{"id":12450,"date":"2015-02-10T13:48:50","date_gmt":"2015-02-10T11:48:50","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=12450"},"modified":"2015-02-10T13:48:50","modified_gmt":"2015-02-10T11:48:50","slug":"daniel-kaplun-el-front-ampli-uruguaia-un-exemple-a-imitar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/daniel-kaplun-el-front-ampli-uruguaia-un-exemple-a-imitar\/","title":{"rendered":"Daniel Kapl\u00fan: El Front Ampli uruguai\u00e0: un exemple a imitar?"},"content":{"rendered":"

\"frontampli\"El 30 de novembre es va celebrar a Uruguai la segona volta de les eleccions presidencials, obtenint el candidat del Front Ampli,\u00a0Tabar\u00e9 V\u00e1zquez,<\/strong>\u00a0un\u00a0triomf aclaparador<\/a>, amb m\u00e9s de 14 punts de difer\u00e8ncia sobre el seu contrincant del Partit Nacional (o “blanc”)\u00a0Luis Lacalle Pou.<\/strong>\u00a0El Front Ampli aconsegueix aix\u00ed el seu tercer mandat consecutiu, revalidant m\u00e9s la seva majoria absoluta a les dues cambres legislatives, el que li permetr\u00e0 seguir aprofundint en el seu programa de transformaci\u00f3 del pa\u00eds, que ha donat lloc a un dels majors per\u00edodes de creixement econ\u00f2mic i benestar social de tota la hist\u00f2ria nacional.<\/p>\n

El Dr.\u00a0Tabar\u00e9 V\u00e1zquez<\/strong>\u00a0succeir\u00e0 l’1 de mar\u00e7 vinent a\u00a0Jos\u00e9 “Pepe” M\u00fajica,\u00a0<\/strong>probablement el\u00a0mandatari actual millor valorat i m\u00e9s popular<\/span><\/a>, tant dins com fora del pa\u00eds, universalment reconegut per la seva honestedat i coher\u00e8ncia personal, per l’extrema austeritat de la seva forma de vida i la peculiar\u00edssima empatia que genera en la trobada personal, qualsevol sigui el seu interlocutor: no hi ha manera de no quedar enlluernat per aquest avi bon\u00e0s i savi, volunt\u00e0riament pobre, que parla perqu\u00e8 tots l’entenguin i no per aix\u00f2 deixa d’expressar una profunda filosofia de vida i una forma completament ins\u00f2lita (en els temps que corren) d’entendre la tasca de govern com una vocaci\u00f3 de servei al seu poble, completament exempta de qualsevol ambici\u00f3 personal o de poder, i sense la menor ombra de parafern\u00e0lia ni protocol.<\/p>\n

Per tot aix\u00f2, en els \u00faltims anys el Govern del Front Ampli ha posat a aquest petit pa\u00eds al mapa internacional, constituint-se en un dels referents ineludibles per a tots els que volem i lluitem aferrissadament per un canvi en el nostre model de conviv\u00e8ncia i, en definitiva, en la nostra arquitectura social.\u00a0La renovaci\u00f3 del seu triomf electoral sembla, per tant, un moment adequat per deixar algunes reflexions, inevitablement personals, per\u00f2 no necess\u00e0riament intransferibles.<\/p>\n

Tractar\u00e9, en les l\u00ednies seg\u00fcents, de reconstruir els or\u00edgens del Front Ampli, les condicions socials, pol\u00edtiques i legislatives que ho van fer possible, i acabar\u00e9 amb una breu reflexi\u00f3 sobre les dificultats que percebo per extrapolar aquesta experi\u00e8ncia a l’actual conjuntura pol\u00edtica espanyola.<\/p>\n

I. Els or\u00edgens del Front i les circumst\u00e0ncies que van possibilitar seu naixement: un enorme esfor\u00e7 de generositat<\/strong><\/p>\n

El\u00a0Front Ampli<\/strong>\u00a0va n\u00e9ixer formalment el 5 de febrer de 1971, fruit d’un acord de c\u00fapules entre un gran nombre de formacions i personalitats pol\u00edtiques, entre les quals cal esmentar el Partit Comunista, el Partit Socialista, el Partit Dem\u00f2crata Cristi\u00e0, diverses escissions dels partits tradicionals (“blancs” i “colorits”) com el grup de “colorits” liderat per\u00a0Zelmar Michelini<\/strong>\u00a0(assassinat per la dictadura argentina en 1976), o el de\u00a0“blancs”\u00a0d’Enrique Erro,<\/strong>\u00a0entre d’altres.\u00a0Posteriorment es va integrar el Moviment 26 de Mar\u00e7, que funcionava impl\u00edcitament com “bra\u00e7 pol\u00edtic” de la guerrilla urbana del MLN-Tupamaros.<\/p>\n

