![\"femho\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2015\/02\/femho-300x200.jpg\")
La situaci\u00f3 del socialisme catal\u00e0<\/b><\/p>\nLa situaci\u00f3 del socialisme catal\u00e0<\/b><\/p>\n
Despr\u00e9s del seu congr\u00e9s de desembre del 2011, el PSC<\/strong> es trobava en una situaci\u00f3 molt dif\u00edcil. En la direcci\u00f3 del partit predomin\u00e0 aleshores un reflex defensiu, de reacci\u00f3 i replegament, que significava renunciar impl\u00edcitament a una part substancial de l\u2019espai socialista. Aix\u00f2 produ\u00ed una sagnia d\u2019afiliats i el sorgiment d\u2019una di\u00e0spora cr\u00edtica. Era evident que aquella situaci\u00f3 creava un cercle vici\u00f3s d\u2019efectes negatius en tots els \u00e0mbits del socialisme catal\u00e0 i abocava a una crisi greu.<\/p>\n Vam expressar en aquells moments la nostra posici\u00f3:<\/p>\n \u201cCal salvar el PSC i despr\u00e9s reinventar-lo, per a refer la seva unitat, el consens b\u00e0sic entre els diversos segments que el formaren des de la seva fundaci\u00f3 i han constitu\u00eft l\u2019ampli espai socialista. Cal fer-ho amb els canvis que necessita la seva organitzaci\u00f3, la seva cultura pol\u00edtica i el seu projecte<\/i>\u201d.[1]<\/a>\u00a0 I vam enumerar tamb\u00e9 les nostres propostes sobre les \u201ccinc coses que hauria de fer el PSC<\/i>\u201d.[2]<\/a><\/p>\n Creiem que aquelles opinions i propostes segueixen essent avui plenament vigents.<\/p>\n El resultat de les eleccions europees de maig de 2014 va fer de desencadenant de la crisi interna del PSC<\/strong> i don\u00e0 lloc a un congr\u00e9s extraordinari que escoll\u00ed una nova executiva i un nou primer secretari.<\/p>\n Aquest obr\u00ed converses amb nosaltres abans del congr\u00e9s, manifestant la seva voluntat de recuperar el perfil del PSC<\/strong> i d\u2019obrir un proc\u00e9s cap a un Congr\u00e9s Obert, amb l\u2019objectiu d\u2019actualitzar la posici\u00f3 i les pol\u00edtiques del partit amb una \u00e0mplia participaci\u00f3, com a possibilitat de retrobament i d\u2019ampliaci\u00f3 de l\u2019espai socialista, sobretot cap a les joves generacions.<\/p>\n Una conseq\u00fc\u00e8ncia de la nova etapa fou tamb\u00e9 el vot favorable del PSC<\/strong> a la llei de consultes i la disposici\u00f3 a contribuir a una nova estrat\u00e8gia nacional, basada en el dret a decidir i en la m\u00e0xima unitat en favor d\u2019un nou pacte Catalunya-Espanya, en un marc federal i plurinacional.<\/p>\n El nostre comprom\u00eds de sempre amb el socialisme catal\u00e0 no permetia vacil\u00b7lacions. Calia respondre positivament al que succe\u00efa, encara que no comport\u00e9s totes les seguretats desitjables. Si, com semblava, era una oportunitat real, no pod\u00edem malmetre-la. Vam decidir emp\u00e8nyer en la direcci\u00f3 que sempre hav\u00edem propugnat. Aquesta posici\u00f3, don\u00e0 lloc, l\u2019agost del 2014, a la declaraci\u00f3-crida \u201cEl nostre deure\u201d.