{"id":12909,"date":"2015-06-14T12:07:10","date_gmt":"2015-06-14T10:07:10","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=12909"},"modified":"2015-06-14T12:07:10","modified_gmt":"2015-06-14T10:07:10","slug":"josep-carles-rius-ada-colau-els-set-reptes-duna-nova-epoca","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/josep-carles-rius-ada-colau-els-set-reptes-duna-nova-epoca\/","title":{"rendered":"Josep Carles Rius: Ada Colau, els set reptes d’una nova \u00e8poca"},"content":{"rendered":"

\"bcn\"El temps situar\u00e0 l’elecci\u00f3 d’Ada Colau<\/strong> com a alcaldessa de Barcelona en la seva justa perspectiva hist\u00f2rica. Que una dona amb la seva biografia sigui alcaldessa de Barcelona t\u00e9 un gran significat pol\u00edtic i social. Que en tot just un any, la l\u00edder del moviment contra els desnonaments governi Barcelona, el principal motor econ\u00f2mic de Catalunya, una de les ciutats de refer\u00e8ncia a Europa i al m\u00f3n, t\u00e9 una extraordin\u00e0ria transcend\u00e8ncia. Barcelona recupera la seva tradici\u00f3 de ciutat transformadora i torna a figurar al mapa com un immens laboratori social. Barcelona genera de nou grans expectatives i, precisament, el principal repte d’Ada Colau<\/strong> \u00e9s el de no defraudar-les. Necessita complir les esperances dels seus electors i, alhora, governar en b\u00e9 de la majoria. Aquests s\u00f3n set reptes de l’\u00e8poca que comen\u00e7a a Barcelona.<\/p>\n

Canvi real de poder. Per primera vegada una candidatura formada per persones procedents de l’activisme social accedeix al govern d’una instituci\u00f3 de la rellev\u00e0ncia de l’Ajuntament de Barcelona. Ada Colau<\/strong> es va enfrontar al sistema econ\u00f2mic que condemnava al desnonament a milers de fam\u00edlies i ara haur\u00e0 de transformar en decisions pol\u00edtiques les reivindicacions que va defensar al carrer. I a m\u00e9s, en un escenari, Barcelona, amb projecci\u00f3 internacional, on cadascuna de les seves mesures tindr\u00e0 un potent valor simb\u00f2lic. L’establishment, l’estructura de poder tradicional de Barcelona, no posar\u00e0 f\u00e0cil la tasca d’Ada Colau<\/strong> al capdavant de l’Ajuntament. No hi haur\u00e0 treva. Perqu\u00e8 el que estar\u00e0 en joc a Barcelona \u00e9s un nou repartiment del poder, en benefici d’aquells que mai l\u2019han tingut. I aix\u00f2, a ulls dels que l’han ostentat sempre, resulta revolucionari.<\/p>\n

La gesti\u00f3 del passat.\u00a0Des del primer moment de la candidatura, els promotors de Guanyem Barcelona (despr\u00e9s, Barcelona en Com\u00fa) mantenen una relaci\u00f3 complicada amb el passat de la ciutat. Partien d’una cr\u00edtica global a l’anomenat ‘model Barcelona’, resultat de trenta anys de governs d’esquerres (PSC-ICV). Aquesta actitud els va portar a sacrificar Ricard Gom\u00e0<\/strong>, ex portaveu d’ICV que gaudeix del reconeixement dels moviments socials. De forma gradual, van anar modelant el missatge fins a reivindicar el llegat de Pasqual Maragall<\/strong> i, fins i tot, incorporar a ex c\u00e0rrecs socialistes, com Jordi Mart\u00ed.<\/strong> Ada Colau<\/strong> haur\u00e0 de trobar l’equilibri entre la creaci\u00f3 d’un nou model de ciutat i el reconeixement de les experi\u00e8ncies positives. Aqu\u00ed haur\u00e0 de filar prim per no cometre errors.<\/p>\n

Un nou model de ciutat. Barcelona va construir un model de ciutat d’\u00e8xit, en el sentit m\u00e9s ampli de la paraula. Un model que va permetre a Barcelona ser una pot\u00e8ncia econ\u00f2mica i, alhora, una ciutat cohesionada, sense guetos. Gr\u00e0cies a la for\u00e7a del moviment ve\u00efnal, ja fins i tot abans de l’elecci\u00f3 dels ajuntaments democr\u00e0tics, Barcelona va prendre decisions que permetrien despr\u00e9s realitzar un ‘urbanisme social’. Sense les reserves de s\u00f2l p\u00fablic de l’alcalde Josep Maria Socias<\/strong> no s’explicaria la Barcelona de la Transici\u00f3. Els primers governs democr\u00e0tics van fer de l’urbanisme un instrument de transformaci\u00f3 social i van trobar en els Jocs Ol\u00edmpics la manera de modernitzar la ciutat: millorar les infraestructures, obrir la ciutat al mar i solucionar els d\u00e8ficits hist\u00f2rics dels barris m\u00e9s humils, de Ciutat Vella a Nou Barris. Despr\u00e9s la lenta decad\u00e8ncia. Ara Barcelona necessita un nou model global. I ha de ser liderat pel govern municipal, per\u00f2 amb la major implicaci\u00f3 possible, pol\u00edtica i social. El model, possiblement, s’ha de centrar ara en la pol\u00edtica d’habitatge p\u00fablic, en la millora dels barris, en la reordenaci\u00f3 del turisme, en una oferta cultural m\u00e9s oberta … I, per sobre de tot, en aconseguir una ciutat m\u00e9s cohesionada, m\u00e9s justa i solid\u00e0ria.<\/p>\n

