{"id":12766,"date":"2015-04-26T09:05:19","date_gmt":"2015-04-26T07:05:19","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=12766"},"modified":"2015-04-26T09:05:19","modified_gmt":"2015-04-26T07:05:19","slug":"andreu-navarra-ordono-jordi-amat-o-la-historia-que-mossega-perque-no-mossega","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/andreu-navarra-ordono-jordi-amat-o-la-historia-que-mossega-perque-no-mossega\/","title":{"rendered":"Andreu Navarra Ordo\u00f1o: Jordi Amat, o la hist\u00f2ria que mossega perqu\u00e8 no mossega"},"content":{"rendered":"<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-12767\" alt=\"llibres\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2015\/04\/llibres1-300x180.jpg\" width=\"300\" height=\"180\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2015\/04\/llibres1-300x180.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2015\/04\/llibres1.jpg 460w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/>Quan jo vaig con\u00e8ixer en <strong>Jordi Amat<\/strong>, corria l\u2019any 2003, i feia poc que hav\u00edem acabat els estudis, ell sempre portava llibres\u00a0<em>freakies<\/em>\u00a0sota el bra\u00e7. Jo ja li deia, al passad\u00eds o a les escales, i ell m\u2019ho deia tamb\u00e9 a mi, ens pregunt\u00e0vem m\u00fatament per qu\u00e8 lleg\u00edem coses tan estranyes. No enten\u00edem res. Coses tan inquietants com el llibre\u00a0<em>Tras el \u00c1guila del C\u00e9sar: eleg\u00eda del Tercio 1921-22<\/em>, del falangista Luys Santa Marina. Ell tamb\u00e9 estudiava les monstruositats del feixisme espanyol. Perqu\u00e8 ho recordo? Al final del seu llibre, Jordi Amat explica que fa quinze anys que va reunint treballs de filologia i hist\u00f2ria que han acabat destil\u00b7lant la mat\u00e8ria que forma aquest darrer llibre seu. A\u00a0<em>El llarg proc\u00e9s\u00a0<\/em>hi he reconegut les d\u00e8ries de tota una d\u00e8cada: Guillermo D\u00edaz-Plaja,\u00a0<em>Destino<\/em>\u00a0i Pla, l\u2019admiraci\u00f3 per <strong>Gaziel<\/strong> i <strong>Albert<\/strong> <strong>Manent<\/strong>,\u00a0i se n\u2019han afegit de noves o que jo no li coneixia: la preocupaci\u00f3 per la corrupci\u00f3 generalitzada del m\u00f3n intel\u00b7lectual catal\u00e0, o el seguiment de la traject\u00f2ria de l\u2019estel de <strong>Vicens<\/strong> <strong>Vives<\/strong>.<\/p>\n<p>Hi ha un llibre recent que va intentar oferir la radiografia de la cuina (o les cuines) del catalanisme durant el segle XX, un llibre paral\u00b7lel o germ\u00e0 d\u2019aquest\u00a0<em>El llarg proc\u00e9s<\/em>. \u00c9s\u00a0<em>La f\u00e0brica de les idees<\/em>, que <strong>Jordi Casassas<\/strong> va publicar a Afers l\u2019any 2009. Al subt\u00edtol d\u2019<em>El llarg proc\u00e9s\u00a0<\/em>hi llegim: \u201cCultura i pol\u00edtica a la Catalunya contempor\u00e0nia (1937-2014)\u201d. Al del llibre de <strong>Jordi<\/strong> <strong>Casassas<\/strong>, \u201cPol\u00edtica i cultura a la Catalunya del segle XX\u201d. La coincid\u00e8ncia, per tant, \u00e9s gaireb\u00e9 total. Per\u00f2 hi ha difer\u00e8ncies: el llibre de l\u2019Amat cobreix des de mitjans de la guerra civil fins el dia d\u2019ahir, aplicant una lent d\u2019augment molt m\u00e9s detallista. A\u00a0<em>La f\u00e0brica d\u2019idees<\/em>\u00a0es contempla un proc\u00e9s de cent anys, i amb t\u00e8cniques discursives molt diferents.<\/p>\n<p>En <strong>Jordi<\/strong> <strong>Amat<\/strong> ha anat construint el relat de diferents personatges clau: no s\u2019ha fixat tant en les plataformes com en les personalitats: a trav\u00e9s del seu llibre desfilen Camb\u00f3, Estelrich, Gaziel, Aun\u00f3s, Pla, Ignasi Agust\u00ed, Luj\u00e1n, Verg\u00e9s, Ridruejo, Serrahima, Riba, Manent, Benet, Vicens Vives, Pujol, Maragall. I tampoc no ens podem oblidar en Cobi, que va ser assassinat l\u2019any 2013.