{"id":12570,"date":"2015-03-11T13:09:23","date_gmt":"2015-03-11T11:09:23","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=12570"},"modified":"2015-03-11T13:12:28","modified_gmt":"2015-03-11T11:12:28","slug":"entrevista-a-claus-offe-la-democracia-europea-esta-en-un-estat-dexcepcio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/entrevista-a-claus-offe-la-democracia-europea-esta-en-un-estat-dexcepcio\/","title":{"rendered":"Entrevista a Claus Offe: La democr\u00e0cia europea est\u00e0 en un estat d’excepci\u00f3"},"content":{"rendered":"

\"clausoffe\"Europa ha tingut un comen\u00e7ament dif\u00edcil aquest 2015. La crisi de l’eurozona est\u00e0 de nou a l’agenda, s’est\u00e0 desenvolupant una guerra a la frontera i la gent de tot el continent d’Europa cada vegada est\u00e0 m\u00e9s descontenta amb els seus sistemes pol\u00edtics el que est\u00e0 comportant l’aparici\u00f3 de diferents formes de populisme. Com veu de saludable la democr\u00e0cia europea?<\/strong><\/p>\n

Qui no estaria d’acord en aquests dies en que les coses no van b\u00e9 a Europa? Per\u00f2 tenen arrels comunes els reptes i els desastres que esmentes? Crec que s\u00ed, en un nivell molt abstracte. L’arrel comuna de la guerra a Ucra\u00efna, la crisi de l’eurozona i el sorgiment del populisme es pot veure en l’abs\u00e8ncia de mecanismes institucionals justos i efica\u00e7os d’intermediaci\u00f3 en l\u2019inter\u00e8s pol\u00edtic, la resoluci\u00f3 de conflictes i la gesti\u00f3 de la crisi. Si estan al seu lloc i funcionen b\u00e9, aquest tipus de mecanismes institucionals serveixen per inculcar als actors pol\u00edtics, “elit” i “massa” per igual, la capacitat d’anticipar-se a les crisis, buscant maneres de conciliar els conflictes i estar atents als principals riscos, incerteses i perills relacionats amb les configuracions de les forces pol\u00edtiques, econ\u00f2miques i militars actuals. Al contrari, si no estan al seu lloc o no funcionen b\u00e9, s’observa\u00a0 la propagaci\u00f3 de mentides piadoses, la insist\u00e8ncia de just\u00edcia pr\u00f2pia en posicions “no negociables”, aix\u00ed com totes les patologies pol\u00edtiques que v\u00e9nen amb la recerca miop i irresponsable tant dels interessos i les passions com del rotund rebuig a prendre nota de les realitats dures i complexes.<\/p>\n

Nom\u00e9s per il\u00b7lustrar: Desenes d’observadors acad\u00e8mics i pol\u00edtics han predit que la introducci\u00f3 de l’euro en una \u00e0rea monet\u00e0ria altament heterog\u00e8nia resultaria una aventura arriscada intolerable llevat que aquesta estrat\u00e8gia monet\u00e0ria s’incrust\u00e9s dins d’una uni\u00f3 pol\u00edtica amb fortes capacitats fiscals. No obstant, aix\u00f2 darrer encara no est\u00e0 a on toca. De la mateixa manera, les “revolucions de color” que van tenir lloc als pa\u00efsos orientals de la UE a la d\u00e8cada dels 2000, els senyals enviats a la regi\u00f3 per l’evoluci\u00f3 de la Pol\u00edtica Europea de Ve\u00efnatge, les divisions econ\u00f2miques, pol\u00edtiques, territorials i culturals manifestes d’Ucra\u00efna (aix\u00ed com Mold\u00e0via i les rep\u00fabliques del Caucas) i l’igualment manifesta i agressiva “queixa nacionalista” (Ge\u00f2rgia, 2006) d’un r\u00e8gim rus confiant en la sacralitzaci\u00f3 arcaica del territori (Crimea 2014, en lloc dels convenis de dret internacional) haurien urgit l’establiment de mecanismes de precauci\u00f3 institucional – l’ajust oport\u00fa de les taules de negociaci\u00f3 m\u00fatuament acceptables, per dir-ho d\u2019alguna manera.<\/p>\n