[3]<\/a><\/b><\/i><\/p>\n Alguns exponents cr\u00edtics no compartiren aquest plantejament i decidiren\u00a0 esperar i verificar l\u2019evoluci\u00f3 de les coses. Altres, paradoxalment, en aquells moments de canvis en el PSC<\/strong> optaren per separar-se\u2019n, malgrat no haver-ho fet en l\u2019etapa anterior. S\u2019han reclamat del \u201csocialisme catalanista\u201d<\/i>, expressi\u00f3 que sempre hav\u00edem refusat perqu\u00e8 era afirmar, per passiva, que el PSC<\/strong> ja no n\u2019era, subministrant munici\u00f3 als seus adversaris, i abonant el doble risc d\u2019una divisi\u00f3 frontista a Catalunya i d\u2019una fragmentaci\u00f3 pol\u00edtica creixent.<\/p>\n L\u2019evoluci\u00f3 de les persones i grups que s\u2019han separat del PSC<\/strong> \u00e9s incerta, per\u00f2 \u00e9s evident que corren el risc d\u2019acabar com a subsidiaris d\u2019altres partits i d\u2019afirmar-se b\u00e0sicament en la cr\u00edtica al seu ex-partit. Aix\u00f2 no afavoreix sin\u00f3 que obstaculitza una alternativa majorit\u00e0ria de progr\u00e9s a Catalunya, que t\u00e9 com a condici\u00f3 imprescindible la represa del PSC<\/strong>.<\/p>\n Desitgem que l\u2019evoluci\u00f3 dels fets no comporti passes enrere sin\u00f3, al contrari, una nova oportunitat per a renovar i ampliar la unitat socialista a Catalunya. Ho deman\u00e0vem no fa gaire en forma de crida: \u201cValgui aquest editorial com a crida a tots els socialistes i a totes les socialistes. Estem conven\u00e7uts -i ho verifiquem cada dia que passa- que \u00e9s hora de tornar a casa. Que res no justificaria avui una fractura que fins ara, en condicions realment adverses, ens hav\u00edem estalviat. Recordem-ho sempre: Unitat socialista, for\u00e7a del poble<\/i>\u201d 4.<\/p>\n Els canvis en la direcci\u00f3 del PSC<\/strong> no han resolt els problemes per\u00f2 han fet possible un nou clima d\u2019entesa dins del partit. La noves sintonies que s\u2019han obert amb molts afiliats i quadres del PSC<\/strong> marquen una nova circumst\u00e0ncia interna i la possibilitat de noves sin\u00e8rgies. Per aix\u00f2 cal respondre activament a l\u2019oportunitat que comporta la nova situaci\u00f3 del PSC<\/strong>, contribuint a reorientar-lo cap a all\u00f2 que va ser la nostra voluntat fundacional -un socialisme catal\u00e0 unit i sobir\u00e0, no subordinat a ning\u00fa- i a dotar-lo per respondre als nous reptes del present i del futur, fent-lo capa\u00e7 de donar cos al catalanisme de progr\u00e9s i d\u2019articular una majoria d\u2019esquerres al govern de Catalunya. Per aix\u00f2 veiem el futur congr\u00e9s del PSC<\/strong> no com un punt d\u2019arribada sin\u00f3 com un punt de partida per una veritable alternativa de progr\u00e9s a Catalunya.<\/p>\n Les q\u00fcestions essencials<\/b><\/p>\n Aquesta voluntat de regeneraci\u00f3 unit\u00e0ria del socialisme catal\u00e0 ha de donar lloc a iniciatives diverses i obertes que contribueixin al retrobament i a la represa.<\/p>\n S\u00f3n moltes les q\u00fcestions a debatre. Per\u00f2 entre elles n\u2019hi ha quatre que, des del nostre punt de vista, s\u00f3n urgents. No les enumerem per ordre d\u2019import\u00e0ncia. Totes s\u00f3n essencials. Sense donar-hi respostes, per incompletes que siguin, no podrem avan\u00e7ar en els nostres objectius. Les comentem a continuaci\u00f3, sense pretensi\u00f3 de donar respostes, sin\u00f3 amb la voluntat d\u2019avan\u00e7ar en un debat imprescindible.<\/p>\n La q\u00fcesti\u00f3 democr\u00e0tica<\/b>.