Quin paper juguen les ciutats a la societat actual?<\/strong><\/p>\nLa definici\u00f3 de ciutat \u00e9s en bona mesura problem\u00e0tica. La ciutat com a objecte clarament definit, circumscrita en l\u2019espai, comen\u00e7a a deixar d\u2019existir a finals del segle XVIII. Amb les revolucions liberals i l\u2019inici de la revoluci\u00f3 industrial, la ciutat trenca els murs legals i f\u00edsics que l\u2019havien fet una realitat clarament diferenciada respecte el seu entorn. De la mateixa manera que tots els homes esdevenen iguals davant de la llei, l\u2019administraci\u00f3 de tots els territoris tendeix a ser homog\u00e8nia. I aix\u00f2 fa que la difer\u00e8ncia jur\u00eddica que havia estat tant forta entre ciutat i camp comenci a esllanguir-se. L\u2019estatut dels habitants de la ciutat tendeix a convergir amb l\u2019estatut de qualsevol ciutad\u00e0.<\/p>\n
La segona q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que el l\u00edmit f\u00edsic que havia separat la ciutat de l\u2019entorn \u2013les muralles- cau tamb\u00e9 el segle XIX. Comen\u00e7a un proc\u00e9s d\u2019expansi\u00f3 sobre el territori. Apareixen, primer, els eixamples, i a mesura que els mitjans de transport es van allargant la ciutat va guanyant m\u00e9s territori. Tanmateix, durant un per\u00edode molt llarg, fins despr\u00e9s de la segona Guerra Mundial a Europa, la ciutat \u00e9s encara com una illa d\u2019activitats industrials i de serveis en un marc de ruralitat.<\/p>\n
Ara, en canvi, per emprar la imatge del ge\u00f2graf itali\u00e0 Lucio Gambi, aquelles illes s\u2019han anat fonent per constituir continents vast\u00edssims on trobem tot just taques de ruralitat, molt subordinades.<\/p>\n
Vost\u00e8 prefereix parlar d\u2019urbanitzaci\u00f3.<\/strong><\/p>\nAvui dia la possibilitat de definir de manera taxativa ciutat com a quelcom diferent de territori es fa quasi impossible. Podem parlar en termes cient\u00edfics d\u2019urbanitzaci\u00f3, del proc\u00e9s d\u2019ocupaci\u00f3 del territori, d\u2019integraci\u00f3 en xarxes, per\u00f2 es fa molt dif\u00edcil parlar de ciutat, definir qu\u00e8 \u00e9s i qu\u00e8 no \u00e9s ciutat.<\/p>\n
La Cerdanya \u00e9s camp o ciutat? D\u2019entrada, tothom diria que \u00e9s camp perqu\u00e8 hi ha molt de verd. Per\u00f2 si anem m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aquesta banalitat, hi ha predomini d\u2019activitats agr\u00edcoles? Segurament el percentatge de persones que treballen en l\u2019agricultura a la Cerdanya no deu ser gaire diferent del de les que ho fa al Baix Llobregat: en tot cas inferior al 10%.<\/p>\n
Les \u00e0rees urbanes s\u00f3n riques i les rurals, pobres? Si mires les rendes mitjanes de la Cerdanya, els Pallars, el Priorat o l\u2019Aran s\u00f3n perfectament comparables o m\u00e9s altes, a vegades, que les de les \u00e0rees urbanes.<\/p>\n
S\u2019hi viu de forma diferent? Un jove d\u2019Alp o Puigcerd\u00e0 viu molt diferent que un de Granollers? Escolta una m\u00fasica diferent? Es casa, la seva fam\u00edlia, les seves costums s\u00f3n diferents?<\/p>\n
Com definim la ciutat, doncs?<\/strong><\/p>\nNo la podem definir per all\u00f2 que \u00e9s sin\u00f3 m\u00e9s aviat per all\u00f2 que volem que sigui. La definici\u00f3 dep\u00e8n del projecte de ciutat. L\u2019\u00fanica manera de definir, avui, qu\u00e8 \u00e9s la ciutat \u00e9s en funci\u00f3 de la voluntat, de qu\u00e8 volem que sigui, quina connotaci\u00f3 volem que tingui. Abans que res, la definici\u00f3 de ciutat t\u00e9 una intencionalitat pol\u00edtica. \u00c9s un acte normatiu, de decisi\u00f3, que t\u00e9 un rerefons pol\u00edtic, que afavoreix uns i desafavoreix uns altres. El fet de dir que la ciutat arribi fins a uns l\u00edmits, determina qui queda dins i qui queda fora.<\/p>\n
