{"id":12819,"date":"2015-05-11T10:11:37","date_gmt":"2015-05-11T08:11:37","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=12819"},"modified":"2015-05-11T10:11:37","modified_gmt":"2015-05-11T08:11:37","slug":"lluis-bassets-la-llengua-maltractada","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/lluis-bassets-la-llengua-maltractada\/","title":{"rendered":"Llu\u00eds Bassets: La llengua maltractada"},"content":{"rendered":"<p><strong><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-12820\" alt=\"catala\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2015\/05\/catala-300x142.jpg\" width=\"300\" height=\"142\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2015\/05\/catala-300x142.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2015\/05\/catala.jpg 620w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/>1.\u2014<\/strong>\u00a0No hi ha conflicte ling\u00fc\u00edstic a Catalunya, com pot comprovar qualsevol observador en passejar pels carrers i places de la seva ciutat amb els ulls oberts i sense orelleres ideol\u00f2giques. \u00c9s dif\u00edcil aportar proves fefaents i rellevants que hi hagi algun tipus d&#8217;opressi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica en el sentit que sigui, per una ra\u00f3 molt senzilla, perqu\u00e8 no existeix i s\u00f3n moltes les persones que fan servir lliurement el catal\u00e0 i el castell\u00e0 quan volen i com volen, alternativament i de vegades encara que sembli mentida simult\u00e0niament. Desconec on s\u00f3n, si no \u00e9s en la imaginaci\u00f3 d&#8217;alguns, aquells castellanoparlants menyspreats i marginats. Tamb\u00e9 \u00e9s dif\u00edcil trobar aquells catalans perseguits per la llengua que parlen i a la qual un enemic secular localitzat a Madrid vol literalment aniquilar.<\/p>\n<p><strong>2.\u2014<\/strong>\u00a0S\u00ed que hi ha un conflicte pol\u00edtic que t\u00e9 l&#8217;\u00fas de la llengua com a camp de combat i fins i tot com a objectiu. Ho demostra la propaganda dels uns i els altres, els que ens volen il\u00b7lustrar sobre el pret\u00e8s extermini d&#8217;una llengua en mans de l&#8217;altra o de l&#8217;altra en mans de l\u2019una. Per\u00f2 aquest no \u00e9s un conflicte catal\u00e0 sin\u00f3 espanyol, fonamentat en la perniciosa i obsoleta identificaci\u00f3 entre naci\u00f3 pol\u00edtica i llengua o, el que \u00e9s pitjor, entre nacionalisme i milit\u00e0ncia ling\u00fc\u00edstica. Aquella identificaci\u00f3, al contrari del que molts pensen, no \u00e9s exclusiva de ning\u00fa, sin\u00f3 que es practica en les dues direccions, del nacionalisme espanyol respecte a la llengua castellana i del nacionalisme catal\u00e0 respecte a la catalana. Amb la curiosa caracter\u00edstica que com m\u00e9s intensa \u00e9s la identificaci\u00f3 en un costat m\u00e9s ho \u00e9s en l&#8217;altre. Els nacionalismes es retroalimenten i com a conseq\u00fc\u00e8ncia les lleng\u00fces s&#8217;exclouen i combaten.<\/p>\n<p><strong>3.\u2014<\/strong>\u00a0Catalunya ha aconseguit amb la seva llengua, la seva llengua pr\u00f2pia segons la jurisprud\u00e8ncia constitucional, una cosa similar a un miracle en comparaci\u00f3 de gaireb\u00e9 totes les lleng\u00fces de grand\u00e0ria i pot\u00e8ncia similars. El franc\u00e8s del Canad\u00e0 \u00e9s part de la francofonia i t\u00e9 sempre Fran\u00e7a al darrere. El flamenc de B\u00e8lgica t\u00e9 el neerland\u00e8s. Les tres lleng\u00fces m\u00e9s parlades de la Confederaci\u00f3 Helv\u00e8tica tenen els seus corresponents estats ve\u00efns. Sense aquests contraforts \u00e9s dif\u00edcil pensar quin seria el dest\u00ed d&#8217;aquestes lleng\u00fces. Qu\u00e8 t\u00e9 el catal\u00e0 per explicar la seva travessia del tr\u00e0gic segle XX no nom\u00e9s sense retrocedir sin\u00f3 fins i tot avan\u00e7ant de forma ostensible fins a entrar al XXI en el punt m\u00e9s alt de la seva hist\u00f2ria? Aquest miracle \u00e9s catal\u00e0, per descomptat. No s&#8217;entendria pas sense la transmissi\u00f3 volunt\u00e0ria de la llengua de pares a fills i sense els esfor\u00e7os institucionals i pol\u00edtics, en les tres etapes del seu modern autogovern (Mancomunitat, Generalitat republicana, Generalitat actual). Per\u00f2 \u00e9s tamb\u00e9 un miracle espanyol: cadascuna de les etapes correspon a moments democr\u00e0tics, de di\u00e0leg i entesa amb els governs del conjunt d\u2019Espanya. I tanmateix, aquest miracle espanyol camina orfe perqu\u00e8 ara ning\u00fa no vol atribuir-se\u2019l, sobretot en \u00e8poques de demag\u00f2gia electoral, quan el que correspon \u00e9s bufar sobre les brases d&#8217;aquelles identitats i aquells nacionalismes que es necessiten els uns els altres no per treballar junts sin\u00f3 per excloure&#8217;s.