{"id":12823,"date":"2015-05-12T16:38:59","date_gmt":"2015-05-12T14:38:59","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=12823"},"modified":"2015-05-12T16:38:59","modified_gmt":"2015-05-12T14:38:59","slug":"josep-carles-rius-24-m-el-que-esta-en-joc-a-barcelona","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/josep-carles-rius-24-m-el-que-esta-en-joc-a-barcelona\/","title":{"rendered":"Josep Carles Rius: 24-M, el que est\u00e0 en joc a Barcelona"},"content":{"rendered":"

\"bcn\"Les eleccions municipals mesuraran la intensitat de la regeneraci\u00f3 democr\u00e0tica. Poble a poble. Ciutat a ciutat. Amb tots els condicionants que representen uns comicis locals, els resultats seran la foto panor\u00e0mica del pa\u00eds. Per\u00f2 hi ha casos especials, on es lliuren batalles transcendents, que van molt m\u00e9s enll\u00e0 de la formaci\u00f3 d’un govern municipal. Barcelona \u00e9s un d’aquests casos. Per la seva c\u00e0rrega simb\u00f2lica, i per la seva capacitat de projecci\u00f3 sobre Catalunya, Espanya i Europa. I perqu\u00e8 el desenlla\u00e7 est\u00e0 molt obert, d’acord amb les enquestes.<\/p>\n

I que est\u00e0 en joc a Barcelona? El model de ciutat d’una capital que durant molts anys va ser un referent en el m\u00f3n. Barcelona va aconseguir compaginar l’ambici\u00f3 de situar-se al mapa de grans ciutats i, alhora, millorar la qualitat de vida de cadascun dels seus barris. Va apostar pels Jocs Ol\u00edmpics, per\u00f2, alhora, els va utilitzar com a excusa per cohesionar la ciutat, per reduir les dist\u00e0ncies entre districtes; per rehabilitar les \u00e0rees m\u00e9s degradades. Barcelona va fer de l’urbanisme una pol\u00edtica transformadora. I va ser aix\u00ed per l’aposta de l’esquerra que va governar la ciutat i per la pressi\u00f3 d’uns moviments socials molt implicats en el progr\u00e9s. Pasqual Maragall<\/strong> va ser la figura clau, per\u00f2 les conquestes d’aquells anys van ser col\u2022lectives.<\/p>\n

Barcelona, sense seus de multinacionals ni institucions d’Estat, va ser un model en el debat de les idees, en les pol\u00edtiques de cohesi\u00f3 social, en l’aposta per la cultura. En la mobilitzaci\u00f3 de la ciutadania per causes universals. Va ser una ciutat oberta. Per\u00f2 aquell model es va anar esgotant lentament, sense que l’esquerra fos capa\u00e7 de reinventar-se. Amb la sensaci\u00f3 que la ciutat havia decidit viure dels r\u00e8dits d’aquella \u00e8poca. Com si es tract\u00e9s de l’her\u00e8ncia que una generaci\u00f3 deixa perqu\u00e8 la seg\u00fcent visqui de la renda rebuda.<\/p>\n

Els socialistes, que governaven al costat d’ICV, van acabar perdent el poder. I \u00e9s Xavier Trias<\/strong>, de CiU<\/strong>, qui ha seguit administrant la in\u00e8rcia dels governs anteriors. Sense construir un nou model, sense crear alternatives que permetessin trencar la suau decad\u00e8ncia de Barcelona. Xavier<\/strong> Trias<\/strong> \u00e9s la cara m\u00e9s amable de Converg\u00e8ncia<\/strong>. Un dels \u00faltims representants d’aquella vella CDC<\/strong> que admirava l’Estat del benestar dels pa\u00efsos n\u00f2rdics. \u00c9s el pare del model sanitari catal\u00e0, exemple de gesti\u00f3 abans de l’onada de retallades. Va rebre de Jordi Hereu<\/strong>, l’anterior alcalde, una hisenda municipal sanejada i ha invertit els recursos a la Diagonal i el Passeig de Gr\u00e0cia, a la Barcelona aparador. Tamb\u00e9 en pol\u00edtiques socials, encara que sense la intensitat que requeria la crisi. I per aix\u00f2, les desigualtats socials s’han disparat durant el seu mandat.<\/p>\n

Sense model, Barcelona s’ha difuminat davant el moviment pol\u00edtic que ha concentrat totes les energies a Catalunya en els \u00faltims anys, el sobiranisme. En el \u00e0mbit econ\u00f2mic, els lobbies y els interessos privats s\u2019han imposat a la iniciativa p\u00fablica. Mentre, a peu de carrer, els barcelonins tenen la sensaci\u00f3 de viure en un parc tem\u00e0tic per als visitants. El turisme ha resultat ser el gran recurs econ\u00f2mic que ha alleujat la crisi. Per\u00f2 el risc \u00e9s que la ciutat s’acomodi i no aposti pels grans instruments que l’han de fer competitiva a nivell mundial: la investigaci\u00f3, les universitats, les empreses innovadores, les infraestructures, la cultura, les connexions tecnol\u00f2giques, l’aposta per la formaci\u00f3 . I, per sobre de tot, la cohesi\u00f3 social, el progr\u00e9s i la competitivitat sense deixar ning\u00fa pel cam\u00ed. Barcelona ho va intentar durant anys.<\/p>\n

Ara el repte est\u00e0 en recuperar l’ambici\u00f3, tornar a ser un laboratori d’idees i projectes socials, tornar a la ciutat oberta amb projecci\u00f3 universal. Barcelona \u00e9s massa plural i complexa per posar-la nom\u00e9s al servei d’un projecte pol\u00edtic, ni que sigui tan il\u2022lusionant com convertir-la en \u201cla capital de la Catalunya independent\u201d. I molt menys pot encaixar Barcelona en la idea reduccionista de ser considerada \u00fanicament com una gran ciutat espanyola. En un m\u00f3n en el que son decisives les ciutats, Barcelona \u00e9s un immens instrument pol\u00edtic, social, cultural i econ\u00f2mic. Per a aix\u00f2 necessita construir un nou model, per aix\u00f2 la batalla de Barcelona \u00e9s tan transcendent. \u00c9s el que est\u00e0 en joc el 24-M.<\/p>\n

El Diario.es<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Les eleccions municipals mesuraran la intensitat de la regeneraci\u00f3 democr\u00e0tica. Poble a poble. Ciutat a ciutat. Amb tots els condicionants que representen uns comicis locals, els resultats seran la foto panor\u00e0mica del pa\u00eds. Per\u00f2 hi ha casos especials, on es lliuren batalles transcendents, que van molt m\u00e9s enll\u00e0 de la formaci\u00f3 d’un govern municipal. Barcelona …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[69],"class_list":["post-12823","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-barcelona"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12823","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12823"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12823\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12824,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12823\/revisions\/12824"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12823"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12823"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12823"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}