{"id":12835,"date":"2015-05-26T10:39:41","date_gmt":"2015-05-26T08:39:41","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=12835"},"modified":"2015-05-26T10:39:41","modified_gmt":"2015-05-26T08:39:41","slug":"enric-company-de-la-diagonal-a-nou-barris","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/enric-company-de-la-diagonal-a-nou-barris\/","title":{"rendered":"Enric Company: De la Diagonal a Nou Barris"},"content":{"rendered":"

\"eixample\"La bigarrada coalici\u00f3 que diumenge va triomfar en la batalla per l’Ajuntament de Barcelona \u00e9s la d’aquells que mai havien guanyat unes eleccions. Alguns dels que la van votar, potser molts, hauran donat suport en altres ocasions a Iniciativa<\/strong>, al PSUC<\/strong> i fins i tot pot ser que entre ells hi hagi electors que el 1999 van votar la coalici\u00f3 formada per Pasqual Maragall per al seu primer assalt a la presid\u00e8ncia de la Generalitat, la que agrupava el PSC<\/strong> amb Ciutadans<\/strong> pel<\/strong> Canvi<\/strong> i Iniciativa<\/strong>–Verds<\/strong>. Aquella que va guanyar en vots per\u00f2 no en escons, en una demostraci\u00f3\u00a0di\u00e0fana\u00a0que la Catalunya pujoliana els considerava, i ho continua fent, ciutadans de segona classe. Per\u00f2 mai havien estat els protagonistes exclusius de la vict\u00f2ria. Mai a Barcelona havia guanyat les eleccions una coalici\u00f3 l’eix territorial de la qual i social sigui l’avinguda Meridiana. Aix\u00f2 \u00e9s el que va passar diumenge.<\/p>\n

No nom\u00e9s \u00e9s un canvi pol\u00edtic. \u00c9s una rigorosa novetat hist\u00f2rica si es tracta, com \u00e9s el cas, d’unes eleccions municipals per a la capital de Catalunya. L’eix del comandament pol\u00edtic local ha passat de la Diagonal a la Meridiana. De Sarri\u00e0-Sant Gervasi a Nou Barris i Sant Andreu de Palomar. No \u00e9s poc, si es consolida. En la societat capitalista el poder pol\u00edtic de la dreta va acompanyat pel poder econ\u00f2mic i una potent\u00edssima capacitat de crear hegemonia social. No cal ser endev\u00ed per advertir que aqu\u00ed el van fer passar per l’adre\u00e7ador, com ho van fer a partir del 2006 amb el govern d’esquerres encap\u00e7alat per Maragall.<\/p>\n

La vict\u00f2ria d’aquesta in\u00e8dita coalici\u00f3 d’esquerres forjada al voltant d’una barreja de moviments socials com ara la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, nous actors pol\u00edtics com Podem, i els hereus del PSUC<\/strong>, ha estat possible, entre altres coses, perqu\u00e8 comptava amb un lideratge inusualment potent en la pol\u00edtica catalana de les \u00faltimes d\u00e8cades, comparable nom\u00e9s als que van demostrar en els seus respectius moments decisius Maragall<\/strong> i Jordi<\/strong> Pujol<\/strong>. Per Maragall<\/strong> el 1999 i per Pujol<\/strong> el 1980. \u00c9s a dir, un lideratge amb un extraordinari plus de credibilitat per als objectius espec\u00edfics que es proposa. En el Pujol<\/strong> del 1980 era la reafirmaci\u00f3 col\u00b7lectiva de Catalunya. En el Maragall<\/strong> del 1999 era l’ambici\u00f3 de govern de la Catalunya progressista. El 2015 d’Ada Colau<\/strong> \u00e9s la promesa de reduir la desigualtat social escandalosament agreujada a la capital catalana com en la resta del pa\u00eds des de l’esclat de la crisi econ\u00f2mica del 2008 i la\u00a0imposici\u00f3\u00a0conseg\u00fcent de les pol\u00edtiques de restauraci\u00f3 financera.<\/p>\n

Colau<\/strong> t\u00e9 guanyada a pols la seva credibilitat i amb els seus anys d’activisme social ha demostrat una capacitat de direcci\u00f3 m\u00e9s que suficient per accedir a l’alcaldia. El que ara est\u00e0 per veure \u00e9s si la seva condici\u00f3 de noven\u00e7ana pol\u00edtica i la seva inexperi\u00e8ncia com a governant s\u00f3n, per exemple, com les de Toni Farr\u00e9s en el Sabadell del 1979. Recordi’s, el Sabadell que havia protagonitzat poc abans una sonora vaga general pol\u00edtica va posar al capdavant de la ciutat un noven\u00e7\u00e0 que es va convertir en el millor alcalde de la seva hist\u00f2ria. O, ja que es tracta de la ciutat de Barcelona, est\u00e0 per veure si Colau<\/strong> ser\u00e0 com el Narc\u00eds Serra<\/strong> del 1979 i el Pasqual Maragall<\/strong> del 1982, els dos alcaldes que van saber dirigir coalicions municipals d’esquerres amb prou habilitat per reinventar una Barcelona devastada per la crisi industrial de la d\u00e8cada del 1970. Amb la difer\u00e8ncia que ara qui dirigeix \u00e9s qui llavors anava de soci.<\/p>\n

Guanyar era el m\u00e9s dif\u00edcil, i la coalici\u00f3 Barcelona en Com\u00fa<\/strong> ja ho ha aconseguit, per\u00f2 el que ve no \u00e9s f\u00e0cil. Ni de bon tros. El\u00a0pas\u00a0seg\u00fcent \u00e9s forjar una majoria de govern i, despr\u00e9s, un equip capa\u00e7 de dirigir la ciutat. Les dificultats seran immenses en tots dos fronts. Com encaixar\u00e0 el PSC<\/strong> el seu descens a la gaireb\u00e9 irrellev\u00e0ncia en un Ajuntament que va arribar a considerar propi? ERC<\/strong> pot concebre que es parli d’una altra cosa que no sigui la independ\u00e8ncia de Catalunya per a dem\u00e0? Pot acceptar la CUP<\/strong> que ara li toca col\u00b7laborar de bona fe amb els col\u00b7laboracionistes que van participar en els governs municipals d’abans-d’ahir?<\/p>\n

L’habilitat per forjar una majoria de govern amb aquests components donar\u00e0 la mesura de la capacitat de l’agitadora Colau<\/strong> per a la pol\u00edtica de govern. L’hora de governar Barcelona, de dirigir el seu Ajuntament, ha arribat per als que sempre els va tocar anar, com a m\u00e0xim, d’acompanyants. Molts d’ells no s’havien atrevit ni tan sols a somiar res semblant. Els acostumats a manar ho somiaven nom\u00e9s en forma de malson.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La bigarrada coalici\u00f3 que diumenge va triomfar en la batalla per l’Ajuntament de Barcelona \u00e9s la d’aquells que mai havien guanyat unes eleccions. Alguns dels que la van votar, potser molts, hauran donat suport en altres ocasions a Iniciativa, al PSUC i fins i tot pot ser que entre ells hi hagi electors que el …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-12835","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12835","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12835"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12835\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12837,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12835\/revisions\/12837"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12835"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12835"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12835"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}