{"id":12782,"date":"2015-04-29T12:07:14","date_gmt":"2015-04-29T10:07:14","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=12782"},"modified":"2015-04-30T10:21:36","modified_gmt":"2015-04-30T08:21:36","slug":"jordi-font-la-gran-impostura","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-la-gran-impostura\/","title":{"rendered":"Jordi Font: La gran impostura"},"content":{"rendered":"<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-12783\" alt=\"msd\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2015\/04\/msd-300x168.jpg\" width=\"300\" height=\"168\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2015\/04\/msd-300x168.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2015\/04\/msd.jpg 644w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/>La sent\u00e8ncia contra l&#8217;Estatut culminava un llargu\u00edssim rosari de desprop\u00f2sits, de burles i d&#8217;insults xen\u00f2fobs contra els catalans, abocant l&#8217;opini\u00f3 p\u00fablica catalana a l&#8217;exasperaci\u00f3 i a donar per definitiva la idea que Catalunya i Espanya s\u00f3n incompatibles. Com s&#8217;ha dit tantes vegades, el <strong>PP<\/strong> havia resultat la m\u00e9s eficient m\u00e0quina de fabricar independentistes.<\/p>\n<p>Era, per\u00f2, l&#8217;hora de la pol\u00edtica catalana. Calia una estrat\u00e8gia nacional que part\u00eds d&#8217;una ajustada percepci\u00f3 de la correlaci\u00f3 de forces i que orient\u00e9s les energies populars desencadenades cap a un objectiu innovador i viable. Des del primer instant, per\u00f2, es visualitzarien dues estrat\u00e8gies antag\u00f2niques. Una, entroncada amb la tradici\u00f3 pol\u00edtica catalana, que consistia a articular la m\u00e0xima unitat possible i a consolidar la unitat civil del nostre poble, assolint aix\u00ed tota la for\u00e7a disponible, potser al voltant del dret a decidir (sense confusions amb l&#8217;opci\u00f3 independentista). L&#8217;altra: aprofitar l&#8217;afartament general per assajar una acceleraci\u00f3 independentista, com si la independ\u00e8ncia fos una possibilitat a tocar, ignorant qualsevol c\u00e0lcul de costos i, per descomptat, anatemitzant el catalanisme federalista i, amb ell, la part de la societat catalana que no veu clara la separaci\u00f3; i menystenint, com a cosa del passat, la possibilitat que aix\u00f2 pogu\u00e9s alimentar un nou intent de divisi\u00f3 de la unitat civil del nostre poble.<\/p>\n<p>Era d&#8217;esperar que l&#8217;independentisme de sempre (ERC, la CUP&#8230;) tir\u00e9s pel dret en aquesta segona direcci\u00f3: es tractava d&#8217;una oportunitat d&#8217;or per all\u00f2 que venien representant. Vet aqu\u00ed, per\u00f2, que Converg\u00e8ncia Democr\u00e0tica de Catalunya es llan\u00e7ava al galop en la mateixa direcci\u00f3. Molts, aleshores, s&#8217;ho van creure: \u201cAra \u00e9s l&#8217;hora!\u201d En moments baixos, no hi ha res com una bona \u00e8pica. \u00c9s la morfina de la pol\u00edtica.<\/p>\n<p>Seria, per\u00f2, faltar a la intel\u00b7lig\u00e8ncia pol\u00edtica dels principals dirigents de <strong>CDC<\/strong> suposar que ells tamb\u00e9 s&#8217;ho creien. No. Ells hi veien, abans que res, poderoses raons instrumentals: una \u00e8pica independentista al voltant del president serviria per mirar d&#8217;esquivar el desgast resultant de les pol\u00edtiques de govern i de la imminent tamborinada al voltant del cognom <strong>Pujol<\/strong>. I serviria, sobretot, per combatre l&#8217;imparable ascens d&#8217;<strong>ERC<\/strong> i recuperar aix\u00ed per a <strong>CDC<\/strong> el lideratge del nacionalisme, objectiu en el qual comprometrien, sense cap mirament, totes les armes del govern, a remarcar els mitjans de comunicaci\u00f3 p\u00fablics com tamb\u00e9 la capacitat governamental d&#8217;incid\u00e8ncia sobre els privats. D&#8217;aquesta manera, <strong>CDC<\/strong> es disposava a mutar: deixava enrere l&#8217;ambival\u00e8ncia pujolista i basculava cap al model-Salmond, cap al \u201cpartit de la independ\u00e8ncia\u201d, que, a Catalunya, podia derivar en una polaritzaci\u00f3 de la societat catalana entre dos nacionalismes contraposats i, per extensi\u00f3, en els \u201cbons catalans\u201d i els \u201cmals catalans\u201d del pujolisme de sempre, per\u00f2 ara a molts m\u00e9s graus de temperatura. A l&#8217;altre extrem, estava cantat: \u201c<strong>Ciutadans<\/strong>\u201d, el neolerrouxisme (abans del seu esclat espanyol) en captaria els r\u00e8dits. Si fem cas a les enquestes, ser\u00e0 el primer canvi tangible que el fam\u00f3s \u201cproc\u00e9s\u201d ens haur\u00e0 procurat. \u00c9s el preu que el pa\u00eds haur\u00e0 hagut de pagar per la recuperaci\u00f3 encara incerta de <strong>CDC<\/strong>. Per descomptat, sense que hi hagi majoria absoluta independentista (ho sabem des del 9-N). L&#8217;endem\u00e0, ens diran: \u201cEl poble encara no ho ha volgut, haurem de negociar.\u201d<\/p>\n<p>Entretant, per\u00f2, cal afirmar abrandadament que la independ\u00e8ncia \u00e9s viable i est\u00e0 pr\u00e0cticament feta. I \u00e9s que l&#8217;objectiu real \u2013la recuperaci\u00f3 de <strong>CDC<\/strong>\u2013 demana una \u00e8pica m\u00e0xima, amb un president a cavall i amb llan\u00e7a, aculant <strong>ERC<\/strong> a deixar-se cavalcar o b\u00e9 a ser acusada d&#8217;alta tra\u00efci\u00f3. La gran impostura continuar\u00e0 fins al 27-S. Si no s&#8217;ajorna.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.elpuntavui.cat\/noticia\/article\/7-vista\/8-articles\/848674-la-gran-impostura.html\" target=\"_blank\">El Punt Avui<\/p>\n<p><\/a><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La sent\u00e8ncia contra l&#8217;Estatut culminava un llargu\u00edssim rosari de desprop\u00f2sits, de burles i d&#8217;insults xen\u00f2fobs contra els catalans, abocant l&#8217;opini\u00f3 p\u00fablica catalana a l&#8217;exasperaci\u00f3 i a donar per definitiva la idea que Catalunya i Espanya s\u00f3n incompatibles. Com s&#8217;ha dit tantes vegades, el PP havia resultat la m\u00e9s eficient m\u00e0quina de fabricar independentistes. Era, per\u00f2, &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-12782","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12782","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12782"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12782\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12785,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12782\/revisions\/12785"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12782"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12782"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12782"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}