La gestaci\u00f3 del Front Ampli va ser la culminaci\u00f3 de laborioses (per\u00f2 no per aix\u00f2 massa llargues) negociacions entre les formacions i personalitats participants, un proc\u00e9s que no va portar m\u00e9s de quatre o cinc mesos, un cop explicitada amb total claredat la voluntat pol\u00edtica d’arribar a acords.\u00a0El car\u00e0cter cupular d’aquest acord no ha de ser malinterpretat: va ser la resposta a una demanda profundament sentida i \u00e0mpliament expressada de la milit\u00e0ncia de la quasi totalitat de les organitzacions pol\u00edtiques i els moviments socials.\u00a0I venia precedida d’un prolongat proc\u00e9s d’unificaci\u00f3 de la mobilitzaci\u00f3 social i sindical, que va tenir el seu primer acte a 1965 amb la celebraci\u00f3 del\u00a0“Congr\u00e9s del Poble”,<\/strong>\u00a0en el qual es va il\u00b7luminar la unitat sindical quallada en la fundaci\u00f3 de la Convenci\u00f3 Nacional de Treballadors (CNT), unitat sindical que perviu encara en els nostres dies.<\/p>\n

La conjuntura econ\u00f2mica, social i pol\u00edtica que va possibilitar el naixement del Front tenia algunes similituds amb la de l’Espanya actual: una profunda crisi econ\u00f2mica que es va traduir en una accelerada reducci\u00f3 i redistribuci\u00f3 regressiva de la renda disponible, un no menys accelerat proc\u00e9s repressiu, amb permanents estats d’excepci\u00f3 (“mesures r\u00e0pides de seguretat”), un igualment cr\u00f2nic clima d’agitaci\u00f3 social, amb vagues, ocupacions i manifestacions pr\u00e0cticament di\u00e0ries, i la proximitat d’unes eleccions decisives, en qu\u00e8 es podia consagrar definitivament o trencar aquesta cr\u00edtica situaci\u00f3.<\/p>\n

Per\u00f2 el context legislatiu era (i continua sent, en el fonamental) radicalment diferent al nostre: la legislaci\u00f3 electoral uruguaiana \u00e9s molt peculiar (crec que \u00fanica al m\u00f3n), ja que l’anomenada “llei de lemes” possibilita la presentaci\u00f3 de diverses candidatures sota el “paraigua” d’un mateix partit.\u00a0En aquest sentit, el\u00a0Front Ampli<\/strong>\u00a0va innovar \u00fanicament en presentar una\u00a0\u00fanica candidatura als c\u00e0rrecs executius suprems<\/strong>\u00a0(Presid\u00e8ncia, Vicepresid\u00e8ncia i Intend\u00e8ncies Municipals) per\u00f2 la possibilitat de presentaci\u00f3 de diverses llistes a ambdues Cambres legislatives va facilitar enormement la gesti\u00f3 dels acords, ja que la q\u00fcesti\u00f3 crucial de la integraci\u00f3 i ordre de les candidatures a diputats i senadors quedava fora de la discussi\u00f3: cada partit presentaria la seva pr\u00f2pia llista, totes elles encap\u00e7alades pels mateixos candidats a aquests tres c\u00e0rrecs claus per\u00f2 diferents a la resta de la seva composici\u00f3, i seria el mateix electorat qui decid\u00eds el pes relatiu de cada organitzaci\u00f3.<\/p>\n

Els\u00a0acords,<\/strong>\u00a0per tant, quedaven\u00a0restringits als pl\u00e0nols program\u00e0tic i organitzatiu\u00a0<\/strong>(evidentment gens menyspreables, sobretot tenint en compte la gran diversitat ideol\u00f2gica de les organitzacions fundadores), un cop acordades les candidatures comunes.\u00a0Pel que fa a aquesta darrera q\u00fcesti\u00f3, es va partir d’un acord t\u00e0cit en la recerca de personalitats de gran rellev\u00e0ncia i prestigi p\u00fablics per\u00f2 sense una clara connotaci\u00f3 partid\u00e0ria, de manera que poguessin ser assumides per tots sense que ning\u00fa se sent\u00eds despla\u00e7at.\u00a0Potser el major encert, en aquest \u00faltim sentit, va ser l’elecci\u00f3 del candidat a la Presid\u00e8ncia, que va recaure en el General (retirat)\u00a0L\u00edber Seregni,<\/strong>\u00a0ex cap suprem de les Forces Armades que va tenir el valor d’enfrontar-se al llavors president,\u00a0Jorge Pacheco Areco<\/strong>, per recriminar-li les seves mesures repressives i exigir-li una immediata restauraci\u00f3 de la plena vig\u00e8ncia de les llibertats individuals, el que li va valer el cessament fulminant i conseg\u00fcent pas a retir.<\/p>\n

