{"id":12867,"date":"2015-05-30T10:29:40","date_gmt":"2015-05-30T08:29:40","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=12867"},"modified":"2015-05-30T10:29:40","modified_gmt":"2015-05-30T08:29:40","slug":"francesc-viadel-el-pais-valencia-i-laportacio-positiva-del-valencianisme","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/francesc-viadel-el-pais-valencia-i-laportacio-positiva-del-valencianisme\/","title":{"rendered":"Francesc Viadel: El Pa\u00eds Valenci\u00e0 i l\u2019aportaci\u00f3 positiva del valencianisme"},"content":{"rendered":"<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-12868\" alt=\"compromis\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2015\/05\/compromis-300x200.jpg\" width=\"300\" height=\"200\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2015\/05\/compromis-300x200.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2015\/05\/compromis-1024x683.jpg 1024w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2015\/05\/compromis.jpg 1233w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/>El 2012 l\u2019amic\u00a0<strong>Gustau Mu\u00f1oz<\/strong>\u00a0de la Universitat de Val\u00e8ncia em va animar a publicar la meva tesina doctoral sobre el valencianisme dirigida pel soci\u00f2leg, investigador, cantant i activista civil,\u00a0<strong>Rafael Xamb\u00f3<\/strong>. El llibre va eixir amb un t\u00edtol desafiant,\u00a0<em>Valencianisme, l\u2019aportaci\u00f3 positiva. Cultura i pol\u00edtica al Pa\u00eds Valenci\u00e0 (1962-2012)<\/em>, per tal com \u00a0en aquell moment per cap banda s\u2019albirava encara la fi de l\u2019hegemonia d\u2019una dreta valenciana reaccion\u00e0ria, corrupta i furibundament anticatalana. Una dreta que havia condicionat el joc pol\u00edtic durant la Transici\u00f3 i que, finalment, fent el salvatge havia aconseguit instal\u00b7lar-se en el cap i casal el 1991 i el 1995 en la Generalitat de la m\u00e0 d\u2019<strong>Eduardo Zaplana<\/strong>, aut\u00e8ntic fact\u00f2tum del neo-r\u00e8gim. \u00a0La meva tesi, seguint la senda d\u2019autors i amics com Mu\u00f1oz mateix,\u00a0<strong>Toni Moll\u00e0<\/strong>,\u00a0<strong>Antoni Furi\u00f3<\/strong>,\u00a0<strong>Adolf Beltr\u00e1n<\/strong>, Xamb\u00f3 o\u00a0<strong>Pau Viciano<\/strong>, era que el valencianisme malgrat l\u2019hegemonia del PP havia estat decisiu en la construcci\u00f3 del pa\u00eds i que, tard o hora, estava cridat a liderar un proc\u00e9s de canvi. Tot plegat, ni l\u2019apatia ni la por ni l\u2019acci\u00f3 adversa i militant de la dreta valenciana havien pogut, despr\u00e9s de tot, ni amb bombes ni amb garrots, acabar amb all\u00f2 que Moll\u00e0 va descriure un dia com una \u201crevoluci\u00f3 tranquil\u00b7la\u201d en referir-se al moviment valencianista nascut a l\u2019aixopluc de les idees de\u00a0<strong>Joan Fuster<\/strong>. Les bases eren s\u00f2lides i el relat de pa\u00eds reivindicat molt m\u00e9s potent que no pas el past\u00eds de l\u2019espanyolisme regionalista. El valencianisme sens dubte ha nodrit la consci\u00e8ncia pol\u00edtica, el sentit de pa\u00eds d\u2019unes quantes generacions sense alhora deixar mai de treballar i d\u2019anar construint.<\/p>\n<p>Ahir per la nit a Val\u00e8ncia es va confirmar la validesa de la tesi de l\u2019aportaci\u00f3 positiva del valencianisme sense la qual els valencians estaven condemnats a la desaparici\u00f3 com a poble singular. Per primera vegada en la hist\u00f2ria, places tan emblem\u00e0tiques de la ciutat com la de l\u2019Ajuntament o la del Pilar es van omplir de gent per a celebrar la vict\u00f2ria d\u2019una formaci\u00f3 valencianista i d\u2019esquerres, Comprom\u00eds, liderada per una invicta\u00a0<strong>M\u00f2nica Oltra<\/strong>. No era per a desaprofitar l\u2019ocasi\u00f3. Fet i fet, la ciutat de Val\u00e8ncia tindr\u00e0 un alcalde valencianista, nascut a Manresa,\u00a0<strong>Joan Rib\u00f3 Canut<\/strong>, per primera vegada des de 1932 quan ho va ser de forma accidental el borrianenc\u00a0<strong>Vicent Marco Miranda<\/strong>, fundador d\u2019Esquerra Valenciana.<\/p>\n<p>D\u2019altra banda, Comprom\u00eds s\u2019ha quedat nom\u00e9s tres punts per dessota de la fins ara imbatible\u00a0<strong>Rita Barber\u00e0<\/strong>\u00a0i aix\u00f2, a la pr\u00e0ctica, vol dir que ha escombrat la dreta en la majoria de barris humils i treballadors de la ciutat. A les Corts ha triplicat el sis diputats de 2011 quedant a escassos 4 diputats dels socialistes encap\u00e7alats per\u00a0<strong>Ximo Puig<\/strong>, durant molts anys alcalde de Morella. La vict\u00f2ria de Comprom\u00eds a Val\u00e8ncia, \u00e9s sens dubte una fita hist\u00f2rica que pot marcar el rumb dels valencians, representar l\u2019inici d\u2019una reconstrucci\u00f3 civil, cultural, econ\u00f2mica i pol\u00edtica del Pa\u00eds Valenci\u00e0 sense precedents.