![\"Eurogroup](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2015\/02\/jeroen-300x212.jpg\")
Han passat poc m\u00e9s de cent anys des del gran frac\u00e0s de la socialdemocr\u00e0cia europea. El moviment obrer va ser incapa\u00e7 d’aturar la innecess\u00e0ria massacre de la Primera Guerra Mundial. En primer lloc, Jean Jaures va ser assassinat, silenciant la seva poderosa veu antimilitarista. Poc despr\u00e9s, el SPD alemany va votar per autoritzar els cr\u00e8dits de guerra per al Kaiser. L’internacionalisme proletari va donar pas al patriotisme social.<\/p>\n
Entre la fallida de la II Internacional durant la guerra i les respostes divergents a la Revoluci\u00f3 Russa, es va obrir una fissura entre socialistes i comunistes a Europa que persisteix fins al dia d’avui.<\/p>\n
Els representants d’aquestes dues tradicions pol\u00edtiques es troben ara en desacord en un Eurogrup presidit per Jeroen Dijsselbloem del partit holand\u00e8s PvdA. El tel\u00f3 de fons \u00e9s un dels esdeveniments als Balcans que tenen la capacitat de desencadenar un conflicte molt m\u00e9s gran. I un cop m\u00e9s ha sorgit una situaci\u00f3 en la qual els ultim\u00e0tums emesos pels forts contra els febles corren el risc d\u2019empitjorar la conflagraci\u00f3.<\/p>\n
Els punts clau de desacord no s\u00f3n t\u00e8cnics sin\u00f3 pol\u00edtics. La mida final del super\u00e0vit primari de Gr\u00e8cia, per exemple, \u00e9s important per raons econ\u00f2miques per\u00f2 tamb\u00e9 simb\u00f2liques. La veritable q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s quina classe d’Europa sorgir\u00e0 de les negociacions en curs.<\/p>\n
Un possible resultat \u00e9s un aprofundiment d’una divisi\u00f3 d’Europa en les l\u00ednies entre deutors i creditors, organitzat d’una manera que condueixi a una diverg\u00e8ncia cada vegada m\u00e9s gran entre el nucli i la perif\u00e8ria. Aix\u00f2 \u00e9s una Europa dividida entre els qu\u00e8 donen la caritat i els que demanen almoina, en oposici\u00f3 a una Europa amb mecanismes autom\u00e0tics de solidaritat. Aquesta \u00e9s una Europa que actua com a incubadora potent per recriminacions m\u00fatues i avaries r\u00e0pides en la bona voluntat.<\/p>\n
Merkel, Rajoy i Passos Coelho afavoreixen aquest resultat. Malgrat les seves diferents circumst\u00e0ncies nacionals, estan units en la seva prefer\u00e8ncia per una l\u00ednia dura a compte de les prefer\u00e8ncies compartides i un projecte compartit. Els lla\u00e7os que els uneixen s\u00f3n ideol\u00f2gics.<\/p>\n
Molts socialdem\u00f2crates tamb\u00e9 estan reproduint la l\u00ednia de falla entre deutors i creditors. Enmig de la major crisi econ\u00f2mica des de la Gran Depressi\u00f3, amb la democr\u00e0cia buida, amb la desigualtat en augment, i amb l’extrema dreta en marxa, la socialdemocr\u00e0cia \u00e9s un cop m\u00e9s incapa\u00e7 d’actuar com un actor europeu coherent. I l’ascens de Syriza ha exposat les seves contradiccions internes<\/p>\n
Els negociadors de Syriza estan presentant un desafiament directe als poders f\u00e0ctics. La seva aud\u00e0cia consisteix en suggerir que les institucions europees haurien de ser m\u00e9s sensibles als processos democr\u00e0tics. Estan creant el punt de principi que les eleccions nacionals no han de ser totalment irrellevants.<\/p>\n
Est\u00e0 en joc la credibilitat de la via electoral per a una Europa m\u00e9s progressista – aquesta \u00e9s la premissa b\u00e0sica de l’estrat\u00e8gia socialdem\u00f2crata a Europa, no un esquema sonat atabalat. Un resultat negatiu per Syriza \u00e9s una mala not\u00edcia per a qualsevol persona que cregui que una vegada que els vots han estat comptats els vots han de comptar.<\/p>\n
Les opcions que enfronten els gustos de Jeroen Dijsselbloem s\u00f3n per tant dif\u00edcils: es pot treballar per consolidar una Europa dels subjectes o defensar una Europa dels ciutadans. Poden mirar de fer complir l’status quo o intentar canviar les regles del joc. Poden optar per representar les institucions europees al seu electorat, o per representar el seu electorat a trav\u00e9s de les institucions europees. Poden mirar per la part o la totalitat.<\/p>\n
Si no estan a l’al\u00e7ada de l’ocasi\u00f3, el preu hist\u00f2ric a pagar ser\u00e0 molt alt. Un grup de nacionalistes d’extrema dreta estan esperant, desitjosos de bocs expiatoris d\u2019enemics interns i externs, i es preparen per prometre salvaguardar la sobirania contra una elit europea \u00a0que no respon i est\u00e0 desconnectada. El risc no \u00e9s abstracte; ja s’han instal\u00b7lat c\u00f2modament en els parlaments de tota la Uni\u00f3, augmenten en les enquestes, i estan apunt per prendre avantatge de la situaci\u00f3. Si el desafiament progressista falla, el desafiament feixista \u00e9s el pr\u00f2xim. El final del final de la hist\u00f2ria \u00e9s ben b\u00e9 sobre nosaltres.<\/p>\n
En aquest moment crucial, mentre \u00e9s necess\u00e0ria una soluci\u00f3 per salvar la cara m\u00fatua – probablement basant-se en eufemismes \u2013, es requereix una elecci\u00f3 estrat\u00e8gica entre Sch\u00e4uble i la coalici\u00f3 centrista que ha fallat o entre Varoufakis i la possibilitat d’una majoria diferent a Europa.<\/p>\n
Una socialdemocr\u00e0cia que no pot amena\u00e7ar de forma cre\u00efble per construir una majoria alternativa tindr\u00e0 molt poca influ\u00e8ncia en el futur. El canvi vindr\u00e0 alterant l’equilibri democr\u00e0tic del poder a Europa o no vindr\u00e0. I nom\u00e9s amb m\u00e9s solidaritat europea ser\u00e0 possible una alternativa progressista ; despr\u00e9s de tot, la seva tr\u00e0gica abs\u00e8ncia \u00a0va conduir a una divisi\u00f3 fa un segle.<\/p>\n