L’elecci\u00f3 del nom tampoc va ser objecte de pol\u00e8mica, ja que pr\u00e0cticament va constituir el punt de partida de tot el proc\u00e9s fundacional.\u00a0I \u00e9s en els aspectes organitzatius on probablement el Front Ampli hagi aconseguit alguns dels seus majors encerts, amb un doble esquema de vertebraci\u00f3 en paral\u00b7lel: les organitzacions integrants, d’una banda, i els comit\u00e8s de base (de car\u00e0cter territorial o professional) per un altre .\u00a0Els Comit\u00e8s de base van ser el canal que va possibilitar la integraci\u00f3 de simpatitzants i militants apartidaris, que es vinculaven \u00fanicament en funci\u00f3 de la seva afinitat amb el Front en si per\u00f2 sense necessitat d’afiliar-se a cap altra organitzaci\u00f3 en concret.<\/p>\n

Aquest doble sistema de vertebraci\u00f3 es va dur fins a les \u00faltimes conseq\u00fc\u00e8ncies, arribant fins i tot a la Taula Pol\u00edtica Nacional i als Congressos, en qu\u00e8 els delegats dels Comit\u00e8s de Base tenen assegurada una pres\u00e8ncia del 50%, mentre l’altre 50% correspon als partits.<\/p>\n

La participaci\u00f3 dels\u00a0Comit\u00e8s de Base<\/strong>\u00a0va ser clau en aquella primera campanya electoral, que per for\u00e7a va haver de fer-se amb una gran pobresa de recursos materials i la m\u00e9s absoluta ignor\u00e0ncia, quan no directa agressivitat, dels mitjans de comunicaci\u00f3 de masses.\u00a0Gaireb\u00e9 tot es va haver de fer a base d’esfor\u00e7 militant, el que no deixa de tenir els seus avantatges: ens vam patejar els barris i els pobles sencers, casa per casa, trucant a totes les portes per lliurar els nostres fullets i les nostres octavetes, i dialogant extensa i incansablement amb els nostres ve\u00efns, era igual si els coneix\u00edem o no.\u00a0No podem saber amb certesa quants vots van sortir com a fruit d’aquelles recorregudes, per\u00f2 segurament aconseguim reclutar un major nombre de nous militants que de simples votants.<\/p>\n

I quan acab\u00e0vem la recorreguda di\u00fcrna, ens torn\u00e0vem al Comit\u00e8 a preparar els cartells i l’engrut per a la “adhesiu” nocturn, que solia durar fins a les 3 o 4 de la matinada, i en la que m\u00e9s d’una vegada ens va tocar enfrontar-nos a les agressions gratu\u00eftes de la dreta o directament de la Policia.\u00a0I en aquest enorme esfor\u00e7 tots ens an\u00e0vem oblidant de la nostra pr\u00f2pia filiaci\u00f3 pol\u00edtica i de la dels altres companys, perqu\u00e8 ens sent\u00edem \u00fanicament (ni menys que) aix\u00f2: companys.<\/p>\n

S\u00f3c conscient que m’est\u00e0 lliscant cert sentimentalisme, per\u00f2 no ho puc evitar: encara avui em segueix emocionant el record d’aquells mesos de mar\u00e7 a novembre de 1971, i per m\u00e9s que busco en la meva mem\u00f2ria no aconsegueixo trobar un altre per\u00edode de major plenitud, malgrat tot el temps transcorregut i el molt que m’ha tocat viure des de llavors.\u00a0I em consta que \u00e9s un sentiment compartit per molts dels que vam viure junts aquest per\u00edode excepcional, en qu\u00e8 la generositat del lliurament a una causa comuna sempre va estar per sobre de qualsevol altre inter\u00e8s, ja sigui personal o partidari.<\/p>\n