Pel que fa a la q\u00fcesti\u00f3 de la “salut” de la democr\u00e0cia a Europa, s\u2019ha obert un forat institucional entre l’esfera de la pol\u00edtica (amb les seves passions mobilitzadores i les protestes fragmentades, que mostren per al entreteniment dels espectadors, la moralitzaci\u00f3 i la personalitzaci\u00f3 a trav\u00e9s dels comptes dels mitjans de comunicaci\u00f3 i tamb\u00e9 les seves demandes leg\u00edtimes) i l’esfera de la pol\u00edtica on els actors de l’elit tecnocr\u00e0tica nacional i europea decideixen, dins dels par\u00e0metres establerts per ells, els dictats dels mercats financers i d’un altre tipus, sobretot implicant el benestar social i econ\u00f2mic dels ciutadans de la UE i els seus estats membres. El pont democr\u00e0tic entre aquests dos pols, \u00e9s a dir, les institucions que permeten la comprensi\u00f3 il\u00b7lustrada i la formaci\u00f3 de prefer\u00e8ncies informades, la participaci\u00f3 i la representaci\u00f3 organitzada, la construcci\u00f3 d’aliances i les forces d’oposici\u00f3 consistents\/persistents, d’un proc\u00e9s continu de creaci\u00f3 i contestaci\u00f3 de les pol\u00edtiques, ha estat en gran part arru\u00efnat, i per tant com m\u00e9s profundament l\u2019afecten les pol\u00edtiques m\u00e9s sovint violen les normes de la just\u00edcia social i econ\u00f2mica.<\/p>\n

En el seu nou llibre “Europa Atrapada” <\/i>va analitzar alguns dels problemes m\u00e9s apressants de la integraci\u00f3 europea. Quins creu que s\u00f3n els majors problemes?<\/strong><\/p>\n

En poques paraules: la UE en general i la zona euro, en particular, s\u00f3n alarmantment incapaces de fer front als problemes que la integraci\u00f3 ha comportat. Alhora, el cam\u00ed de tornada, el retorn a un sistema (suposadament) d\u2019estats-naci\u00f3 europeus aut\u00f2noms i sobirans no \u00e9s nom\u00e9s un horror sobre bases normatives; \u00e9s, al meu entendre, simplement (i feli\u00e7ment) una cosa que no passar\u00e0. Aix\u00ed, la UE es troba suspesa en un estat de capacitat pol\u00edtica molt deficient, sense cap “cam\u00ed a seguir” tra\u00e7at per forces i aliances que pressionin i defineixin qu\u00e8 \u00e9s el que ha de venir. Alhora, i com l’euro i la crisi del deute actual demostren m\u00e9s enll\u00e0 de tot dubte raonable, la condici\u00f3 institucional actual de la Uni\u00f3 Europea amb la seva capacitat pol\u00edtica deficient \u00e9s insostenible. \u00c9s aquesta configuraci\u00f3 de (im)possibilitats a la que es refereix la meva “trampa” metaf\u00f2rica. Fins i tot es podria argumentar, en un to m\u00e9s optimista, que el que solia ser un somni ut\u00f2pic d\u2019europeistes mirant al futur lluny\u00e0 (com la construcci\u00f3 d\u2019algun tipus de “Rep\u00fablica Europea”), sota l’impacte de la crisi financera, fiscal, econ\u00f2mica i les crisis institucionals, de sobte s\u2019ha convertit en un moviment urgent dictat per les necessitats d’una emerg\u00e8ncia.<\/p>\n

A la UE de 2015, la bretxa que domina totes les altres \u00e9s l\u2019existent entre els guanyadors i els perdedors de la moneda comuna que desuneix el “nucli” i la “perif\u00e8ria”. El nucli es percep com el que dicta els termes en qu\u00e8 la perif\u00e8ria ha de ser assistit, mentre creixen les forces pol\u00edtiques de la perif\u00e8ria que es veuen obligades a respectar les normes i acords dels termes que els porten a un pacte su\u00efcida. Les dues receptes d'”austeritat” i “reformes estructurals” que est\u00e0 administrant el nucli han resultat ser verinoses. Ara sembla que l\u2019acord de les elits pol\u00edtiques de tots dos costats, fins i tot amb Berl\u00edn i Brussel\u00b7les, vindr\u00e0 en el preu de la massiva redistribuci\u00f3 (entre pa\u00efsos, classes socials i generacions) amb la grand\u00e0ria necess\u00e0ria per empetitir la redistribuci\u00f3 que ja s’ha aconseguit: dels qui contribueixen als bancs “sist\u00e8mics”.<\/p>\n

