{"id":12519,"date":"2015-02-27T12:12:57","date_gmt":"2015-02-27T10:12:57","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=12519"},"modified":"2015-02-27T12:12:57","modified_gmt":"2015-02-27T10:12:57","slug":"joan-majo-negociar-tot-jugant","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/joan-majo-negociar-tot-jugant\/","title":{"rendered":"Joan Maj\u00f3: Negociar tot jugant"},"content":{"rendered":"<div><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-12520\" alt=\"daus\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2015\/02\/daus-300x199.jpg\" width=\"300\" height=\"199\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2015\/02\/daus-300x199.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2015\/02\/daus.jpg 800w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/>Fa uns mesos que seguim, amb inter\u00e8s i amb preocupaci\u00f3, els esdeveniments que es produeixen a Ucra\u00efna, a Esc\u00f2cia, a Gr\u00e8cia, a Espanya i a Catalunya. En tots estan en discussi\u00f3 reconfiguracions territorials, i en tots es produeixen enfrontaments i negociacions. Aix\u00f2 ha posat de moda parlar de la teoria dels jocs, i hem pogut sentir o llegir experts internacionals parlant dels jocs. Seria una ll\u00e0stima que la gent pens\u00e9s que aix\u00f2 \u00e9s frivolitzar la import\u00e0ncia d\u2019aquests conflictes, comparant-los amb un joc. Es tracta simplement del fet que les negociacions i molts jocs tenen tres elements comuns: la vict\u00f2ria, la derrota i, sobretot, la import\u00e0ncia de l\u2019estrat\u00e8gia. Les conseq\u00fc\u00e8ncies personals s\u00f3n molt diferents, per\u00f2 alguns dels mecanismes d\u2019un proc\u00e9s i l\u2019altre s\u00f3n bastant similars, i per aix\u00f2 es poden relacionar.<\/div>\n<div><\/div>\n<div>Ni s\u00f3c jugador, ni s\u00f3c expert en jocs. Aix\u00f2 s\u00ed: tinc una certa experi\u00e8ncia en negociacions. \u00c9s des d\u2019aquesta exclusiva perspectiva que m\u2019agradaria fer alguns comentaris, que es poden aplicar a tots els casos de qu\u00e8 estem parlant, posant alguns exemples&#8230;<\/div>\n<div><\/div>\n<div>1. Objectius. No sempre l\u2019escenari que les parts declaren com el seu objectiu \u00e9s exactament el que veritablement desitgen m\u00e9s, \u00e9s a dir, el resultat \u00f2ptim de la negociaci\u00f3. A vegades hi ha objectius que tenen un car\u00e0cter instrumental. Poden servir per no destapar totes les cartes; per amena\u00e7ar sobre la capacitat de provocar situacions molt catastr\u00f2fiques (farol ); per reservar-se la possibilitat d\u2019alguna cessi\u00f3 final (cartes encobertes); o fins i tot perqu\u00e8 una part pensa que una vict\u00f2ria parcial pr\u00f2pia pot arribar a ser un escenari millor que una desfeta total de l\u2019adversari, tenint en compte que el joc ha de continuar&#8230; (Molts escocesos han pensat que una Esc\u00f2cia amb nous poders pot ser millor que una Esc\u00f2cia segregada del Regne Unit.) Tamb\u00e9 \u00e9s cert, i se sap ja fa segles, que a vegades hi ha objectius que tenen molt poc a veure amb el conflicte en si, i responen a problemes interns d\u2019alguna de les parts, que queden dissimulats o amortits pel fervor popular que genera l\u2019enfrontament extern. (Putin&#8230;?)<\/div>\n<div><\/div>\n<div>2. Escenaris. En tota negociaci\u00f3 en qu\u00e8 hi ha elements valuosos a repartir, cada part ha de considerar almenys quatre escenaris: A. Vict\u00f2ria total (aconseguir tots els seus objectius). B. Derrota total (no aconseguir cap dels seus objectius). C. Destrucci\u00f3 m\u00fatua (destrucci\u00f3 dels elements en discussi\u00f3). I D. Pacte (aconseguir una part dels objectius sense fer malb\u00e9 els que es queda l\u2019altra part). Crec que nom\u00e9s la D \u00e9s sostenible a llarg termini. (El tancament equivocat de la guerra del 1914 va provocar la del 1945.) Est\u00e0 de moda parlar de solucionswin-win ; jo no hi crec gaire quan es tracta de jocs de suma zero, per\u00f2 s\u00e9 que sempre hi ha elements la naturalesa dels quals fa que, en canviar de m\u00e0, tinguin m\u00e9s valor per a qui els guanya que per a qui els perd, i per tant el canvi millora la situaci\u00f3 global. (Per a R\u00fassia guanyar Crimea \u00e9s molt m\u00e9s important que per a Ucra\u00efna perdre-la.)<\/div>\n<div><\/div>\n<div>3. Cat\u00e0strofes. \u00c9s bastant corrent especular, durant les negociacions, amb la possibilitat d\u2019accions unilaterals d\u2019una part o d\u2019accions autoritaristes de l\u2019altra part que poden provocar situacions catastr\u00f2fiques per a totes dues. (L\u2019amena\u00e7a de Gr\u00e8cia de sortir de l\u2019euro, o la de la UE d\u2019expulsar-la&#8230;) Crec que aquestes argumentacions s\u00f3n molt febles per dues raons. En primer lloc, perqu\u00e8 ning\u00fa pensa que avui dia uns governants sensats puguin apuntar-se al principi de morir matant, i acceptar perjudicis importants simplement per poder provocar m\u00e9s perjudicis a l\u2019altre. Seria bandejar el seny i deixar-se portar per la rauxa. I, en segon lloc, perqu\u00e8 no tothom que llan\u00e7a amenaces d\u2019aquest tipus t\u00e9 els mitjans per portar-les a terme. Abans de dir-ho s\u2019ha de mirar si es tenen els tancs, els instruments legals nacionals o internacionals, o els diners<\/div>\n<div>necessaris. (Novament Gr\u00e8cia&#8230;)<\/div>\n<div><\/div>\n<div>4. Dues anotacions finals. Primera: no he considerat un escenari que \u00e9s que un dels jugadors es negui a jugar. \u00c9s absurd i molt perill\u00f3s, per\u00f2 passa a vegades. (No em cal posar cap exemple&#8230;) I segona: hi ha una gran difer\u00e8ncia entre les negociacions pol\u00edtiques i els jocs. En els jocs els jugadors s\u2019hi juguen alguna cosa seva; en les altres s\u2019hi juguen el benestar de moltes persones. La prud\u00e8ncia exigeix no oblidar que no \u00e9s un joc. (Hi ha aturats i desnonats a Gr\u00e8cia, hi ha morts a Ucra\u00efna&#8230; No segueixo.)<\/div>\n<div><\/div>\n<p><a href=\"http:\/\/www.ara.cat\/opinio\/Negociar-jugant_0_1311468857.html\" target=\"_blank\"><\/p>\n<div>Ara.cat<\/div>\n<p><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Fa uns mesos que seguim, amb inter\u00e8s i amb preocupaci\u00f3, els esdeveniments que es produeixen a Ucra\u00efna, a Esc\u00f2cia, a Gr\u00e8cia, a Espanya i a Catalunya. En tots estan en discussi\u00f3 reconfiguracions territorials, i en tots es produeixen enfrontaments i negociacions. Aix\u00f2 ha posat de moda parlar de la teoria dels jocs, i hem pogut &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-12519","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12519","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12519"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12519\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12521,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12519\/revisions\/12521"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12519"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12519"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12519"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}