![\"inici\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2015\/05\/inici-300x225.jpg\")
Eren les \u201cprim\u00e0ries\u201d del 27-S o no ho eren?<\/p>\nEren les \u201cprim\u00e0ries\u201d del 27-S o no ho eren?<\/p>\n
La continuaci\u00f3 de Trias<\/strong> a l’alcaldia de Barcelona era condici\u00f3 necess\u00e0ria per al \u201cproc\u00e9s\u201d o no ho era?<\/p>\n \u00c9s colossal la manca de perspic\u00e0cia que semblen denotar les asseveracions d’Artur Mas<\/strong> en campanya. Fins a aquest punt ha conf\u00f3s els desitjos amb la realitat? Fins a disparar-se un tret al peu? Hi haur\u00e0 aquesta mateixa manca de perspic\u00e0cia darrere del conte de la lletera que ens explica anant cap al 27-S? La gent, davant de l’urna, s’ho pensa dos cops: no es tracta d’apuntar-se a una xerinola o a un ritual patri\u00f2tic, en qu\u00e8 tots podem sentir-nos m\u00e9s o menys cridats: es tracta de decidir, de decidir de veres.<\/p>\n Encara que hi cap una altra interpretaci\u00f3: no \u00e9s manca de perspic\u00e0cia, \u00e9s c\u00e0lcul. En aquest cas, l’objectiu de Mas<\/strong> no seria l’aparent, no seria la independ\u00e8ncia de Catalunya, sin\u00f3 tan sols contenir l’ascens d’ERC<\/strong>, que li havia fet el sorpasso en les eleccions europees, i recuperar la primera posici\u00f3 competint-hi sobre la base d’enlairar l’estelada des de la presid\u00e8ncia de la Generalitat, tractant de captar aix\u00ed l’enorme indignaci\u00f3 causada a Catalunya per la burla estatut\u00e0ria, sempre amb la tranquil\u00b7litat que, a l’hora de la veritat, no es produir\u00e0 la majoria absoluta independentista que es diu perseguir, tal com els resultats del 9-N ja van donar a entendre. En aquest cas, es tractaria tan sols d’un independentisme instrumental, d’una falsa meta, en una operaci\u00f3 digna del pr\u00edncep de Maquiavel, que acabaria figurant en els annals per l’envergadura de la impostura i pels\u00a0seus enormes costos: de nou els \u201cbons\u201d i els \u201cmals\u201d catalans, amb el conseg\u00fcent risc per a la cohesi\u00f3 nacional, una consideraci\u00f3, aquesta, convertida en motiu de riota per alguns convergents i aviat confirmada amb l’ascens de Ciutadans a la segona posici\u00f3, segons les enquestes. Els extrems sempre s’alimenten. No \u00e9s aquest el cam\u00ed de la consolidaci\u00f3 nacional de Catalunya, sin\u00f3 aquell que persegueix l’enfortiment del consens ciutad\u00e0 b\u00e0sic, constitutiu de la naci\u00f3.<\/p>\n Estic segur que la revoluci\u00f3 democr\u00e0tica que t\u00e9 lloc a Espanya i a Catalunya, i que no demanava gaire perspic\u00e0cia per veure-la venir, obrir\u00e0 una nova etapa tant en l’ordre pol\u00edtic com en l’econ\u00f2mic i social. I noves possibilitats d’entesa entre Catalunya i Espanya. Cal, entretant, posar en peu una estrat\u00e8gia catalana veritable, seriosa i adaptada a aquesta nova realitat. A partir de la for\u00e7a que d\u00f3na la m\u00e0xima unitat possible i apuntant a objectius certs, que comportin la soluci\u00f3 dels problemes que tenim plantejats com a naci\u00f3, aix\u00ed com la plena assumpci\u00f3 per l’Estat espanyol de la seva pluralitat nacional, cultural i ling\u00fc\u00edstica. Aquest \u00e9s el proc\u00e9s que, ara, li conv\u00e9 a Catalunya, m\u00e9s enll\u00e0 de fantasies instrumentals. Amb prou patriotisme per fer abstracci\u00f3 d’interessos petits, en l’esperit de la vella Assemblea de Catalunya. Mentre no s’hi posin els partits (les in\u00e8rcies no s\u00f3n f\u00e0cils de superar i el 27-S ha de fer encara el seu fet), potser \u00e9s inexcusable que comencin a posar-s’hi les individualitats m\u00e9s conscients del pa\u00eds, des de la m\u00e0xima pluralitat catalanista. Cal reconduir la indignaci\u00f3 i la voluntat d’autogovern dels catalans, alliberant-la d’ideologies extremes, fent-ne la for\u00e7a comuna que ens ha de permetre guanyar objectius nacionals tangibles.<\/p>\n