{"id":12645,"date":"2015-03-28T10:48:30","date_gmt":"2015-03-28T08:48:30","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=12645"},"modified":"2015-03-28T10:48:30","modified_gmt":"2015-03-28T08:48:30","slug":"oriol-bartomeus-eleccions-andaluses-2015-una-hipotesi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/oriol-bartomeus-eleccions-andaluses-2015-una-hipotesi\/","title":{"rendered":"Oriol Bartomeus: Eleccions andaluses 2015, una hip\u00f2tesi"},"content":{"rendered":"
\"susana\"Explicar qu\u00e8 ha passat en unes eleccions no \u00e9s una tasca f\u00e0cil. Els resultats electorals nom\u00e9s s\u00f3n la punta de l\u2019iceberg dels moviments dels electors, ja que sovint aquests moviments es contraresten els uns als altres, de manera que bona part del que passa queda soterrat, invisible a primer cop d\u2019ull. \u00c9s per aix\u00f2 que (a manca de disposar d\u2019enquestes postelectorals) es multipliquen les explicacions sobre transvasaments i canvis de vot. Tothom t\u00e9 la seva i, amb les dades de qu\u00e8 disposem, no podem declarar guanyador. Fins i tot ser\u00e0 dif\u00edcil consensuar una explicaci\u00f3 que sigui 100% v\u00e0lida quan ja disposem de tots els elements de judici, perqu\u00e8 sabem que les eines que utilitzem no s\u00f3n infal\u00b7libles (si ho fossin, l\u2019an\u00e0lisi electoral no tindria cap gr\u00e0cia).<\/div>\n
<\/div>\n
A aquestes al\u00e7ades tot el que es pot fer s\u00f3n hip\u00f2tesis, suposicions m\u00e9s o menys plausibles, el m\u00e9s neutre possibles o, com diria Isidre Molas<\/strong>, simplement \u201cque s\u2019aguantin\u201d. Aqu\u00ed teniu la meva, falsa com qualsevol altra, per\u00f2 que intenta ser prou honesta i tenir en compte tant els factors del cicle electoral (les andaluses han estat el segon \u201cround\u201d del cicle, despr\u00e9s de les europees), els factors lligats a la naturalesa de les eleccions (les eleccions auton\u00f2miques, siguin catalanes o andaluses, comparteixen m\u00e9s elements dels que pensem) com els factors propis de la conjuntura i del moment.<\/div>\n
<\/div>\n
El PSOE aguanta, per\u00f2 no tant<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
Els socialistes conserven la posici\u00f3 per diversos motius, per\u00f2 principalment perqu\u00e8 haurien aconseguit jugar el paper de partit refugi d\u2019un cert vot moderat, que davant l\u2019escenari de creixement dels \u201cnous\u201d i un parlament sense una majoria clara, ha donat suport a l\u2019\u00fanica opci\u00f3 que tenia possibilitats de fer govern, segons les enquestes. Aix\u00f2 hauria provocat un transvasament de vot del PP<\/strong> al PSOE<\/strong>, que el CIS xifrava en uns 70.000 o 80.000 votants (i que\u00a0Metroscopia\u00a0<\/a>situava en els 60.000 abans de comen\u00e7ar la campanya i en 70.000 a mitja campanya).<\/div>\n
<\/div>\n
De ser certa aquesta atracci\u00f3 de vot moderat per part del PSOE<\/strong> (que podria ser en part vot del PSOE<\/strong> que el PP<\/strong> va captar el 2012 i que ara \u201ctornaria\u201d), els socialistes haurien perdut m\u00e9s vot del que es veu amb les dades globals (els 114.000 de difer\u00e8ncia entre els resultats finals de 2012 i 2015).<\/div>\n
<\/div>\n
Aix\u00f2 no treu que el resultat de Susana D\u00edaz<\/strong> no sigui bo. Ho \u00e9s perqu\u00e8 aconsegueix frenar l\u2019efecte cicle (a les europees va perdre un 25% del vot i en aquestes andaluses \u201cnom\u00e9s\u201d el 7%), gr\u00e0cies al paper del PSOE<\/strong> a les eleccions auton\u00f2miques com a \u201cpartit nacional\u201d, per\u00f2 no ho \u00e9s tant si tenim en compte que des de 2008 (i la comparaci\u00f3 \u00e9s for\u00e7ada perqu\u00e8 les auton\u00f2miques es van celebrar conjuntament amb les generals) el PSOE<\/strong> ha perdut el 35% del seu vot. A D\u00edaz<\/strong> la salva, paradoxalment, l\u2019atomitzaci\u00f3 parlament\u00e0ria i el mal resultat del PP<\/strong> (responsable final que els socialistes conservin els seus 47 escons).<\/div>\n
<\/div>\n
Podemos guanya per\u00f2 perd<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