<\/p>\n De les crisis actuals apareix amb tota cruesa una pregunta essencial: Qui pesa m\u00e9s en les nostres democr\u00e0cies, el diner o la gent? Qui decidir\u00e0 en els propers anys les pol\u00edtiques p\u00fabliques: la l\u00f2gica prepotent dels \u201cmercats\u201d o les decisions democr\u00e0tiques dels ciutadans?<\/p>\n En l\u2019espai globalitzat, l\u2019economia i la tecnologia, molt m\u00e9s r\u00e0pides que la pol\u00edtica, han produ\u00eft una dissociaci\u00f3 creixent entre les decisions i les responsabilitats. Decisions que afecten profundament la nostra vida individual i col\u00b7lectiva, s\u00f3n\u00a0 preses de manera an\u00f2nima, impersonal, desterritorialitzada, per les elits econ\u00f2miques i financeres, que actuen com oligarquies prepotents que escapen a qualsevol responsabilitat democr\u00e0tica. \u00c9s una \u201crefeudalitzaci\u00f3\u201d del poder, a trav\u00e9s d\u2019una modernitzaci\u00f3 tecnol\u00f2gica i econ\u00f2mica radical. En aquesta situaci\u00f3, el dret a decidir t\u00e9 arreu una actualitat evident, com a m\u00ednim en l\u2019\u00e0mbit europeu.<\/p>\n Dos fen\u00f2mens correlatius caracteritzen l\u2019actual crisi democr\u00e0tica a Europa: D\u2019una banda, l\u2019augment intolerable de les desigualtats i del sofriment social. De l\u2019altra, la creixent for\u00e7a de poders no subjectats per cap forma de control democr\u00e0tic, estretament vinculats als poders financers transnacionals que ultrapassen els l\u00edmits dels Estats. L\u2019auge dels populismes nacionalistes que aixequen la bandera del \u201csobiranisme\u201d nacional t\u00e9 la seva explicaci\u00f3 en aquests dos processos concomitants. Els recents resultats electorals a Gr\u00e8cia s\u00f3n una altra cara de la moneda.<\/p>\n No \u00e9s possible prefigurar com es descabdellar\u00e0 aquesta crisi democr\u00e0tica en els diferents pa\u00efsos europeus. Hi ha oberta la possibilitat de canvis radicals, d\u2019involucions nacionalistes, de processos de \u201crevoluci\u00f3 passiva\u201d (canvis adaptatius en funci\u00f3 de noves correlacions de for\u00e7a), de manteniment a precari del \u201cstatu quo\u201d amb una combinaci\u00f3 d\u2019americanitzaci\u00f3 de la pol\u00edtica i de nou autoritarisme, etc. Per\u00f2 ens sembla evident que els socialistes i socialdem\u00f2crates han de cercar respostes d\u2019esquerra\u00a0 \u2013i respostes europees d\u2019esquerra\u2013 que permetin superar el monumental error de c\u00e0lcul (per utilitzar termes ben\u00e8vols) que signific\u00e0 la deriva al centre d\u2019experi\u00e8ncies com la Tercera Via o el Partito Democratico.\u00a0 Una cosa \u00e9s la voluntat \u2013i la necessitat- de construir \u00e0mplies aliances d\u2019una esquerra que sap parlar al centre (el Frente Amplio uruguai\u00e0 n\u2019\u00e9s un bon exemple) i l\u2019altre \u00e9s l\u2019(auto)dissoluci\u00f3 de l\u2019esquerra en el centre (curiosament en temps de crisi social i pol\u00edtica greu: patinatge art\u00edstic sobre una pista de gel que s\u2019esquerda progressivament).