Estem al final del cam\u00ed o les ciutats i la seva funci\u00f3 pol\u00edtica i social continuaran canviant?<\/strong><\/p>\nHi ha dos grans processos de canvi. Un que fa refer\u00e8ncia a la xarxa urbana i un altre que fa refer\u00e8ncia a la morfologia urbana. Els canvis que fan refer\u00e8ncia a la xarxa urbana, a les relacions que tenen les diferents \u00e0rees urbanes entre elles passen per la integraci\u00f3 i la interdepend\u00e8ncia. Abans, els pobles o ciutats eren autosuficients. Ara, esmorzem amb un caf\u00e8 colombi\u00e0 o brasileny, una llet de soja que ve de Kansas o Oklahoma,… Vivim en una xarxa mundial integrada.<\/p>\n
Est\u00e0vem acostumats a que la ciutat fos tres coses: compacta, complexa i no tenia soluci\u00f3 de continu\u00eftat. Aix\u00f2 ha canviat radicalment: en pa\u00efsos com el nostre, la urbanitzaci\u00f3 ha anat disminuint en densitat, ha deixat de ser compacta, s\u2019ha anat escampant pel territori. Ha deixat de ser complexa en el sentit que les diverses activitats no conviuen sobre l\u2019espai, sobre el terreny. Se separen. Tenim aqu\u00ed les resid\u00e8ncies, all\u00ed els centres comercials, all\u00e0 els espais de producci\u00f3,… I \u00e0rees urbanes diverses \u2013com Cerdanyola i Barcelona, com Figueres i Roses, com Vielha i Madrid- mantenen relacions funcionals molt intenses sense mantenir continu\u00eftat f\u00edsica.<\/p>\n
Barcelona \u00e9s diferent, t\u00e9 peculiaritats diferents d\u2019altres grans ciutats com Madrid, Par\u00eds, Londres o Roma?<\/strong><\/p>\nBarcelona t\u00e9 una peculiaritat molt notable: mant\u00e9, tot i els canvis dels darrers anys, una densitat alt\u00edssima. \u00c9s una metr\u00f2poli particularment densa, tant si la mirem des del punt de vista de la ciutat central com si mirem l\u2019\u00e0rea metropolitana. La ciutat central t\u00e9 tot just cent quil\u00f2metres quadrats i hi vivim m\u00e9s de 1.600.000 persones. Aix\u00f2 d\u00f3na una densitat de 16.000 habitants per quil\u00f2metre quadrat. Has d\u2019anar a alguns barris del centre de Par\u00eds per trobar aquestes densitats.<\/p>\n
A la regi\u00f3 metropolitana, en la seva accepci\u00f3 ampla, des de la Tordera al Foix, del Montseny i Montserrat al mar, vivim 5 milions de persones en 3.230 quil\u00f2metres quadrats. En el 10% del territori de Catalunya hi viu el 66% de la poblaci\u00f3.<\/p>\n
L\u2019altra peculiaritat de la realitat urbana barcelonina \u00e9s que \u00e9s polic\u00e8ntrica. A Madrid hi ha un gran centre. Hi ha municipis a l\u2019entorn, com Parla, Fuenlabrada, Legan\u00e9s, Alcal\u00e0, per\u00f2 que tenen una grand\u00e0ria, una significaci\u00f3, una jerarquia urbana que no \u00e9s comparable amb la capital. En canvi, a la regi\u00f3 metropolitana de Barcelona hi ha Barcelona, certament, per\u00f2 hi ha Matar\u00f3, Granollers, Sabadell, Terrassa, Vilanova, Vilafranca,… ciutats que tenen una gran tradici\u00f3 urbana, industrial, que han tingut una burgesia pr\u00f2pia, unes caixes i uns bancs propis… \u00c9s una \u00e0rea amb car\u00e0cter polic\u00e8ntric. Hi ha una multitud de centres capa\u00e7os d\u2019irradiar serveis sobre la totalitat del territori.<\/p>\n