<\/p>\n<p><strong>Jordi Amat<\/strong> ha escrit un llibre d\u2019aquells que un autor escriu quan t\u00e9 setanta anys, quan t\u00e9 ganes de morir-se tranquil i baixar satisfet al sepulcre. Per\u00f2 resulta que <strong>Jordi Amat<\/strong> no t\u00e9 precisament setanta anys, sin\u00f3 que en t\u00e9 menys de quaranta. Aix\u00f2 si en Cobi no se li presenta en somnis per fer-lo patir. A mi, personalment, em fa por, l\u2019<strong>Amat<\/strong>. A en Jordi Amat li diria: deixa d\u2019abusar, home. Deixa alguna cosa per als altres. Els de setanta anys i els de trenta-cinc. Jo no en tinc cap dubte: aquest \u00e9s un dels dos millors llibres d\u2019hist\u00f2ria dels intel\u00b7lectuals que he llegit en els \u00faltims anys. L\u2019altre \u00e9s\u00a0<em>Compa\u00f1eros de viaje<\/em>, de Xavier Pericay (Ediciones del Viento, 2013), on curiosament tamb\u00e9 desfila la major part de protagonistes d\u2019aquest llibre d\u2019en Jordi Amat, per\u00f2 submergits en la febril activitat de 1930, i no en les mis\u00e8ries del per\u00edode m\u00e9s fosc de la nostra hist\u00f2ria: 1939-47. En aquest cas, tant l\u2019acostament narratiu com la despietada voluntat de documentar-ho tot amb una exhaustivitat diab\u00f2lica, converteixen\u00a0<em>Compa\u00f1eros de viaje<\/em>\u00a0en un parent proper d\u2019<em>El llarg proc\u00e9s<\/em>.<\/p>\n<p>I a continuaci\u00f3 m\u2019agradaria plantejar una petita reflexi\u00f3, amb un objectiu una mica pol\u00e8mic. M\u2019agradaria preguntar-me, a mi mateix i al lector, com \u00e9s que els nostres millors historiadors de la cultura, els \u201cjoves\u201d que fan coses com aquest\u00a0<em>El llarg proc\u00e9s<\/em>, s\u00f3n tots fora de la universitat. Per a mi, la resposta \u00e9s senzilla i no tenim per qu\u00e8 dissimular-la: la universitat foragita el talent, almenys en les disciplines human\u00edstiques, perqu\u00e8 les altres no les conec.<\/p>\n<p>Penso en autors com Jordi Marrugat (1978), cr\u00edtic d\u2019ampla traject\u00f2ria, que l\u2019any passat va publicar una monumental<em>\u00a0Narrativa catalana de la postmodernitat. Hist\u00f2ries, formes i motius\u00a0<\/em>(Universitat de Barcelona). Penso en Josep llu\u00eds Mart\u00edn Berbois (1978), que acaba d\u2019editar una biografia d\u2019Ainaud de Lasarte (Base), i que nom\u00e9s fa dos anys va publicar\u00a0<em>Ignorades per\u00f2 desitjades. La dona pol\u00edtica durant les eleccions de la Segona Rep\u00fablica a Catalunya<\/em>. Se suposa que aquests autors han de passar gana, mentre es defensen amb desigual fortuna, o quelcom una mica pitjor: han de passar gana i treballar gratis. Durant el meu primer de classe, el meu professor de teoria liter\u00e0ria va dir que la Biblioteca d\u2019Alexandria s\u2019havia cremat perqu\u00e8 a ning\u00fa no se li va acudir d\u2019apagar el foc. Interpreteu-ho com vulgueu.<\/p>\n<p>Curiosament, tant en <strong>Jordi Amat<\/strong> com en Marrugat i en Mart\u00edn Berbois, van n\u00e9ixer l\u2019any 1978.<\/p>\n<p>Feu la prova: agafeu qualsevol volum col\u00b7lectiu editat per un departament catal\u00e0, una d\u2019aquestes expressions de nepotisme a qu\u00e8 tan avesats estem, que acceptem amb tanta naturalitat, i compareu-lo amb<em>El llarg proc\u00e9s<\/em>. \u00c9s com posar una tortugueta carrinclona i artr\u00edtica al costat d\u2019un\u00a0<em>Boeing<\/em>\u00a0747. L\u2019Amat passa de subvencions i hipoteques, en comptes de plorar i omplir formularis, fica el nas a tots els arxius on alg\u00fa l\u2019ha de ficar. I, \u00e9s clar, acaba marcant la difer\u00e8ncia.<\/p>\n<p>Si seguim aix\u00ed, quan desapareguin els catedr\u00e0tics que encara no estan afectats d\u2019esclerosi p\u00fablica, perqu\u00e8 encara queda una minoria de pencaires a les universitats (que ploren, \u00e9s clar, perqu\u00e8 n\u2019hi ha per llogar-hi cadires), la nostra cultura haur\u00e0 passat completament a mans privades. I aix\u00f2 \u00e9s bo i \u00e9s dolent per a la nostra cultura. \u00c9s bo perqu\u00e8 un home que es frega amb la redacci\u00f3 del diari i amb l\u2019empresa editorial privada (o el pur carrer) guanya molt en dinamisme. \u00c9s bo perqu\u00e8 l\u2019intel\u00b7lectual independent dir\u00e0 sempre el que li doni la gana, sense por del que pensin al despatx del costat. Quan jo vaig con\u00e8ixer l\u2019Amat, viv\u00edem amb aquesta por, fins que ell ens va mostrar que hi havia un m\u00f3n fora d\u2019aquelles desfilades funerals de la universitat, m\u00e9s enll\u00e0 de la gerontocr\u00e0cia. Una gerontocr\u00e0cia desactivada pel pitjor partidisme, que nom\u00e9s es preocupa de reclutar peons i transmetre esl\u00f2gans d\u2019una pobresa aclaparadora. Ell va ser el primer que se\u2019n va adonar.