{"id":12635,"date":"2015-03-26T13:50:54","date_gmt":"2015-03-26T11:50:54","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=12635"},"modified":"2015-03-26T13:50:54","modified_gmt":"2015-03-26T11:50:54","slug":"adriano-luciani-la-profecia-de-margarita-riviere","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/adriano-luciani-la-profecia-de-margarita-riviere\/","title":{"rendered":"Adriano Luciani: La profecia de Margarita Rivi\u00e8re"},"content":{"rendered":"

\"105662-620-282\"A El Principe,<\/em>\u00a0Maquiavel<\/strong> va escriure: “La fortuna canvia i governa els homes, tenint sota el seu jou”.\u00a0\u00c9s probable que Margarita Rivi\u00e8re<\/strong> (Barcelona, \u200b\u200b1944) ho record\u00e9s quan va comen\u00e7ar a tra\u00e7ar el perfil del protagonista de\u00a0Clau K<\/em>\u00a0(Ic\u00e0ria), el seu debut en la novel\u00b7la.\u00a0En ella, i sota el g\u00e8nere del\u00a0thriller,<\/em>\u00a0la periodista il\u00b7lustra la par\u00e0bola d’ascens i caiguda de K, un exbanquer que, despr\u00e9s d’arrasar en unes eleccions auton\u00f2miques i esdevenir cap del imaginari poble “Kaiko”, assisteix impotent a la desintegraci\u00f3 de la seva carrera quan un fiscal l’acusa d’espoliar el banc.\u00a0Gaireb\u00e9 15 anys han hagut de passar abans que aquest thriller pol\u00edtic vei\u00e9s la llum: escrit a finals dels 90, no va trobar editor pels inevitables paral\u00b7lelismes amb la realitat sociopol\u00edtica catalana.\u00a0Una letargia que no ha alterat l’actualitat del seu contingut.<\/p>\n

“Clau K<\/em>\u00a0\u00e9s moltes coses al mateix temps: un\u00a0thriller<\/em>\u00a0\u00e0gil, per\u00f2 tamb\u00e9 una faula moral capa\u00e7 de retratar alhora una societat i els seus diferents estrats i actituds”, va disseccionar ahir el periodista d’EL PA\u00cdS Xavier Vidal-Folch<\/strong> que, juntament amb el tamb\u00e9 periodista Sergio Vila-Sanju\u00e1n<\/strong>, va presentar el llibre.\u00a0L’autora no va poder acudir a l’acte per\u00f2, per videoconfer\u00e8ncia, ha recordat que “el joc de la novel\u00b7la permet arribar on el periodisme no pot”, mentre els presentadors convergien en definir l’obra de “prof\u00e8tica”: en la hist\u00f2ria de K s’entreveuen els fets m\u00e9s convulsos de la recent pol\u00edtica catalana.\u00a0“Quan ho vaig llegir vaig pensar que era una imprud\u00e8ncia i encara avui segueix sent un llibre potent, impertinent i sense p\u00e8ls a la llengua”, va resumir Vidal-Folch<\/strong>.<\/p>\n

L’obra construeix un delicat microcosmos habitat per magnats \u00e0vids, pol\u00edtics “acostumats a aquest proc\u00e9s mental del ‘s\u00ed, per\u00f2 no” i del “no, per\u00f2 s\u00ed'”, com admet un dels personatges;\u00a0noies cosmopolites desencantades del fet que “les persones no s’entenen perqu\u00e8 no s’escolten”, periodistes que batallen per reivindicar “transpar\u00e8ncia, entesa i conviv\u00e8ncia”.\u00a0Una col\u00b7lecci\u00f3 de personatges kafkians -com la pr\u00f2pia Rivi\u00e8re<\/strong> va subratllar-, prototips universals capa\u00e7os d’aixecar una s\u00e0tira dram\u00e0tica sobre els intricats mecanismes del poder, “blancs i negres, sense matisos”, segons Vidal-Folch<\/strong>.\u00a0Les profecies, com la vida, solen ser aix\u00ed.\u00a0Sense matisos.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A El Principe,\u00a0Maquiavel va escriure: “La fortuna canvia i governa els homes, tenint sota el seu jou”.\u00a0\u00c9s probable que Margarita Rivi\u00e8re (Barcelona, \u200b\u200b1944) ho record\u00e9s quan va comen\u00e7ar a tra\u00e7ar el perfil del protagonista de\u00a0Clau K\u00a0(Ic\u00e0ria), el seu debut en la novel\u00b7la.\u00a0En ella, i sota el g\u00e8nere del\u00a0thriller,\u00a0la periodista il\u00b7lustra la par\u00e0bola d’ascens i caiguda …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-12635","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12635","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12635"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12635\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12638,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12635\/revisions\/12638"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12635"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12635"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12635"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}