<\/p>\n A Europa, a partir de la segona meitat del segle passat, els Estats han restat progressivament entrampats, amb uns recursos procedents cada vegada menys de les receptes fiscals, i cada vegada m\u00e9s dependents del m\u00f3n financer, que els alimenta adquirint deute p\u00fablic. Aix\u00f2 ha anat canviant els paradigmes pol\u00edtics tradicionals, de tal manera que, en nom del \u201crealisme\u201d, la dist\u00e0ncia entre dreta i esquerra de govern s\u2019ha anat reduint progressivament en l\u2019imaginari col\u00b7lectiu. Aquesta \u00e9s, al nostre parer, la primera causa de les dificultats de la socialdemocr\u00e0cia i de les esquerres europees. La resposta a aquestes dificultats no rau en l\u2019irrealisme voluntarista i messi\u00e0nic, ni en un pragmatisme del dia a dia, sin\u00f3 en un veritable realisme d\u2019esquerra que vegi com a priorit\u00e0ries les tasques de transformaci\u00f3 de les organitzacions existents i de construcci\u00f3 de les inexistents (en primer lloc el partit socialista europeu).<\/p>\n Avui l\u2019espai de la sobirania democr\u00e0tica est\u00e0 condicionada per tres pols de poder: 1\/ Els poders econ\u00f2mics i financers interns i externs imposen l\u2019orientaci\u00f3 de les pol\u00edtiques p\u00fabliques (o, quan no poden fer-ho perqu\u00e8 sorgeixen majories contr\u00e0ries, en delimiten amb contund\u00e8ncia els marges d\u2019acci\u00f3); 2\/ L\u2019espai medi\u00e0tic filtra i delimita els termes i les veus del debat p\u00fablic; 3\/ El tercer v\u00e8rtex \u00e9s constitu\u00eft pels moviments socials i les formacions d\u2019esquerra i centreesquerra que, d\u2019una manera o d\u2019una altra (sovint amb importants contradiccions), es resisteixen a l\u2019hegemonia d\u2019una minoria privilegiada que domina els pols econ\u00f2mic i medi\u00e0tic.<\/p>\n En aquesta situaci\u00f3, la q\u00fcesti\u00f3 de fons que es planteja, cobrant una creixent gravetat, i que determina el sentit dels combats presents i futurs en el nostre pa\u00eds i a Europa, \u00e9s la q\u00fcesti\u00f3 democr\u00e0tica.<\/p>\n La q\u00fcesti\u00f3 nacional<\/b>.<\/p>\n A Catalunya, com sortir del cul-de-sac de l\u2019actual \u201cproc\u00e9s\u201d? Com construir el terreny que permeti desenvolupar concretament la voluntat col\u00b7lectiva del poble? Com definir i aconseguir uns objectius factibles, m\u00e9s enll\u00e0 de la ret\u00f2rica i de la impostura de les dretes nacionalistes que aixequen banderes enfrontades i en treuen profit?<\/p>\n Catalunya est\u00e0 m\u00e9s necessitada que mai d\u2019un projecte seri\u00f3s, que no confongui els desitjos amb la realitat, que no porti el poble de Catalunya a cap atzucac ni a cap frustraci\u00f3, sin\u00f3 a nous horitzons de realitzaci\u00f3 nacional, de cohesi\u00f3 social, d\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia econ\u00f2mica i cultural, de qualitat de vida, d\u2019obertura europea i internacional.<\/p>\n Ens entusiasma la immensa, reiterada i exemplar mobilitzaci\u00f3 del poble de Catalunya per un nou horitz\u00f3 nacional. Per\u00f2 sabem distingir entre l\u2019entusiasme i la impostura. El pujolisme no \u00e9s una cosa del passat, malauradament. Els successors de Pujol<\/strong> volen imposar, a la desesperada, la seva voluntat \u201cpropiet\u00e0ria\u201d sobre Catalunya i tracten de mantenir-se en el poder tractant de cavalcar un proc\u00e9s que \u00e9s avui conduit per una estrat\u00e8gia equivocada, determinada per la competici\u00f3 entre CiU<\/strong> i ERC<\/strong> al voltant de l\u2019independentisme, que s\u2019estavella contra l\u2019immobilisme contuma\u00e7 del PP<\/strong> i del govern de l\u2019Estat. Malgrat un acord amb cal\u00e7ador, ambigu i precari, el conf\u00fas \u201cfull de ruta\u201d que han adoptat no pot dissimular que \u00e9s una mala estrat\u00e8gia pel pa\u00eds, que \u00fanicament pot donar profit a la dreta, tant a Espanya com a Catalunya.