![\"ciutat\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2015\/05\/ciutat-300x212.jpg\")
He escrit m\u00e9s d\u2019una vegada, i ho mantinc, que des de 1979, \u00e9s en els municipis on s\u2019han produ\u00eft els canvis m\u00e9s rellevants i m\u00e9s tangibles. La revoluci\u00f3 municipal ha transformat la fesomia dels pobles i les ciutats, que han passat d\u2019un estat d\u2019indig\u00e8ncia col\u00b7lectiva i de desolaci\u00f3 comunit\u00e0ria a un nivell de prestacions, equipaments i serveis que mai no ens haur\u00edem pogut imaginar.<\/p>\n
He insistit, tamb\u00e9 m\u00e9s d\u2019una vegada, que entrebancats en la hist\u00f2ria de la transici\u00f3 i en una visi\u00f3 de la pol\u00edtica de passadissos, feta des de dalt, els historiadors no havien fet just\u00edcia a aquesta pulsi\u00f3 de canvi que ha penetrat, de manera molt generalitzada, en la variada geografia municipal. Nom\u00e9s cal anar a les grans obres de s\u00edntesi de la nostra hist\u00f2ria contempor\u00e0nia per detectar un buit enorme a l\u2019hora d\u2019analitzar els canvis des de baix, segurament molt m\u00e9s s\u00f2lids i de m\u00e9s durada que els canvis fets i orientats des de dalt.<\/p>\n
No cal dir que aquesta afirmaci\u00f3 general reclama alguns matisos, i exigeix a\u00efllar les excepcions i fixar el ritme i la cronologia dels canvis, perqu\u00e8 no s\u2019estenen de forma homog\u00e8nia al llarg dels 36 anys de recorregut des de les eleccions de 1979 fins a les de 2015.<\/p>\n
Confesso que he contemplat aquestes darreres eleccions municipals sense cap nost\u00e0lgia, amb una enorme tranquil\u00b7litat i el punt just de dist\u00e0ncia i fredor per mirar-me-les amb atenci\u00f3 i inter\u00e8s, per\u00f2 sense cap trasbals.<\/p>\n
De la campanya vull subratllar la meva impressi\u00f3 que els partits i les candidatures, en general, han fet poca reflexi\u00f3 i an\u00e0lisi, han definit poc objectius i programes i m\u2019han mancat discursos d\u2019ambici\u00f3 municipal per engrescar la ciutadania. Els models de ciutat o pobles s\u2019han simplificat, just quan la nova din\u00e0mica social i econ\u00f2mica ens presentava un panorama de major complexitat.<\/p>\n
En aquest sentit, l\u2019intent d\u2019arrossegar les municipals cap a un car\u00e0cter de primera volta d\u2019unes eleccions plebiscit\u00e0ries ha fracassat directament. Ara, tothom fa c\u00e0lculs i dibuixa majories o minories des de l\u2019eix nacional, per\u00f2 la veritat \u00e9s que aquesta q\u00fcesti\u00f3 transcendent ha quedat eclipsada per la veritable naturalesa de les eleccions locals, en les quals el que es juga, i es jugar\u00e0 sempre, \u00e9s la combinaci\u00f3 justa entre la dist\u00e0ncia curta, la immediatesa, la quotidianitat i l\u2019encaix, en una perspectiva m\u00e9s \u00e0mplia, de projectes que depassen el marc estricte de la vida municipal.<\/p>\n
Hi ha hagut un corrent de fons molt potent, que ha vehiculat un malestar consistent contra les in\u00e8rcies, l\u2019acomodaci\u00f3, la resist\u00e8ncia al canvi, els abusos i la corrupci\u00f3, i a favor de noves pol\u00edtiques m\u00e9s expl\u00edcitament vinculades al discurs de la igualtat, la just\u00edcia i la cohesi\u00f3 social. De fet, \u00e9s com si a darrera hora s\u2019haguessin descobert les entranyes de la crisi, el rostre real i palpable del sofriment i les desigualtats. Finalment, l\u2019abisme entre rics i pobres ha arribat a les estad\u00edstiques que certifiquen aquesta diab\u00f2lica conseq\u00fc\u00e8ncia de la crisi i han comen\u00e7at a sentir-se veus acreditades alertant del risc de fractura social.<\/p>\n
En realitat, les pol\u00edtiques municipals, en molts casos, han fet d\u2019amortidor d\u2019aquesta crisi, que hauria adquirit uns tons molt m\u00e9s dram\u00e0tics si no haguessin existit pol\u00edtiques actives i compromeses en el m\u00f3n municipal, en aquesta direcci\u00f3.<\/p>\n
Per\u00f2, naturalment, la realitat era desbordant i les energies del malestar havien de sortir per un costat o altre. Per aix\u00f2, crec sincerament que la resist\u00e8ncia al canvi ha propiciat el canvi. La reiteraci\u00f3 de velles pol\u00edtiques, de vells esquemes, de velles f\u00f3rmules ha esdevingut obsoleta, com ho han estat els discursos buits i ret\u00f2rics d\u2019alguna de les velles esquerres, en un exercici insensat de dist\u00e0ncia entre les paraules i els fets.<\/p>\n
Els partits tradicionals, de dretes i esquerres, que patrimonialitzaven la pol\u00edtica cada cop m\u00e9s lluny de la realitat, s\u2019han quedat amb les mans mig buides. Pugen els partidaris d\u2019un nou canvi, de noves maneres, d\u2019una pol\u00edtica menys encotillada; plantegen dubtes i temors, esclar, per\u00f2 no pas m\u00e9s dels que despertaven les velles esquerres l\u2019any 1979. Ha arribat l\u2019hora de governar i de fer el contrast amb la realitat de cada dia.<\/p>\n