A Barcelona li queda petita Catalunya?<\/strong><\/p>\nDep\u00e8n del que es compti qu\u00e8 \u00e9s Barcelona i qu\u00e8 \u00e9s Catalunya. El debat en el pensament del catalanisme pol\u00edtic sobre Barcelona i Catalunya t\u00e9 uns antecedents llargs i unes implicacions profundes. La visi\u00f3 del catalanisme conservador respecte la capital ha tendit a ser, m\u00e9s aviat, molt negativa. La ciutat \u00e9s el lloc on es dissoldrien les ess\u00e8ncies de la catalanitat, all\u00e0 on es corromprien, on es desnaturalitzaria el cos nacional. \u00c9s una tradici\u00f3 antiga que, de fet, neix a resultes de la Setmana Tr\u00e0gica i la gran convulsi\u00f3 del primer ter\u00e7 del segle XX. Per\u00f2 no havia estat sempre aix\u00ed: Barcelona, en el pensament catalanista de la Renaixen\u00e7a, sobretot en la part menys conservadora i ruralista, havia estat vista com un aspecte positiu, com una gran basa. Verdaguer canta les virtuts de la ciutat, tot i haver perdut el poder pol\u00edtic. I molts altres autors \u2013Balmes, Cerd\u00e0,…- la veien com \u201cl\u2019eina d\u2019un poble renaixent\u201d, per emprar l\u2019expressi\u00f3 de Vicens Vives en descriure el per\u00edode.<\/p>\n
Aquesta ciutat, per\u00f2, t\u00e9 unes desigualtats internes enormes, brutals, que esclaten d\u2019una manera terrible, en una guerra de classes, en la Setmana Tr\u00e0gica i els anys seg\u00fcents. I \u00e9s aleshores quan es comen\u00e7a a construir en l\u2019imaginari de part del moviment catalanista una gran desconfian\u00e7a envers la ciutat. L\u2019oda de Joan Maragall, per exemple, escrita a cavall dels fets de 1909, ja \u00e9s m\u00e9s ambigua. A partir d\u2019aqu\u00ed es va desenvolupant aquest temor a la ciutat, que \u00e9s essencialment un temor de classe, a la revoluci\u00f3, que pot esclatar en qualsevol moment. \u00c9s la Rosa de Foc, la ciutat de les bombes…<\/p>\n
Per fer curta una hist\u00f2ria que \u00e9s molt llarga, podem dir que aix\u00f2 \u00e9s teoritza els anys trenta. El dem\u00f2graf empordan\u00e8s Joan Anton Vandell\u00f3s publica el llibre \u201cCatalunya, poble decadent\u201d, on associa la decad\u00e8ncia de Catalunya a la baixa natalitat i a una immigraci\u00f3 elevada que desnaturalitzaria l\u2019ess\u00e8ncia catalana. Parla fins i tot de ra\u00e7a. Catalunya dependria aix\u00ed, fatalment, segons ell, dels influxos que venen des de fora. I atribueix la baixa natalitat a la vida urbana. En aquest moment s\u2019encunya el terme que respon a la pregunta que em feies: Catalunya \u00e9s \u201cmacroc\u00e8fala\u201d. Tenim un cap massa gran pel cos que l\u2019aguanta. Davant d\u2019aix\u00f2, entenen que cal interrompre el creixement de Barcelona i revertir-lo.<\/p>\n
El periodista Gaziel, que va ser director de \u201cLa Vanguardia\u201d, parla de \u201cdesfer la immensa foguera\u201d, que \u00e9s Barcelona, on emmalalteix l\u2019esperit catal\u00e0 i de \u201ctornar a encendre per aqu\u00ed i per all\u00e0 els vells fogars dispersos\u201d.<\/p>\n
Per\u00f2 cal dir, tamb\u00e9, que al llarg de tot el segle, dins el mateix moviment catalanista es mant\u00e9 aix\u00ed mateix aquella altra tradici\u00f3 que veu Barcelona de manera optimista amb autors com Rovira i Virgili o Gabriel Alomar. Les dues corrents han conviscut en el pensament catalanista.<\/p>\n
Alguna manifestaci\u00f3 independentista dels darrers temps s\u2019ha plantejat com una ocupaci\u00f3 de Barcelona per gent procedent de la resta de Catalunya.<\/strong><\/p>\nHi ha qui ha parlat d\u2019una mesocr\u00e0cia comarcal, de les capes mitjanes del conjunt de Catalunya que venien a Barcelona a manifestar-se. Ho he llegit. No estic segur que sigui del tot correcte des del punt de vista sociol\u00f2gic.<\/p>\n