<\/p>\n A Espanya, el PP<\/strong> sap prou b\u00e9 que pot treure substancioses rendes electorals d\u2019una ret\u00f2rica de \u201cdefensa de la unidad de Espa\u00f1a\u201d. Tamb\u00e9 ho sap Converg\u00e8ncia<\/strong>, arborant el seu independentisme declamatori, recreatiu i de circumst\u00e0ncies.<\/p>\n Sorpr\u00e8n, en aquesta situaci\u00f3, la ingenu\u00eftat escruixidora dels que semblen disposats a deixar-se enganyar per segona vegada, despr\u00e9s de fer-se tan dram\u00e0ticament ostensible l\u2019ensarronada de Jordi Pujol i el seu entorn cl\u00e0nic. Tant de bo els que s\u2019han deixat confondre obrin els ulls, abans d\u2019haver de vessar ll\u00e0grimes d\u2019impot\u00e8ncia a causa d\u2019una segona presa de p\u00e8l.<\/p>\n Nosaltres creiem que cal replantejar les coses sobre la base de la m\u00e0xima unitat possible, \u00e9s a dir, a partir del 80% parlamentari, apuntant a un proc\u00e9s de di\u00e0leg i de pacte per a l\u2019endem\u00e0 de les eleccions espanyoles del 2016, en les quals el PP hagi perdut la majoria absoluta i es faci possible una majoria alternativa a Espanya. Aquest ser\u00e0 un moment de la veritat. Cal arribar-hi amb tota la for\u00e7a possible, amb la finalitat d\u2019assolir un nou encaix nacional de Catalunya, sobre la base d\u2019un esquema federal i plurinacional, aix\u00ed com una f\u00f3rmula que permeti l\u2019exercici del veritable dret a decidir i no tan sols d\u2019una consulta no vinculant, sense cap conseq\u00fc\u00e8ncia jur\u00eddica.<\/p>\n Cal obrir una nova etapa \u2013si es vol, un nou proc\u00e9s- en la qual l\u2019onada democr\u00e0tica catalana, articulada al voltant dels drets nacionals de Catalunya i oberta a un Estat com\u00fa de car\u00e0cter plurinacional i pluriling\u00fc\u00edstic, entronqui amb l\u2019onada per la regeneraci\u00f3 de la pol\u00edtica, contra les desigualtats creixents i la corrupci\u00f3, que est\u00e0 quallant a tot l\u2019Estat -que ha de comportar la definitiva superaci\u00f3 dels residus del franquisme, en un proc\u00e9s de revoluci\u00f3 democr\u00e0tica que obri nous escenaris de futur.<\/p>\n La q\u00fcesti\u00f3 social<\/b>.<\/p>\n L\u2019atur, l\u2019augment de les desigualtats, la precarietat en la que es troben generacions senceres de joves, els efectes de les pol\u00edtiques austericides sobre la sanitat i l\u2019educaci\u00f3, clamen al cel. Per\u00f2 el cel no resoldr\u00e0 aquest drama.<\/p>\n A situacions d\u2019emerg\u00e8ncia, solucions d\u2019emerg\u00e8ncia. A Catalunya, hipotecar la possibilitat de majories d\u2019esquerra que impulsin \u2013en els ajuntaments, a la Generalitat, a l\u2019Estat\u2013 unes accions de govern a favor dels m\u00e9s vulnerables, dels barris desvalguts, de la joventut precarista, dels aturats, i fer-ho en nom d\u2019unes preteses incompatibilitats derivades de la \u201cq\u00fcesti\u00f3 nacional\u201d, o d\u2019un pret\u00e8s antagonisme entre \u201cvella\u201d i \u201cnova\u201d pol\u00edtica, seria un exercici d\u2019irresponsabilitat considerable, perqu\u00e8 implicaria en molts casos perpetuar el(s) govern(s) de la dreta.