{"id":12445,"date":"2015-02-09T13:02:52","date_gmt":"2015-02-09T11:02:52","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=12445"},"modified":"2015-02-09T13:02:52","modified_gmt":"2015-02-09T11:02:52","slug":"gerassimos-moschonas-el-primer-ministre-grec-alexis-tsipras-vol-inventar-la-socialdemocracia-radical","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/gerassimos-moschonas-el-primer-ministre-grec-alexis-tsipras-vol-inventar-la-socialdemocracia-radical\/","title":{"rendered":"Gerassimos Moschonas: El primer ministre grec Alexis Tsipras vol inventar la “socialdemocr\u00e0cia radical”"},"content":{"rendered":"![\"Syriza-fuerza-mayor-intencion-Grecia_EDIIMA20140918_0705_13\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2014\/12\/Syriza-fuerza-mayor-intencion-Grecia_EDIIMA20140918_0705_13-300x168.jpg\")
Gr\u00e8cia \u00e9s l’\u00fanic pa\u00eds europeu que ha estat sumit en una crisi tan violenta i ha experimentat una situaci\u00f3 similar a la de l’any 1930. En temps de gran crisi, els moviments dels votants estan motivats per la decepci\u00f3, l’angoixa, per la ira, per\u00f2 tamb\u00e9 per la capacitat d\u2019un partit per oferir una perspectiva diferent per a la resoluci\u00f3 de la crisi. Aix\u00f2 altera el comportament tradicional i redueix la import\u00e0ncia de les divisions heredit\u00e0ries, les transfer\u00e8ncies de veu menys obedients a la l\u00f2gica de les esllavissades de terra al llarg de l’eix esquerra-dreta.<\/p>\n
De fet, Syriza<\/b> no s\u2019ha convertit en una for\u00e7a pol\u00edtica poderosa perqu\u00e8 hagi adoptat una pol\u00edtica moderadament dirigida cap al centre. Aquesta percepci\u00f3 comuna \u00e9s err\u00f2nia. La pol\u00edtica de Syriza<\/b> ha estat composta. Certament Syriza<\/b> s\u2019ha anat moderant a poc a poc, per\u00f2 es basa – en gran mesura – en el principi de “no vaig a remolc de l’electorat, l\u2019atrec al meu costat, l\u2019empenyo cap a l’esquerra”. Els tr\u00e0gics errors de la “troica” europea, ara reconeguts per tots els especialistes, han promogut l’\u00e8xit d’aquesta estrat\u00e8gia clau – i arriscada \u2013 de Syriza<\/b>.<\/p>\n
“Amb l\u2019euro o sense l’euro”<\/p>\n
La Syriza<\/b> de 2009 va ser una for\u00e7a de protesta postcomunista amb forts accents “movimentistes”, en realitat una confederaci\u00f3 molt heterog\u00e8nia de petites organitzacions d’esquerra. Aquesta confederaci\u00f3 era poc coherent sobre el pla program\u00e0tic i de vegades sect\u00e0ria sobre el pla ideol\u00f2gic. L’actitud de protesta i la ret\u00f2rica “ultra-anti-neoliberalisme” \u2013 Syriza<\/b> ha criticat com neoliberal qualsevol cosa que es mou sobre la Terra – van ser les dues bases d’una pol\u00edtica anticapitalista radical desprove\u00efda de profunditat ideol\u00f2gica i program\u00e0tica.<\/p>\n
Aquest partit mediocre, per\u00f2 no sense frescor, a la vegada paleo-comunista i molt modern, no tenia, quan la crisi del deute va esclatar, una visi\u00f3 elaborada del que calia fer en aquest tema central.<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, va produir un debat molt interessant \u00a0– que no ha succe\u00eft en la resta de la societat – un debat centrat en la q\u00fcesti\u00f3 “amb l’euro o sense l’euro”, que va involucrar a un nombre important de quadres i economistes membres del partit o propers. Aquest debat va ser, per totes bandes, d’excel\u00b7lent qualitat i va preparar – indirectament – el camp per a la maduraci\u00f3 de Syriza<\/b>.<\/p>\n
