{"id":12906,"date":"2015-06-10T19:01:36","date_gmt":"2015-06-10T17:01:36","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=12906"},"modified":"2015-06-10T19:01:36","modified_gmt":"2015-06-10T17:01:36","slug":"lluis-bassets-preguntar-no-es-ofendre","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/lluis-bassets-preguntar-no-es-ofendre\/","title":{"rendered":"Llu\u00eds Bassets: Preguntar no \u00e9s ofendre"},"content":{"rendered":"

\"ErhobeneDiuen que la pregunta no \u00e9s clara, que \u00e9s tramposa i incomprensible. Artur Mas<\/strong> la va considerar d’entrada compatible amb el proc\u00e9s, per\u00f2 en el seu entorn, en canvi, han comen\u00e7at dies despr\u00e9s a aixecar-se veus que amenacen amb les penes de l’infern als qui la votin afirmativament.<\/p>\n

L’advert\u00e8ncia ha estat formulada ben clarament de cara a tots els membres d’Uni\u00f3<\/strong> que s’asseuen al Govern d’Artur Mas<\/strong> per part d’alguns dels consellers \u00e0ulics que ja pensen en la famosa llista presidencial: els qui donin el seu vot afirmatiu haurien de marxar del Govern i no es comptar\u00e0 amb ells per a les eleccions del 27-S.<\/p>\n

Vegem d’entrada qu\u00e8 \u00e9s el que se’ls preguntar\u00e0 el 14 de juny als militants de Uni\u00f3<\/strong> Democr\u00e0tica<\/strong> de<\/strong> Catalunya<\/strong>: “Voleu que UDC<\/strong> continu\u00ef el seu comprom\u00eds amb el proc\u00e9s, des del catalanisme integrador i d’acord amb els seg\u00fcents criteris?”.<\/p>\n

Tres coses hi destaquen. La primera, que es tracta de continuar el proc\u00e9s: cal suposar que a ning\u00fa des de l’entorn de Mas<\/strong> li pot semblar malament la idea. La segona, que es faci des del catalanisme integrador: tampoc crec que cap dels partidaris de la independ\u00e8ncia en 18 mesos, que han firmat ERC<\/strong> i CDC<\/strong>, s’atreveixi a recon\u00e8ixer que ho vol fer des d’un catalanisme que divideix i desintegra. La tercera son les condicions, que en s\u00f3n sis, i que caldr\u00e0 analitzar una rere l’altra per veure quins ulls de poll trepitgen entre els partidaris del full de ruta de Mas i Junqueras.<\/p>\n

Sobirania.<\/strong>\u00a0La primera condici\u00f3 \u00e9s “no renunciar ni posar l\u00edmits a l’aspiraci\u00f3 de plena sobirania per a Catalunya”, cosa que forma part dels fonaments del catalanisme. “Plena sobirania” podria arribar a significar en determinades circumst\u00e0ncies la independ\u00e8ncia, per\u00f2 es pot resoldre de moltes altres maneres i \u00e9s perfectament compatible amb les f\u00f3rmules confederals i federals. \u00c9s ben evident que la reivindicaci\u00f3 hist\u00f2rica de l’autogovern significa exactament aix\u00f2. Els catalans han volgut majorit\u00e0riament, cada cop que han tingut l’oportunitat de manifestar-ho, el m\u00e0xim grau d’autogovern possible, en el benent\u00e8s que la sobirania, sobretot en els temps actuals, pot ser plena respecte a l’\u00e0mbit propi, per\u00f2 sempre ser\u00e0 compartida. Catalunya no tindr\u00e0 mai plena sobirania en pol\u00edtica monet\u00e0ria, fiscal, banc\u00e0ria o econ\u00f2mica, tampoc en relacions exteriors i de defensa, i en canvi pot aspirar a tenir-la en educaci\u00f3 o llengua. Els independentistes partidaris del trencament o la secessi\u00f3 immediata d’Espanya no poden estar en desacord amb aquesta condici\u00f3, tot i que els desagradi que la seva idea desaparegui en favor d’una altra m\u00e9s viable i sobretot f\u00e0cil de compartir per part dels qui no s\u00f3n independentistes o no creuen que la independ\u00e8ncia sigui assolible en el m\u00f3n i l’Europa d’avui.<\/p>\n