De la mateixa manera que el PSOE<\/strong> guanya tot i perdre, Podemos<\/strong> perd tot i guanyar. Possiblement part de les p\u00e8rdues ocultes del PSOE<\/strong> hagin anat a engruixir Podemos<\/strong>. Tanmateix, la mossegada forta de Podemos<\/strong> a l\u2019espai socialista es produiria entre aquells que en l\u2019\u00faltim cicle van deixar de votar PSOE<\/strong> (ho deixen ben clar els\u00a0bar\u00f2metres del CIS<\/a>). El\u00a0patr\u00f3<\/a>\u00a0de creixement de Podemos<\/strong> \u00e9s diferent en funci\u00f3 dels partits: \u201cataca\u201d el nucli fidel d\u2019IU<\/strong>, per\u00f2 no del PSOE<\/strong> (o no tant). El transvasament del PSOE<\/strong> a Podemos<\/strong> \u00e9s indirecte, centrat en aquells segments de vot que els socialistes van deixar escapar al cicle 2011-12. En el cas andal\u00fas \u00e9s molt probable que part del resultat de Podemos s\u2019expliqui per la captura de part dels 650.000 vots que el PSOE<\/strong> va perdre entre les convocat\u00f2ries de 2008 i 2012 (que coincideixen segurament amb bona part dels 700.000 que va perdre entre les generals de 2008 i 2011).<\/div>\n
<\/div>\n
Aquest moviment tamb\u00e9 hauria quedat amagat a simple vista. Nom\u00e9s s\u2019intueix amb una an\u00e0lisi del vot per municipis, on apareixen casos d\u2019augment de la participaci\u00f3 lligats al vot a Podemos<\/strong> (a\u00a0Cadis<\/a>\u00a0clarament). Aquesta seria la prova que el t\u00edmid augment de la participaci\u00f3 amaga fen\u00f2mens de mobilitzaci\u00f3 i desmobilitzaci\u00f3 de major magnitud. Aix\u00ed, podria haver una part de vot PSOE<\/strong> desmobilitzat el 2012 que ara hagi decidit participar i ho hagi fer donant suport a Podemos<\/strong> (i potser a C\u2019s<\/strong>). Aquest moviment no es veuria perqu\u00e8 l\u2019hauria contrarestat un moviment en sentit contrari, de desmobilitzaci\u00f3, d\u2019una part del vot PP<\/strong> del 2012.<\/div>\n
<\/div>\n
El vot est\u00e8ril al PP<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
En aquesta convocat\u00f2ria al PP<\/strong> li ha anat tot en contra. El cicle iniciat a les europees marcava una clara tend\u00e8ncia a la baixa dels partits \u201cgrans\u201d. El PSOE<\/strong> n\u2019ha pogut escapar perqu\u00e8 a Andalusia juga el rol de partit central de la governabilitat quan s\u2019escull el parlament aut\u00f2nomic (partit \u201cnacional\u201d), per\u00f2 el PP<\/strong> no ha tingut cap agafador per evitar la fuga de vots. Ni el candidat era el millor, ni tenia cap possibilitat de desbancar els socialistes (no hi havia ni una enquesta que el pos\u00e9s per davant), ni el govern central i el seu president (molt present a la campanya) ajudaven a mantenir unit el vot. Al final, els incentius per votar al PP<\/strong> es redu\u00efen a la proximitat al partit, de manera que nom\u00e9s l\u2019han votat els seus, els fidels. La resta ha fugit en m\u00faltiples direccions, en estampida: cap al PSOE<\/strong> el vot que buscava estabilitat (i que en part \u201ctornava\u201d als socialistes), cap a C\u2019s<\/strong> el vot de centre que buscava \u201cnova pol\u00edtica\u201d (i el vot a C\u2019s<\/strong> li sortia gratis, ja que els populars haurien perdut igualment) i possiblement una part cap a l\u2019abstenci\u00f3 (i qui sap si cap a Podemos<\/strong>). Sense incentius per atraure ni retenir el vot, el PP<\/strong> ha complert amb la maledicci\u00f3 del cicle: si entre les europees de 2009 i 2014 va perdre el 33% del vot, entre les auton\u00f2miques de 2012 i 2015 ha perdut el 32%. Pur efecte cicle.<\/div>\n
<\/div>\n
C\u2019s o el canvi sense cost<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
C\u2019s<\/strong> ha estat el principal beneficiari de la manca d\u2019incentius per votar el PP<\/strong>. Segons el CIS preelectoral, els populars li cedien a C\u2019s<\/strong> prop de 160.000 dels seus vots de 2012, un 10%, que Metroscopia elevava fins al 14% a mitja campanya. Per\u00f2 els de Rivera<\/strong> no nom\u00e9s haurien captat vot del PP<\/strong>, i no nom\u00e9s directament. Tamb\u00e9 s\u2019han endut la major part del\u00a0 vot a UPyD<\/strong> de fa tres anys, i \u00e9s possible que entre els seus 370.000 votants hi hagi tamb\u00e9 abstencionistes de 2012 que antigament havien oscil\u00b7lat entre PP<\/strong> i PSOE<\/strong>, o fins i tot votants dels socialistes que s\u2019han allunyat de Podemos<\/strong> arran de la campanya de desprestigi engegada des de\u00a0mitjans<\/a>\u00a0propers als socialistes, que els han servit en safata C\u2019s<\/strong> com a opci\u00f3 alhora nova i moderada (i possible recolzament parlamentari de tSusana D\u00edaz<\/strong>).<\/div>\n
