{"id":12926,"date":"2015-06-22T10:52:53","date_gmt":"2015-06-22T08:52:53","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=12926"},"modified":"2015-06-22T10:52:53","modified_gmt":"2015-06-22T08:52:53","slug":"francesc-valls-biaix-ideologic","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/francesc-valls-biaix-ideologic\/","title":{"rendered":"Francesc Valls: Biaix ideol\u00f2gic"},"content":{"rendered":"

\"biaix\"A les forces pol\u00edtiques d’esquerra \u2014ja sigui en versi\u00f3 vella o nova pol\u00edtica\u2014 sempre ha estat f\u00e0cil penjar-los l’etiqueta del biaix ideol\u00f2gic, \u00e9s a dir de tend\u00e8ncia sect\u00e0ria. \u00c9s un estigma interior que en els \u00faltims anys s’ha exterioritzat, banalitzat per les samarretes que llueixen alguns dels seus l\u00edders de partits emergents. Ara la declaraci\u00f3 de principis se serigrafia sobre el pit, on abans proclamaven ic\u00f2nicament la seva fe els cavallers creuats. En l’\u00faltim decenni, el matrimoni gai \u2014amb el pedigr\u00ed afegit de manifestacions episcopals incloses\u2014 va ser sant i senya d’aquella etiqueta. No calia\u2014s’argumentava des de la dreta\u2014 anar tan lluny i anomenar matrimoni una cosa que fins i tot un cec veu que no ho \u00e9s. Per\u00f2 el biaix ideol\u00f2gic de l’esquerra s’hi va imposar.<\/p>\n

Amb el temps, Jos\u00e9 Luis Rodr\u00edguez Zapatero<\/strong> \u2014que era el president del Govern central aleshores, el 2005\u2014 ha estat redimit d’aquell pecat de suposat sectarisme ideol\u00f2gic fins i tot per la cat\u00f2lica Irlanda, que en un refer\u00e8ndum celebrat aquest mateix any ha donat llum verda al matrimoni entre persones del mateix sexe. Quan el que es persegueix \u00e9s mantenir l’estatus\u00a0quo<\/em>, seguir el discurs pretesament hegem\u00f2nic, no pertorbar la jerarquia eclesial o seguir el joc als poders f\u00e0ctics no es parla de biaix. Simplement es tracta de respecte democr\u00e0tic i \u00e9s un valor en si mateix.<\/p>\n

Recentment, el biaix ha tret el cap amb la decisi\u00f3 de l’Ajuntament de Barcelona de no actuar penalment contra dos estudiants \u2014Ismael Benito i Daniel Ayyash\u2014 a qui la fiscalia demana gaireb\u00e9 nou anys de pres\u00f3 per participar suposadament en baralles i destrosses, per les quals han passat 34 dies a la pres\u00f3. Aix\u00f2 va ser arran de la vaga general de 2012 contra la reforma laboral aprovada amb els vots de PP<\/strong> i CiU<\/strong>. El govern municipal d’Ada Colau<\/strong> ha decidit fa uns dies reclamar-ne \u00fanicament la responsabilitat civil \u2014indemnitzacions\u2014 que pertoqu\u00e9s, per\u00f2, en canvi, la Generalitat fa pinya amb la fiscalia i insisteix a demanar penes de pres\u00f3.<\/p>\n

No sempre l’executiu auton\u00f2mic \u00e9s tan inflexible en l’escrupolosa persecuci\u00f3 del rescabalament material i moral. En el\u00a0cas Palau,<\/em>\u00a0la Generalitat es troba en parador acusador desconegut, malgrat que es tracta d’un cas de comissions per obra p\u00fablica adjudicada pel Govern catal\u00e0 i presumptament cobrada per Converg\u00e8ncia Democr\u00e0tica. I qu\u00e8 podem dir del cas de l’Associaci\u00f3 Catalana de Municipis (ACM), que agrupa municipis nacionalistes i que s’ha negat a presentar-se com a part perjudicada per un cas en qu\u00e8 la Fiscalia Anticorrupci\u00f3 demana fins a cinc anys i mig de pres\u00f3. Els acusats s\u00f3n els convergents Josep Maria Matas<\/strong> i Xavier Sol\u00e0<\/strong> \u2014exsecretari general i l’excap dels serveis jur\u00eddics de l’ens municipalista, respectivament\u2014 que presumptament es van embutxacar al voltant d’un mili\u00f3 d’euros mitjan\u00e7ant factures inflades i treballs ficticis. Estem parlant de diners p\u00fablics procedents dels ajuntaments.<\/p>\n

Per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s biaix ideol\u00f2gic. Com tampoc ho \u00e9s el fet de rec\u00f3rrer a l’human\u00edssim recurs de la ll\u00e0grima quan els que estan acusats o han d’entrar a la pres\u00f3 s\u00f3n octogenaris, com Llu\u00eds Prenafeta<\/strong> o Maci\u00e0 Alavedra<\/strong> (cas Pretoria<\/em>) o Josep Llu\u00eds N\u00fa\u00f1ez<\/strong>. La m\u00e0xima \u201codia el delicte i compadeix el delinq\u00fcent\u201d cobra tota la seva for\u00e7a entre els qui veuen injust que un avi acabi en una freda cel\u00b7la. Cal demanar c\u00e0stigs exemplars amb qu\u00e8 suposadament destrossen mobiliari urb\u00e0. Els que presumptament roben, corrompen o defrauden el fisc s\u00f3n figues d’un altre paner.<\/p>\n

Entre els que alteren d’ordre i agitadors del caos hi interv\u00e9 un abisme. Aquesta doctrina est\u00e0 assentada socialment i medi\u00e0ticament. Ada Colau<\/strong>, poc abans de ser escollida alcaldessa de Barcelona, va declarar en aquest diari: \u201cDesobeirem les lleis que ens semblin injustes\u201d. Aquesta frase, m\u00e9s pr\u00f2pia d’una activista que d’una candidata a alcaldessa, va mer\u00e8ixer els honors de la lapidaci\u00f3. Per\u00f2 heus aqu\u00ed que pocs dies despr\u00e9s tota una presidenta del Parlament, N\u00faria de Gispert<\/strong>, ni m\u00e9s ni menys que guardiana de la Cambra legislativa catalana, assegurava en diverses ocasions en una entrevista a Catalunya R\u00e0dio que la legalitat havia de vulnerar-se si no servia per aconseguir la independ\u00e8ncia de Catalunya. Deu ser que en q\u00fcestions de biaix ideol\u00f2gic, el fi continua justificant els mitjans. O que, en alguns casos, s’ha interioritzat de tal manera que ni es nota.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A les forces pol\u00edtiques d’esquerra \u2014ja sigui en versi\u00f3 vella o nova pol\u00edtica\u2014 sempre ha estat f\u00e0cil penjar-los l’etiqueta del biaix ideol\u00f2gic, \u00e9s a dir de tend\u00e8ncia sect\u00e0ria. \u00c9s un estigma interior que en els \u00faltims anys s’ha exterioritzat, banalitzat per les samarretes que llueixen alguns dels seus l\u00edders de partits emergents. Ara la declaraci\u00f3 …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-12926","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12926","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12926"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12926\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12928,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12926\/revisions\/12928"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12926"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12926"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12926"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}