{"id":12578,"date":"2015-03-14T12:16:50","date_gmt":"2015-03-14T10:16:50","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=12578"},"modified":"2015-03-14T12:17:44","modified_gmt":"2015-03-14T10:17:44","slug":"jordi-molina-en-record-a-miquel-caminal-la-memoria-dels-vencuts","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-molina-en-record-a-miquel-caminal-la-memoria-dels-vencuts\/","title":{"rendered":"Jordi Molina: En record a Miquel Caminal, la mem\u00f2ria dels ven\u00e7uts"},"content":{"rendered":"

\"caminal\"A m\u00e9s d\u2019un se li saltaven les ll\u00e0grimes en sentir la versi\u00f3 de la Internacional que cantava Pete Seeger en el v\u00eddeo dedicat al desaparegut Miquel Caminal<\/strong> en l\u2019obertura de l\u2019acte del seu homenatge,\u00a0Les esquerres i el catalanisme<\/em>. Familiars, amics i desenes de ciutadans van omplir l\u2019Ateneu Barcelon\u00e8s per recordar el comprom\u00eds de l\u2019intel\u00b7lectual amb la mem\u00f2ria hist\u00f2rica, el republicanisme i el catalanisme d\u2019esquerres quan encara no s\u2019ha complert un any des que un c\u00e0ncer de p\u00e0ncreas va apagar el seu esperit combatiu.<\/p>\n

Una \u201cmort prematura, que va deixar un immens buit\u201d, tal i com va dir la seva amiga i catedr\u00e0tica Anna Sall\u00e9s<\/strong> que va destacar \u201cl\u2019absoluta coher\u00e8ncia\u201d que va caracteritzar al pensador. La tamb\u00e9 v\u00eddua de l’escriptor Manolo V\u00e1zquez Montalb\u00e1n<\/strong> va presidir un acte impulsat per la Fundaci\u00f3 Nous Horitzons i la Fundaci\u00f3 Cipriano Garc\u00eda, a cavall de l\u2019homenatge i la reflexi\u00f3 pol\u00edtica, que va comptar amb les intervencions de l\u2019historiador Borja de Riquer<\/strong>; l\u2019antrop\u00f2loga, Carme Cebri\u00e1n<\/strong>; i el polit\u00f2leg Joaquim Lleix\u00e0<\/strong>. Tots van coincidir a destacar a Caminal<\/strong> com un dels pensadors m\u00e9s significatius de les darreres generacions que van militar de l\u2019antifranquisme.<\/p>\n

Caminal<\/strong>, hist\u00f2ric militant del PSUC<\/strong>, va investigar el catalanisme, els partits nacionals i les teories pol\u00edtiques del nacionalisme i del federalisme. Per\u00f2 mai va ser un pensador cl\u00e0ssic. Ni immobilista. Apostava de forma radical per la unitat de totes les expressions del catalanisme, des de la vessant autonomista fins a la independentista, passant per la federal, la que millor el definia, per\u00f2 amb matisos. \u201cUn veritable federalista contempla l\u2019opci\u00f3 de la independ\u00e8ncia\u201d, solia dir amb el mateix convenciment amb qu\u00e8 discrepava contra aquells qui deien \u201cindepend\u00e8ncia o res\u201d.<\/p>\n

Un bon exemple del seu pensament eren els seus referents, com es va encarregar de destacar un altre dels ponents, Borja de Riquer<\/strong>: Rovira i Virgili, Llu\u00eds Companys i Joan Comorera. Amb especial admiraci\u00f3 per aquest \u00faltim l\u00edder del PSUC, que el va portar l’any 1984 a rebre el Premi Extraordinari de Doctorat per la tesi\u00a0Joan Comorera i la revoluci\u00f3 democr\u00e0tica<\/em>, publicada en tres volums per l’editorial Emp\u00faries (1985). La seva bibliografia es completaria amb el temps amb t\u00edtols comNacionalisme i Partits Nacionals a Catalunya<\/em>\u00a0(1998),\u00a0El federalisme pluralista<\/em>(2002) i\u00a0Una lectura federal i republicana de l’autodeterminaci\u00f3<\/em>\u00a0(2007).<\/p>\n

Primer director del Memorial Democr\u00e0tic<\/h3>\n

Caminal<\/strong> va ser vicerector de la UB entre el 1986 i el 1989, professor i secretari general de la Universitat Rovira i Virgili (URV), i president de la Comissi\u00f3 Assessora per a la reforma de l’Autogovern del Departament de Relacions Institucionals entre el 2004 i el 2006. El seu darrer c\u00e0rrec p\u00fablic, per\u00f2, seria un dels m\u00e9s rellevants. L\u2019any 2008, l\u2019aleshores conseller Joan Saura \u2014que era al Senat i no va poder assistir a l\u2019acte\u2014 el va nomenar com a primer director del Memorial Democr\u00e0tic, c\u00e0rrec que el va acompanyar fins el 2010. \u201cLa perman\u00e8ncia dels \u00a0s\u00edmbols franquistes \u00e9s una adulteraci\u00f3 de la vida democr\u00e0tica\u201d, va dir en una ocasi\u00f3, frase que seria una declaraci\u00f3 d\u2019intencions d\u2019una gesti\u00f3 curta per\u00f2 intensa en qu\u00e8 va desplegar la xarxa d\u2019Espais de Mem\u00f2ria i impulsar exposicions itinerants i actes d\u2019homenatge a les v\u00edctimes del franquisme.<\/p>\n

\u201cQue el destitu\u00efssin formava part del gui\u00f3, per\u00f2 no que el Govern de CiU el titll\u00e9s de sectari\u201d, va dir Sall\u00e9s<\/strong> entre aplaudiments en al\u00b7lusi\u00f3 als arguments que va esgrimir l’Executiu de Mas per rellevar Caminal del c\u00e0rrec. I \u00e9s que el pensador va viure permanentment enfrontat amb qualsevol expressi\u00f3 que es desprengu\u00e9s de la dreta. \u201cCatalunya no t\u00e9 futur dins del marc de la monarquia borb\u00f2nica\u201d, deia per defensar la necessitat d\u2019un Estat catal\u00e0 que pogu\u00e9s fer-se tractar de tu a tu a l\u2019Estat espanyol. Una visi\u00f3 a cavall del federalisme asim\u00e8tric de tall confederal que no tancava les portes a la independ\u00e8ncia si les relacions no es mantenien en r\u00e8gim d\u2019igualtat. Ahir, en un Ateneu Barcelon\u00e8s ple de gom a gom, amics, companys de viatge i ciutadans que l\u2019enyoren van tornar a agrair-li la persist\u00e8ncia en els seus ideals.<\/p>\n

ElDiario.es<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A m\u00e9s d\u2019un se li saltaven les ll\u00e0grimes en sentir la versi\u00f3 de la Internacional que cantava Pete Seeger en el v\u00eddeo dedicat al desaparegut Miquel Caminal en l\u2019obertura de l\u2019acte del seu homenatge,\u00a0Les esquerres i el catalanisme. Familiars, amics i desenes de ciutadans van omplir l\u2019Ateneu Barcelon\u00e8s per recordar el comprom\u00eds de l\u2019intel\u00b7lectual amb …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-12578","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12578","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12578"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12578\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12581,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12578\/revisions\/12581"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12578"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12578"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12578"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}