{"id":12838,"date":"2015-05-26T10:44:12","date_gmt":"2015-05-26T08:44:12","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=12838"},"modified":"2015-05-26T10:44:12","modified_gmt":"2015-05-26T08:44:12","slug":"judit-carrera-generacio-1992","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/judit-carrera-generacio-1992\/","title":{"rendered":"Judit Carrera: Generaci\u00f3 1992"},"content":{"rendered":"

\"bcncomu\"L’ombra dels Jocs Ol\u00edmpics \u00e9s allargada. Barcelona fa m\u00e9s de dues d\u00e8cades que busca la manera de digerir l’\u00e8xit d’un esdeveniment que va transformar la ciutat i la seva relaci\u00f3 amb el m\u00f3n. Fruit del primer impuls democr\u00e0tic, els Jocs van ser l’excusa que va permetre modernitzar la ciutat i recuperar l’autoestima despr\u00e9s de d\u00e8cades de dictadura. Avui, m\u00e9s de vint anys despr\u00e9s, Barcelona \u00e9s una ciutat moderna i atractiva que s’ha convertit en una destinaci\u00f3 tur\u00edstica de primer ordre. Pel cam\u00ed, el m\u00f3n s’ha globalitzat, el paradigma tecnol\u00f2gic ha impregnat la nostra vida individual i col\u00b7lectiva i, com totes les ciutats occidentals, Barcelona busca reinventar-se i repensar el seu model econ\u00f2mic en un entorn postindustrial. El turisme, una de les resson\u00e0ncies m\u00e9s duradores dels Jocs, \u00e9s el recordatori quotidi\u00e0 de la ciutat que va n\u00e9ixer el 1992, per\u00f2 tamb\u00e9 el s\u00edmptoma de la necessitat d’adaptar-la a les noves realitats.<\/p>\n

El 2015 existeix a Barcelona tota una generaci\u00f3 nascuda despr\u00e9s dels Jocs Ol\u00edmpics. \u00c9s un grup de joves que van n\u00e9ixer en democr\u00e0cia, que van cr\u00e9ixer en una ciutat moderna i admirada pel m\u00f3n i que, per tant, no tenen mem\u00f2ria directa del tardofranquisme ni de la ciutat preol\u00edmpica i l’esfor\u00e7 col\u00b7lectiu de la gran transformaci\u00f3. \u00c9s una generaci\u00f3 que no es fa seus els tab\u00fas ni els silencis de la Transici\u00f3, que d\u00f3na la democr\u00e0cia per descomptada i que est\u00e0 en el seu dret d’exigir m\u00e9s. Es tracta d’un grup de joves formats, orgullosos de la seva ciutat, que han apr\u00e8s idiomes i han viatjat pel m\u00f3n i que, no obstant aix\u00f2, veuen truncades les seves expectatives de futur pels efectes devastadors d’una crisi econ\u00f2mica global.<\/p>\n

Ada Colau<\/strong> tenia 18 anys el 1992, de manera que va entrar en l’edat adulta amb el despertar de la ciutat. La seva generaci\u00f3 tamb\u00e9 va n\u00e9ixer en democr\u00e0cia, per\u00f2 en l’aire encara se sentien els \u00faltims sospirs de Franco i es vivia la satisfacci\u00f3 col\u00b7lectiva per una transici\u00f3 pac\u00edfica i una Constituci\u00f3 plena de sobreentesos per\u00f2 essencialment democr\u00e0tica. \u00c9s una generaci\u00f3 frontissa, que va viure la primera escolaritzaci\u00f3 en catal\u00e0, l’entrada a Europa, el creixement econ\u00f2mic dels anys noranta i l’arribada de la globalitzaci\u00f3. Amb totes les seves ambival\u00e8ncies, el futur era prometedor.<\/p>\n

En aquell moment, la indifer\u00e8ncia pol\u00edtica dominava una de les societats m\u00e9s despolititzades d’Europa. Els \u00edndexs d’afiliaci\u00f3 pol\u00edtica i l’inter\u00e8s per la pol\u00edtica eren \u00ednfims. Els moviments socials dels anys noranta en qu\u00e8 es va forjar Colau<\/strong> eren relativament marginals fins que va esclatar la crisi econ\u00f2mica i el r\u00e8gim pol\u00edtic va mostrar les seves esquerdes alimentades per m\u00faltiples casos de corrupci\u00f3.<\/p>\n

Encara \u00e9s prematur saber si l’augment de la participaci\u00f3 electoral a Barcelona prov\u00e9 del vot essencialment jove i si aquest vot ha anat dirigit en primera inst\u00e0ncia a Barcelona en Com\u00fa<\/strong>. Alguns \u00edndexs semblen apuntar al fet que Colau<\/strong> ha rebut un important vot de joves de m\u00e9s de 25 anys amb estudis. Sigui com sigui, Colau ha personificat la preocupaci\u00f3 sobre l’habitatge que afecta de manera molt directa les dues generacions del 1992.<\/p>\n

La seva vict\u00f2ria, encara que sigui per la m\u00ednima, respon a molts factors, per\u00f2 \u00e9s molt probable que hagi guanyat les eleccions per haver visibilitzat un dels problemes centrals de les \u00faltimes d\u00e8cades. Colau<\/strong> hauria estat aix\u00ed premiada de manera retrospectiva per la seva gesti\u00f3 al capdavant de la PAH, des d’on va connectar amb problemes concrets i vitals d’\u00e0mplies capes de la classe mitjana. Se la recompensa institucionalment per la seva activitat fora de les institucions. Signes dels nous temps.<\/p>\n

Es va dir que la mobilitzaci\u00f3 del vot jove decantaria les eleccions i els joves, avui, mostren un elevat grau de polititzaci\u00f3. Es tracta d’una implicaci\u00f3 intensa per\u00f2 de lleialtats canviants, pr\u00f2pia d’una generaci\u00f3 sense projectes s\u00f2lids i a llarg termini caracter\u00edstica de la modernitat tardana. Aquesta volatilitat del vot complicar\u00e0 la gesti\u00f3 d’Ada Colau<\/strong> al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona, en qu\u00e8 haur\u00e0 d’afrontar seriosos reptes sobre el futur de la ciutat.<\/p>\n

Es diu que Barcelona necessita un nou relat. Les ciutats busquen lemes per competir internacionalment perqu\u00e8 aix\u00ed ho demanen les exig\u00e8ncies de la comunicaci\u00f3 global. Per\u00f2 probablement s’han acabat els temps dels models i els esl\u00f2gans, perqu\u00e8 seran cada vegada m\u00e9s insuficients per cristal\u00b7litzar la complexitat de ciutats cada vegada m\u00e9s imprevisibles i inabastables.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’ombra dels Jocs Ol\u00edmpics \u00e9s allargada. Barcelona fa m\u00e9s de dues d\u00e8cades que busca la manera de digerir l’\u00e8xit d’un esdeveniment que va transformar la ciutat i la seva relaci\u00f3 amb el m\u00f3n. Fruit del primer impuls democr\u00e0tic, els Jocs van ser l’excusa que va permetre modernitzar la ciutat i recuperar l’autoestima despr\u00e9s de d\u00e8cades …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-12838","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12838","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12838"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12838\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12840,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12838\/revisions\/12840"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12838"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12838"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12838"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}