Nom\u00e9s aquest enorme esfor\u00e7 de generositat de part de tots explica que hagi estat possible la creaci\u00f3 i articulaci\u00f3 del Front, i \u00e9s precisament la percepci\u00f3 de l’abs\u00e8ncia d’aquest esperit un dels majors obstacles que, en la meva personal\u00edssima opini\u00f3, estan dificultant la seva emulaci\u00f3 en l’Espanya actual.<\/p>\n

Aix\u00ed constitu\u00eft, el\u00a0Front Ampli<\/strong>\u00a0va aconseguir arribar, en la seva primera elecci\u00f3, a un modest 18% de vots, que ens va saber a molt poc en aquell moment (somi\u00e0vem fins i tot amb una vict\u00f2ria) per\u00f2 que vist en perspectiva ja era una enormitat, ja que superava molt \u00e0mpliament a la suma de totes les organitzacions integrants en les eleccions anteriors.\u00a0I despr\u00e9s va aconseguir sobreviure a 12 horribles anys de dictadura, amb tota la direcci\u00f3 empresonada o al’exili, i ren\u00e9ixer novament com del no-res (per\u00f2 carregat d’experi\u00e8ncia) quan es van aclarir els n\u00favols negres del r\u00e8gim c\u00edvic-militar.\u00a0A la segona elecci\u00f3 despr\u00e9s de la restauraci\u00f3 de la democr\u00e0cia (1989) vam aconseguir guanyar el primer lloc executiu, gens menyspreable, per cert: la Intend\u00e8ncia Municipal de Montevideo, \u00e9s a dir el govern de gaireb\u00e9 la meitat de la poblaci\u00f3 del pa\u00eds.\u00a010 anys despr\u00e9s d’aquest primer triomf (1999), vam disputar per primera vegada la segona volta de les eleccions presidencials, i en el segon assalt (2004) les vam guanyar a la primera, sense necessitat de “ballotage”.<\/p>\n

S’inaugura aix\u00ed un per\u00edode excepcional en la hist\u00f2ria del “paisito”, els principals \u00e8xits del qual (i tamb\u00e9 algunes ombres) he tractat de resumir en un altre article, que ser\u00e0 publicat properament al Bloc de la Fundaci\u00f3 1r de Maig al diari P\u00fablico.<\/p>\n

II. Un model replicable?<\/strong>\u00a0Els meus motius per a l’escepticisme<\/strong><\/p>\n

Fa alguns mesos vaig participar en un programa de Fort Apache en qu\u00e8 debatiem sobre la figura de\u00a0Pepe M\u00fajica.<\/strong>\u00a0Despr\u00e9s de presentar una breu miscel\u00b7l\u00e0nia de pensaments i actituds del president sortint,\u00a0Pablo Iglesias<\/strong>\u00a0va comentar “a mi m’agradaria poder votar un president com Pepe Mujica”.\u00a0Li vaig replicar que, per aix\u00f2, calia abans crear a Espanya un Front Ampli, perqu\u00e8 no \u00e9s possible entendre l’un sense l’altre.\u00a0I \u00e9s aqu\u00ed on veig la major dificultat, en la possibilitat “d’exportar” una criatura tan peculiar al context espanyol actual.<\/p>\n

Aquesta dificultat neix, sobretot, de les profundes difer\u00e8ncies que separen la (molt peculiar, com ja he assenyalat al comen\u00e7ament d’aquest article)\u00a0legislaci\u00f3 electoral uruguaiana<\/strong>\u00a0de l’espanyola, que (entre altres q\u00fcestions) no permet presentar m\u00faltiples llistes sota el “paraigua “d’un mateix partit.\u00a0Aquesta peculiaritat de la “llei de lemes” uruguaiana elimina en la pr\u00e0ctica la lluita pels llocs de sortida entre els partits o fraccions integrants de la hipot\u00e8tica coalici\u00f3.<\/p>\n

Una segona dificultat prov\u00e9 de les grans difer\u00e8ncies pel que fa al pes electoral existent entre els potencials integrants de la hipot\u00e8tica coalici\u00f3: a l’Uruguai de 1970 no hi havia una gran organitzaci\u00f3 que, pel seu propi pes pol\u00edtic, estigu\u00e9s en condicions d’enfrontar una elecci\u00f3 amb alguna possibilitat d’\u00e8xit, cosa que a Espanya (almenys aparentment) si es d\u00f3na.\u00a0Una organitzaci\u00f3 aix\u00ed es pot donar el luxe de menysprear les altres, encara que potser aquesta subestimaci\u00f3 li pugui arribar a sortir molt cara.<\/p>\n

