{"id":12614,"date":"2015-03-21T11:59:11","date_gmt":"2015-03-21T09:59:11","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=12614"},"modified":"2015-03-21T11:59:11","modified_gmt":"2015-03-21T09:59:11","slug":"rafael-jorba-relats-i-formats","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/rafael-jorba-relats-i-formats\/","title":{"rendered":"Rafael Jorba: Relats i formats"},"content":{"rendered":"

\"junckertsipras\"Jean-Claude Juncker<\/strong> \u00e9s un dels representants de l’anomenada vella pol\u00edtica.\u00a0Per ideologia, edat i recorregut: \u00e9s democristi\u00e0, t\u00e9 60 anys i va ser primer ministre de Luxemburg durant gaireb\u00e9 dues d\u00e8cades (1995-2013).<\/p>\n

Ara dirigeix \u200b\u200bla Comissi\u00f3 Europea com a resultat d’una gran coalici\u00f3 a l’alemanya entre la democr\u00e0cia cristiana i la socialdemocr\u00e0cia, de la qual Martin Schulz<\/strong> \u00e9s l’altre puntal.<\/p>\n

Des d’aquesta \u00f2ptica, no \u00e9s d’estranyar que Juncker<\/strong> – en una reuni\u00f3 a porta tancada del Partit Popular Europeu<\/strong> (PPE<\/strong>) – fes la seg\u00fcent valoraci\u00f3 sobre el l\u00edder de Syriza<\/strong> i actual primer ministre grec:\u00a0“Alexis Tsipras<\/strong> \u00e9s com un estudiant de medicina de primer curs que intenta fer una operaci\u00f3 a cor obert “.\u00a0La sent\u00e8ncia, m\u00e9s enll\u00e0 del to paternalista, reflecteix els interrogants que planteja el triomf de l’esquerra radical de Syriza<\/strong> com a paradigma de la temptaci\u00f3 de la nova pol\u00edtica: donar respostes simples a q\u00fcestions complexes.<\/p>\n

En tot cas, com vaig escriure despr\u00e9s de les eleccions del 25 de gener, Gr\u00e8cia s’ha convertit en el laboratori d’un canvi de cicle pol\u00edtic a l’Europa del Sud i est\u00e0 per veure quin ser\u00e0 el seu efecte contagi en les pr\u00f2ximes cites electorals, sobretot en Espanya, on podem intenta agafar el testimoni de la renovaci\u00f3 iniciada a Atenes.<\/p>\n

Mentrestant, una primera resposta en negatiu la trobem a It\u00e0lia: el Moviment 5 estrelles (M5S), de Beppe Grillo<\/strong>, va ser la primera for\u00e7a a rendibilitzar electoralment el descontentament cap a la vella pol\u00edtica.\u00a0En les legislatives de febrer del 2013 va obtenir gaireb\u00e9 8,8 milions de vots (108 diputats i 54 senadors).<\/p>\n

Dos anys despr\u00e9s, aquella renovaci\u00f3 no nom\u00e9s no s’ha tradu\u00eft en acci\u00f3 de govern – Grillo<\/strong> va decidir no entrar en la pol\u00edtica de pactes -, sin\u00f3 que el M5S<\/strong> ha anat perdent for\u00e7a – deserci\u00f3 d’una vintena de diputats i altres tants senadors – i suport electoral: retroc\u00e9s de quatre punts en les europees del 2014.<\/p>\n

El soci\u00f2leg Domenico De Masi ha resumit aix\u00ed el\u00a0fenomen: “El M5S \u00e9s fill de l’abs\u00e8ncia de model.\u00a0S\u00f3n majorit\u00e0riament joves, descontents amb la situaci\u00f3 actual, a la recerca d’un guru que els marqui una estrat\u00e8gia, per\u00f2 aquest guru sap nom\u00e9s la t\u00e0ctica.\u00a0Sap indicar les batalles, per\u00f2 no la guerra.\u00a0I aquesta \u00e9s la seva trag\u00e8dia.\u00a0Aquests joves suren sobre una for\u00e7a sense pot\u00e8ncia.\u00a0I \u00e9s una desgr\u00e0cia, perqu\u00e8 s\u00f3n la for\u00e7a intel\u00b7lectualment m\u00e9s honesta.\u00a0Beppe Grillo<\/strong> s’ha trobat que ha de gestionar la for\u00e7a m\u00e9s combativa sense tenir una estrat\u00e8gia.\u00a0\u00c9s un mariner que no sap on vol anar” (El\u00a0Pa\u00eds, 8 \/ II \/ 2015).<\/p>\n

En aquest context, el llarg cicle de crisi econ\u00f2mica, sumat als casos de corrupci\u00f3 que han minat els partits tradicionals, en particular de l’Europa del Sud, ha trencat el tradicional eix ideol\u00f2gic esquerra-dreta i ha vist emergir dos nous eixos: el identitari, al qual s’adhereixen els nacionalpopulismos de divers signe, i l’eix de la renovaci\u00f3.
\nAquest tercer eix, que t\u00e9 com a vectors les trucades vella pol\u00edtica i nova pol\u00edtica, no nom\u00e9s ha afavorit l’entrada en escena de nous actors, sin\u00f3 el progressiu canvi de cares en els partits del sistema.<\/p>\n

