![\"cintora\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2015\/04\/cintora-300x148.jpg\")
La llibertat d’expressi\u00f3 i d’informaci\u00f3 a Espanya comen\u00e7a a semblar-se al dret a l’habitatge: grans i ressonants paraules en la Constituci\u00f3, per\u00f2 una legi\u00f3 de desnonats a la vida real.<\/p>\nLa llibertat d’expressi\u00f3 i d’informaci\u00f3 a Espanya comen\u00e7a a semblar-se al dret a l’habitatge: grans i ressonants paraules en la Constituci\u00f3, per\u00f2 una legi\u00f3 de desnonats a la vida real.<\/p>\n
El pen\u00faltim: Jes\u00fas Cintora<\/strong>, periodista que havia doblat l’audi\u00e8ncia de Las Ma\u00f1anas<\/em> de Cuatro<\/em> alhora que el PP<\/strong> l’acusava fins d’haver inventat a Pablo Iglesias<\/strong>, ha estat enviat a una unitat interna de reeducaci\u00f3 a fer-se l’autocr\u00edtica amb un ins\u00f2lit comunicat de Mediaset que no hi hagu\u00e9s desentonat en el Pravda.<\/p>\n El retroc\u00e9s a Espanya de la llibertat d’informaci\u00f3 en els mitjans tradicionals -en teoria, un pilar b\u00e0sic de la democr\u00e0cia mateixa, segons la tradici\u00f3 liberal \u00e9s una de les caracter\u00edstiques de la legislatura que agonitza: mai el partit del Govern havia tingut en democr\u00e0cia un nivell tan extraordinari de control sobre els mitjans.\u00a0No nom\u00e9s sobre els p\u00fablics, sin\u00f3 tamb\u00e9 sobre els privats, la extrema precarietat econ\u00f2mica ha agreujat enormement la seva depend\u00e8ncia del poder (pol\u00edtic i financer, valgui la redund\u00e0ncia).<\/p>\n La vocaci\u00f3 semitotalitaria del PP<\/strong> en els mitjans p\u00fablics \u00e9s evident i nom\u00e9s cal fixar-se en els seus emblemes: TVE i Telemadrid.\u00a0Davant les p\u00e8ssimes expectatives electorals que apunten els sondejos, Mariano Rajoy<\/strong> va recuperar als art\u00edfexs de la TVE dels raneres d’Aznar<\/strong>, els que en vig\u00edlies de les eleccions de 2004 van tractar de conv\u00e8ncer a Espanya que el terrible atemptat era obra d’ETA.\u00a0I Telemadrid, de la que Esperanza Aguirre<\/strong> segueix presumint com a model, \u00e9s el m\u00e9s proper que hi ha a Espanya a una televisi\u00f3 de partit: en 2012 va fulminar al 85% de la plantilla i aqu\u00ed van quedar tot just unes unitats de xoc dirigides per l’excap de premsa d’Aguirre, l’excap de Gabinet d’Ignacio Gonz\u00e1lez, i les excaps de premsa de Jaume Matas, Miguel Arias Ca\u00f1ete i Jos\u00e9 Mar\u00eda Michavila, entre d’altres.\u00a0Aix\u00ed \u00e9s el “liberalisme” ca\u00f1\u00ed d’Esperanza Aguirre, que despr\u00e9s s’esquin\u00e7a les vestidures amb Vene\u00e7uela.<\/p>\n El gran salt qualitatiu, que remata la penosa situaci\u00f3 del panorama medi\u00e0tic a Espanya, \u00e9s la supeditaci\u00f3 al Govern dels grans grups privats, ja gaireb\u00e9 sense excepcions, ofegats per la terrible situaci\u00f3 financera que travessen.\u00a0Tots els governs han intentat influir en els mitjans privats i tots han tingut plataformes afins, per\u00f2 sempre havien hagut de lidiar tamb\u00e9 amb grups cr\u00edtics aliens al seu control.\u00a0Aix\u00f2 \u00e9s el que ara s’ha acabat: avui tots els grans grups privats de comunicaci\u00f3 estan, d’alguna o altra manera, de genolls davant la Moncloa.