{"id":12468,"date":"2015-02-16T17:17:14","date_gmt":"2015-02-16T15:17:14","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=12468"},"modified":"2015-02-16T17:17:14","modified_gmt":"2015-02-16T15:17:14","slug":"belen-barreiro-la-rebel%c2%b7lio-de-les-masses","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/belen-barreiro-la-rebel%c2%b7lio-de-les-masses\/","title":{"rendered":"Bel\u00e9n Barreiro: La rebel\u00b7li\u00f3 de les masses"},"content":{"rendered":"

\"indignats_plcat_desall_320f\"En els \u00faltims anys s’ha produ\u00eft una fractura a la societat espanyola que podria determinar l’\u00e8xit o frac\u00e0s de moltes de les organitzacions que vertebren la nostra democr\u00e0cia i la nostra economia de mercat (partits pol\u00edtics, corporacions, empreses i bancs).\u00a0Aquesta fractura separa votants i consumidors, molts dels quals pateixen les conseq\u00fc\u00e8ncies de la crisi, d’una elit socioecon\u00f2mica i pol\u00edtica percebuda com poderosa i privilegiada.Aquesta\u00a0rebel\u00b7li\u00f3 de les masses<\/em>constitueix un dels esdeveniments m\u00e9s rellevants als quals s’enfronta el nostre pa\u00eds.<\/p>\n

La manifestaci\u00f3 m\u00e9s clara de la fractura entre elit i ciutadania \u00e9s la irrupci\u00f3 de Podem<\/strong>, que s’ha convertit en un temps r\u00e8cord en la primera for\u00e7a pol\u00edtica a vot directe segons el CIS i altres instituts.\u00a0Si Podem ha aconseguit situar-se en primera posici\u00f3 \u00e9s perqu\u00e8 la seva intenci\u00f3 de vot \u00e9s relativament transversal: guanya, per exemple, entre els ciutadans de baix perfil pol\u00edtic (el centre i els que no tenen ideologia), condici\u00f3 fins ara necess\u00e0ria i suficient per a la vict\u00f2ria electoral a Espanya;\u00a0a m\u00e9s de penetrar en \u00e0mplies capes de l’esquerra i demanar algun suport a la dreta.<\/p>\n

La fractura elit-ciutadania no nom\u00e9s es reflecteix en la crisi de la pol\u00edtica tradicional.\u00a0Abans de la recessi\u00f3, el capitalisme tamb\u00e9 gaudia d’un ampli suport a Espanya.\u00a0Segons un estudi del Pew Research Center de 2007, el 67% dels espanyols -un percentatge m\u00e9s alt que el registrat en pa\u00efsos com Alemanya i Fran\u00e7a- assegurava que el millor sistema per al nostre pa\u00eds era una economia de mercat.\u00a0La crisi ha suposat un tomb a les actituds dels ciutadans espanyols: el 2014, el suport a l’economia de mercat havia caigut 22 punts percentuals, situant-se en el 45%.\u00a0La comparaci\u00f3 amb 44 pa\u00efsos de diversos continents converteix ara a Espanya en un dels m\u00e9s anticapitalistes, amb un nivell de suport al capitalisme nom\u00e9s per sobre de M\u00e8xic i Argentina.<\/p>\n

Segons Mikroscopia, un estudi de MyWord que no mesura el suport gen\u00e8ric al sistema capitalista, per\u00f2 s\u00ed als seus protagonistes, el 25,5% dels ciutadans -una xifra gens menyspreable ha sentit durant l’\u00faltim any rebuig cap a les grans empreses i multinacionals .\u00a0La desconfian\u00e7a cap al m\u00f3n financer \u00e9s encara m\u00e9s gran: el 36,5%.\u00a0Neix, per tant, un nou tipus de consumidor, el\u00a0consumidor rebel,<\/em>\u00a0que no \u00e9s necess\u00e0riament subversiu o radical, per\u00f2 que s\u00ed que ha patit els estralls de la recessi\u00f3.<\/p>\n

