{"id":12597,"date":"2015-03-17T11:15:04","date_gmt":"2015-03-17T09:15:04","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=12597"},"modified":"2015-03-17T11:15:04","modified_gmt":"2015-03-17T09:15:04","slug":"joan-ridao-a-favor-de-qui-xiula-el-tc","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/joan-ridao-a-favor-de-qui-xiula-el-tc\/","title":{"rendered":"Joan Ridao: \u00bfA favor de qui xiula el TC?"},"content":{"rendered":"
\"tc\"Mentre surten del forn amb celeritat ins\u00f2lita algunes sent\u00e8ncies del Tribunal Constitucional (TC) sobre el proc\u00e9s, es bo tenir present que encara resten pendents prop de 60 assumptes m\u00e9s relacionats amb Catalunya, alguns dels quals es remunten al 2005 (!). Es tracta sense dubte de les lleis m\u00e9s importants aprovades els \u00faltims anys. La seva resoluci\u00f3 permetr\u00e0 no nom\u00e9s comprovar si persisteix l\u2019actual orientaci\u00f3 doctrinal del TC sin\u00f3 tamb\u00e9 el futur del mateix estat auton\u00f2mic, que ara mateix es construeix a c\u00f2pia de lleis i de jurisprud\u00e8ncia recentralitzadora. No en va, la carpeta catalana de l\u2019alt tribunal est\u00e0 plena de normes amb implicacions ling\u00fc\u00edstiques (comunicaci\u00f3 audiovisual, educaci\u00f3, cinema, acollida d\u2019immigrants, consum o aran\u00e8s), econ\u00f2mico-fiscals (dip\u00f2sits bancaris, horaris comercials) o territorials (urbanisme).<\/div>\n
<\/div>\n
No \u00c9s ara el moment de jutjar la indefectibilitat o no de la jurisdicci\u00f3 constitucional. Ara que hi ha qui planteja deixar el control de les lleis en mans de jutges ordinaris, cal recordar que la majoria de pa\u00efsos democr\u00e0tics disposen d\u2019\u00f2rgans d\u2019aquesta naturalesa, que no pertanyen al Poder Judicial, i s\u00f3n designats pel Parlament per \u00e0mplies majories. Cosa distinta \u00e9s que la seva legitimitat dep\u00e8n que es limiti a resoldre amb rigor i independ\u00e8ncia, i amb regles jur\u00eddiques, els conflictes pol\u00edtics que se li plantegen. A m\u00e9s, en el cas d\u2019un sistema auton\u00f2mic com l\u2019espanyol ha d\u2019acomplir una funci\u00f3 m\u00e9s: pacificar els conflictes competencials Estat-comunitats i evitar les in\u00e8rcies centr\u00edpetes propiciades per un disseny constitucional deliberadament obert. Si no fos aix\u00ed, \u00bfcom s\u2019explica que el nombre de conflictes plantejats per les autonomies davant el TC dobli els de l\u2019Estat? Aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed perqu\u00e8 l\u2019Estat acostuma a deixar poc espai als parlaments auton\u00f2mics, a difer\u00e8ncia del que passa a Alemanya o It\u00e0lia, on aquests excessos no s\u00f3n possibles gr\u00e0cies a la nitidesa del sistema de distribuci\u00f3 de compet\u00e8ncies.<\/div>\n
<\/div>\n
Per aix\u00f2, els problemes que llasten la credibilitat del TC, especialment evidents en ocasi\u00f3 de la seva renovaci\u00f3, de la tardan\u00e7a de les seves resolucions, de les recusacions iniq\u00fces o de l\u2019extrema polititzaci\u00f3 transparentada en alguns dels seus pronunciaments, no s\u00f3n menys importants que la deriva centralitzadora dels darrers anys. Aix\u00ed, no deixa de ser paradoxal que l\u2019afany sobtat del Tribunal per cercar la unanimitat en q\u00fcestions que afecten el proc\u00e9s catal\u00e0, per evitar confrontacions com la de l\u2019Estatut, fins i tot apel\u00b7lant als actors pol\u00edtics a no judicialitzar les seves disputes (STC 42\/2014, sobre la declaraci\u00f3 de sobirania), conviu a diari amb altres