{"id":12734,"date":"2015-04-16T10:26:58","date_gmt":"2015-04-16T08:26:58","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=12734"},"modified":"2015-04-16T10:26:58","modified_gmt":"2015-04-16T08:26:58","slug":"jordi-gracia-la-dimensio-del-proces","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-gracia-la-dimensio-del-proces\/","title":{"rendered":"Jordi Gracia: La dimensi\u00f3 del proc\u00e9s"},"content":{"rendered":"

\")\u00a19N\"En\u00a0El llarg proc\u00e9s<\/em>\u00a0(Tusquets), Jordi Amat<\/strong> explica moltes coses, per\u00f2 ara nom\u00e9s em fixo en una. Un dia de mitjans dels anys seixanta, sobre el 1965, Jordi Pujol<\/strong> va comprendre que necessitava contrarestar l’hegemonia cultural de l’esquerra progressista en plena guerra freda. Ho va encertar: l’\u00e8xit va comen\u00e7ar a somriure-li des de les primeres eleccions democr\u00e0tiques, de manera que la dreta liberal, cat\u00f2lica i catalanista es va sentir emparada per un partit de poder, Converg\u00e8ncia<\/strong>, fundat per un banquer tan astut per dotar el pa\u00eds d’estructures i institucions que permetessin no nom\u00e9s\u00a0fer pa\u00eds<\/em>, sin\u00f3, sobretot,\u00a0fer-ne via<\/em>: la conquesta del poder.<\/p>\n

El resultat ineluctable d’aquell pla no era una Catalunya independent, per\u00f2 sense aquell llarg proc\u00e9s no hagu\u00e9ssim viscut el proc\u00e9s curt d’avui. Sense aquella vasta operaci\u00f3 a llarg termini, el sobiranisme no hagu\u00e9s assaltat el carrer ni se sentiria amb la urg\u00e8ncia de la immin\u00e8ncia que exhibeix avui. M\u00e9s encara: aquest llarg proc\u00e9s s’ha consolidat avui en un proc\u00e9s accelerat que ha aconseguit m\u00e9s coses que assaltar el carrer; ha assaltat les c\u00fapules dels partits que mai no han estat independentistes, per\u00f2 han acceptat les noves regles del joc, en particular alguns sectors del PSC<\/strong> i d’ICV<\/strong>. Ciutadans<\/strong>, en canvi, ha trobat la seva ra\u00f3 de ser contra aquest proc\u00e9s curt \u2013encara que avui encarna m\u00e9s coses que la mera alternativa al nacionalisme a Catalunya\u2013\u00a0i el PPC<\/strong> hi ha trobat la causa del seu propi desastre intern (en gran mesura pel desinter\u00e8s fr\u00edvol del nucli dur del PP<\/strong> a Madrid i la seva majoria absoluta).<\/p>\n

Un dels casos de dissid\u00e8ncia socialista ha estat el de Jordi Mart\u00ed<\/strong>, fundador recent de MES<\/strong> i mobilitzador del vot que es defineix com a hereu del socialisme catalanista de Maragall<\/strong>. Ras i curt, Mart\u00ed<\/strong> promou una ruta sobiranista a passes comptades i sense al\u00b7legalitats ni dreceres. Precisament per aix\u00f2, el seu article de dijous expressava tant la seva perplexitat com la seva discrep\u00e0ncia de l’acord que han subscrit CiU<\/strong> (encara) i ERC<\/strong>. Aquest acord, segons Mart\u00ed<\/strong>, dinamita la possibilitat d’una ruta versemblant i factible cap a la independ\u00e8ncia en la mesura que prescindeix del vot de la societat catalana per decidir sobre el seu futur. Si la majoria parlament\u00e0ria \u00e9s suficient per impulsar una declaraci\u00f3 d’independ\u00e8ncia, engegaran els mecanismes que culminin en un nou Estat en el termini d’un any i mig.<\/p>\n