Democr\u00e0cia<\/strong>. La segona condici\u00f3 sobre la democr\u00e0cia \u00e9s el fonament de tota la reivindicaci\u00f3 enquadrada en l’anomenat dret a decidir. Com tots sabem, estem parlant del principi democr\u00e0tic, que exigeix per part de tot Govern obtenir i comptar amb el consens dels ciutadans per poder governar amb normalitat. Aquest principi es troba en el fonament de la reivindicaci\u00f3 d’una consulta als catalans sobre el seu futur, com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la rectificaci\u00f3 de l’Estatut votat en refer\u00e8ndum per part del Tribunal Constitucional. La pregunta d’Uni\u00f3<\/strong> se centra en l’aspecte m\u00e9s procedimental i assegura que s’hauran de prendre “totes i cadascuna de les decisions de forma netament democr\u00e0tica, de manera que cadascuna d’elles gaudeixi de la majoria de vots de la ciutadania”. \u00c9s a dir, no pot haver pacte acord “amb Madrid” que no compti amb el suport dels catalans expressat mitjan\u00e7ant el sufragi. Per\u00f2 tampoc, per l’altra banda, no pot haver decisi\u00f3 a Barcelona que no compti tamb\u00e9 amb majoria de vots dels ciutadans, la qual cosa vol dir que Uni\u00f3<\/strong> manifesta el seu desacord amb Mas<\/strong> en el fet que n’hi hagi prou amb una majoria de diputats i no de vots populars el 27-S per donar per resoltes les eleccions en la seva qualitat de plebiscit tal com estableix el full de ruta entre CDC<\/strong> i ERC<\/strong>.<\/p>\n

Di\u00e0leg.<\/strong>\u00a0La tercera condici\u00f3, el “di\u00e0leg entre el Govern de Catalunya i el de l’Estat”, sembla una obvietat, per\u00f2 es una de les bases m\u00e9s s\u00f2lides dels desacords amb Duran<\/strong>. \u00c9s di\u00e0leg i \u00e9s pacte. \u00c9s prohibir-nos la unilateralitat. \u00c9s eliminar els terminis innegociables. Tamb\u00e9 les l\u00ednies vermelles. Aquesta condici\u00f3 dinamita la idea mateixa de la declaraci\u00f3 unilateral o DUI i allunya, naturalment, la possibilitat d’una separaci\u00f3, perqu\u00e8 hauria de ser acordada. Quan l’independentisme parla de di\u00e0leg \u00e9s refereix a la situaci\u00f3 posterior a la decisi\u00f3 de la independ\u00e8ncia, i nom\u00e9s com a m\u00e8tode per fer la partici\u00f3. De tota la resta diu que no cal fer-ne objecte de di\u00e0leg i n’hi ha prou amb tirar pel dret. Uni\u00f3 proposa el di\u00e0leg com a m\u00e8tode i filosofia pr\u00e8via a qualsevol decisi\u00f3. El di\u00e0leg pressuposa tamb\u00e9 que per part catalana hi ha paci\u00e8ncia estrat\u00e8gica: si no hi ha ara una majoria dialogant a Madrid, no us preocupeu perqu\u00e8 n’hi acabar\u00e0 havent, i caldr\u00e0 saber esperar en tot cas l’oportunitat perqu\u00e8 hi sigui. Els secessionistes, en canvi, veuen el di\u00e0leg previ com a impossible i fins i tot indesitjable i prefereixen que no hi hagi majoria dialogant a l’altra banda. Tenen pressa. Per aix\u00f2 volen mirar de fer passes irreversibles abans que hi hagi possibilitat de di\u00e0leg des de Madrid. De fet, aquesta condici\u00f3 denuncia prou finament l’abs\u00e8ncia absoluta de voluntat de di\u00e0leg per part d’Artur Mas: tot el que li ha plantejat a Rajoy<\/strong> ho ha fet amb plena convicci\u00f3 sobre la impossibilitat d’acceptaci\u00f3 per part de l’altra. Sabia que no li acceptarien i \u00e9s per aix\u00f2 que ho proposa, perqu\u00e8 li conv\u00e9 el ref\u00fas.<\/p>\n

Seguretat jur\u00eddica.<\/strong>\u00a0El quart punt \u00e9s el mateix que el principi de legalitat, per\u00f2 enunciat de cara al m\u00f3n del dret mercantil i civil. Si no hi ha seguretat jur\u00eddica, s’han acabat els contractes fiables, les transaccions amb garanties de futur, la confian\u00e7a empresarial i econ\u00f2mica. Hi ha naturalment una mera derivada de conseq\u00fc\u00e8ncies pol\u00edtiques importants: tot s’ha de fer legalment i no pot haver ni declaracions d’independ\u00e8ncia ni processos constituents que no estiguin emparats en la legalitat. Uni\u00f3<\/strong> rebutja aix\u00ed les idees peregrines, que consideren que la legalitat es pot trossejar i trencar a gust de l’usuari, com si la Uni\u00f3 Europea no fos el territori de l’imperi de la llei i del dret en tots els seus nivells i la legalitat fos una mena de xiclet adaptable i interpretable. Una Catalunya sorgida d’una simulaci\u00f3 de legalitat d’aquesta mena segur que no seria acceptada internacionalment. No hi ha moltes legalitats, una d’elles espanyola, sin\u00f3 una de sola i vinculant per a tots.<\/p>\n

