![\"Congreso_Diputados\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2011\/05\/Congreso_Diputados-300x200.jpg\")
Usem, ja de manera habitual, el terme\u00a0casta.\u00a0<\/i>Ha substitu\u00eft un terme m\u00e9s antic per\u00f2 igualment despectiu:\u00a0classe pol\u00edtica<\/i>. Segurament aquest pas de la\u00a0classe\u00a0<\/i>a la\u00a0casta<\/i>\u00a0\u00e9s una de les aportacions de la\u00a0nova pol\u00edtica<\/i>, un concepte al qual no s\u00f3c capa\u00e7 d\u2019atorgar cap significat prec\u00eds per\u00f2 que ens proveeix d\u2019originals i impactants girs ling\u00fc\u00edstics.<\/p>\n
Les insistents refer\u00e8ncies a la\u00a0casta\u00a0<\/i>o a la\u00a0classe pol\u00edtica\u00a0<\/i>\u2013no importa quin terme emprem- es fonamenten en dos idees b\u00e0siques. Primera:\u00a0ells\u00a0<\/i>(els pol\u00edtics) no s\u00f3n como\u00a0nosaltres<\/i>\u00a0(els ciutadans). Segona:\u00a0nosaltres<\/i>\u00a0(els ciutadans) som millors i patim la incompet\u00e8ncia i les males pr\u00e0ctiques d\u2019elles<\/i>\u00a0(els pol\u00edtics). Entenc que aquestes dues afirmacions poden resultar una obvietat per la majoria dels lectors; per\u00f2 tamb\u00e9 reconec que, si sortim de casos concrets i les convertim en generalitzacions, no les comparteixo. Ni l\u2019una ni l\u2019altra.<\/p>\n
En primer lloc, afirmar que els pol\u00edtics no s\u00f3n com nosaltres pot resultar tant cert o tant fals com afirmar que els metges, els que tenen una parada al mercat, els periodistes, els professors o els mec\u00e0nics no s\u00f3n com nosaltres. Ells (els pol\u00edtics) s\u00f3n diferents, per\u00f2 nosaltres (els ciutadans) tamb\u00e9 som molt diferents els uns dels altres. Si ser\u00a0casta\u00a0<\/i>va d\u2019aix\u00f2 haur\u00edem de parlar de m\u00faltiples castes, i algunes d\u2019elles potser m\u00e9s t\u00f2xiques que la pol\u00edtica.<\/p>\n
En canvi, tots plegats, tamb\u00e9 els pol\u00edtics, compartim un espai de conviv\u00e8ncia en el qual intentem desenvolupar les nostres vides. La majoria dels pol\u00edtics, com la majoria dels ciutadans, es posen malalts, paguen hipoteques, van al gimn\u00e0s, fan la compra setmanal i els preocupa el futur dels seus fills. Certament, no s\u00f3n iguals que els forners, com el forners no s\u00f3n iguals que els jutges o els jutges no s\u00f3n iguals que els cambrers. Per\u00f2 no viuen, de cap manera, a un altre m\u00f3n; com potser s\u00ed ho fan algunes estrelles de l\u2019esport o alguns alts executius amb remuneracions \u2013ara s\u00ed- astron\u00f2miques. Se\u2019m dir\u00e0 que a la pol\u00edtica hi ha corruptes que s\u2019han fet d\u2019or. Cert, per\u00f2 s\u00f3n lladres, no pol\u00edtics. Passa a tots els gremis.<\/p>\n
S\u00f3c conscient que la meva perspectiva ser\u00e0 impopular, per\u00f2 considerar que uns s\u00f3n m\u00e9s diferents que els altres i que, per tant, es mereixen ser etiquetats com a\u00a0casta<\/i>, nom\u00e9s respon a prejudicis. El prejudici d\u2019un status econ\u00f2mic superior, d\u2019un allunyament de la realitat o d\u2019una obsessi\u00f3 pel c\u00e0rrec. De fet, la seva situaci\u00f3 econ\u00f2mica \u00e9s millor que la de molts ciutadans per\u00f2 tamb\u00e9 pitjor que la de molts altres (\u00e9s freq\u00fcent que bons professionals refusin entrar en pol\u00edtica per aquesta ra\u00f3), viuen molt m\u00e9s propers a la realitat que \u2013per posar un exemple que conec- la majoria dels professors universitaris (el paper tot ho aguanta, mentre que en el dia a dia de la pol\u00edtica no), i estan tant preocupats per mantenir la seva feina com la majoria de la gent (excepte si ets funcionari o disposes d\u2019un bon coix\u00ed econ\u00f2mic).\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/i><\/p>\n