<\/p>\n<p><strong>4.\u2014<\/strong>\u00a0Espanya, a difer\u00e8ncia del Canad\u00e0, B\u00e8lgica i la Confederaci\u00f3 Helv\u00e8tica, t\u00e9 una dificultat hist\u00f2rica, incapacitat potser, per recon\u00e8ixer-se a si mateixa com la naci\u00f3 plural que ha estat sempre, una naci\u00f3 de nacions en una expressi\u00f3 tan comprensible per tots com rebutjada per alguns d&#8217;un i altre b\u00e0ndol. En les tres etapes abans esmentades ha fet passos destacats que han perm\u00e8s revertir les destrosses hist\u00f2riques de l&#8217;uniformisme ling\u00fc\u00edstic. Per\u00f2 aquests passos han estat sempre de normalitzaci\u00f3 i reconeixement interns de cadascuna de les comunitats de parlants, que s\u00f3n els que han perm\u00e8s mantenir les lleng\u00fces i no deixar-les morir com ha passat en altres latituds. Sempre ha faltat, no obstant aix\u00f2, el pas decisiu, definitiu, del reconeixement nacional, nacional de la naci\u00f3 de nacions, \u00e9s clar, el que converteix les lleng\u00fces d&#8217;uns quants en el patrimoni de tots, fins i tot els que no les parlen.<\/p>\n<p><strong>5.\u2014<\/strong>\u00a0Va haver-hi consens en el seu moment per al primer pas, el que ha salvat el catal\u00e0 i en general les altres lleng\u00fces espanyoles, per\u00f2 no n\u2019hi ha per a aquest segon pas, el decisiu i definitiu, el que les converteixi en lleng\u00fces de tots. I no nom\u00e9s no hi ha consens, sin\u00f3 que hi ha un dissens creixent. Els catalans, no els nacionalistes, no els sobiranistes, no els independentistes, simplement els catalans tenim seriosos arguments per sentir-nos vexats pel maltractament de la nostra llengua a les Balears, la Comunitat Valenciana i la zona fronterera de l\u2019Arag\u00f3 on es parla i s\u2019escriu catal\u00e0. I m\u00e9s encara quan sabem que els m\u00f2bils que encoratgen l&#8217;ofensiva contra el catal\u00e0 no s\u00f3n uns sinistres designis exterminadors sin\u00f3 vulgars i miserables c\u00e0lculs electorals.<\/p>\n<p><strong>6.\u2014<\/strong>\u00a0L\u2019\u00faltima i m\u00e9s perniciosa manifestaci\u00f3 del dissens \u00e9s la utilitzaci\u00f3 dels tribunals per resoldre els conflictes pol\u00edtics que es plantegen a prop\u00f2sit de la llengua. Els pol\u00edtics transfereixen als jutges primer l&#8217;arbitratge en el conflicte pol\u00edtic, amb el risc permanent d&#8217;oposar la legitimitat democr\u00e0tica a la legalitat, i m\u00e9s tard fins i tot la responsabilitat de les decisions t\u00e8cniques, pedag\u00f2giques. Se&#8217;ls obliga a substituir el legislador i despr\u00e9s incl\u00fas l&#8217;executiu, fins a suplir les incapacitats del ministre d\u2019Educaci\u00f3 a l&#8217;hora de posar-se d&#8217;acord amb els consellers d\u2019Educaci\u00f3. El s\u00fammum de l&#8217;oportunisme, que hauria de fer posar vermell tothom, governants, legisladors i jutges, \u00e9s que les sent\u00e8ncies sostretes d\u2019aquesta manera presideixin l&#8217;arrencada de les campanyes electorals, perqu\u00e8 quedi clar que tot val, lleng\u00fces, nacionalismes, identitats, sentiments, greuges, vexacions, a l&#8217;hora de la bruta baralla pel poder.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/cat.elpais.com\/cat\/2015\/05\/10\/opinion\/1431282809_437301.html\" target=\"_blank\">El Pa\u00eds<\/p>\n<p><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>1.\u2014\u00a0No hi ha conflicte ling\u00fc\u00edstic a Catalunya, com pot comprovar qualsevol observador en passejar pels carrers i places de la seva ciutat amb els ulls oberts i sense orelleres ideol\u00f2giques. \u00c9s dif\u00edcil aportar proves fefaents i rellevants que hi hagi algun tipus d&#8217;opressi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica en el sentit que sigui, per una ra\u00f3 molt senzilla, perqu\u00e8 &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-12819","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12819","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12819"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12819\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12821,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12819\/revisions\/12821"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12819"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12819"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12819"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}