<\/p>\n Que hi ha una divisi\u00f3 de les esquerres no \u00e9s cap novetat. Unes \u2013nosaltres ens hi comptem\u2013 es proclamen pragm\u00e0tiques, treballant en partits potencialment majoritaris. Altres proclamen que no hi ha difer\u00e8ncies entre els grans partits \u201cdel sistema\u201d i afirmen que nom\u00e9s ells s\u00f3n genu\u00efnament d\u2019esquerra o, en el cas de Catalunya, aut\u00e8nticament \u201csobiranistes\u201d. La conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019aquestes divisions \u00e9s que si no hi ha sin\u00e8rgia entre aquests grups, les possibilitats de sortir-se\u2019n s\u00f3n nul\u00b7les, a curt i a llarg termini.<\/p>\n Les difer\u00e8ncies exacerbades son anihiladores, per\u00f2 el pluralisme suma. Si pensem en els governs no \u00fanicament com a agents de transformaci\u00f3 social sin\u00f3 tamb\u00e9 com a estructures que amb les seves decisions pol\u00edtiques immediates afecten el sofriment social a curt termini de molt\u00edssima gent, aleshores les esquerres estan obligades a fer all\u00f2 que \u00e9s al seu abast per a minimitzar aquest sofriment i, per tant, establir compromisos, en els ajuntaments i en la pol\u00edtica nacional. No \u00e9s feina f\u00e0cil. Per\u00f2 si no s\u2019aconsegueixen, la dreta guanya i en tenim per estona.<\/p>\n La q\u00fcesti\u00f3 de la forma partit<\/b>.<\/p>\n No hi ha democr\u00e0cia que funcioni sense partits. La nova pol\u00edtica que exigeix la nostra \u00e8poca no podr\u00e0 n\u00e9ixer demonitzant-los de manera gen\u00e8rica. Per\u00f2 els partits realment existents s\u00f3n instruments en crisi profunda, de funcionament, de credibilitat. En el cas dels partits d\u2019esquerra, s\u00f3n estructures basades en un model del segle XIX, i amb programes del segle XX. Cal canviar-les radicalment.<\/p>\n Aix\u00f2 no significa menys organitzaci\u00f3. Hi ha el risc que la desregulaci\u00f3 econ\u00f2mica vingui acompanyada d\u2019una correlativa desregulaci\u00f3 pol\u00edtica, amb formes conjunturals m\u00e9s o menys ef\u00edmeres, caleidosc\u00f2piques, missatges ultrasimplificats vehiculats pel l\u00edder de torn, si l\u2019espai de la pol\u00edtica \u00e9s definitivament conquerit per l\u2019espai medi\u00e0tic audiovisual. El que calen s\u00f3n noves formes d\u2019organitzar-se.<\/p>\n Si hi ha una lli\u00e7\u00f3 b\u00e0sica que ens ve del passat \u00e9s que l\u2019organitzaci\u00f3 \u00e9s l\u2019arma dels febles en la lluita contra els forts. Per\u00f2 organitzaci\u00f3 vol dir sempre tend\u00e8ncia immanent a l\u2019oligarquitzaci\u00f3, a la formaci\u00f3 de grups redu\u00efts de dirigents que disposen, a trav\u00e9s de la delegaci\u00f3, d\u2019una \u00e0mplia discrecionalitat a l\u2019hora de parlar i actuar en nom dels altres, a l\u2019hora de cooptar fidels, de fer les llistes electorals.