En segon lloc, pensar que nosaltres (els ciutadans) som millors que ells (els pol\u00edtics) \u00e9s tan fals com terap\u00e8utic. Tant entre\u00a0ells<\/i>\u00a0com entre\u00a0nosaltres<\/i>\u00a0hi ha de tot, de manera que qualsevol generalitzaci\u00f3 \u00e9s absurda. La feina pol\u00edtica \u00e9s altament complexa i d\u2019una enorme exposici\u00f3 p\u00fablica, de manera que els judicis que es fan des de fora de la seva incompet\u00e8ncia solen ser molt precipitats. A m\u00e9s, les proves de la realitat ho desmenteixen, ja que sovint aquells que semblen estrelles quan parlen de la pol\u00edtica des de fora s\u2019estavellen quan la practiquen des de dins. O aquells que abans eren uns in\u00fatils, resulta que quan deixen la responsabilitat pol\u00edtica poden convertir-se en afamats repartidors de consells i opinions de tota mena. Sovint, una persona \u2013essent sempre la mateixa persona- \u00e9s reconeguda quan est\u00e0 a la Universitat o al m\u00f3n professional i desacreditada quan assumeix un c\u00e0rrec p\u00fablic. Res ha canviat, tot \u00e9s prejudici.<\/p>\n
Tot i ser molt incerta, aquesta distinci\u00f3 entre un\u00a0nosaltres-bons<\/i>\u00a0i un\u00a0ells-dolents<\/i>\u00a0\u00e9s molt terap\u00e8utica i ens permet descarregar-nos de responsabilitats, identificant una cara p\u00fablica i visible a qui carregar les culpes. La pol\u00edtica actual es mostra efectivament incapa\u00e7 de resoldre uns problemes que la desborden, doncs ha perdut ja fa temps la batalla amb les din\u00e0miques econ\u00f2miques i els interessos de les grans corporacions. No ens enganyem, el problema de la pol\u00edtica no \u00e9s d\u2019incompet\u00e8ncia sin\u00f3 d\u2019impot\u00e8ncia. I davant d\u2019aquesta situaci\u00f3 potser la seva utilitat passa per convertir-se en un sac de boxa on descarregar les nostres frustracions individuals i col\u00b7lectives. Segurament \u00e9s una feina tant necess\u00e0ria com dura i poc agra\u00efda.<\/p>\n
La\u00a0nova\u00a0<\/i>pol\u00edtica ha fet seu l\u2019esl\u00f2gan del \u201cno ens representen\u201d; per\u00f2 jo, segurament des dels vicis de la\u00a0vella<\/i>pol\u00edtica, em pregunto si no podria ser que el problema fos que ens representen massa b\u00e9. Els pol\u00edtics s\u00ed que ens representen i ens mostren, com en un mirall, totes aquelles caracter\u00edstiques que ens defineixen a nosaltres mateixos: egoisme, insolidaritat, individualisme, cerca del benefici personal, insensibilitat. Una imatge de nosaltres mateixos que no ens agrada. Una imatge que no accepten i que ens porta a refusar i fer miques el mirall. No ens hi volem recon\u00e8ixer, per\u00f2 trencant el mirall (de la pol\u00edtica) no deixem de ser com som, de tenir la imatge que tenim. Una imatge que ens recorda que som responsables del m\u00f3n que deixarem als nostres fills. Ells i nosaltres. Nosaltres i ells. Crec que nom\u00e9s fent aquest reconeixement ens en sortirem. Suposo que dec estar massa impregnat de\u00a0vella\u00a0<\/i>pol\u00edtica.<\/p>\n