<br \/>\nA la resta del pa\u00eds, Comprom\u00eds tamb\u00e9 ha guanyat molt de terreny i ho ha fet al costat de socialistes i d\u2019altres formacions de l\u2019esquerra com Podem o la coalici\u00f3 electoral formada per Esquerra Unida i ERC. Fins i tot, la CUP ha obtingut representaci\u00f3 a les poblacions de l\u2019Alm\u00e0ssera, Biar, Burjassot i Pedreguer. Alacant i Castell\u00f3, ciutats tant importants com Ontinyent, X\u00e0tiva, Alzira, Borriana, Elx, Torrent o Paterna han girat l\u2019esquena a la dreta. El Pa\u00eds Valenci\u00e0 ha dit prou al PP de la corrupci\u00f3 i l\u2019autoritarisme que ha sofert una derrota sense pal\u00b7liatius despr\u00e9s de vint anys.<\/p>\n<p>En aquests moments tot est\u00e0 obert. El nou bloc hegem\u00f2nic no tan sols haur\u00e0 de decidir com reparteix el poder institucional \u2013encara no sap si el president de la Generalitat ser\u00e0 Ximo Puig o M\u00f2nica Oltra- sin\u00f3 que haur\u00e0 de fer front a una situaci\u00f3 de ru\u00efna econ\u00f2mica com mai no s\u2019havia conegut. La negociaci\u00f3 amb Madrid del finan\u00e7ament auton\u00f2mica valenci\u00e0, titllat de colonial per alguns experts com\u00a0<strong>Germ\u00e0 Bel<\/strong>\u00a0o\u00a0<strong>Vicent Cucarella<\/strong>, ser\u00e0 un dels primers reptes a abordar. Caldr\u00e0 aix\u00ed mateix afrontar l\u2019angoixant situaci\u00f3 econ\u00f2mica de milers de valencians i temes molt importants tamb\u00e9 com el malm\u00e8s estat de la sanitat p\u00fablica i l\u2019educaci\u00f3, la reobertura d\u2019una televisi\u00f3 p\u00fablica de qualitat, les relacions institucionals amb Catalunya i les Balears, el proc\u00e9s de substituci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica accelerat durant els darrers vint anys.<\/p>\n<p>De la dreta no cal esperar res ara com ara. De fet, Rita Barber\u00e0 ja ha amena\u00e7at amb pactes d\u2019estat que nom\u00e9s existeixen en el seu cap, a m\u00e9s de maleir els valencians pel que han votat. La temptaci\u00f3 per part del PP de practicar una pol\u00edtica d\u2019obstrucci\u00f3, de revifar l\u2019anticatalanisme m\u00e9s abjecte com en els anys vuitanta, ser\u00e0 molt gran. Una altra cosa \u00e9s que aquesta estrat\u00e8gia els doni cap resultat en el context d\u2019una societat fastiguejada, emprenyada i que sembla avui m\u00e9s desvetllada que mai.<\/p>\n<p>D\u2019altra banda, els calaixos de les administracions que s\u2019han recuperat i els dels jutjats encara han de donar moltes sorpreses en relaci\u00f3 al sistema corrupte que va nodrir el PP i les seves xarxes clientelars durant dues d\u00e8cades.<\/p>\n<p>Com sigui, cap pol\u00edtica del boicot sistem\u00e0tic pot aturar a un govern i unes institucions leg\u00edtimament escollides, l\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica d\u2019uns partits als quals cal exigir responsabilitat i fermesa en l\u2019acompliment dels seus programes.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/in.directe.cat\/pel-dret-a-decidir\/blog\/13954\/laportacio-positiva-del-valencianisme-i-la-lluita-contra-la-corrupcio-eixos-del-canvi-al-p\" target=\"_blank\">Directe!<\/p>\n<p><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El 2012 l\u2019amic\u00a0Gustau Mu\u00f1oz\u00a0de la Universitat de Val\u00e8ncia em va animar a publicar la meva tesina doctoral sobre el valencianisme dirigida pel soci\u00f2leg, investigador, cantant i activista civil,\u00a0Rafael Xamb\u00f3. El llibre va eixir amb un t\u00edtol desafiant,\u00a0Valencianisme, l\u2019aportaci\u00f3 positiva. Cultura i pol\u00edtica al Pa\u00eds Valenci\u00e0 (1962-2012), per tal com \u00a0en aquell moment per cap banda &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-12867","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12867","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12867"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12867\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12869,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12867\/revisions\/12869"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12867"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12867"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12867"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}