<\/div>\n
Escenari generals: ni igual ni totalment diferent<\/strong><\/div>\n
<\/div>\n
El resultat d\u2019aquestes eleccions no es pot extrapolar a l\u2019arena estatal, ni tan sols fent un c\u00e0lcul de coeficients de ponderaci\u00f3. Hi ha massa elements \u201caut\u00f2ctons\u201d en aquestes eleccions per fer-ne una extrapolaci\u00f3. Ara b\u00e9, tenint aix\u00f2 en compte, no est\u00e0 prohibit pressuposar el capteniment dels diferents elements detectats a Andalusia. Aix\u00ed, tot sembla indicar que hi ha elements de cicle que perviuran en la convocat\u00f2ria general, de manera que podem esperar un suport significatiu a les forces \u201cnoves\u201d (Podemos<\/strong> i C\u2019s<\/strong>) a costa del vot dels dos grans (PP<\/strong> i PSOE<\/strong>), ja sigui de forma directa (sobretot en el transvasament entre PP<\/strong> i C\u2019s<\/strong>) o de forma indirecta (en el cas de l\u2019atracci\u00f3 cap a Podemos<\/strong> de part del vot socialista desmobilitzat en l\u2019\u00faltim cicle electoral). Tamb\u00e9 podem pressuposar que es mantindr\u00e0 la penetraci\u00f3 de Podemos<\/strong> en l\u2019espai dur d\u2019IU<\/strong> (a menys que concorrin junts) i la de C\u2019s<\/strong> en l\u2019espai d\u2019UPyD<\/strong> (si \u00e9s que aquest partit arriba fins les generals com a for\u00e7a aut\u00f2noma).<\/div>\n
<\/div>\n
El que no est\u00e0 tan clar \u00e9s qu\u00e8 far\u00e0 el vot moderat que en aquesta convocat\u00f2ria ha sostingut el resultat del PSOE<\/strong>. Aquest \u00e9s un vot d\u2019ordre que acostuma a optar pel partit que li ofereix m\u00e9s garanties d\u2019un govern fort i estable. A Andalusia aquesta opci\u00f3 nom\u00e9s la garantien (fins un cert punt) els socialistes, per\u00f2 a Espanya pot no ser tan clar. Si les enquestes no comencen a mostrar que Pedro S\u00e1nchez<\/strong> pot guanyar les generals, aquest vot podria no tenir altra sortida que donar suport a Rajoy<\/strong> (ja sigui com a mal menor, ja sigui per apuntalar el sistema). Aquesta \u00e9s possiblement la inc\u00f2gnita m\u00e9s gran.<\/div>\n
<\/div>\n
Una nota final. Cal no oblidar els efectes del sistema electoral sobre les possibilitats d\u2019obtenir representaci\u00f3 per part dels partits \u201cnous\u201d, \u00e9s a dir que la poca rendibilitat d\u2019aquest vot els juga en contra (tot i que els incentius per al \u201cvot \u00fatil\u201d semblen menys efica\u00e7os ara que en el passat), i en qualsevol cas limita les seves opcions de ser decisius en el proper Congr\u00e9s.<\/div>\n
<\/div>\n
I segona nota final. Les municipals i auton\u00f2miques actuaran com un fals b\u00e0lsam per als partits grans. Tindran bons resultats, en el sentit que possiblement perdin pes per\u00f2 mantinguin poder. Per\u00f2 ser\u00e0 un efecte \u00f2ptic de revifalla del \u201cbipartidisme\u201d, que es deur\u00e0 m\u00e9s al fet que els \u201cnous\u201d no presentaran candidatures a tot arreu que a una aut\u00e8ntica recuperaci\u00f3 de les forces tradicionals (PP, PSOE, i tamb\u00e9 CiU)<\/div>\n
<\/div>\n

<\/p>\n

Bloc d’Oriol Bartomeus<\/div>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Explicar qu\u00e8 ha passat en unes eleccions no \u00e9s una tasca f\u00e0cil. Els resultats electorals nom\u00e9s s\u00f3n la punta de l\u2019iceberg dels moviments dels electors, ja que sovint aquests moviments es contraresten els uns als altres, de manera que bona part del que passa queda soterrat, invisible a primer cop d\u2019ull. \u00c9s per aix\u00f2 que …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-12645","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12645","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12645"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12645\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12647,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12645\/revisions\/12647"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12645"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12645"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12645"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}