\u00c9s interessant de veure les difer\u00e8ncies de vot en el 9N en les \u00e0rees metropolitanes i la resta. Hi ha una variaci\u00f3 molt notable. En les mitjanes, el vot S\u00ed-S\u00ed varia molt. El vot de m\u00e9s del 90% es concentra en cinc comarques de la Catalunya interior: el Bergued\u00e0, Osona, la Garrotxa,…. En d\u2019altres, en canvi, com el Baix Llobregat, el percentatge del S\u00ed-S\u00ed baixa fins del 70%. Hi ha una difer\u00e8ncia de m\u00e9s de vint punts percentuals. \u00c9s interessant de veure. Per\u00f2 jo no en derivaria una conclusi\u00f3 definitiva. Perqu\u00e8 si mires les xifres absolutes, l\u2019independentisme de la poblaci\u00f3 urbana t\u00e9 una gran import\u00e0ncia, degut al seu pes abassegador sobre el conjunt de Catalunya.<\/p>\n
Barcelona canviaria molt si pass\u00e9s a ser la capital d\u2019un pa\u00eds independent?<\/strong><\/p>\nAqu\u00ed hi ha dos condicionals, dos \u201csi\u201d. Primer, si hi guanyaria Catalunya i, dos, si hi guanyaria Barcelona. Van lligats. La tend\u00e8ncia fonamental del proc\u00e9s d\u2019urbanitzaci\u00f3 i econ\u00f2mic mundial \u00e9s cap a la inter-depend\u00e8ncia de manera que es fa dif\u00edcil concebre avui qu\u00e8 entenem per independ\u00e8ncia. Eventualment, la ciutat hi podria guanyar, pels beneficis de capitalitat. Per\u00f2 tot \u00e9s molt hipot\u00e8tic.<\/p>\n
All\u00f2 que al meu entendre resulta m\u00e9s interessant \u00e9s veure de quina manera es relaciona el proc\u00e9s de renaixement del lloc, de la voluntat de ser independent, amb aquella tend\u00e8ncia a la integraci\u00f3. Com pot ser que en el moment que som m\u00e9s interdependents que mai hi hagi una pulsi\u00f3 tant forta per voler ser independents? Com s\u2019explica aix\u00f2?<\/p>\n
La crisi, potser?<\/strong><\/p>\nNo nom\u00e9s, perqu\u00e8 aquest fenomen antecedeix a la crisi. Potser s\u2019ha enfortit amb la crisi per\u00f2 el renaixement del lloc, el donar-li m\u00e9s import\u00e0ncia, \u00e9s un fenomen estructural de les societats contempor\u00e0nies. S\u2019expressa en moltes coses, des del quil\u00f2metre zero a l\u2019emerg\u00e8ncia de la premsa local, la defensa del territori, el renaixement dels nacionalismes,… Si les din\u00e0miques econ\u00f2miques, urbanes, porten a una m\u00e9s alta interdepend\u00e8ncia, si als empresaris els \u00e9s tant f\u00e0cil invertir a Catalunya, el Marroc, Mold\u00e0via o Singapur, si els nostres fills estudien aqu\u00ed, all\u00e0 o m\u00e9s enll\u00e0, podr\u00edem pensar que les difer\u00e8ncies entre els llocs s\u00f3n ara irrellevants. I \u00e9s exactament el contrari. Mai com ara les difer\u00e8ncies entre els llocs han estat tan importants, tan decisives.<\/p>\n
El capital, les mercaderies, la informaci\u00f3 es belluguen ara com mai abans s\u2019havien mogut. Tenen una molt m\u00e9s alta capacitat de triar i aix\u00f2 fa que les difer\u00e8ncies entre els llocs en comptes de ser menys important passin a ser m\u00e9s rellevants. Un empresari t\u00e8xtil del segle XIX estava lligat aqu\u00ed. Ara, els pocs empresaris t\u00e8xtils que queden poden triar entre qualsevol lloc del m\u00f3n per invertir i aix\u00f2 fa que les difer\u00e8ncies entre els llocs, all\u00f2 que cada lloc t\u00e9 per oferir-los passi a ser molt m\u00e9s important que mai en el passat.<\/p>\n