Segons l’estudi, el 54% dels ciutadans -xifra apabullant- admet haver passat a una classe social inferior com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la crisi, el que influeix tant en el rebuig a les grans empreses com en la desconfian\u00e7a cap a les organitzacions financeres.\u00a0Una cosa semblant passa en la pol\u00edtica: l’empobriment a causa de la crisi \u00e9s un detonant del vot a Podem<\/strong>.\u00a0Amb tot, ni tan sols els que no han variat d’estrat social com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la crisi s\u00f3n del tot aliens a aquest sentiment de rebuig: el\u00a0consumidor rebel,<\/em>\u00a0com el\u00a0votant rebel,<\/em>\u00a0\u00e9s tamb\u00e9 transversal.<\/p>\n

La fractura elit-ciutadania, tant en l’\u00e0mbit econ\u00f2mic com en el pol\u00edtic, ha anat acompanyada d’un altre canvi social enormement rellevant: en aquests anys, els espanyols s’han fet m\u00e9s actius, solidaris i cooperatius.\u00a0Els ciutadans han buscat, per si mateixos i dins de la mateixa societat, algunes de les solucions que les grans institucions de la democr\u00e0cia i del mercat no els han donat.<\/p>\n

En pol\u00edtica, els ciutadans s’han convertit en protagonistes: ha augmentat l’inter\u00e8s per la pol\u00edtica, s’ha disparat la mobilitzaci\u00f3 ciutadana, han sorgit nous partits, i en les properes eleccions municipals hi haur\u00e0 m\u00faltiples candidatures ciutadanes.\u00a0Segons les s\u00e8ries del CIS, l’inter\u00e8s per la pol\u00edtica creix en 8 punts percentuals des d’abans de la crisi.\u00a0Tamb\u00e9 ha augmentat la freq\u00fc\u00e8ncia amb qu\u00e8 es parla de pol\u00edtica amb amics (13,3 punts percentuals m\u00e9s) o familiars (12,5 punts);\u00a0la signatura de peticions (9,4 punts);\u00a0la compra de productes per raons pol\u00edtiques (11 punts), o l’assist\u00e8ncia a manifestacions (6 punts).\u00a0El grau d’acord amb l’afirmaci\u00f3 que la pol\u00edtica t\u00e9 una gran influ\u00e8ncia en la vida del ciutad\u00e0 augmenta en gaireb\u00e9 18 punts, alhora que disminueix en 9 punts el grau d’acord amb l’afirmaci\u00f3 que\u00a0\u00e9s millor no ficar-se en pol\u00edtica.<\/em>\u00a0Igualment , la col\u00b7laboraci\u00f3 amb organitzacions de voluntariat o amb fins caritatius tamb\u00e9 creix amb la crisi: si abans de la recessi\u00f3 el 22% dels ciutadans declarava col\u00b7laborar amb organitzacions de voluntaris o amb fins caritatius, el 2013 ho feia el 34,7%, un 12,9% m\u00e9s.<\/p>\n

La societat, per tant, s’ha tornat m\u00e9s activa i solid\u00e0ria o cooperativa, i no nom\u00e9s en l’\u00e0mbit de la pol\u00edtica, sin\u00f3 tamb\u00e9 en el del mercat.\u00a0Segons Mikroscopia, les noves formes de compra i de consum alternatius i col\u00b7laboratius sorgeixen amb m\u00e9s for\u00e7a entre els consumidors rebels -els que admeten sentir rebuig per les grans corporacions- que entre la resta dels ciutadans: l’intercanvi de productes i serveis \u00e9s 6, 4 punts percentuals m\u00e9s alt, com tamb\u00e9 ho \u00e9s la compra o venda de productes de segona m\u00e0 (13,7 i 8,3 punts m\u00e9s, respectivament), l’acci\u00f3 de compartir productes i serveis que abans es compraven (6,1 punts m\u00e9s ), la compra en establiments de consum responsable (8 punts m\u00e9s) i la participaci\u00f3 en grups de consum i compres col\u00b7lectives (2,8 i 5 punts m\u00e9s, respectivament).<\/p>\n

A m\u00e9s, la crisi econ\u00f2mica actual es produeix en un context de digitalitzaci\u00f3 velo\u00e7 de la societat.\u00a0L’acci\u00f3 conjunta dels dos propulsors de canvi, la recessi\u00f3 i la revoluci\u00f3 tecnol\u00f2gica, \u00e9s una bomba de rellotgeria per a les institucions i organitzacions assentades que no s\u00e0piguen desxifrar els codis de la societat en Xarxa;\u00a0d’altra banda, constitueix aix\u00ed mateix una gran oportunitat per a les organitzacions o projectes que s\u00ed que s\u00e0piguen fer-ho.<\/p>\n