<\/p>\n Ara hi ha una gran oportunitat, perqu\u00e8 la demanda d\u2019una \u201cnova pol\u00edtica\u201d \u00e9s molt gran. A Espanya d\u00f3na lloc al sorgiment de noves formacions, en forma d\u2019aliances o de partits, com \u00e9s el cas de Podemos. Per\u00f2 all\u00f2 que impressiona, en aquest darrer cas, ultra la resposta enorme que de moment obt\u00e9, i la seva \u00f2ptima utilitzaci\u00f3 de les noves tecnologies i de la imatge en els mitjans de comunicaci\u00f3 de masses, \u00e9s la r\u00e0pida evoluci\u00f3 organitzativa, d\u2019un estil assembleari, on tot podia discutir-se i decidir-se amb votacions a m\u00e0 al\u00e7ada, a una estructura hiperliderista i un nucli molt redu\u00eft de dirigents. Aquesta evoluci\u00f3 ha estat \u201cperdonada\u201d, a causa de l\u2019estat emocional col\u00b7lectiu d\u2019una base multitudin\u00e0ria que rebutja amb indignaci\u00f3 les pol\u00edtiques de la dreta i creu haver trobat una eina pol\u00edtica capa\u00e7 de guanyar eleccions.<\/p>\n Per\u00f2 no \u00e9s amb l\u2019extrema simplificaci\u00f3 dels missatges (en uns casos \u201cels pol\u00edtics\u201d, \u201cels partits\u201d, \u201cla casta\u201d; en altres \u201cla independ\u00e8ncia\u201d, etc.) o la personalitzaci\u00f3 extrema dels lideratges que s\u2019avan\u00e7ar\u00e0 vers una nova pol\u00edtica. Al contrari, \u00e9s possible que aquesta \u201cnova pol\u00edtica\u201d s\u2019assembli a la \u201cvella\u201d com dues gotes d\u2019aigua, amb un encara major domini d\u2019uns nuclis redu\u00efts de direcci\u00f3, i d\u2019uns lideratges que, en una societat medi\u00e0tica i mediatitzada, poden manipular i ser manipulats de manera extrema.<\/p>\n \u00c0dhuc els partits m\u00e9s radicalment anti-sistema no poden evitar generar en el seu interior nuclis dirigents fortament olig\u00e0rquics i personalitzats, refor\u00e7ats a l\u2019extrem pel fet que l\u2019espai medi\u00e0tic absorbeix de manera prepotent l\u2019espai pol\u00edtic. Si aquesta deriva olig\u00e0rquica es consolid\u00e9s una vegada m\u00e9s, l\u2019expressi\u00f3 \u201cnova pol\u00edtica\u201d no passaria d\u2019ef\u00edmera etiqueta de moda, un ox\u00edmoron que, posant de costat conceptes antag\u00f2nics, originaria noves frustracions. El somni de la democr\u00e0cia directa, instant\u00e0nia, donaria lloc al monstre d\u2019una mena de\u00a0 leninisme post-modern, americanitzat.<\/p>\n Seria una nova oportunitat perduda perqu\u00e8, si l\u2019apel\u00b7laci\u00f3 a una imprescindible nova pol\u00edtica t\u00e9 sentit, aquesta ha de respondre efectivament a la demanda, que creix exponencialment, de noves formes d\u2019auto-organitzaci\u00f3 de la pol\u00edtica que agregui i mobilitzi sectors conscients de la societat i es moguin no sols, ni preferentment, en el marc de les institucions representatives, sin\u00f3 que ho facin en el si de la societat civil.<\/p>\n La nova pol\u00edtica no sols ha de donar vida a espais pel di\u00e0leg, a un debat sense prejudicis, a la toler\u00e0ncia en els estils de comportament, a l\u2019expressi\u00f3 plural de les difer\u00e8ncies que sumen en comptes de restar, a la deliberaci\u00f3 i la intel\u00b7lig\u00e8ncia col\u00b7lectiva.\u00a0 Per a que sigui nova de veritat ha de crear formes i m\u00e8todes que combatin de veritat la llei de ferro de l\u2019oligarquitzaci\u00f3. La mesura efectiva de la novetat i operativitat d\u2019aquestes noves formes rau en la consist\u00e8ncia i continu\u00eftat d\u2019un joc efectiu i permanent de connexions, sinergies i cooperaci\u00f3, amb regles, contrapesos i verificacions d\u2019una extrema i espec\u00edfica claredat.