Seria de gran ajuda si tingu\u00e9ssim un sistema de partits europeus clarament articulat (juntament amb lleis electorals supranacionals) capa\u00e7 de processar el conflicte distributiu, per\u00f2 aquest sistema no \u00e9s probable que avanci molt a l’ombra d\u2019aquest conflicte. Mentrestant, el populisme de dreta est\u00e0 sorgint en tots els pa\u00efsos centrals; s’ha consolidat com un efica\u00e7 poder de veto electoral que bloqueja excessivament les concessions dels governs nacionals europeistes. A m\u00e9s, totes les parts estan d’acord que ning\u00fa s’escapi del parany que pressuposa un ressorgiment del creixement econ\u00f2mic. Per\u00f2 en abs\u00e8ncia de la demanda que podria estimular la inversi\u00f3 del sector privat (i en pres\u00e8ncia de restriccions fiscals i de deute que dificulten la inversi\u00f3 del sector p\u00fablic, tot i que el BCE adopta versions extremes de la pol\u00edtica monet\u00e0ria), el rendiment real de la inversi\u00f3 i els mercats de treball es presta creixent credibilitat a la hip\u00f2tesi de “l\u2019estancament secular”: les grans taxes de creixement del PIB per c\u00e0pita s’han d’observar en m\u00e9s llocs que a Europa o, per al cas, el m\u00f3n de l’OCDE en el seu conjunt.<\/p>\n

Mirant cap al futur, qu\u00e8 creu que hauria de canviar en la pol\u00edtica europea? Pot haver-hi aquest canvi i qu\u00e8 caldria per dur-lo a terme?<\/strong><\/p>\n

Suposo que no m’est\u00e0 demanant la meva llista personal sin\u00f3 les possibilitats inherents a la situaci\u00f3 actual. Em temo que no n’hi ha moltes, donada la debilitat de l’acci\u00f3 pol\u00edtica a nivell de la UE i la zona euro. La idea que la uni\u00f3 monet\u00e0ria s’ha de complementar amb una uni\u00f3 pol\u00edtica \u00e9s \u00e0mpliament utilitzada. Per\u00f2 l’adopci\u00f3 de nous tractats en els que aquesta uni\u00f3 pol\u00edtica fos consagrada \u00e9s un assumpte de temps, altament incert pel que fa al seu resultat. L’element central d’una uni\u00f3 “pol\u00edtica” seria una entitat que estigu\u00e9s dotada de la potestat tribut\u00e0ria, de gastar i (re)distribuir. Per tal que aix\u00f2 pogu\u00e9s ser, hauria de respondre de manera democr\u00e0tica, a la causa de “cap impost sense representaci\u00f3”. Hi ha un gran nombre de propostes de disseny en relaci\u00f3 amb el que una UE democratitzada podria ser en termes institucionals. Una fam\u00edlia d’aquest tipus de propostes se centra en el Parlament Europeu, que es convertiria en un cos legislatiu “normal”, amb els drets d’iniciativa legislativa i de control sobre un “govern” electe. Per\u00f2 abans que puguin arribar a ser, l’espinosa q\u00fcesti\u00f3 de la “proporcionalitat decreixent” ha de ser resolta – el tema de la quantitat de desviaci\u00f3 d\u2019”una persona un vot” pensada de forma consensual \u00e9s admissible i possible. Etc\u00e8tera.<\/p>\n

Abans la integraci\u00f3 europea es beneficiava de les seves crisis: Sempre que els desenvolupaments la condu\u00efen a un carrer\u00f3 sense sortida, les elits europees adoptaven un avan\u00e7 institucional que obria noves opcions pol\u00edtiques. Aquesta l\u00f2gica pot haver-se convertit en una cosa del passat. En el seu lloc, podem fer front a una situaci\u00f3 en qu\u00e8 els aven\u00e7os i innovacions no s\u00f3n provocats per un proc\u00e9s ordenat de solucions negociades, sin\u00f3 per les formes institucionals sense formes de polititzaci\u00f3, la mobilitzaci\u00f3 i confrontaci\u00f3 que requereixin respostes que canvien el joc. Aquestes respostes s\u00f3n propenses a ser desordenades, improvisades, unilaterals amb sorpreses d’\u00faltima hora i amb l\u00ednies de demarcaci\u00f3 de compet\u00e8ncies que es van esborrant. En qualsevol cas, sembla massa aviat per descartar la integraci\u00f3 europea com un mecanisme inequ\u00edvoc de la integraci\u00f3 del mercat neoliberal. En el seu lloc, segueix sent un proc\u00e9s ambivalent les possibilitats del qual encara no s\u2019esvaeixen.<\/p>\n

Social Europe<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Europa ha tingut un comen\u00e7ament dif\u00edcil aquest 2015. La crisi de l’eurozona est\u00e0 de nou a l’agenda, s’est\u00e0 desenvolupant una guerra a la frontera i la gent de tot el continent d’Europa cada vegada est\u00e0 m\u00e9s descontenta amb els seus sistemes pol\u00edtics el que est\u00e0 comportant l’aparici\u00f3 de diferents formes de populisme. Com veu de …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[127,1],"tags":[],"class_list":["post-12570","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-entrevistes","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12570","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12570"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12570\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12573,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12570\/revisions\/12573"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12570"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12570"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12570"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}