<\/p>\n<p>Per\u00f2 \u00e9s dolent perqu\u00e8 les universitats acabaran de convertir-se en supermercats de t\u00edtols absolutament in\u00fatils, tant com perqu\u00e8 un es guanyi la vida com per analitzar la societat. I \u00e9s dolent perqu\u00e8 la continu\u00eftat d\u2019aquests estudis, els m\u00e9s necessaris per nodrir una democr\u00e0cia de materials complexos, ara mateix \u00e9s en mans del pur atzar.<\/p>\n<p>Prenent caf\u00e8s i conversant amb joves historiadors que la universitat ha intentat de fer fracassar, m\u2019he adonat d\u2019una cosa inquietant: tots expliquen que noten por als de dalt, por que la hist\u00f2ria de deb\u00f2, no l\u2019hagiografia ni el pamflet, arribi a les llibreries. Fer revistetes que no llegeix ning\u00fa, amagar els pressupostos, sembla l\u2019actitud m\u00e9s generalitzada. A Catalunya, a les institucions s\u2019hi palpa por a la hist\u00f2ria, i tendeixen a substituir-la pel llibre f\u00e0cil, per les frases boniques, per les invocacions que ressonen, i les grans paraules i narratives. No senyors: nosaltres no repapiegem. La hist\u00f2ria \u00e9s perillosa, i si no remou les entranyes, no \u00e9s bona hist\u00f2ria. La hist\u00f2ria de deb\u00f2 no acaba d\u2019encaixar mai: la complexitat \u00e9s problem\u00e0tica. Ning\u00fa ser\u00e0 menys catalanista per con\u00e8ixer a fons les seves arrels. Les de deb\u00f2: les grises o roges o blaves, per\u00f2 mai de color rosa. Feu la prova: aneu a La Central o a La Casa del Llibre i aneu a la secci\u00f3 d\u2019Hist\u00f2ria de Catalunya. Gaireb\u00e9 tot s\u00f3n banderes, coloraines, rutina:\u00a0<em>Much ado about nothing<\/em>.<\/p>\n<p>I si despr\u00e9s visiteu la de pensament pol\u00edtic&#8230; en fi, cuideu-vos la ment.<\/p>\n<p>En canvi, l\u2019<strong>Amat<\/strong> fa quinze anys que llegeix llibres\u00a0<em>freakies\u00a0<\/em>perqu\u00e8 preparava la traca que acaba de publicar. No us perdeu, si us plau, aquesta\u00a0<em>masclet\u00e0\u00a0<\/em>d\u2019aut\u00e8ntica hist\u00f2ria de la Catalunya contempor\u00e0nia.<\/p>\n<p><em>El llarg proc\u00e9s\u00a0<\/em>va ser presentat el passat 14 d\u2019abril al Centre de Cultura Contempor\u00e0nia de Barcelona. A la mesa hi seien Jordi Gr\u00e0cia, Jordi Amat, Vicen\u00e7 Villatoro, Antoni Vives i Enric Juliana. Tots van parlar molt b\u00e9, molt intensament, com aut\u00e8ntics il\u00b7lustrats. La democr\u00e0cia \u00e9s parlar amb valentia, i no pensar mai que un camp \u00e9s definitiu ni un\u00e0nime. Hi ha hegemonies, hi ha minories. Interseccions, en deien. Per\u00f2 no vaig escoltar ni un sol esl\u00f2gan, en dues hores. Semblava impossible! Encara hi ha gent que pensa i que defensa. Feia anys que no sortia d\u2019un acte tan content d\u2019haver-hi invertit un vespre.<\/p>\n<p>A m\u00e9s, m\u2019enduia un llibre excel\u00b7lent<em>\u00a0<\/em>sota el bra\u00e7.<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/directa.cat\/actualitat\/jordi-amat-historia-que-mossega-perque-no-mossega\" target=\"_blank\">Directa<\/a><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Quan jo vaig con\u00e8ixer en Jordi Amat, corria l\u2019any 2003, i feia poc que hav\u00edem acabat els estudis, ell sempre portava llibres\u00a0freakies\u00a0sota el bra\u00e7. Jo ja li deia, al passad\u00eds o a les escales, i ell m\u2019ho deia tamb\u00e9 a mi, ens pregunt\u00e0vem m\u00fatament per qu\u00e8 lleg\u00edem coses tan estranyes. No enten\u00edem res. Coses tan &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-12766","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12766","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12766"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12766\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12769,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12766\/revisions\/12769"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12766"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12766"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12766"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}