Europa.<\/strong>\u00a0La q\u00fcesti\u00f3 anterior enlla\u00e7a amb el cinqu\u00e8 punt, que es diu Europa i \u00e9s un dels forats negres de l’independentisme, que prefereix el wishful thinking i l’optimisme antropol\u00f2gic tipus ZP abans que enfrontar-se amb la dura realitat dels tractats europeus i de l’experi\u00e8ncia dels 60 anys de construcci\u00f3 de la UE. Uni\u00f3 vol descartar “qualsevol escenari que pugui situar Catalunya fora de la UE” i fa b\u00e9, perqu\u00e8 la UE \u00e9s abans de res un club d’Estats amb dret a veto respecte a l’ingr\u00e9s de nous membres. Catalunya no hi entraria mai amb una Espanya que no hi estigu\u00e9s d’acord. Hi ha moltes raons per discutir l’ingr\u00e9s com a nou membre d’una part d’un soci actual que se’n separa, per\u00f2 em centrar\u00e9 en la m\u00e9s senzilla, com \u00e9s el repartiment del poder dins d’un club exclusiu que no vol saber res de m\u00e9s ampliacions i est\u00e0 fatigat de tanta fragmentaci\u00f3 i drets de vetos per part, sobretot, dels pa\u00efsos m\u00e9s petits. El que proposa l’ingenuisme independentista \u00e9s demanar als 28 no tan sols que admetin Catalunya com a soci nou, el que faria 29, sin\u00f3 a m\u00e9s que li donin el dret de veto corresponent. La resposta a tal demanda, que aviat seria imitada per altres “petites nacions europees”, ens la podem imaginar f\u00e0cilment: facin vost\u00e8s el que vulguin dins d’Espanya, per\u00f2 al final nom\u00e9s tindran tots junts, Espanya i Catalunya, un sol vot dels 28 que tenen dret de veto. \u00c9s a dir, tornem al punt de partida: nom\u00e9s amb una sortida legal, dialogada i pactada, podr\u00edem imaginar que Catalunya segu\u00eds a la UE.<\/p>\n

Cohesi\u00f3 nacional.<\/strong>\u00a0Arribem aix\u00ed al darrer punt, que no \u00e9s el menys important, sin\u00f3 tot el contrari, ja que demana vetllar, “en tot moment, per la cohesi\u00f3\u0301 social i territorial de la nostra naci\u00f3\u0301”, i cont\u00e9, de fet, una cr\u00edtica impl\u00edcita a la manera com s’ha portat el proc\u00e9s, que ha dividit els catalans i el catalanisme. La promesa vagament formulada al comen\u00e7ament del proc\u00e9s que es miraria de mantenir una velocitat que no fes trencar el tren catalanista ha quedat superada. De fet, els efectes del proc\u00e9s han estat devastadors per al PSC<\/strong>, tamb\u00e9 per a CiU<\/strong>, per a Iniciativa,<\/strong> i ara amena\u00e7a directament Uni\u00f3<\/strong>. El darrer mapa electoral ens revela l’exist\u00e8ncia de dues Catalunyes m\u00e9s diferenciades que mai. Tamb\u00e9 el creixement de Ciutadans<\/strong> n’\u00e9s la mostra. I aix\u00f2 ha estat en bona part obra de la pressi\u00f3 independentista contra els qui no volien definir-se i feien nosa a l’hora de polaritzar i radicalitzar.<\/p>\n

Preguntar no \u00e9s ofendre i respondre que s\u00ed \u00e9s tan leg\u00edtim des del catalanisme, i fins i tot d’un independentisme que no tanqui els ulls, com respondre que no. Mala cosa si una consulta, el dret a decidir en definitiva, nom\u00e9s val quan conv\u00e9 i ha de donar lloc a anatemes i expulsions quan sembla inconvenient. Aix\u00f2 no \u00e9s el principi democr\u00e0tic, sin\u00f3 la llei de l’embut.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Diuen que la pregunta no \u00e9s clara, que \u00e9s tramposa i incomprensible. Artur Mas la va considerar d’entrada compatible amb el proc\u00e9s, per\u00f2 en el seu entorn, en canvi, han comen\u00e7at dies despr\u00e9s a aixecar-se veus que amenacen amb les penes de l’infern als qui la votin afirmativament. L’advert\u00e8ncia ha estat formulada ben clarament de …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-12906","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12906","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12906"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12906\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12908,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12906\/revisions\/12908"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12906"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12906"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12906"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}