La primavera europea<\/a><\/i>. En el seu set\u00e8 any de crisi, l’economia de l’eurozona est\u00e0 molt pitjor que als Estats Units, pitjor que al Jap\u00f3 durant la seva d\u00e8cada perduda en la d\u00e8cada de 1990 i pitjor encara que Europa en la d\u00e8cada de 1930: el PIB segueix sent un 2 per cent menys que fa set anys i la taxa d\u2019atur s\u2019ha doblat. L’orientaci\u00f3 de la pol\u00edtica establerta pel govern d’Angela Merkel <\/b>a Berl\u00edn, implementada per la Comissi\u00f3 Europea a Brussel\u00b7les, i, de vegades temperada – per\u00f2 sovint for\u00e7ada – pel Banc Central Europeu (BCE) a Frankfurt, segueix sent desastrosa. Continuar amb les pol\u00edtiques actuals – d’austeritat i de retallades salarials, de toler\u00e0ncia per als bancs, sense reestructuraci\u00f3 del deute o d\u2019ajust al mercantilisme d’Alemanya \u2013 est\u00e0 portant a Europa al ras; el llan\u00e7ament de la flexibilitzaci\u00f3 quantitativa no canviar\u00e0 aix\u00f2. Aix\u00ed que conformar-se amb un “comprom\u00eds” que desplaci la l\u00ednia de Merkel<\/b> un mil\u00b7l\u00edmetre seria un error; ha de ser impugnada i desmantellada.<\/p>\nMentre que Gr\u00e8cia sola pot no ser capa\u00e7 de canviar tota la uni\u00f3 monet\u00e0ria, podria actuar com un catalitzador per al creixement pol\u00edtic d\u2019una reacci\u00f3 forta contra les pol\u00edtiques d’estancament de la zona euro. Per primera vegada en anys, hi ha esperan\u00e7a que la m\u00e0 morta del Merkelisme pugui deslligar-se, no nom\u00e9s de la por de les conseq\u00fc\u00e8ncies i l’odi nacionalista.<\/p>\n
De manera m\u00e9s immediata, Gr\u00e8cia pot salvar-se a si mateixa. Si la deixem a les urpes dels seus creditors de la UE, no estar\u00e0 destinada a les terres altes il\u00b7luminades pel sol de la recuperaci\u00f3, sin\u00f3 per la mis\u00e8ria permanent de la servitud pels deutes. Aix\u00ed que el pla de quatre punts proposat pel nou ministre de Finances, Yanis Varoufakis<\/b>, \u00e9s molt sensat. Aix\u00f2 implica l’execuci\u00f3 d’un super\u00e0vit primari m\u00e9s petit – que \u00e9s un super\u00e0vit pressupostari, excloent els pagaments d’interessos \u2013 d\u20191,5 per cent del PIB a l’any, en lloc d’un 3 per cent aquest any i un 4,5 per cent a partir de llavors. Algunes de les parts dels fons serien utilitzades per alleujar Gr\u00e8cia de l\u2019emerg\u00e8ncia humanit\u00e0ria. Els deutes aclaparadors de m\u00e9s del 175 per cent del PIB serien rellevats mitjan\u00e7ant el canvi dels pr\u00e9stecs dels governs de l’eurozona per obligacions menys costoses amb pagaments lligats al creixement del PIB de Gr\u00e8cia. Finalment, per\u00f2 no menys important, Syriza<\/b> vol reformar realment l’economia, amb l’ajuda de l’Organitzaci\u00f3 per a la Cooperaci\u00f3 i el Desenvolupament Econ\u00f2mic (OCDE), en particular vol lluitar contra el sistema pol\u00edtic corrupte, clientelista, vol prendre mesures en\u00e8rgiques contra l’evasi\u00f3 fiscal, i trencar el poder de la oligarques que tenen un domini absolut sobre l’economia grega.<\/p>\n
Si el pla de Varoufakis<\/b> hagu\u00e9s estat presentat per un banquer d’inversi\u00f3, hauria estat percebut com una cosa perfectament raonable. No obstant aix\u00f2, en l’univers paral\u00b7lel habitat pel ministre de Finances d’Alemanya, Wolfgang Sch\u00e4uble<\/b>, aquestes demandes s\u00f3n vistes com “irresponsables”: Gr\u00e8cia ha de quedar-se seca per donar servei als seus creditors estrangers en nom de la solidaritat europea.<\/p>\n
Mentre el govern grec est\u00e0 certament en la ra\u00f3, encara hi ha el temor que el poder del govern alemany prevalgui. El govern grec pot quedar-se sense diners en efectiu – potser tan aviat com el proper mes. Davant d’una correguda en els bancs grecs, el BCE podria negar al banc central del pa\u00eds el dret a proporcionar la liquiditat d’emerg\u00e8ncia que necessiten per sobreviure. En aquest moment, el comprom\u00eds -la rendici\u00f3- podria imposar-se.<\/p>\n