La tercera difer\u00e8ncia, de dif\u00edcil resoluci\u00f3, \u00e9s la q\u00fcesti\u00f3 de les identitats nacionals, principalment (per\u00f2 no nom\u00e9s) en les dues nacions hist\u00f2riques: Catalunya i el Pa\u00eds Basc.\u00a0Un problema dif\u00edcil de resoldre per a la formaci\u00f3 d’una coalici\u00f3 que pretengui implantar-se a tot l’Estat, el de l’equilibri entre el respecte a la identitat (i fins i tot voluntat d’autodeterminaci\u00f3) de les nacionalitats hist\u00f2riques i la recerca d’una identitat comuna que les subsuma.<\/p>\n

Per\u00f2 crec que, quan hi ha veritable voluntat pol\u00edtica per arribar a un objectiu, fins i tot aquestes dificultats poden arribar a superar-se.\u00a0El que m\u00e9s trobo a faltar a l’Espanya actual (i potser no tan actual, n’hi ha prou remuntar res m\u00e9s que a unes quantes d\u00e8cades enrere) \u00e9s aquest esperit de recerca de la unitat i el consens en pro d’una finalitat \u00faltima compartida per tots.<\/p>\n

En explicar la hist\u00f2ria de la creaci\u00f3 del\u00a0Front Ampli,<\/strong>\u00a0vaig assenyalar l’enorme esfor\u00e7 de generositat que va implicar, per part de totes les organitzacions i personalitats fundadores.\u00a0I la permanent voluntat d’arribar a acords per sobre de totes les (molt importants) difer\u00e8ncies que els separaven, sobreposant la gravetat del moment i la suprema import\u00e0ncia de l’objectiu a les (de vegades molt leg\u00edtimes) aspiracions de cada organitzaci\u00f3 o personalitat i a les ( inevitables) barreres ideol\u00f2giques.<\/p>\n

I aquest esperit, aquesta visi\u00f3 de la fi suprem, aquesta voluntat de prioritzar el que ens uneix sobre el que ens separa, \u00e9s el que no trobo a l’esquerra espanyola, sin\u00f3 tot el contrari: tendim a fer de qualsevol difer\u00e8ncia, per m\u00ednima que sigui, un m\u00f3n.\u00a0Debatem per guanyar, no per buscar entre tots el m\u00e9s convenient per a la causa comuna.\u00a0I aquestes difer\u00e8ncies tendeixen, per poc que s’enconi la discussi\u00f3, a traslladar-se del pla ideol\u00f2gic al personal, i llavors vam atacar amb veritable ferocitat verbal -i fins f\u00edsica en ocasions- al company que tenim davant, com si es tract\u00e9s del nostre pitjor enemic.<\/p>\n

En altres paraules: els italians solen dir “manca finezza”, jo diria que a Espanya “falta grandesa”, i sense ella no hi ha entesa possible.\u00a0Dos no s’ajunten si un no vol, i aqu\u00ed sempre hi ha alg\u00fa que no vol, que creu tenir massa a perdre (o massa de guanyar, \u00e9s igual), i el c\u00e0lcul de quotes de poder (sovint min\u00fascules) tendeix a anteposar-se a la import\u00e0ncia de l’objectiu compartit, per m\u00e9s transcendent que aquest sigui.<\/p>\n

Suposo que \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 d’idiosincr\u00e0sia que, com a soci\u00f2leg, jo hauria de ser capa\u00e7 d’explicar, per\u00f2 em reconec impotent, potser perqu\u00e8 estic massa implicat en el fragor de la milit\u00e0ncia pol\u00edtica di\u00e0ria, i aquest comprom\u00eds m’ennuvola la visi\u00f3.\u00a0Per\u00f2 ho he parlat amb altres companys frontamplistas (de posicions molt diferents) que porten, com jo, diverses d\u00e8cades residint en aquest pa\u00eds (que ja hem fet nostre), i cap ha estat capa\u00e7 d’anar m\u00e9s enll\u00e0 d’aquesta simple constataci\u00f3 de les difer\u00e8ncies idiosincr\u00e0tiques.<\/p>\n

