{"id":12632,"date":"2015-03-26T12:13:44","date_gmt":"2015-03-26T10:13:44","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=12632"},"modified":"2015-03-26T12:13:44","modified_gmt":"2015-03-26T10:13:44","slug":"borja-de-riquer-i-permanyer-35-anys-dautonomia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/borja-de-riquer-i-permanyer-35-anys-dautonomia\/","title":{"rendered":"Borja de Riquer i Permanyer: 35 anys d’autonomia"},"content":{"rendered":"

\"generalitat\"El 20 de mar\u00e7 de 1980 la coalici\u00f3 Converg\u00e8ncia i Uni\u00f3<\/strong> guanyava les primeres eleccions de la restaurada Generalitat.\u00a0Un mes i quatre dies despr\u00e9s, el 24 d’abril, Jordi Pujol<\/strong> era triat president d’aquesta instituci\u00f3.\u00a0D’aix\u00f2 ara fa 35 anys, bastant temps com per fer una reflexi\u00f3 sobre l’actuaci\u00f3 dels diferents governs catalans.\u00a0D’entrada cal tenir en compte un fet no per evident poc rellevant: aquesta \u00e9s l’etapa d’autogovern catal\u00e0 m\u00e9s prolongada de tota l’\u00e8poca contempor\u00e0nia.<\/p>\n

Hi ha una primera i fonamental constataci\u00f3: al llarg d’aquests 35 anys s’ha produ\u00eft un canvi molt profund en la societat catalana i, malgrat els desastres provocats per la crisi econ\u00f2mica dels \u00faltims set anys, si fem una comparaci\u00f3 entre com est\u00e0vem el 1980 i ara, la millora de la qualitat de vida dels catalans \u00e9s considerable.\u00a0No podem fer una an\u00e0lisi detallada de la pol\u00edtica realitzada, i per aix\u00f2 ens centrarem en uns comentaris generals sobre les grans l\u00ednies d’actuaci\u00f3.\u00a0Aix\u00ed, la pol\u00edtica que podr\u00edem qualificar de catalanitzaci\u00f3 del pa\u00eds, de defensa i promoci\u00f3 de la llengua i la cultura catalanes, ha estat sens dubte un dels \u00e8xits m\u00e9s grans: mai, des de fa segles, l’\u00fas p\u00fablic del catal\u00e0 havia assolit un nivell tan alt com en l’actualitat, i aix\u00f2 s’ha fet amb un consens molt generalitzat i sense provocar, diguin el que diguin alguns, grans problemes de conviv\u00e8ncia ling\u00fc\u00edstica.<\/p>\n

Podem dir el mateix respecte a les actuacions tendents a millorar el benestar dels catalans? Aquesta \u00e9s una tem\u00e0tica de gran rellev\u00e0ncia, ja que la Generalitat ha estat la responsable de dissenyar i gestionar serveis p\u00fablics tan b\u00e0sics com ensenyament, sanitat, ajuda social i habitatge.\u00a0Analitzant els principals indicadors econ\u00f2mics, si b\u00e9 en aquest per\u00edode s’han fet inversions considerables, aquestes han estat inferiors a la mitjana dels pa\u00efsos m\u00e9s propers de la Uni\u00f3 Europea, i fins i tot a la mitjana espanyola.\u00a0Avui no hi ha correspond\u00e8ncia entre la renda per c\u00e0pita dels catalans, que \u00e9s similar a la de la UE, i les despeses p\u00fablics catalans en serveis socials, que s\u00f3n inferiors al que correspondria.\u00a0El pragmatisme i l’escassa coher\u00e8ncia ideol\u00f2gica han predominat en les pol\u00edtiques p\u00fabliques de benestar, sobretot en l’etapa pujolista.\u00a0Aix\u00ed, mentre en uns sectors semblaven prevaler orientacions de car\u00e0cter conservador (assist\u00e8ncia social), en altres predominaven plantejaments clarament neoliberals (subvencions al sector privat en sanitat i educaci\u00f3), encara que tamb\u00e9 hi havia pol\u00edtiques p\u00fabliques de car\u00e0cter socialdem\u00f2crata (defensa de serveis p\u00fablics universals i gratu\u00efts ).<\/p>\n