\u00a0 Sense \u201cchecks and balances<\/i>\u201d no hi ha nova pol\u00edtica que valgui.<\/p>\n Aix\u00f2 vol dir que la transformaci\u00f3 de la forma partit ha d\u2019incorporar essencialment un sistema en el que les diferents parts de l\u2019organitzaci\u00f3 tenen poders que afecten i controlen a les altres parts, de tal manera que cap d\u2019elles esdevingui excessivament poderosa. Aquest \u00e9s el repte, que no \u00e9s f\u00e0cil. En el cas del PSC, la primera assignatura ser\u00e0 la concreci\u00f3 formal que tingui la doble proposta que ha llan\u00e7at de Congr\u00e9s Obert i de Consell Obert.<\/p>\n La nostra acci\u00f3<\/b>\u00a0<\/b><\/p>\n Hi ha una for\u00e7a que ens ve del passat. Ens en considerem hereus, per\u00f2 ens considerem sobretot hereus del futur, de les millors esperances, desitjos, i projectes de la humanitat i, en el nostre cas, de la ciutadania de Catalunya, un imaginari que ens dignifica i ens fa persones lliures i responsables. Les millors p\u00e0gines del socialisme catal\u00e0 encara estan per escriure.<\/p>\n Aix\u00f2 ens exigeix unitat, pluralisme, noves idees i propostes, una nova pol\u00edtica d\u2019aliances amb la societat civil i amb els exponents plurals de l\u2019esquerra i el centreesquerra. A tots ells els invitem al di\u00e0leg i a emprendre iniciatives comunes.<\/p>\n Des de l\u2019autonomia dels nostres plantejaments, volem aplegar els companys i companyes que pensen que \u00e9s necessari un socialisme catal\u00e0 unit, amb un projecte plenament aut\u00f2nom: un partit sense amos, sense depend\u00e8ncies de cap tipus; no tributari de cap poder que no sigui el del poble.<\/p>\n Volem prendre iniciatives positives per contribuir a reorientar la l\u00ednia pol\u00edtica del PSC, influint amb la nostra opini\u00f3 lliure i cr\u00edtica i amb la participaci\u00f3 en els espais d’elaboraci\u00f3 i debat del partit, amb voluntat d’integraci\u00f3. Estem en contra dels anatemes i dels sectarismes, de les pol\u00e8miques interessades i instrumentals, dels debats partidistes asfixiants, dels simplismes demag\u00f2gics. La gravetat i complexitat dels problemes que tenim al davant requereix intel\u00b7lig\u00e8ncia, coratge, capacitat per a escoltar i entendre les raons dels altres, voluntat de di\u00e0leg i d\u2019unitat.<\/p>\n Aquestes s\u00f3n les tasques: Transformar el nostre partit; definir el s\u00f2col com\u00fa i l\u2019acci\u00f3 unit\u00e0ria de les esquerres que vulguin abandonar el ca\u00efnisme que massa vegades les ha esterilitzat; contribuir a la refundaci\u00f3 del catalanisme del segle XXI; participar en el rellan\u00e7ament de les esquerres a Europa. En aquest cam\u00ed, caldr\u00e0 molta reflexi\u00f3 col\u00b7lectiva, molta participaci\u00f3, molta corresponsabilitat.<\/p>\n Caldr\u00e0, sobretot, una voluntat tena\u00e7 i continuada. No podem esperar. Ara \u00e9s el moment d\u2019emprendre aquest nou cicle.<\/p>\n Fem-ho!<\/p>\n F\u00f2rum C\u00edvic – Nou Cicle.<\/p>\n Febrer de 2015.<\/p>\n [1]<\/a> La situaci\u00f3 actual i el futur del PSC, http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=9803<\/p>\n<\/div>\n\n
\n\n\n