{"id":12938,"date":"2015-06-24T11:44:04","date_gmt":"2015-06-24T09:44:04","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=12938"},"modified":"2015-06-24T11:44:04","modified_gmt":"2015-06-24T09:44:04","slug":"jordi-font-mas-al-preu-que-sigui","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-mas-al-preu-que-sigui\/","title":{"rendered":"Jordi Font: Mas, al preu que sigui"},"content":{"rendered":"

\"oferta\"\u201cLa independ\u00e8ncia no \u00e9s de dretes ni d’esquerres\u201d, ha dit Artur Mas<\/strong>. I, en principi, t\u00e9 ra\u00f3: ni la independ\u00e8ncia nacional ni la forma de l’Estat democr\u00e0tic, uninacional o plurinacional, ni la federaci\u00f3 convinguda entre nacions no haurien de ser de dretes ni d’esquerres, sin\u00f3 que haurien de formar part d’un elemental i fundador consens democr\u00e0tic. Altra cosa \u00e9s qu\u00e8 succeeix en la realitat. En qualsevol cas, Artur Mas<\/strong> ha afegit: \u201cSi les eleccions se centren en el discurs social, nom\u00e9s ens barallarem i prou\u201d. Normal: \u00e9s el mateix Mas<\/strong> que, a l’inici de la crisi, alli\u00e7onava el govern de l’Estat sobre les tisorades que calia fer i es ventava de ser el m\u00e9s auda\u00e7, el primer de la classe a l’escola del neoliberalisme rampant, que havia estat en la base de la crisi i que ara, sense cap mala consci\u00e8ncia, feia pagar els plats trencats als de sempre.<\/p>\n

El neoliberalisme es caracteritza per la seves fugides unilaterals, per la seva al\u00b7l\u00e8rgia a tota mena de consens, sigui social o nacional. De fet, ambd\u00f3s consensos s\u00f3n una mateixa cosa, perqu\u00e8, tal com deia Ernest Renan<\/strong>, la naci\u00f3 no \u00e9s res m\u00e9s que un consens b\u00e0sic de la ciutadania, renovat en el temps, al voltant d’una idea de pa\u00eds inclusiva, integradora, capa\u00e7 d’incorporar les necessitats i esperances de molts, de concitar la identificaci\u00f3 de la immensa majoria de la ciutadania. Sense aquest consens no hi ha naci\u00f3. Rafael Campalans<\/strong> ho va dir, referit al nostre pa\u00eds, amb paraules que encara ressonen: \u201cCatalunya no \u00e9s les gl\u00f2ries passades, sin\u00f3 un deler regenerador que s’encomana a tots els homes i dones que hi viuen.\u201d Sempre ho he cregut aix\u00ed. Ajudar a fer-ho possible ha estat i \u00e9s la clau del meu catalanisme.<\/p>\n

Jo diria que \u00e9s la clau del catalanisme de les esquerres catalanes durant els anys de plom, quan els patriotes eren pocs i es mesuraven en vides, en presons, en exilis…: Llu\u00eds Companys, Joan Peir\u00f3, Josep Irla, Joan Cornudella, Josep Rovira, Josep Tarradellas, Josep Pallach, Gregorio L\u00f3pez Raimundo, Joan Revent\u00f3s, Miguel N\u00fa\u00f1ez, Josep Andreu i Abell\u00f3, Antoni Guti\u00e9rrez D\u00edaz, Paco Ramos, Cipriano Garc\u00eda, Maria Aur\u00e8lia Capmany, Jordi Carbonell, Jos\u00e9 Lu\u00eds L\u00f3pez Bulla, Raimon Obiols, Marta Mata, Pasqual Maragall, Rafael Rib\u00f3, Josep M. Bricall , Eul\u00e0lia Vintr\u00f3… Evidentment, no \u00e9s aquesta la clau d’Artur Mas<\/strong>, com no va ser-ho la de Jordi Pujol<\/strong> en arribar l’hora de fer pol\u00edtica: \u201cEns barallar\u00edem i prou\u201d; i es va oposar a l’entesa dels catalans: tenia altres prioritats.<\/p>\n

La independ\u00e8ncia no \u00e9s de dretes ni d’esquerres. Per\u00f2 Artur Mas<\/strong> emet clarament els senyals de la dreta o el centre dreta d’arreu, de l’\u00fanica \u201cinternacional\u201d que avui funciona, la del diner. I la seva vistosa i artificiosa disfressa, amb la capa estelada al vent, busca furiosament l’hegemonia de la dreta a Catalunya. Una hegemonia que ha de fer-se al preu que sigui, peti qui peti: deixant de banda el PSC<\/strong>, en negar-se aquest a seguir-lo en el salt saltimbanqui del dret a decidir a l’independentisme; perdent el suport d’ICV-EUA<\/strong> en un \u201cproc\u00e9s\u201d que cada dia \u00e9s m\u00e9s excloent; oblidant irresponsablement importants sectors socials que, davant de la confusi\u00f3 entre catalanisme i independentisme, poden acabar al sac de Ciutadans, fent-ne el segon partit de Catalunya (com anuncien de fa temps les enquestes); consumant ara la ruptura amb UDC<\/strong>, que es nega a passar per la llei de l’embut; menystenint una part del propi electorat i de la pr\u00f2pia milit\u00e0ncia, impedits de la m\u00e9s m\u00ednima consulta sobre el gir empr\u00e8s… Encara que aix\u00f2 darrer es pugui recuperar per la via de la UDC<\/strong> separada i pugui sumar-se parlament\u00e0riament a l’espectre electoral que CDC<\/strong> \u2013o la seva succed\u00e0nia \u201cllista del president\u201d\u2013 puguin arrancar a ERC<\/strong>, que d’aix\u00f2 i de res m\u00e9s es tracta: de refer i garantir l’hegemonia de la dreta catalana. Al preu que sigui, furiosament, peti qui peti, a risc que sigui Catalunya la que peti.<\/p>\n

El Punt Avui<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u201cLa independ\u00e8ncia no \u00e9s de dretes ni d’esquerres\u201d, ha dit Artur Mas. I, en principi, t\u00e9 ra\u00f3: ni la independ\u00e8ncia nacional ni la forma de l’Estat democr\u00e0tic, uninacional o plurinacional, ni la federaci\u00f3 convinguda entre nacions no haurien de ser de dretes ni d’esquerres, sin\u00f3 que haurien de formar part d’un elemental i fundador consens …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[],"class_list":["post-12938","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12938","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12938"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12938\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12940,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12938\/revisions\/12940"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12938"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12938"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12938"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}