u00b7laborar activament amb Pallach va ser\u00a0Joan Tapia<\/strong>\u00a0que, molts anys despr\u00e9s, va dirigir aquest diari durant gaireb\u00e9 catorze anys.<\/p>\n

Mart\u00ednez Fraile era en aquests temps incipients del PSC-Reagrupament un dels m\u00e9s actius.\u00a0Va ser triat membre de l’executiva del partit a primers de gener de 1977, pocs dies abans de la mort sobtada, als 57 anys, de Josep Pallach quan estava dibuixant el que seria la socialdemocr\u00e0cia catalana.\u00a0Raimon sempre es va definir pol\u00edticament com un “pallaquista”, un socialdem\u00f2crata que no va dubtar a criticar obertament el comunisme quan el leninisme encara estava de moda a la universitat i en els ambients pol\u00edtics de l’esquerra barcelonina.<\/p>\n

Una de les aspiracions de Mart\u00ednez Fraile era dotar d’una personalitat pr\u00f2pia al socialisme catal\u00e0, una de les batalles que ha perdurat fins als nostres dies.
\nEn les primeres eleccions de 1977 el PSC-Reagrupament va ser en les llistes del Pacte Democr\u00e0tic per Catalunya amb la CDC de Jordi Pujol i l’Esquerra Democr\u00e0tica de\u00a0Trias Fargas.<\/strong>\u00a0Per\u00f2, poc despr\u00e9s, la majoria del Reagrupament, Mart\u00ednez Fraile entre ells, va conc\u00f3rrer a la fundaci\u00f3 del PSC-PSOE, en el qual es va integrar tamb\u00e9 la federaci\u00f3 catalana del PSOE que havia guanyat en coalici\u00f3 les eleccions generals d’aquell 15 juny 1977.<\/p>\n

Va ser triat regidor en les primeres eleccions municipals que va guanyar\u00a0Narc\u00eds Serra<\/strong>\u00a0a Barcelona.\u00a0En ser nomenat ministre de Defensa despr\u00e9s de les eleccions d’octubre de 1982, Mart\u00ednez Fraile va passar a ser tinent d’alcalde amb\u00a0Pasqual Maragall.<\/strong>\u00a0Raimon va ser sempre fidel als seus principis “pallaquistes” militant al PSC en totes les temporades i en totes les circumst\u00e0ncies deixant sentir la seva veu, moltes vegades inc\u00f2moda i valenta, en la pol\u00edtica catalana.\u00a0Va ser Pasqual Maragall qui el va nomenar president del Patronat de Turisme de Barcelona.<\/p>\n

Va saber projectar al m\u00f3n el gran \u00e8xit dels Jocs Ol\u00edmpics que van constituir un abans i un despr\u00e9s de la posici\u00f3 de Barcelona com a refer\u00e8ncia mundial del Turisme.\u00a0Maragall i Mart\u00ednez Fraile tenien personalitats massa vives per treballar junts i va acabar deixant l’Ajuntament quan\u00a0Merc\u00e8 Sala,\u00a0<\/strong>presidenta de Renfe, el va cridar per estar a la c\u00fapula de la companyia que es volia modernitzar en els temps en els que l’AVE era nom\u00e9s un projecte executat des de Madrid a Sevilla.
\nLa presentaci\u00f3 del seu llibre “Gran Turisme.\u00a0Mites i veritats d’un dels motors de l’economia “es va realitzar al remodelat recinte de Les Arenes el 2013. Estava satisfet de la seva col\u00b7laboraci\u00f3 a convertir Barcelona en una refer\u00e8ncia internacional.\u00a0L’any 2000 va ser elegit diputat socialista per Barcelona en la legislatura que\u00a0Jos\u00e9 Mar\u00eda Aznar<\/strong>\u00a0obtenia una \u00e0mplia majoria absoluta.\u00a0Per\u00f2 va dimitir aviat.\u00a0La disciplina del grup socialista al Congr\u00e9s, dirigit llavors pel jove\u00a0Rodr\u00edguez Zapatero,<\/strong>\u00a0se li va quedar estreta i va dimitir per integrar-se al grup hoteler de\u00a0Joan Gaspart.<\/strong><\/p>\n

El salt de la gesti\u00f3 p\u00fablica a l’activitat privada i al rev\u00e9s va ser constant en la seva llarga traject\u00f2ria. Entre 2004 i 2007 va tornar a l’administraci\u00f3 com a secretari general de Turisme del primer govern de Rodr\u00edguez Zapatero.\u00a0I quan\u00a0Jos\u00e9 Montilla<\/strong>\u00a0va ser elegit president de la Generalitat el 2006 va passar a ser delegat de la Generalitat a Madrid.\u00a0Va desplegar una gran activitat per\u00f2 va acabar dimitint per un exc\u00e9s de franquesa en una entrevista radiof\u00f2nica.\u00a0Pasqual Maragall havia declarat que l’esfor\u00e7 per l’Estatut no havia valgut la pena i Mart\u00ednez Fraile li va contestar al\u00b7ludint a les facultats de l’ex president.\u00a0Jos\u00e9 Montilla li va demanar que rectifiqu\u00e9s i Mart\u00ednez Fraile es va disculpar per\u00f2 va dimitir al cap de poques hores.\u00a0Uns mesos despr\u00e9s, a l’octubre de 2007, Pasqual Maragall va anunciar que patia Alzheimer i que es disposava a lluitar contra la malaltia.<\/p>\n

Des de llavors es dedicava a l’activitat privada en el sector tur\u00edstic assessorant a empreses hoteleres espanyoles i internacionals.\u00a0El coneixia des del periodisme i des de l’amistat.\u00a0Entre les seves activitats m\u00e9s personals est\u00e0 l’impuls d’una trobada mensual, els \u00faltims divendres de cada mes, d’un grup de dotze catalans amb inquietuds en el qual nom\u00e9s s’entrava per defunci\u00f3 o canvi de resid\u00e8ncia d’un dels membres que havien estat presentats per Mart\u00ednez Fraile.\u00a0En morir\u00a0Joan Sol\u00e0<\/strong>\u00a0en 2010, el gran ling\u00fcista catal\u00e0, cunyat de Raimon, em va proposar substituir-lo en el dinar que cada \u00faltim divendres de mes vam celebrar amb un grup amb el qual ens uneixen afinitats diverses.\u00a0Va ser un honor. L’amistat i l’humanisme de Raimon ha fet que aquesta trobada perdur\u00e9s.<\/p>\n

Foixblog<\/a>, bloc de Llu\u00eds Foix<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La hist\u00f2ria del socialisme catal\u00e0 no pot completar-se sense la figura de\u00a0Raimon Mart\u00ednez Fraile,\u00a0mort dilluns als 68 anys.\u00a0Fins a l’\u00faltim moment va lluitar contra la malaltia amb la convicci\u00f3 que la podia v\u00e8ncer.\u00a0Va fer compatible el dolor amb la inquietud per la pol\u00edtica, la cultura i la conversa amb quants debatia i compartia les seves …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,1],"tags":[],"class_list":["post-12968","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espaisocialista","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12968","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12968"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12968\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12971,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12968\/revisions\/12971"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12968"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12968"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12968"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}