Fins fa quatre dies, els m\u00e9s babaus de l’indret pens\u00e0vem que tota la campanya del dret a decidir estava destinada a demostrar que la majoria de la poblaci\u00f3 s’havia fet independentista. Per aix\u00f2 calia votar: perqu\u00e8 fos una prova incontrovertible, encara que ning\u00fa no havia parlat de les condicions de la consulta, ni de la manera de llegir-ne els resultats. Ara, de cop, els ciutadans babaus i els que no ho s\u00f3n descobrim que ara ja no cal, que ara n’hi ha prou amb una majoria de diputats al Parlament per iniciar un proc\u00e9s curt\u00edssim i accelerat.<\/p>\n

La meva \u00edntima conjectura, mig esbala\u00efda, \u00e9s que ni avui ni fa dos anys i escaig la consulta ha estat un objectiu real del sobiranisme en el poder, sin\u00f3 una estrat\u00e8gia de preservaci\u00f3 del poder, encara que aix\u00f2 arrossegu\u00e9s al carrer molta gent que s\u00ed que va creure en una votaci\u00f3 democr\u00e0tica. Podria haver estat nom\u00e9s un recurs t\u00e0ctic: cridar a la democr\u00e0cia participativa en un refer\u00e8ndum per\u00f2 sense cap intenci\u00f3 real de convocar-lo. Els impulsors de l’invent reneguen avui del seu propi invent i deixen en un lloc inc\u00f2mode els qui s’hi van sumar de bona fe, i entre ells gent d’ICV<\/strong>, el PSC<\/strong> i Converg\u00e8ncia<\/strong> que dos dies abans ni havien fantasiat amb aix\u00f2.<\/p>\n

La clau potser est\u00e0 en un altre lloc igual de fantasi\u00f3s i sobretot apod\u00edctic, i \u00e9s que el proc\u00e9s curt neix de manipular i deformar a consci\u00e8ncia el proc\u00e9s llarg. De manera fant\u00e0sticament mec\u00e0nica, l’independentisme ha decidit que Espanya ha estat una piconadora de Catalunya els \u00faltims trenta anys i, per tant, Catalunya no t\u00e9 m\u00e9s remei que emigrar d’un Estat aix\u00ed: ja no hi ha res a fer ni amb l’un ni amb l’altre perqu\u00e8 tots dos s\u00f3n culpables.<\/p>\n

Repetir-ho una vegada i una altra per legitimar el proc\u00e9s curt no d\u00f3na ni treu la ra\u00f3, per\u00f2 s\u00ed que mostra l’extensi\u00f3 d’un t\u00f2pic f\u00e0cilment refutable en termes pol\u00edtics, legislatius, parlamentaris i fins i tot econ\u00f2mics. En realitat no \u00e9s un diagn\u00f2stic, sin\u00f3 la primera pedra d’un relat fictici i autolegitimador, calculadament temerari, reduccionista i de fons apocal\u00edptic.<\/p>\n

Les eleccions d’aquest any poden ajudar a provar que ni Espanya \u00e9s una ni Catalunya tampoc no ho \u00e9s. I amb una mica de sort, a final d’any s’acabar\u00e0 la majoria absoluta del PP<\/strong>, de manera que tamb\u00e9 desapareixer\u00e0 l’escenari miracul\u00f3s que ha tingut l’independentisme per inventar-se el passat. Potser fins i tot pensin dues vegades les seves paraules alguns dels comissaris salvap\u00e0tries m\u00e9s xerraires del dia.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En\u00a0El llarg proc\u00e9s\u00a0(Tusquets), Jordi Amat explica moltes coses, per\u00f2 ara nom\u00e9s em fixo en una. Un dia de mitjans dels anys seixanta, sobre el 1965, Jordi Pujol va comprendre que necessitava contrarestar l’hegemonia cultural de l’esquerra progressista en plena guerra freda. Ho va encertar: l’\u00e8xit va comen\u00e7ar a somriure-li des de les primeres eleccions democr\u00e0tiques, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[],"class_list":["post-12734","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12734","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12734"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12734\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12735,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12734\/revisions\/12735"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12734"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12734"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12734"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}