Des d’aquest debat, l\u2019adopci\u00f3 per la majoria de la postura pro-europea – encara que amb cr\u00edtiques, per\u00f2 m\u00e9s coherent, s\u00f2lida i ofensiva que en el passat – i la neta afirmaci\u00f3 d’una important corrent minorit\u00e0ria anti Uni\u00f3 Europea estructuren la via interna de Syriza<\/b>. Aquesta divisi\u00f3 va ser una font de tensi\u00f3 constant i d\u2019un discurs incoherent, sistem\u00e0ticament castigats pels seus opositors pol\u00edtics.<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, i paradoxalment, tamb\u00e9 va ser un factor d’aprofundiment i perfeccionament d’elaboraci\u00f3 program\u00e0tica del partit, massa superficial en el passat.<\/p>\n
“Un vot per governar ”<\/p>\n
En aquesta curiosa maduraci\u00f3 per la divisi\u00f3 es van afegir els bons resultats de 2012. El moviment dels “indignats” (maig-juny de 2011), funcionant com un poder\u00f3s catalitzador, va comportar el cop decisiu al govern del PASOK<\/b> ( Partit Socialista grec) i va deslegitimar les pol\u00edtiques del memor\u00e0ndum. A les eleccions de maig de 2012 – Syriza<\/b> va incrementar d\u2019un \u00a04.6% el 2009 a un 16,78% al maig de 2012 i a un 26,89% al juny del mateix any – va ser el moment d\u2019Alexis Tsipras<\/b>. Va ser un tour de force<\/i> pol\u00edtic. El lema central “no demanem un vot de protesta, sin\u00f3 un vot per governar” va ser un lema d’efici\u00e8ncia extraordin\u00e0ria.<\/p>\n
Tsipras<\/b>, que \u00e9s un l\u00edder efica\u00e7 per\u00f2 no carism\u00e0tic, va sorprendre l’elit dels vells partits, per\u00f2 tamb\u00e9 al seu propi electorat i els seus propis quadres. Per l’aud\u00e0cia del seu enfocament, el l\u00edder de Syriza<\/b> va sacsejar la mediocritat grisa del seu partit i, sobretot, un gran moviment va provocar l’adhesi\u00f3, en transformar una efervesc\u00e8ncia subterr\u00e0nia en una s\u00f2lida din\u00e0mica electoral. La nova Syriza<\/b>, la Syriza<\/b> amb vocaci\u00f3 majorit\u00e0ria, va n\u00e9ixer en aquest moment. Aquest va ser el segon pas en el proc\u00e9s de maduraci\u00f3 del partit.<\/p>\n
La proximitat del poder sens dubte ha accelerat el moviment program\u00e0tic en la direcci\u00f3 de la recomanaci\u00f3 de “solucions realistes” i ha debilitat les estrat\u00e8gies f\u00e0cils de protesta. Aquesta tercera etapa de maduraci\u00f3, encara en curs, es va posar a prova a les eleccions del 25 de gener.<\/p>\n
Pels seus resultats (36,34%) i la seva representaci\u00f3 parlament\u00e0ria (149 escons d’un total de 300), Syriza<\/b> \u00e9s molt superior a les millors situacions del Partit Comunista Itali\u00e0 (PCI) i del Partit Comunista Franc\u00e8s (CPF), com destaca el polit\u00f2leg Pascal Delwit. No obstant aix\u00f2, Syriza<\/b>, molt potent en les classes populars, no t\u00e9 ni la densitat organitzativa ni les arrels locals ni els grans batallons sindicals de les grans “cases vermelles” del passat.<\/p>\n
La identitat real de Syriza<\/b> est\u00e0 en el nivell d’organitzaci\u00f3 i la composici\u00f3 dels seus membres, caracter\u00edstic d\u2019un partit de la nova esquerra radical, mentre que les seves propostes de pol\u00edtica econ\u00f2mica i europea integren els forts elements del reformisme socialdem\u00f2crata.<\/p>\n
Syriza vol sincerament un comprom\u00eds<\/p>\n