<\/p>\n L’any passat, coincidint amb el proc\u00e9s de successi\u00f3 al capdavant de la Prefectura de l’Estat, el r\u00e8gim va blindar les c\u00fapules dels tres grans diaris d’Espanya, que van canviar de director de manera aparentment inconnexa per\u00f2 casualment tots alhora i en la direcci\u00f3 que pretenia la Moncloa: El Pa\u00eds va escap\u00e7ar tota la c\u00fapula que havia publicat els papers de B\u00e1rcenas;\u00a0La Vanguardia, el director que La Zarzuela i la Moncloa culpaven del gir sobiranista del venerable peri\u00f2dic de la burgesia catalana, i El Mundo es va desembarassar del seu inc\u00f2mode fundador, Pedro J. Ram\u00edrez<\/strong>, aut\u00e8ntic malson de Mariano Rajoy<\/strong> i el seu equip.<\/p>\n Els altres dos grans diaris de Madrid estaven ja en bones mans i, per tant, seguir tal qual: al capdavant d’ABC, un periodista capa\u00e7 de posar la seva signatura a un article com\u00a0Suerte que estaba Rajoy;<\/em>\u00a0i com a director de La Raz\u00f3n, directament l’excap de Gabinet del president (i exdiputat del PP).<\/p>\n Aquest \u00e9s el marc general dels mitjans privats a Espanya que es va construir en 2014 per dalt, entre els principals directius dels mitjans.\u00a0I ara, a mesura que s’acosten les eleccions generals i el PP<\/strong> veu amb estupefacci\u00f3 que les seves expectatives electorals no milloren, s’ha comen\u00e7at tamb\u00e9 a modelar per baix;\u00a0\u00e9s a dir, entre els periodistes que cobreixen la informaci\u00f3 arran de terra: pas a la reserva de Cintora<\/strong> just despr\u00e9s del fiasco de Rajoy<\/strong> a Andalusia, depuraci\u00f3 de corresponsals inc\u00f2modes a TVE, neteja de la sala de premsa per facilitar les compareixences despr\u00e9s del Consell de Ministres…<\/p>\n La teoria liberal sobre els mitjans serveix perfectament per explicar les causes de l’hecatombe medi\u00e0tica i la supeditaci\u00f3 al poder: el prerequisit per a la llibertat d’informaci\u00f3 \u00e9s comptar amb empreses de comunicaci\u00f3 solvents, amb el compte de resultats sanejada per poder lluitar millor amb les pressions.\u00a0La realitat \u00e9s que tots els grans grups de premsa estan enfonsats i, per tant, completament a merc\u00e8 del poder, com es va exposar en un panell recent sobre poder financer i periodisme en el XVI Congr\u00e9s de Periodisme Digital, a Osca.<\/p>\n L’enfonsament arrenca dels excessos del capitalisme de casino, quan la borratxera del cr\u00e8dit barat va provocar deutes inassumibles en empreses les unitats de negoci tenien super\u00e0vit.\u00a0El cas del Grup Prisa, el principal grup de comunicaci\u00f3 d’Espanya, \u00e9s il\u00b7lustratiu: va arribar a acumular 5.000 milions d’euros de deute alhora que els seus vaixells ins\u00edgnia -El Pa\u00eds i la Cadena SER- batien r\u00e8cords mundials de beneficis.\u00a0Quan va arribar el crash, els deutes van ser reclamades i, en ser la seva devoluci\u00f3 impossible, es va commutar deute per accions, i la gran banca es va quedar amb tots els grans mitjans espanyols, gaireb\u00e9 sense excepci\u00f3.<\/p>\n Que la banca sigui propietat dels mitjans privats en un context com l’actual, de crisi sist\u00e8mica i de “unitat d’acci\u00f3” entre la banca i un Govern que t\u00e9 com a ministre d’Economia l’excap de Lehman Brothers a Espanya, \u00e9s ja una limitaci\u00f3 insalvable per a la llibertat de premsa dins del model liberal cl\u00e0ssic.\u00a0Per\u00f2 \u00e9s que, a m\u00e9s, l’enfonsament com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la bola de neu del deute se li suma la destrucci\u00f3 del model de negoci tradicional dels grans mitjans.