{"id":12670,"date":"2015-04-02T10:00:54","date_gmt":"2015-04-02T08:00:54","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=12670"},"modified":"2015-04-02T10:00:54","modified_gmt":"2015-04-02T08:00:54","slug":"jordi-font-joan-cornudella","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-joan-cornudella\/","title":{"rendered":"Jordi Font: Joan Cornudella"},"content":{"rendered":"<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-12671\" alt=\"cornudella\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2015\/04\/cornudella-300x224.jpg\" width=\"300\" height=\"224\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2015\/04\/cornudella-300x224.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2015\/04\/cornudella.jpg 1024w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/>Fa trenta anys que ens deixava <strong>Joan Cornudella i Barber\u00e0<\/strong>. Poca gent sap avui qui va ser. Ning\u00fa no els ho ha explicat. Els honors oficials han passat de llarg d&#8217;aquest home d&#8217;honor, d&#8217;aquest excepcional patriota de la primera hora i de la primera l\u00ednia. <strong>Joan Cornudella<\/strong>, exiliat el 1939, retornava clandestinament a la gola del llop, l&#8217;agost de 1940. Era l&#8217;\u00fanic dirigent de primer rengle que ho feia. Diria: \u201cL&#8217;exili no \u00e9s el pa\u00eds, sin\u00f3 un reflex del passat, el futur cal construir-lo a l&#8217;interior.\u201d Era el secretari general d<strong>&#8216;Estat Catal\u00e0<\/strong>, un pol\u00edtic conegut i, doncs, una presa f\u00e0cil i cobdiciada. Tamb\u00e9 era el promotor d&#8217;una \u201corganitzaci\u00f3 de resist\u00e8ncia nacional\u201d a l&#8217;interior, que de seguida donaria lloc al <strong>Front Nacional de Catalunya<\/strong> (FNC), de vocaci\u00f3 transversal. La secci\u00f3 militar del FNC articularia tamb\u00e9 una xarxa catalana d&#8217;espionatge, vinculada al servei d&#8217;intel\u00b7lig\u00e8ncia brit\u00e0nic, que prepararia l&#8217;hipot\u00e8tic desembarcament aliat a la costa catalana, faria la conducci\u00f3 per les rutes pirinenques, el suport clandest\u00ed als fugitius de la Fran\u00e7a ocupada, l&#8217;evacuaci\u00f3 d&#8217;aviadors aliats que els nazis havien tombat&#8230; Risc m\u00e0xim, camuflatge permanent, canvis continuats de domicili&#8230; Per als seus fills, era el \u201ctiet Carles\u201d, que els visitava sense avisar&#8230; Tan eficient era la tasca del <strong>FNC<\/strong> que els brit\u00e0nics van oferir-los un sou, cosa que va obtenir un ref\u00fas frontal de <strong>Cornudella<\/strong>, que els diria: \u201cNo \u00e9s amb nosaltres que esteu en deute, sin\u00f3 amb Catalunya.\u201d<\/p>\n<p>El 23 de novembre de 1943, tindria lloc la primera gran caiguda del <strong>FNC<\/strong>: una setantena de militants, <strong>Cornudella<\/strong> incl\u00f2s. Va ser interrogat, durant quaranta-cinc dies, pels famosos i temibles comissaris Pedro Polo, Vicente Creix i Juan Creix, per diversos membres de la Gestapo i pel tinent coronel Manuel Chamorro, cap de contraespionatge de la Gu\u00e0rdia Civil. Per sort, el signe de la Segona Guerra Mundial ja havia comen\u00e7at a girar en favor dels aliats, ra\u00f3 per la qual <strong>Franco<\/strong> s&#8217;afanyava a escur\u00e7ar dist\u00e0ncies amb aquests, de manera que les pressions diplom\u00e0tiques en favor dels detinguts farien tot l&#8217;efecte. <strong>Cornudella<\/strong> se salvava, aix\u00ed, d&#8217;un afusellament cantat. No cal dir que, en el decurs de la llargu\u00edssima postguerra, seria detingut i empresonat moltes altres vegades. Al capdavant del <strong>FNC<\/strong>, seria un dels m\u00e0xims impulsors de la unitat de la resist\u00e8ncia nacional i democr\u00e0tica contra el franquisme, fins a assolir la creaci\u00f3 de la <strong>Coordinadora de Forces Pol\u00edtiques<\/strong> (1969) i de l&#8217;<strong>Assemblea de Catalunya<\/strong> (1971).<\/p>\n<p>\u00c9s especialment remarcable la concepci\u00f3 oberta que <strong>Cornudella<\/strong> tenia de la naci\u00f3 i la identitat, ben lluny de tot essencialisme. La naci\u00f3, per a ell, estava en construcci\u00f3 permanent, a partir de tots els seus components, aut\u00f2ctons i procedents de la immigraci\u00f3. Pensava, com Renan, que \u201cla naci\u00f3 \u00e9s el plebiscit quotidi\u00e0 de la ciutadania\u201d, que pot afermar-se, per\u00f2 que tamb\u00e9 pot desfer-se. Per aix\u00f2, comprom\u00eds nacional i comprom\u00eds social se li feien indestriables: la naci\u00f3 perviuria si hi havia prou cohesi\u00f3 social, si la gran majoria del poble s&#8217;identificava amb un projecte compartit de futur. <strong>Cornudella<\/strong> tractaria de moure el <strong>FNC<\/strong> cap al socialisme democr\u00e0tic o, m\u00e9s concretament, cap al \u201csocialisme autogestionari\u201d. No \u00e9s gens estrany que acab\u00e9s incorporant-se, amb alguns altres companys, al proc\u00e9s d&#8217;unitat del socialisme catal\u00e0.<\/p>\n<p>La setmana passada, en un acte de la Fundaci\u00f3 Campalans, <strong>Raimon Obiols<\/strong>, <strong>Isidre Molas<\/strong>, <strong>Jos\u00e9 Montilla<\/strong> i <strong>Miquel Iceta<\/strong> homenatjaven <strong>Joan Cornudella<\/strong> i presentaven un opuscle dedicat a la seva mem\u00f2ria. Qu\u00e8 diria <strong>Cornudella<\/strong> del moment que viu el pa\u00eds? Havia dit: \u201cNo podem pronunciar paraules en va, sobretot en nom de Catalunya, sobretot el nom de Catalunya.\u201d<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.elpuntavui.cat\/noticia\/article\/7-vista\/8-articles\/837011-joan-cornudella.html?cca=1\" target=\"_blank\">El Punt Avui<\/p>\n<p><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Fa trenta anys que ens deixava Joan Cornudella i Barber\u00e0. Poca gent sap avui qui va ser. Ning\u00fa no els ho ha explicat. Els honors oficials han passat de llarg d&#8217;aquest home d&#8217;honor, d&#8217;aquest excepcional patriota de la primera hora i de la primera l\u00ednia. Joan Cornudella, exiliat el 1939, retornava clandestinament a la gola &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,1],"tags":[],"class_list":["post-12670","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espaisocialista","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12670","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12670"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12670\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12672,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12670\/revisions\/12672"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12670"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12670"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12670"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}