{"id":1273,"date":"2009-11-20T12:08:38","date_gmt":"2009-11-20T10:08:38","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=1273"},"modified":"2009-11-20T14:05:39","modified_gmt":"2009-11-20T12:05:39","slug":"editorial-de-nou-cicle-van-rompuy-ashton-incognita-i-vot-de-confianca","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/editorial-de-nou-cicle-van-rompuy-ashton-incognita-i-vot-de-confianca\/","title":{"rendered":"Editorial de Nou Cicle: Van Rompuy-Ashton, un vot de confian\u00e7a"},"content":{"rendered":"

<\/a>\"101339_1258679706504\"<\/a>La tria dels caps de govern i \u00a0d’Estat en la reuni\u00f3 d’ahir del Consell europeu s’ha decantat vers dues personalitats – el belga Herman Van Rampuy<\/strong> i la brit\u00e0nica Catherine Ashton<\/strong> – que s\u00f3n molt poc conegudes pel p\u00fablic i que\u00a0tenen un perfil pol\u00edtic discret en els seus propis pa\u00efsos. En principi una interpretaci\u00f3 raonable consisteix en pensar que els dirigents europeus no han volgut elegir personalitats fortes, carism\u00e0tiques, que d’una manera o altra podrien limitar el seu poder com a l\u00edders nacionals.\u00a0Aquesta suspic\u00e0cia\u00a0\u00e9s especialment l\u00f2gica pel que fa als dirigents dels grans pa\u00efsos europeus.<\/p>\n

Ara: dit aix\u00f2, conv\u00e9 no precipitar-se augurant una funci\u00f3 feble i resignada\u00a0d’aquests dos nous c\u00e0rrecs europeus. El precedent de Jacques Delors<\/strong>, en particular, s’ha de tenir en compte.\u00a0\u00a0\u00a0No tenia cap carisma quan fou elegit president de la Comissi\u00f3, es don\u00e0 a con\u00e8ixer a l’opini\u00f3 p\u00fablica europea despr\u00e9s d’assumir el seu c\u00e0rrec de president de la Comissi\u00f3, i encara avui se l’enyora.<\/p>\n

D’altra banda, conv\u00e9 repassar la lletra del Tractat de Lisboa. Aquest diu que el president del Consell europeu “presidir\u00e0 i animar\u00e0 els treballs del Consell<\/em>” i treballar\u00e0 “per a facilitar la cohesi\u00f3 i el consens en el si del Consell<\/em>“. Des d’aquest punt de vista, l’elecci\u00f3 de Van<\/strong> Rompuy<\/strong>, que t\u00e9 un perfil de facilitador de decisions i consensos no sembla desencertada.\u00a0 Les personalitats carism\u00e0tiques no acostumen a ser consensuals. Una pol\u00edtica de comprom\u00eds permanent, a negociar entre 27 Estats membres, \u00a0exigeix unes determinades caracter\u00edstiques que en principi poden correspondre al perfil de Herman Van Rompuy.<\/strong> Dem\u00f2crata – cristi\u00e0, federalista, provinent d’un pa\u00eds petit\u00a0\u00a0on els clivatges nacionals entre flamencs i valons obliguen a una filigrana constant de negociacions, el nou president permanent del Consell europeu podria sorprendre positivament. De moment se li ha de donar un vot de confian\u00e7a.<\/p>\n

S’espera no sols aquesta funci\u00f3 de creaci\u00f3 de consens, sin\u00f3 que el nou president estable del Consell doni una cara a Europa, la representi en l’arena mundial. En aquest terreny una personalitat coneguda i carism\u00e0tica hauria tingut avantatges, per\u00f2 tamb\u00e9\u00a0 inconvenients. En particular, la nominaci\u00f3 de Tony<\/strong> Blair<\/strong> – el nom del qual son\u00e0 insistentment fins a la darrera hora – hauria tingut uns efectes especialment nefastos.\u00a0La insistent campanya per situar Blair<\/strong> a la presid\u00e8ncia permanent de la Uni\u00f3 ha servit finalment al govern brit\u00e0nic per posar a Catherine<\/strong> Ashton<\/strong> com a responsable d\u2019Exteriors.<\/p>\n