O no. La creen\u00e7a que Gr\u00e8cia t\u00e9 poca influ\u00e8ncia en les seves negociacions amb les autoritats de la zona euro \u00e9s falsa. Si s’arriba a un acord i Gr\u00e8cia es veu obligada per Berl\u00edn i Frankfurt a sortir il\u00b7legalment de l’euro, seria, sens dubte, una fallida per tots els seus deutes amb els governs de l’eurozona i el BCE, aix\u00ed com dels passius del Banc de Gr\u00e8cia. L’especulaci\u00f3 sobre quin seria el pr\u00f2xim pa\u00eds – Portugal? \u2013 a sortir de l’euro i la moneda \u00fanica no trigaria a comen\u00e7ar i de cop i volta semblaria eminentment revocable.<\/p>\n
Volen Berl\u00edn i Frankfurt realment emp\u00e8nyer per sobre la paret a Atenes? Ho dubto. Sobretot perqu\u00e8, un cop alliberada del seu deute extern i amb un tipus de canvi sobrevalorat, Gr\u00e8cia, estaria creixent de nou una vegada que el caos immediat es calmi. Despr\u00e9s de tot, fins i tot una economia tan mal gestionada com l\u2019Argentina va comen\u00e7ar a cr\u00e9ixer de nou nom\u00e9s un any despr\u00e9s que el govern incompl\u00eds i rebutg\u00e9s la seva paritat amb el d\u00f2lar el 2002.<\/p>\n
Per descomptat, les autoritats de l’eurozona poden calcular malament, o poden permetre que les seves emocions s\u2019imposin a la l\u00f2gica econ\u00f2mica. I ja que Atenes no vol abandonar l’euro, t\u00e9 una opci\u00f3 de reserva, com Willem Buiter, economista en cap de Citigroup, i John Cochrane de la Universitat de Chicago han assenyalat. El govern grec podria complir les seves obligacions dom\u00e8stiques, com el pagament de pensions, mitjan\u00e7ant l’emissi\u00f3 de pagar\u00e9s negociables que tamb\u00e9 podrien utilitzar-se per fer pagaments d’impostos – en efecte, la creaci\u00f3 d’una moneda paral\u00b7lela. Aquests diners virtuals tamb\u00e9 podrien utilitzar-se per a altres prop\u00f2sits: per exemple, per recapitalitzar bancs en dificultats. Aix\u00f2 permetria al govern grec deixar de pagar als seus creditors de la UE relativament sense dolor, quedant-se dins de l’euro.<\/p>\n
L’establishment de la zona euro i gran part dels mitjans de comunicaci\u00f3 pensen que Gr\u00e8cia \u00e9s tonta per enfrontar-se a Alemanya. Per\u00f2 el que seria realment ximple seria estar cedint. Aix\u00f2 deixaria nom\u00e9s els neonazis d’Alba Daurada en el camp de l\u2019anti-Merkelisme, el que podria presagiar mals pol\u00edtics. Mentre el govern grec estigui disposat a mantenir-se ferm – com una gran majoria dels grecs i molts europeus l\u2019estan instant \u00a0-podria obtenir un tracte m\u00e9s just per al poble grec i, amb sort, la zona euro.<\/p>\n
Foreign Policy<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Des de la negociaci\u00f3 inicial en la d\u00e8cada de 1950 entre l\u2019Alemanya post-nazi occidental i les seves v\u00edctimes durant la guerra, la integraci\u00f3 europea s’ha constru\u00eft sobre la base del comprom\u00eds. Aix\u00ed que hi ha una gran pressi\u00f3 sobre el nou govern de Syriza de Gr\u00e8cia perqu\u00e8 siguin “bons europeus” i es comprometin amb les …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,1],"tags":[],"class_list":["post-12490","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-europa","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12490","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12490"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12490\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12494,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12490\/revisions\/12494"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12490"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12490"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12490"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
![\"varoufakis\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2015\/02\/varoufakis-300x168.jpg\")
Des de la negociaci\u00f3 inicial en la d\u00e8cada de 1950 entre l\u2019Alemanya post-nazi occidental i les seves v\u00edctimes durant la guerra, la integraci\u00f3 europea s’ha constru\u00eft sobre la base del comprom\u00eds. Aix\u00ed que hi ha una gran pressi\u00f3 sobre el nou govern de Syriza<\/b> de Gr\u00e8cia perqu\u00e8 siguin “bons europeus” i es comprometin amb les demandes de just\u00edcia del deute dels seus socis europeus – tamb\u00e9 coneguts com a creditors. Per\u00f2 de vegades el comprom\u00eds \u00e9s el curs d’acci\u00f3 equivocat. A vegades \u00e9s necessari prendre una posici\u00f3.<\/p>\n