Una pregunta important que hem de plantejar-nos \u00e9s si el progr\u00e9s experimentat per la societat catalana s’ha repartit de forma igualit\u00e0ria.\u00a0Si s’analitzen les lleis, els pressupostos i les actuacions, em temo que hem de concloure que tampoc ha predominat massa l’inter\u00e8s oficial per modificar aspectes b\u00e0sics de les grans desigualtats de la societat per tal d’afavorir una millor redistribuci\u00f3 de les rendes.\u00a0Per aix\u00f2 penso que haurem de concloure que s’ha avan\u00e7at poc a l’hora de configurar una societat catalana realment m\u00e9s equilibrada i igualit\u00e0ria.\u00a0La recent pol\u00edtica de retallades en els serveis p\u00fablics est\u00e0 ampliant encara m\u00e9s les difer\u00e8ncies socials, fins al punt de crear un sector de marginats del mercat laboral de molt dif\u00edcil recuperaci\u00f3.\u00a0L’insostenible model econ\u00f2mic espanyol, amb baixa productivitat i escassa competitivitat, no ha estat seriosament q\u00fcestionat des de la Generalitat.<\/p>\n

Tamb\u00e9 aquests 35 anys el conjunt de les administracions p\u00fabliques, no nom\u00e9s la Generalitat, han protagonitzat l’etapa de major creaci\u00f3 d’infraestructures socials, culturals i esportives de la hist\u00f2ria.\u00a0Bona part eren realment molt necess\u00e0ries.\u00a0Altres, per\u00f2, no tant, i fins i tot algunes s\u00f3n avui dif\u00edcilment sostenibles.\u00a0Tant els \u00faltims governs catalans com els espanyols han com\u00e8s molts errors, com ha denunciat darrerament Jordi Maluquer de Motes.\u00a0A Catalunya tamb\u00e9 hi ha hagut excessos de pol\u00edtica sumptu\u00e0ria amb pretensions electoralistes i malbaratament de recursos p\u00fablics en infraestructures discutibles.\u00a0I ja no parlem dels casos, tamb\u00e9 abundants, de corrupci\u00f3 pol\u00edtica en qu\u00e8 s’han vist implicats des antics consellers de la Generalitat fins diputats, alcaldes, regidors, etc\u00e8tera.<\/p>\n

\u00c9s evident que l’obra de govern de la Generalitat s’ha vist dificultada per la redu\u00efda descentralitzaci\u00f3 i per la mala distribuci\u00f3 dels recursos p\u00fablics estatals, per la concentraci\u00f3 de decisions econ\u00f2miques a Madrid i per la voluntat centralitzadora i controladora dels \u00faltims governs espanyols.\u00a0Aix\u00f2 \u00e9s cert, per\u00f2 no pot ser l’argument central per disculpar errors propis.\u00a0I sobre el que podr\u00edem anomenar l’obra no feta, cal esmentar l’esc\u00e0s inter\u00e8s per configurar una administraci\u00f3 catalana realment nova i adequada als nous temps. Malauradament es va copiar massa el model espanyol, amb els seus m\u00faltiples defectes.Potser hi va haver, en els moments inicials, massa improvisaci\u00f3 i pressa.<\/p>\n

Aquest balan\u00e7 \u00e9s for\u00e7a sever, ho reconec, per\u00f2 avui cal extreure lli\u00e7ons dels nostres propis errors i no val buscar els responsables nom\u00e9s fora.\u00a0Ens trobem davant l’esgotament del model auton\u00f2mic constitucional i en ple proc\u00e9s de recerca d’una alternativa catalana.\u00a0Per ser capa\u00e7os de construir les futures pol\u00edtiques p\u00fabliques i tenir clars els mitjans i els procediments que caldria utilitzar, hem de ser valents i recon\u00e8ixer les equivocacions.\u00a0Nom\u00e9s aix\u00ed es pot tenir capacitat de convicci\u00f3 per entusiasmar en un projecte de futur renovador.\u00a0\u00c9s l’\u00fanic cam\u00ed per aconseguir que la gran majoria dels catalans puguin identificar-se amb all\u00f2 que fa el seu govern amb els recursos de tots.<\/p>\n

La Vanguardia<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El 20 de mar\u00e7 de 1980 la coalici\u00f3 Converg\u00e8ncia i Uni\u00f3 guanyava les primeres eleccions de la restaurada Generalitat.\u00a0Un mes i quatre dies despr\u00e9s, el 24 d’abril, Jordi Pujol era triat president d’aquesta instituci\u00f3.\u00a0D’aix\u00f2 ara fa 35 anys, bastant temps com per fer una reflexi\u00f3 sobre l’actuaci\u00f3 dels diferents governs catalans.\u00a0D’entrada cal tenir en compte …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-12632","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12632","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12632"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12632\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12634,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12632\/revisions\/12634"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12632"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12632"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12632"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}