Participaci\u00f3 ciutadana.\u00a0Ada Colau<\/strong> i el seu equip han de trobar les f\u00f3rmules de participaci\u00f3 adequades per canalitzar les extraordin\u00e0ries energies que han generat entre la ciutadania. L’\u00e8xit de Barcelona en Com\u00fa ha consistit en aglutinar tots els moviments que bullien a la ciutat en els \u00faltims anys. Ara els ha donat una dimensi\u00f3 pol\u00edtica, fins al punt d’aconseguir els vots suficients per guanyar les eleccions. Colau<\/strong> ha personificat les \u00e0nsies d’un canvi col\u00b7lectiu, en contraposici\u00f3 a l’actitud hist\u00f2rica de l’Ajuntament d’actuar sota la premissa de “tot per al poble, per\u00f2 sense el poble”. El repte \u00e9s governar, prendre decisions, i que aquestes siguin compartides per una majoria social. Es a partir d\u2019aquesta participaci\u00f3 que el Govern municipal haur\u00e0 de fixar les prioritats als barris y al conjunt de la ciutat.<\/p>\n

Un examen per a la conflu\u00e8ncia.\u00a0Barcelona en Com\u00fa \u00e9s el resultat de la voluntat de projectes pol\u00edtics i socials diferents, amb dos punts de trobada: la figura d’Ada Colau<\/strong> i la coincid\u00e8ncia en la necessitat de regeneraci\u00f3 democr\u00e0tica i reconstrucci\u00f3 de la societat devastada per la crisi. \u00c9s tamb\u00e9 la suma de partits convencionals (ICV, EUiA…), formacions pol\u00edtiques emergents (Podem…) i moviments c\u00edvics (Proc\u00e9s Constituent…). La gesti\u00f3 del govern municipal posar\u00e0 a prova la sintonia entre totes les parts i, tamb\u00e9, la possibilitat de fer compatibles la pluralitat davant l’agenda nacional (dret a decidir) amb una major coincid\u00e8ncia en el projecte social. I aquest proc\u00e9s t\u00e9 dues etapes. Abans del 27-S, Barcelona ser\u00e0 el mirall on es mirar\u00e0 una possible Catalunya en Com\u00fa. I despr\u00e9s, Barcelona en Com\u00fa pot liderar un govern municipal amb el PSC i ERC, a manera de nova versi\u00f3 del vell Tripartit.<\/p>\n

Una tercera via real. El fet que un mateix projecte pol\u00edtic aculli independentistes i federalistes, projectes netament catalans i altres amb vinculacions a la resta de l’Estat, trenca els esquemes que han dominat la pol\u00edtica catalana en els \u00faltims anys. Obre la possibilitat a una nova tercera via que restableixi els ponts enderrocats en els \u00faltims anys. Ponts entre la pr\u00f2pia societat catalana. I ponts entre Catalunya i Espanya. Una alcaldessa a Barcelona com Ada<\/strong> Colau<\/strong> i una a Madrid com Manuela<\/strong> Carmena<\/strong>, per exemple, trenquen el maniqueisme alimentat des de la intoler\u00e0ncia d’uns i altres. El nou mapa pol\u00edtic dibuixat el 24-M i el que s’albira per despr\u00e9s de les eleccions generals obrir\u00e0 possibilitats d’entesa que fins fa molt poc semblaven una utopia. I Barcelona pot jugar un paper clau en aquest nou escenari.<\/p>\n

S\u00edmbol de regeneraci\u00f3.\u00a0La biografia de la nova alcaldessa \u00e9s ja de per si un s\u00edmbol de regeneraci\u00f3 democr\u00e0tica. Ada<\/strong> Colau<\/strong> aporta a la pol\u00edtica institucional l’autoritat moral guanyada mitjan\u00e7ant el seu comprom\u00eds amb els sectors m\u00e9s fr\u00e0gils de la societat. En un moment de greu crisi de la pol\u00edtica professional, que un personatge amb aquesta traject\u00f2ria sigui elegida alcaldessa, situa Barcelona en l’avantguarda de la nova pol\u00edtica. I obliga a Barcelona en Com\u00fa a complir les m\u00e0ximes cotes d’exig\u00e8ncia \u00e8tica. Cada decisi\u00f3 del nou govern municipal ser\u00e0 sotmesa a un estricte examen p\u00fablic i qualsevol error en aquest camp afectaria directament a la l\u00ednia de flotaci\u00f3 del projecte pol\u00edtic.<\/p>\n

S\u00f3n en definitiva set reptes que marcaran la nova etapa que s’obre a Barcelona amb l’elecci\u00f3 d’Ada Colau<\/strong> com a alcaldessa. Si aconsegueix complir-los, els seus efectes aniran molt m\u00e9s enll\u00e0 de la ciutat i poden contribuir a canviar la pol\u00edtica catalana. I, fins i tot, a crear una nova consci\u00e8ncia a l’hora d’afrontar la crisi a Europa. Barcelona torna a ser un immens laboratori social i pol\u00edtic. Com tantes vegades ha estat al llarg de la seva hist\u00f2ria.<\/p>\n

ElDiario.es<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El temps situar\u00e0 l’elecci\u00f3 d’Ada Colau com a alcaldessa de Barcelona en la seva justa perspectiva hist\u00f2rica. Que una dona amb la seva biografia sigui alcaldessa de Barcelona t\u00e9 un gran significat pol\u00edtic i social. Que en tot just un any, la l\u00edder del moviment contra els desnonaments governi Barcelona, el principal motor econ\u00f2mic de …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[69],"class_list":["post-12909","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-barcelona"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12909","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12909"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12909\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12911,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12909\/revisions\/12911"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12909"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12909"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12909"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}