Aquest raonament no portaria a fer menys atractiu l\u2019independentisme?<\/strong><\/p>\nAl contrari. L\u2019especialitzaci\u00f3 del lloc esdev\u00e9 molt m\u00e9s important. Si t\u2019especialitzen en coses negatives, si et posen centres de residus, presons, al teu lloc, es connota negativament i \u00e9s menys atractiu a l\u2019hora de generar inversi\u00f3. Si et detreuen recursos que consideres necessaris per al manteniment de la teva qualitat de vida o les teves infraestructures, esdevens menys atractiu. I aix\u00f2 genera una pulsi\u00f3 defensiva. Ning\u00fa vol perdre posicions en el joc de la compet\u00e8ncia global.<\/p>\n
D\u2019altra banda, al costat d\u2019aquest c\u00e0lcul, diguem-ne, racional, hi ha les q\u00fcestions relacionades amb les percepcions i les creences. En aquest m\u00f3n controlat per fluxos que no entenem ni governem i que veiem sovint com amenaces -\u201caix\u00f2 \u00e9s el que volen les institucions internacionals, la troika, els mercats\u201d, ens diuen- optem per refugiar-nos en el nostre lloc, els nostres topants, all\u00f2 que coneixem, la identitat. El propi lloc esdev\u00e9 aix\u00ed refugi identitat.<\/p>\n
La voluntat de no especialitzar-se en coses negatives, l\u2019esperan\u00e7a de trobar refugi i identitat en el propi lloc explica que en un m\u00f3n creixentment integrat estiguem m\u00e9s atents que mai a la identitat local. Aix\u00f2 es relaciona amb els moviments de defensa del territori i amb els renaixements dels nacionalismes a bona part d\u2019Europa, en una Europa en la que la crisi, a m\u00e9s, fa que la gent senti creixentment amena\u00e7at el seu estatus, la seva forma de vida.<\/p>\n
Qu\u00e8 t\u00e9 Barcelona que atreu tants turistes?<\/strong><\/p>\nBarcelona ofereix all\u00f2 que precisament s\u2019est\u00e0 esllanguint a moltes ciutats del m\u00f3n: la densitat i la mixitat, aquest sentiment de la vida urbana com un espai on hi trobes una barreja d\u2019activitats molt bigarrada, molt densa, que obre la porta a la sorpresa, a que trobis all\u00f2 que no esperes. Aix\u00f2 \u00e9s viu en bona part del centre de Barcelona, on els \u00e0mbits urbans no s\u2019han especialitzat tant com per quedar buits d\u2019activitats. Molts barris de Barcelona s\u00f3n espais molt vius.<\/p>\n
La gran paradoxa \u00e9s que la freq\u00fcentaci\u00f3 molt forta d\u2019aquests espais per part dels visitants tendeix a desproveir-los de la diversitat, que \u00e9s el motiu de la seva atracci\u00f3. S\u2019acaba despla\u00e7ant els usos que ens atreuen. I es produeixen conflictes com el dels allotjaments tur\u00edstics. Ens trobem \u201cwebs\u201d que ofereixen venir a Barcelona per \u201cviure com a barcelonins\u201d. Per\u00f2 si ve massa gent, en determinats barris la manera com viuen els barcelonins desapareix o es transforma. L\u2019extrem \u00e9s Ven\u00e8cia. Els venecians eren 250.000 fa trenta anys. Ara s\u00f3n 60.000. Aviat no hi haur\u00e0 venecians que visquin com a venecians.<\/p>\n
Part de culpa en deuen tenir els pol\u00edtics que gestionen el territori.<\/strong><\/p>\nNo \u00e9s cap maledicci\u00f3 b\u00edblica. La manera de definir la ciutat passa, com deia, per la voluntat pol\u00edtica de fer-ne all\u00f2 que volem que sigui. Fins i tot en els seus l\u00edmits pol\u00edtics. Barcelona \u00e9s el municipi, l\u2019\u00e0rea metropolitana, Catalunya sencera, els Pa\u00efsos Catalans, una ciutat ib\u00e8rica, una ciutat europea, llatinoamericana, un node? Cada una d\u2019aquestes definicions t\u00e9 una intencionalitat pol\u00edtica i unes conseq\u00fc\u00e8ncies pol\u00edtiques.<\/p>\n