El 1996, \u00fanicament el 1,3% dels espanyols era usuari d’Internet.\u00a0El 2012, l’\u00fas ocasional d’Internet ascendia, segons el Pew Research Center, al 79%, un percentatge similar al dels EUA.\u00a0I Espanya era el cinqu\u00e8 pa\u00eds del m\u00f3n en xarxes socials.\u00a0La societat digital ha creat un nou tipus de ciutad\u00e0 i consumidor -en Xarxa- que forma part d’una comunitat de persones \u00e0vides d’informaci\u00f3, en permanent intercanvi d’opinions sobre esdeveniments, serveis, productes o marques, i sempre alerta i disposada a contrastar la veracitat del que es diu i la coher\u00e8ncia del que es fa.\u00a0El ciutad\u00e0 en Xarxa \u00e9s exageradament exigent amb les organitzacions pol\u00edtiques i econ\u00f2miques, en el que ofereixen i en com ho ofereixen.\u00a0I \u00e9s molt poc manipulable.\u00a0Triomfar en la societat digital, en un context d’empobriment, exigeix \u200b\u200belevar fins a l’extrem els nivells d’autoexig\u00e8ncia.<\/p>\n

Les institucions nascudes en l’era anal\u00f2gica s’han adaptat pitjor a les demandes d’una societat digital, moderna, i amb una gran part d’ella assotada per la crisi.\u00a0Aix\u00f2 tamb\u00e9 explica, almenys en part,\u00a0la rebel\u00b7li\u00f3 de les masses.<\/em>\u00a0En l’\u00e0mbit de la pol\u00edtica, segons les dades del CIS, menys de la meitat dels votants del PP<\/strong> i del PSOE<\/strong> s’han connectat en els \u00faltims tres mesos a Internet , mentre que entre els de Podem ho ha fet pr\u00e0cticament el doble.\u00a0En el cas del PP,<\/strong> la situaci\u00f3 \u00e9s particularment cr\u00edtica: entre els joves de 18 a 24 anys, nadius digitals, el PP<\/strong> obt\u00e9 menys del 5% del vot, de manera que hi ha un ampli espai obert a marques joves de centre-liberal, com Ciutadans.\u00a0Algunes de les empreses nascudes en l’era anal\u00f2gica mostren dificultats similars i, de no reaccionar a temps, poden perillar, mentre que s’obriran oportunitats per a nous projectes empresarials.<\/p>\n

La crisi econ\u00f2mica i la revoluci\u00f3 tecnol\u00f2gica estan canviant la nostra societat profundament.\u00a0La recessi\u00f3 ha danyat a massa persones.\u00a0S’ha produ\u00eft una fractura social que ha deteriorat les bases de suport als partits, empreses, corporacions i bancs tradicionals.\u00a0Aquest divorci no s’ha tradu\u00eft en resignaci\u00f3 perqu\u00e8 els ciutadans i consumidors compten amb plataformes tecnol\u00f2giques que els ajuden a transformar la seva rebel\u00b7li\u00f3 en esperan\u00e7a, articulant accions i iniciatives fins ara inexistents.\u00a0La ruptura amb organitzacions tradicionals ha tingut ja conseq\u00fc\u00e8ncies en l’\u00e0mbit pol\u00edtic, segons es va veure en les eleccions europees, i les est\u00e0 comen\u00e7ant a tenir igualment en l’\u00e0mbit econ\u00f2mic.\u00a0Reconciliar el ciutad\u00e0 amb el sistema pol\u00edtic i econ\u00f2mic \u00e9s probablement el repte m\u00e9s important que no nom\u00e9s els partits, sin\u00f3 tamb\u00e9 les grans corporacions, tenen ara mateix per davant.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En els \u00faltims anys s’ha produ\u00eft una fractura a la societat espanyola que podria determinar l’\u00e8xit o frac\u00e0s de moltes de les organitzacions que vertebren la nostra democr\u00e0cia i la nostra economia de mercat (partits pol\u00edtics, corporacions, empreses i bancs).\u00a0Aquesta fractura separa votants i consumidors, molts dels quals pateixen les conseq\u00fc\u00e8ncies de la crisi, d’una …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-12468","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12468","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12468"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12468\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12469,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12468\/revisions\/12469"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12468"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12468"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12468"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}