sent\u00e8ncies que passen desapercebudes pel gran p\u00fablic, en qu\u00e8 el TC resol les difer\u00e8ncies competencials a favor de l\u2019Estat: per exemple, admetent que un simple reglament en mat\u00e8ria educativa pugui determinar les bases (universitats, beques, acreditaci\u00f3 del professorat); apreciant repetidament que determinades mat\u00e8ries tenen alguna dimensi\u00f3 que desborda l\u2019\u00e0mbit territorial de la comunitat i que per aix\u00f2 la compet\u00e8ncia ha de passar a mans de l\u2019Estat (formaci\u00f3 professional, energia); expandint el\u00e0sticament les \u00abcondicions b\u00e0siques\u00bb que ha de fixar l\u2019Estat per garantir la igualtat entre tots els espanyols, fins al punt d\u2019impedir que comunitats amb dret civil propi puguin establir condicions per accedir al gaudi de la pensi\u00f3 de vidu\u00eftat de les parelles de fet.<\/div>\n
<\/div>\n
Amb tot, la cirereta del past\u00eds \u00e9s el capteniment del Tribunal en mat\u00e8ria econ\u00f2mica i financera: d\u2019una banda, la compet\u00e8ncia de l\u2019Estat per dirigir la pol\u00edtica econ\u00f2mica ha portat el TC a dir que l\u2019administraci\u00f3 responsable dels tastadors d\u2019oli no \u00e9s la titular en Agricultura sin\u00f3 la que fixa el r\u00e8gim aranzelari i duaner (l\u2019Estat), en virtut de la transcend\u00e8ncia exportadora dels productes agr\u00edcoles (STC 74\/2014). Per aquest cam\u00ed, no cal dir que aviat no quedar\u00e0 cap compet\u00e8ncia auton\u00f2mica de relleu econ\u00f2mic, a la vista del context global de l\u2019economia. De l\u2019altra, el TC ha perm\u00e8s que sigui el govern de l\u2019Estat el qui fixi els objectius d\u2019estabilitat financera a cada comunitat i, en cas d\u2019incompliment, l\u2019adopci\u00f3 de mesures coercitives greus. R\u00e8quiem per l\u2019autonomia financera de les comunitats aut\u00f2nomes, que han passat a ser tutelades com a menors d\u2019edat.<\/div>\n
<\/div>\n
Per aix\u00f2 mateix, \u00e9s dif\u00edcil de sostenir, com va fer Rajoy (4\/112014), que el sistema espanyol \u00e9s \u00abel m\u00e9s descentralitzat del m\u00f3n\u00bb. Perqu\u00e8 per analitzar realment el grau d\u2019autonomia pol\u00edtica no n\u2019hi ha prou amb clix\u00e9s de fa 40 anys, ni d\u2019interpretar gramaticalment els articles de la Constituci\u00f3 o dels Estatuts. Cal atendre a l\u2019obra de govern i a les lleis, i sobretot examinar a favor de qui xiula l\u2019\u00e0rbitre.<\/div>\n
<\/div>\n
Article publicat a\u00a0El Peri\u00f3dico<\/a><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Mentre surten del forn amb celeritat ins\u00f2lita algunes sent\u00e8ncies del Tribunal Constitucional (TC) sobre el proc\u00e9s, es bo tenir present que encara resten pendents prop de 60 assumptes m\u00e9s relacionats amb Catalunya, alguns dels quals es remunten al 2005 (!). Es tracta sense dubte de les lleis m\u00e9s importants aprovades els \u00faltims anys. La seva …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-12597","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12597","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12597"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12597\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12598,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12597\/revisions\/12598"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12597"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12597"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12597"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}