Hi ha certs an\u00e0lisis que consideren Syriza<\/b> com a “populista” subratllant que el seu discurs adquireix aspectes “populistes” o, m\u00e9s exactament, demag\u00f2gics. De fet, Syriza<\/b> va conv\u00e8ncer a molts grups professionals. No ha pres precisament dist\u00e0ncies, en nom de la batalla “dels petits contra els grans” – i en nom de l’efic\u00e0cia electoral – vis-\u00e0-vis del microcapitalisme grec (petits empresaris, professionals independents) que han participat de manera fren\u00e8tica, com el gran capital, a la “festa” \u2013 i a l’evasi\u00f3 fiscal \u2013 de l\u2019\u00e8poca anterior.<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, la comparaci\u00f3 sempre viva de Syriza<\/b> amb el marxisme, la seva cultura antinacionalista, la seva pol\u00edtica d’immigraci\u00f3, la cultura participativa i pluralista que impregna el seu model organitzatiu no afavoreixen la seva transformaci\u00f3 en un partit populista d\u2019esquerres. Encara afavoreixen menys la seva transformaci\u00f3 en un partit “nacional-populista”.<\/p>\n
Syriza<\/b> representa una mena de socialdemocr\u00e0cia d\u2019esquerra amb accents populistes i “movimentistes”. No obstant aix\u00f2, la seva pol\u00edtica “socialdem\u00f2crata” \u00e9s radical, perqu\u00e8 va molt m\u00e9s enll\u00e0 del que est\u00e0 perm\u00e8s dins de la Uni\u00f3. \u00c9s en aquest sentit que el que passa a Gr\u00e8cia t\u00e9 un significat hist\u00f2ric ja que aix\u00f2 pot afectar l’esquerra en general, inclosa la socialdemocr\u00e0cia.<\/p>\n
El govern de Syriza<\/b> tindr\u00e0 grans dificultats al voltant del “conservadorisme” institucional i pol\u00edtic de la Uni\u00f3. Syriza<\/b> vol sincerament un comprom\u00eds amb els pa\u00efsos creditors i el seu programa est\u00e0 constru\u00eft de manera que sigui possible un comprom\u00eds. No obstant aix\u00f2, la rendici\u00f3 sense lluita no \u00e9s l’estil d’Alexis Tsipras<\/b>. Pressionat entre les exig\u00e8ncies de la seva ala esquerra i la inflexibilitat del sistema polic\u00e8ntric i arrogant de la Uni\u00f3, intentar\u00e0 arribar a un acord “satisfactori”.<\/p>\n
Si aix\u00f2 no \u00e9s possible, \u00e9s probable que tri\u00ef l’enfrontament en lloc de l’humiliaci\u00f3. \u00c9s en aquest sentit que Alexis Tsipras<\/b> no \u00e9s un “moderat” o un “socialdem\u00f2crata”. En oposar-se a les pol\u00edtiques de la Uni\u00f3 Europea, Syriza<\/b> posar\u00e0 a prova no nom\u00e9s els l\u00edmits de la Uni\u00f3, sin\u00f3 tamb\u00e9 als l\u00edmits de la seva pr\u00f2pia identitat.<\/p>\n
Le Monde<\/p>\n<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Gr\u00e8cia \u00e9s l’\u00fanic pa\u00eds europeu que ha estat sumit en una crisi tan violenta i ha experimentat una situaci\u00f3 similar a la de l’any 1930. En temps de gran crisi, els moviments dels votants estan motivats per la decepci\u00f3, l’angoixa, per la ira, per\u00f2 tamb\u00e9 per la capacitat d\u2019un partit per oferir una perspectiva diferent …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,1],"tags":[],"class_list":["post-12445","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-europa","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12445","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12445"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12445\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12447,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12445\/revisions\/12447"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12445"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12445"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12445"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}