Dep\u00e8n de com definim la ciutat necessitarem un nivell de govern diferent. Si la definim exclusivament com a municipi, el nivell de govern central \u00e9s l\u2019Ajuntament. Si \u00e9s l\u2019\u00e0rea metropolitana necessitem una instituci\u00f3 metropolitana. Si \u00e9s la regi\u00f3 metropolitana necessitem una vegueria. Si \u00e9s la capital de Catalunya abans que res, \u00e9s important\u00edssim qu\u00e8 fa la Generalitat. I aix\u00ed podr\u00edem anar dient.<\/p>\n
D\u2019altra banda, els processos urbans dels qu\u00e8 hem parlat no s\u00f3n neutres socialment. Incrementen extraordin\u00e0riament les desigualtats urbanes. Rics i pobres tendeixen a separar-se sobre l\u2019espai urb\u00e0. \u00c9s una tend\u00e8ncia creixent. Ara b\u00e9, aquests s\u00f3n processos socials que poden ser governats en el sentit d\u2019afavorir-los o corregir-los. Tracten de fer-nos creure que nom\u00e9s hi ha una possibilitat, un riu que et porta i on nom\u00e9s podem triar si anar per la riba esquerra o la dreta per\u00f2 del qual no podem canviar el curs. No ho comparteixo. El riu ens porta cap a situacions molt negatives per bona part de la poblaci\u00f3 i, per tant, el qu\u00e8 cal es desviar-lo, per evitar que ens acabi abocant de manera plena en una mar de fragmentaci\u00f3 i de desigualtat. Aquest ha de ser el paper de la pol\u00edtica en l\u2019evoluci\u00f3 de la ciutat.<\/p>\n
Per aix\u00f2 ens hi juguem tant en totes les eleccions en la participaci\u00f3 pol\u00edtica i els moviments socials. D\u2019ells dep\u00e8n l\u2019evoluci\u00f3 de la nostra ciutat i la nostra vida de cada dia.<\/p>\n
El Diario.es<\/p>\n<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Oriol Nel\u00b7lo (1957) \u00e9s ge\u00f2graf especialitzat en estudis urbans i planificaci\u00f3 del territori. Ha barrejat la funci\u00f3 docent amb la pol\u00edtica. \u00c9s professor del departament de Geografia de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona i ha estat director de l\u2019Institut d\u2019Estudis Metropolitans de Barcelona, diputat al Parlament en representaci\u00f3 del PSC-Ciutadans pel Canvi i secretari per …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[127,1],"tags":[],"class_list":["post-12531","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-entrevistes","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12531","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12531"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12531\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12533,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12531\/revisions\/12533"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12531"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12531"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12531"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
![\"oriolnello\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2015\/02\/oriolnello-300x199.jpg\")
Oriol Nel\u00b7lo (1957) \u00e9s ge\u00f2graf especialitzat en estudis urbans i planificaci\u00f3 del territori. Ha barrejat la funci\u00f3 docent amb la pol\u00edtica. \u00c9s professor del departament de Geografia de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona i ha estat director de l\u2019Institut d\u2019Estudis Metropolitans de Barcelona, diputat al Parlament en representaci\u00f3 del PSC-Ciutadans pel Canvi i secretari per a la Planificaci\u00f3 Territorial del Govern de la Generalitat. Entre els seus llibres hi trobem \u201cAqu\u00ed no! Els conflictes territorials a Catalunya\u201d i \u201cLa Llei de barris. Una aposta col\u00b7lectiva per la cohesi\u00f3 social\u201d. Un dels seus textos recents \u00e9s \u201cLa crisi catalana: or\u00edgens i alternatives\u201d.<\/p>\n