<\/p>\n Per fer-se una idea de la magnitud de la trag\u00e8dia -i de la rapidesa del hundimiento-, n’hi ha prou amb l’exemple d’El Pa\u00eds, com a gran diari de refer\u00e8ncia a Espanya: la xifra de negocis de l’empresa editora va passar de 410 milions de euros a nom\u00e9s 176 entre 2007 i 2013 -nom\u00e9s sis anys! – amb una facturaci\u00f3 publicit\u00e0ria que va caure en el mateix per\u00edode de 217 milions a 78. En una d\u00e8cada (2004-2014), el diari de Prisa ha passat d’unes vendes mitjanes de 469.000 exemplars a 259.000, segons l’OJD.<\/p>\n Si aix\u00f2 li ha passat al primer diari d’Espanya, \u00e9s f\u00e0cil imaginar qu\u00e8 ha passat amb els altres.<\/p>\n Segons les estimacions d’Infoadex, el conjunt de la inversi\u00f3 publicit\u00e0ria en els diaris espanyols passar de 1.155 milions d’euros en 2008-454 el 2013 (-61%).\u00a0I l’evoluci\u00f3 ha estat gaireb\u00e9 tan dram\u00e0tica tamb\u00e9 a la r\u00e0dio, on va caure de 476-239,000,000 (-50%) i en la televisi\u00f3, que va passar de 2307-1191 (-48%).<\/p>\n L’impacte d’aquestes xifres, ja de per si contundents, \u00e9s encara pitjor del que podria semblar per una altra circumst\u00e0ncia que ajuda a entendre per qu\u00e8 la submissi\u00f3 al poder arriba fins i tot a Mediaset, el grup medi\u00e0tic m\u00e9s rendible, que segueix sent un gran negoci per als seus accionistes: la caiguda brutal de la publicitat no nom\u00e9s ha enfonsat els ingressos, sin\u00f3 que simult\u00e0niament ha fet cr\u00e9ixer encara m\u00e9s el poder dels pocs anunciants que queden en el tauler, b\u00e0sicament el Govern i el nucli dur de l’Ibex 35.<\/p>\n En ple Titanic, l’\u00fanic flotador a disposici\u00f3 dels editors \u00e9s la publicitat institucional -de repartiment absolutament opac i discrecional a mans del Executiu-, que fins i tot s’ha incrementat, i la procedent d’unes poques companyies de l’Ibex 35, entrella\u00e7ades en l’accionariat i que molt sovint actuen amb “sentit d’Estat” en coordinaci\u00f3 amb el Govern.<\/p>\n El Govern i el nucli dur de l’Ibex sempre han estat anunciants clau per als grups privats de comunicaci\u00f3, per\u00f2 ara han passat a ser pr\u00e0cticament l’\u00fanica publicitat assegurada a mitj\u00e0 termini per a uns mitjans desesperats que veuen com s’assequen, dr\u00e0sticament i de forma simult\u00e0nia, totes les seves fonts d’ingressos.<\/p>\n D’aqu\u00ed la import\u00e0ncia de la rendici\u00f3 de Vasile i de Mediaset: si fins a la televisi\u00f3 m\u00e9s rendible sacrifica els seus fills per calmar els d\u00e9us, qu\u00e8 esperar de tots els altres?\u00a0El lliurament del cap de Cintora \u00e9s un missatge inequ\u00edvoc per a la resta del sector en el supera\u00f1o electoral amb la irrupci\u00f3 de noves forces que posen en dubte no nom\u00e9s la continu\u00eftat del Govern sin\u00f3 fins del r\u00e8gim: ara ja tothom sap -comen\u00e7ant per els primers executius- que la cosa va de deb\u00f2.<\/p>\n La gran paradoxa \u00e9s que el control governamental gaireb\u00e9 absolut sobre els grans mitjans tradicionals es d\u00f3na precisament quan menys import\u00e0ncia tenen: les esquerdes en l’ecosistema medi\u00e0tic tradicional creades pels nous mitjans independents -com eldiario.es, Alternatives Econ\u00f2miques, Mong\u00f2lia i molts altres- s\u00f3n cada vegada m\u00e9s profundes.\u00a0I com m\u00e9s s’agenollin les grans corporacions medi\u00e0tiques, m\u00e9s for\u00e7a tindran els nous mitjans independents.<\/p>\n