Per aix\u00f2, nom\u00e9s puc comprovar amb dolor que ens toca enfrontar-nos, una vegada m\u00e9s, a un any saturat de convocat\u00f2ries electorals, i (potser per aix\u00f2 mateix) sembrat de ruptures, escissions i disputes, tant internes (de l’organitzaci\u00f3 en la qual milito) com externes (d’aquesta cap a les que pretenen disputar el seu espai pol\u00edtic i electoral).\u00a0I aix\u00ed no es pot construir cap\u00a0Front Ampli,<\/strong>\u00a0perqu\u00e8 la clau est\u00e0 precisament en el “cognom”: “ampli”, i amplitud de mires \u00e9s el que m\u00e9s ens est\u00e0 faltant, encara que encobrim aquesta estretor amb poderosos arguments t\u00e0ctics, estrat\u00e8gics o fins i tot ideol\u00f2gics.<\/p>\n

I sense Front Ampli no hi ha\u00a0Pepe Mujica,<\/strong>\u00a0ni hi ha “cr\u00e9ixer redistribuint”, ni \u00e9s possible aquest cam\u00ed lent, per\u00f2 inexorable, que els uruguaians han empr\u00e8s cap a la construcci\u00f3 d’una societat m\u00e9s justa i igualit\u00e0ria, i que, a tenor dels resultats electorals, sembla no tenir marxa enrere.<\/p>\n

Ho dic amb tot el dolor que sento per aquest estripat pa\u00eds i de la seva gent, que es dessagna sota els dict\u00e0mens de la Troica: d’aquesta nom\u00e9s sortirem si aconseguim tirar tots en la mateixa direcci\u00f3, respectant les nostres diferents identitats amb el degut pluralisme, per\u00f2 sent capa\u00e7os de posar totes elles al servei de la causa comuna.<\/p>\n

Per\u00f2 no voldria tancar aquest article sense una nota d’esperan\u00e7a: si a Gr\u00e8cia es va poder, per qu\u00e8 no es podr\u00e0 tamb\u00e9 a Espanya?\u00a0En moments l\u00edmits les bases solen ser m\u00e9s s\u00e0vies que els seus dirigents, i imposar-los un m\u00ednim de sensatesa.<\/p>\n

Aix\u00f2 si.\u00a0No caiguem en l’optimisme desaforat que ens va portar a creure en la possibilitat tangible d’una vict\u00f2ria del Front Ampli en 1971: el que l’actual crisi ens est\u00e0 oferint \u00e9s una oportunitat per\u00a0plantar una falca<\/strong>\u00a0en l’esquema bipartidista, el que no significa derrotar-lo.\u00a0Com ens ensenya l’experi\u00e8ncia del Front (i tamb\u00e9, molt m\u00e9s a prop en el temps i en l’espai, la de Syriza), aquests processos de canvi no s\u00f3n possibles sense una transformaci\u00f3 profunda en la consci\u00e8ncia social, i per tant s\u00f3n lents i exigeixen esfor\u00e7, const\u00e0ncia i una voluntat permanent d’unitat en la lluita com\u00fa per sobre de tot.<\/p>\n

En aix\u00f2 consisteix, al meu parer, la tan esmentada “finestra d’oportunitat” que ens brinda la conjuntura actual: aquest \u00e9s el moment de sembrar, el de recollir els fruits ja arribar\u00e0 si la sembra s’ha fet al seu temps i b\u00e9.\u00a0I crec que, lamentablement, estem perdent un temps preci\u00f3s en discutir com i qu\u00e8 sembrem (i, sobretot, qui sembra), i quan vulguem fer-ho ja ser\u00e0 massa tard.<\/p>\n

Com li vaig sentir dir, assenyadament, a un company fa un parell de mesos, aix\u00f2 no \u00e9s “ara o mai” (una altra frase gastada en qu\u00e8 a la meva edat ja no hi crec) sin\u00f3 “ara… o quan es pugui”.<\/p>\n

Nueva Tribuna<\/p>\n

<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El 30 de novembre es va celebrar a Uruguai la segona volta de les eleccions presidencials, obtenint el candidat del Front Ampli,\u00a0Tabar\u00e9 V\u00e1zquez,\u00a0un\u00a0triomf aclaparador, amb m\u00e9s de 14 punts de difer\u00e8ncia sobre el seu contrincant del Partit Nacional (o “blanc”)\u00a0Luis Lacalle Pou.\u00a0El Front Ampli aconsegueix aix\u00ed el seu tercer mandat consecutiu, revalidant m\u00e9s la seva …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-12450","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12450","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12450"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12450\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12452,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12450\/revisions\/12452"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12450"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12450"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12450"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}