El problema de fons, per\u00f2, no \u00e9s nom\u00e9s ideol\u00f2gic;\u00a0t\u00e9 a veure tamb\u00e9 amb la disfunci\u00f3 entre el relat pol\u00edtic i les exig\u00e8ncies dels nous formats medi\u00e0tics.\u00a0La democr\u00e0cia, entesa com la forma civilitzada de resoldre els conflictes, afronta en les societats europees del segle XXI una major diversitat – social, cultural, \u00e8tnica, religiosa …- i ha de respondre al repte d’administrar millor la complexitat, per\u00f2 els formats amb qu\u00e8 ha de fer cada vegada m\u00e9s immediats, simples, emotius i espectaculars.\u00a0Es produeix, per tant, una paradoxa: a la creixent complexitat de la pol\u00edtica es respon amb una simplificaci\u00f3 dels missatges, i en aquest cicle pervers la nova pol\u00edtica \u00e9s capa\u00e7 de fixar millor el relat.<\/p>\n

Des d’aquesta l\u00f2gica, com vaig explicar a La mirada de l’altre (RBA, 2011), els mitjans de comunicaci\u00f3 s’erigeixen en modernes catedrals emocionals, en expressi\u00f3 del fil\u00f2sof Michel Lacroix – i tamb\u00e9 mesquites emocionals -, constru\u00efdes amb una argamassa de espectacularitzaci\u00f3 de la informaci\u00f3 i de culte de l’emoci\u00f3, i els periodistes som els nous arquitectes.\u00a0Es tracta d’un fenomen que contamina tota la informaci\u00f3 i tots els formats.\u00a0Assistim tamb\u00e9 al pes creixent de l’anomenada democr\u00e0cia d’opini\u00f3 i del dictat de la demosc\u00f2pia, aix\u00ed en els mitjans com en la pol\u00edtica: els \u00edndexs d’audi\u00e8ncia s\u00f3n l’equivalent a les enquestes d’opini\u00f3 (omnipres\u00e8ncia dels sondejos, obsessi\u00f3 per la comunicaci\u00f3 i dictat de l’emoci\u00f3 en detriment de l’an\u00e0lisi).\u00a0En resum, i com apuntava, tot es vol immediat, simple, emotiu i espectacular, en contrast amb una realitat social cada vegada m\u00e9s complexa.\u00a0Si la democr\u00e0cia exigeix \u200b\u200bsempre un debat contradictori.<\/p>\n

A m\u00e9s complexitat major simplificaci\u00f3, i en aquest cicle pervers la ‘nova pol\u00edtica’ \u00e9s capa\u00e7 de fixar millor el relat en temps i forma, ara aquesta exig\u00e8ncia hauria de ser encara m\u00e9s gran.<\/p>\n

Recordo una vella m\u00e0xima del periodisme que\u00a0deia: “Les opinions s\u00f3n lliures;\u00a0els fets s\u00f3n sagrats”.\u00a0Avui s’inverteixen els termes de\u00a0l’oraci\u00f3:” Les opinions s\u00f3n sagrades;\u00a0els fets s\u00f3n lliures”.\u00a0Els fast thinkers o pensadors r\u00e0pids, com va deixar escrit Pierre Bourdieu, han substitu\u00eft els analistes cr\u00edtics.\u00a0Fins i tot a Espanya la televisi\u00f3 p\u00fablica va fer un programa a mida: 59 segons.\u00a0I en aquesta disfunci\u00f3 entre la complexitat del relat, resultat d’una societat cada vegada m\u00e9s plural, i la simplificaci\u00f3 de les respostes, fruit de l’imperatiu dels nous formats, hi ha una de les claus dels mals que afligeixen a la vella pol\u00edtica.\u00a0Sempre ser\u00e0 m\u00e9s f\u00e0cil en un minut de televisi\u00f3 – o en els 140 car\u00e0cters d’un tuit – abonar la deriva demag\u00f2gica i populista que restaurar els valors de refer\u00e8ncia… Potser ara s’entengui una mica millor per qu\u00e8 molts dels actors de la nova pol\u00edtica han sorgit dels plat\u00f3s de televisi\u00f3.<\/p>\n

La Vanguardia<\/strong><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Jean-Claude Juncker \u00e9s un dels representants de l’anomenada vella pol\u00edtica.\u00a0Per ideologia, edat i recorregut: \u00e9s democristi\u00e0, t\u00e9 60 anys i va ser primer ministre de Luxemburg durant gaireb\u00e9 dues d\u00e8cades (1995-2013). Ara dirigeix \u200b\u200bla Comissi\u00f3 Europea com a resultat d’una gran coalici\u00f3 a l’alemanya entre la democr\u00e0cia cristiana i la socialdemocr\u00e0cia, de la qual Martin …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-12614","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12614","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12614"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12614\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12616,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12614\/revisions\/12616"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12614"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12614"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12614"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}