Com a comiss\u00e0ria de comer\u00e7, Ashton<\/strong> \u00a0ha fet una bona tasca. Els\u00a0 pa\u00efsos tercers, sobretot els del Sud, la valoren molt m\u00e9s positivament que al seu antecessor, Mandelson<\/strong> (encara que aix\u00f2 no sigui dir molt). El fet que hi hagi una dona entre els principals responsables d\u2019Europa \u00e9s tamb\u00e9 un fet positiu que cal saludar.<\/p>\n

Ja veurem com es concreten els perfils de Van Rompuy<\/strong> i de Catherine Alsthon<\/strong> en el futur. Esperem que ens donin\u00a0 sorpreses positives. De moment,\u00a0 toca dir que les coses podien haver estat pitjors.\u00a0 Blair<\/strong> queda fora \u2013 no era evident fa poques hores-\u00a0 i en alguna mesura hi deuen haver contribu\u00eft les desenes de milers de signants de la petici\u00f3 \u201cStop Blair\u201d a internet.<\/a><\/strong><\/p>\n

Caldr\u00e0 veure si, en\u00a0el terreny de la representaci\u00f3 internacional d’Europa, Van Rompuy<\/strong> \u00e9s capa\u00e7 de construir-se un perfil fort.\u00a0 Tamb\u00e9 aqu\u00ed la refer\u00e8ncia a Delors<\/strong> es fa inevitable: \u00a0va saber impulsar grans iniciatives pol\u00edtiques, encarn\u00e0 Europa amb una gran dignitat i gener\u00e0 un entusiasme col\u00b7lectiu entre les persones que treballaven a les institucions europees, moltes de les quals encara ara el recorden quasi amb ll\u00e0grimes als ulls.<\/p>\n

Van Rompuy<\/strong> i Ashton<\/strong> farien b\u00e9 en emular el perfil de Jacques Delors<\/strong>. En aques exercici no tindran competidors, \u00a0perqu\u00e8 esperar-ho\u00a0de Barroso<\/strong> seria in\u00fatil. Els dos nous responsables europeus s\u00f3n una inc\u00f2gnita que el temps – no massa temps – resoldr\u00e0. Esperem que en un sentit positiu. “”No s\u00f3c un ego ambulant (‘an ego on legs’); j<\/em>utgeu-me pel que far\u00e9<\/em>“, ha dit Catherine Ashton<\/strong>. Van Rompuy<\/strong> ha tamb\u00e9 dit una cosa semblant.\u00a0Alguns s’han precipitat a desqualificar-los.\u00a0Cohn-Bendit<\/strong>\u00a0els ha \u00a0titllat, amb certa petul\u00e0ncia,\u00a0 a ella\u00a0d'”insignificant<\/em>” i a ell de “sonso (falot)”.<\/em>\u00a0 Potser s’haur\u00e0 d’empassar\u00a0els qualificatius. Nosaltres preferim esperar, amb un vot inicial de confian\u00e7a.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La tria dels caps de govern i \u00a0d’Estat en la reuni\u00f3 d’ahir del Consell europeu s’ha decantat vers dues personalitats – el belga Herman Van Rampuy i la brit\u00e0nica Catherine Ashton – que s\u00f3n molt poc conegudes pel p\u00fablic i que\u00a0tenen un perfil pol\u00edtic discret en els seus propis pa\u00efsos. En principi una interpretaci\u00f3 raonable …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,1],"tags":[25],"class_list":["post-1273","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-europa","category-general","tag-unio-europea"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1273","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1273"}],"version-history":[{"count":18,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1273\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1279,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1273\/revisions\/1279"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1273"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1273"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1273"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}