![\"rellotge\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2013\/07\/rellotge-300x199.gif\")
En pol\u00edtica el temps \u00e9s una mat\u00e8ria preciosa. L’art de la pol\u00edtica \u00e9s en bona part el de la gesti\u00f3 del temps. Tot t\u00e9 el seu temps i no hi ha virtut pol\u00edtica m\u00e9s gran que saber trobar el moment exacte, \u00e9s a dir, el punt de maduresa de les coses.<\/p>\n
Hi ha ocasions en qu\u00e8 el moment encara no ha arribat i el pol\u00edtic que es precipita ho perd tot i es perd a si mateix. Passa tamb\u00e9 el cas contrari, en qu\u00e8 deixem passar el punt prec\u00eds sense prendre la decisi\u00f3 transcendental i quan la voluntat dicta el moment, ja no serveix perqu\u00e8 el temps ha tancat les seves portes.<\/p>\n
El temps \u00e9s tamb\u00e9 un gran ingredient de la f\u00f3rmula per a la soluci\u00f3 dels conflictes. Per\u00f2 \u00e9s un ingredient perill\u00f3s, que cal saber manejar en comptes de deixar que sigui ell qui ens domini. Cal diferir els acords necessaris quan no es poden aconseguir ara mateix; ajornar l’aplicaci\u00f3 de les mesures m\u00e9s dif\u00edcils d’admetre per les parts que negocien; convertir fins i tot en un dif\u00fas objectiu futur sense terminis precisos el que sabem que mai obtindrem.<\/p>\n
Molts errors tenen l’origen en la rigidesa temporal. Qui considera que ja ha esperat massa per llan\u00e7ar-se al m\u00e0xim objectiu, en comptes de continuar esperant tal com ha estat fent durant anys amb resultats positius, s’arrisca a perdre qualsevol oportunitat futura.<\/p>\n
El temps produeix miratges, de vegades il\u00b7lusions autoindu\u00efdes per una inflamaci\u00f3 del desig que no es correspon amb la realitat. Un d’ells, i potser el pitjor, \u00e9s el de l’\u00faltima oportunitat. Ornamentat amb dubtes i escepticisme, el temps ens xiuxiueja que \u00e9s ara o mai: potser t’equivocar\u00e0s, per\u00f2 m\u00e9s t’equivocar\u00e0s si no ho intentes perqu\u00e8 mai m\u00e9s hi haur\u00e0 una situaci\u00f3 tan interessant per intentar-ho.<\/p>\n
Qui incorre en aquest error, per gran que sigui el seu prestigi i experi\u00e8ncia, revela que ha prescindit dels instruments b\u00e0sics d’un bon pol\u00edtic. Cal dubtar, d’entrada, sobre el diagn\u00f2stic: que sigui una oportunitat clara. Cal dubtar tamb\u00e9 que sigui l’\u00faltima. Si qui ho afirma \u00e9s un pol\u00edtic jubilat, submergit en les cavil\u00b7lacions de la vellesa i corro\u00eft pels efectes de la corrupci\u00f3 en la seva fam\u00edlia i el seu llegat, cal dubtar encara m\u00e9s de la justesa i fins i tot de la intenci\u00f3 de la seva mirada. Sempre hi ha una nova oportunitat per a qui encara t\u00e9 temps, per\u00f2 certament no n’hi ha per a qui est\u00e0 a punt de desapar\u00e8ixer.<\/p>\n
El proc\u00e9s sobiranista ens ofereix abundants exemples de l’acci\u00f3 del temps pol\u00edtic. Venim d’una etapa en qu\u00e8 tot era peremptori i precipitat, amb camins delimitats per fites irreversibles, esglaons i replans que ens estaven a punt de conduir sense poder tornar enrere a la feli\u00e7 destinaci\u00f3 marcada pels l\u00edders del proc\u00e9s; i ens hem endinsat en una altra etapa lenta i confusa, de desenlla\u00e7 indeterminat i imprec\u00eds, en qu\u00e8 el m\u00e0xim esfor\u00e7 es concentra a dissimular i combatre la divisi\u00f3 i el descoratjament que est\u00e0 esquerdant les files sobiranistes.<\/p>\n
El 9-N marca un abans i un despr\u00e9s. Abans en ascens constant, ara estancat a la plana o fins i tot en suau declivi. Abans amb un clar full de ruta, que a empentes i rodolons es va anar complint pas a pas, ara sense mapes ni guies per orientar-se. Abans, els terminis organitzaven i constrenyien, mentre que ara s\u00f3n borrosos i desorientadors. Tot es confia a un 27-N qualificat de plebiscitari, per\u00f2 de sobte irromp el 24-N municipal com una nova primera volta del plebiscit i fins i tot com el moment de la desconnexi\u00f3 amb l’Estat segons una de les \u00faltimes improvisacions del president Mas<\/strong>.<\/p>\n La novetat m\u00e9s important \u00e9s que el temps adopta un ritme electoral. Efectivament, en democr\u00e0cia, el temps \u00e9s sempre electoral. Governar \u00e9s des del primer dia fer la campanya per a les seg\u00fcents eleccions. Per\u00f2 aquesta identitat entre eleccions i acci\u00f3 de govern \u00e9s m\u00e9s precisa i efica\u00e7 en un any com aquest, amb quatre eleccions destinades a canviar el mapa espanyol.<\/p>\n Ara el sobiranisme comprova en la pr\u00f2pia pell l’efecte centr\u00edfug de les eleccions imminents. Unitat i urnes s\u00f3n termes contradictoris. Quan hi ha past\u00eds per repartir cadasc\u00fa va pel seu compte a buscar el tros m\u00e9s gros. Qui es creu el conte de la unitat sap que s’arrisca a quedar-se sense tros. Quan es fixa la data tan precipitadament com ho ha fet Artur Mas<\/strong>, ad\u00e9u a qualsevol perspectiva unit\u00e0ria. Anunciar les eleccions a nou mesos vista i fer una llista unit\u00e0ria sobiranista com pretenia era una il\u00b7lusi\u00f3 impr\u00f2pia de pol\u00edtics experimentats.<\/p>\n Ja han passat cinc mesos sense que passi res, una cosa a qu\u00e8 no est\u00e0vem acostumats. El moviment ha perdut in\u00e8rcia i iniciativa. L’entusiasme decreixent de la milit\u00e0ncia no en t\u00e9 prou ni tan sols amb les m\u00faltiples matusseries i maldats del centralisme per sortir de la seva letargia. I aix\u00f2 sense comptar amb les matusseries del propi camp, que no han faltat, com la jugada inh\u00e0bil de les estructures d’Estat, invalidada des del Consell de Garanties. Ara no hi ha m\u00e9s remei que remar, a l’espera que la sembra, realment indiscutible i efica\u00e7, produeixi prou fruits en les municipals i les catalanes per mantenir viva l’esperan\u00e7a.<\/p>\n Hist\u00f2ricament, la impaci\u00e8ncia ha estat la pitjor consellera del catalanisme. Res fa pensar que al nou m\u00f3n global i digital\u00a0les coses\u00a0hagin de ser diferents per als catalans i que a partir d’ara sigui definitivament in\u00fatil la nostra proverbial i obstinada paci\u00e8ncia hist\u00f2rica. Encara que aix\u00ed ho creguin molts impacients, \u00e9s una cosa que\u00a0encara\u00a0s’ha de demostrar.<\/p>\n